...iquessin a la filosofia. En aquesta obra, que traça les línies generals de la [[polis|''polis'']] ideal, Plató descriu el procés educatiu per a arribar
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
539 octets (88 paraules) - 10:12, 13 oct 2017
...s parts de la [[dialèctica|dialèctica]] [[Autor:Plató|platònica]], tal com la presenta, per exemple, [[Autor:Plató|Plató]] en ''Sofista'' i ''Fedre; ''
|Etiqueta=Filosofia general
542 octets (73 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
[[Recurs:Plató: la ciència i la sensació|La ciència i la sensació]]
[[Recurs:Plató: la teoria de les idees|La teoria de les idees]]
3 Ko (436 paraules) - 15:05, 22 ago 2017
Causa que actua com [[arquetip]] o [[model]]. És d'especial importància en la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]], dels [[Neoplatonisme|neoplatònics]] i en el pe
|Etiqueta=Filosofia general
395 octets (50 paraules) - 21:56, 26 set 2018
...p|arquetip]]. Com a model ideal, en la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]], la noció pot aplicar-se a cadascuna de les [[Autor:Plató#La_teoria_de_les_id
|Etiqueta=Filosofia general
679 octets (93 paraules) - 20:21, 3 nov 2018
...eta. La intel·ligibilitat, en l'àmbit de les ciències, suposa referència a la [[necessitat|necessitat]].
|Etiqueta=Filosofia general
479 octets (70 paraules) - 01:05, 5 feb 2015
...ç de ser intel·lectualment rigorós ([[Recurs:Cita Kant: la misologia|vegeu la citació]]).
|Etiqueta=Filosofia general
485 octets (65 paraules) - 20:02, 9 ago 2017
#REDIRECT [[Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort]]
73 octets (12 paraules) - 21:43, 24 maig 2017
...[món|món]] o simplement sentir afirmacions i seguir preceptes– marca també la diferència entre els «akusmàtics» i els «matemàtics», seguidors tots
|Etiqueta=Filosofia general
890 octets (127 paraules) - 10:50, 9 oct 2018
...] i [[megàrics|megàrics]], es desenvolupa l'erística com un virtuosisme de la dialèctica, i és ja l'art de discutir per a triomfar sobre l'adversari, a
|Etiqueta=Filosofia general
1 Ko (159 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
...l el [[nous|''nous'']] no té barreja, aplica el terme [[Grec::χωρισμός]] a la separació de l'[[Cos_i_ànima|ànima respecte del cos]]. El ''khorismós''
...a la teoria de les idees.|vegeu el text]]). [[Autor:Plotí|Plotí]] accepta la separació o ''khorismós'' del ''nous'', al qual considera un ésser intel
1 Ko (179 paraules) - 10:08, 16 set 2017
...aièutica]] i com a expressió característica de la funció de la [[filosofia|filosofia]].
|Etiqueta=Filosofia general
1 Ko (245 paraules) - 20:50, 2 juny 2018
...ents de la predicació lògica i el [[raonament|raonament]] ([[Recurs:Plató: la diàiresi|veg. text]] 1 i [[Recurs:Plató: divisions i dialèctica|text]] 2
...dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir
2 Ko (335 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
...stòtil]] ([[Recurs:Aristòtil: l'admiració|veg. text]]), com l'origen de la filosofia.
...radors d'admiració. No obstant això, en altres textos contraposa el mite a la plena raó o [[logos|''logos'']]''.''
2 Ko (226 paraules) - 10:54, 22 ago 2017
...ici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa [[filosofia crítica|filosofia crítica]].
|Etiqueta=Filosofia general
2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
...participatio'', derivat de ''pars'', part i ''capere'', prendre; per tant, la part que es pren; correspon al grec μέθεξις, [[methexis|''méthexis'
...les altres coses són ''éssers per participació''; la participació és aquí la composició en [[essència |essència i existència]], pròpia de tot ser f
2 Ko (375 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
...ior i el domini d'un mateix, que són les condicions per a la consecució de la felicitat o [[Eudemonisme|''eudaimonia'']].
|Etiqueta=Filosofia general
2 Ko (310 paraules) - 14:07, 29 ago 2017
...lica'', ja no es tracta d'una societat, sinó de dues: la dels més pobres i la dels més rics, que habiten en un mateix espai i conspiren els uns contra e
...torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la [[isonomia|isonomia]] ([[Recurs:Plató: dues classes d'igualtat|veg. text]]
2 Ko (314 paraules) - 22:10, 19 set 2018
...a promoure la traducció i l'estudi de les obres de [[Autor:Plató|Plató]]. La seva figura més important va ser
|Etiqueta=Filosofia general
767 octets (116 paraules) - 09:35, 13 oct 2017
...platònics Erast i Corisc. Posteriorment, va ser el successor d'Espeusip en la direcció de l'Acadèmia platònica, des de l'any 339/338 fins al 315/314 a
...en tres parts: dialèctica (lògica), física i ètica. Aquesta divisió de la filosofia va gaudir de gran predicamento durant el [[hel·lenisme|període hel·lení
2 Ko (388 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...nt al que es reflecteix en ''República'' (llibre VII), en tractar Plató de la formació dels filòsofs, i es duia a terme mitjançant [[diàlegs platòni
2 Ko (387 paraules) - 09:53, 29 set 2018
...l'antiga Grècia, en la qual el poder el posseeixen uns pocs, i en la qual la justificació del poder es basa en el fet que els qui el posseeixen es cons
...torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la [[Isonomia|isonomia]] ([[Recurs:Plató:_dues_classes_d'igualtat|veg. text]]
3 Ko (430 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...tal com ho esmenta Plató en el ''Fedó,'' diàleg en el qual Simmies defensa la teoria òrfico-pitagòrica de l'[[ànima|ànima]] com [[harmonia|harmonia]]
|Etiqueta=Filosofia antiga
1 Ko (217 paraules) - 17:59, 1 nov 2017
...l|Aristòtil]]), «subjecte-objecte», «[[ment - cos, relació|ment-cos]]» (en la tradició occidental). Aquestes dualitats són de vegades constitutius bàs
...ls pitagòrics (2)|veg. citació]]), que tenen una gran semblança amb les de la tradició oriental del Yin i el Yang ([[Recurs:cita de Guthrie sobre el Yin
1 Ko (159 paraules) - 20:51, 9 ago 2017
...alment, sinó solament pel ''nous'', encara que aquesta aprehensió depèn de la repetició de diverses experiències. A vegades s'identifica amb el [[gène
|Etiqueta=Filosofia general
865 octets (129 paraules) - 12:38, 16 set 2017
...episteme|''episteme'']] que es remet al món de les [[Autor:Plató|idees]] i la ''doxa'' que només aconsegueix el món de l'[[esdevenir|esdevenir]].
...s extrems, i es correspon amb l'esdevenir ([[Recurs:Plató: el coneixement, la ignorància i l'opinió|vegeu el text]]).
2 Ko (337 paraules) - 14:56, 29 ago 2017
...{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató: saber i filosofia|Idioma=Español}}
- Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [''to ge philomathés kai philósophon tautón'']
623 octets (99 paraules) - 22:50, 24 maig 2017
...ehumano. Observi's que de la mateixa arrel procedeix [[Grec::εὐδαιμονία]], la felicitat.
|Etiqueta=Filosofia general
931 octets (135 paraules) - 23:40, 7 set 2018
...''kaloskagathos ''al filòsof, «l'home bell i bo», que és amant del saber i la cultura i, en el ''Timeu ''(87c), el concep com l'ideal de perfecció indiv
|Etiqueta=Filosofia general
936 octets (149 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...al: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la multiplicitat del que és.
...teritat és la [[diferència|diferència]]. La lògica del [[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és
2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
<small>(del grec [[Grec::μοῖρα]], donar a cadascun la seva part, el lot o el dot que li correspon)</small>
...els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la ''moira'', encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mort
1 Ko (231 paraules) - 21:31, 15 set 2018
<small>(del grec διάνοια, ''diànoia, ''compost per la preposició ''diá'', que indica separació i ''nóos'', o'' nous'': raó,
...a de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
2 Ko (289 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
Pel seu origen i atesa la seva etimologia, és l'«exemple» dels retòrics antics i, d'aquí, el seu
...història i en condicions socials concretes. El desenvolupament històric de la ciència suposa l'existència d'un «paradigma», que Kuhn defineix com un
2 Ko (357 paraules) - 12:30, 28 set 2018
...s, raó per la qual va ser atacat per Alcidamante, ja que considerava que a la seva retòrica li faltava l'oratòria.
...tacions sobre aquest tema formen el llibre conegut com ''La retòrica.'' En la seva defensa, Isòcrates va publicar ''Antídosis'', contra Dió, el proteg
2 Ko (346 paraules) - 20:23, 17 maig 2018
...ja que és el que ordena tot l'existent. En canvi, el món sensible és el de la mera aparença. ja que Plató efectua un paral·lelisme entre aquesta divis
La relació entre aquests dos mons és una relació de participació o [[methe
3 Ko (572 paraules) - 10:19, 13 oct 2017
...istòtil]], com el món de les idees de [[Autor:Plató|Plató]]. Per Avicebró, filosofia és «coneixement de si mateix».
|Etiqueta=Filosofia medieval
2 Ko (249 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
...'home, la segona vinguda ja ha començat amb l'[[encarnació|Encarnació]] i la resurrecció, així com amb l'acció dels sagraments.
...'novissima'', l'últim que ocorre, és a dir, la fi del [[temps|temps]] i de la [[història|història]] i l'adveniment del regne de [[Déu|Déu]].
1 Ko (243 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
..., al que vas agafar en les últimes hores que va passar a la presó abans de la mort. També apareix com a interlocutor de Sòcrates en el ''Eutidemo.'' Se
|Description=Charles Alphonse Dufresnoy ''La Mort de Sòcrates'' (1650)
1 Ko (178 paraules) - 16:45, 15 oct 2017
...a ser educat en el cristianisme, que va abandonar sota la influència de la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]] i d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], autors als
|Etiqueta=Filosofia antiga
1 Ko (220 paraules) - 18:44, 5 gen 2018
...ctor d'hematíes. De vegades es tradueix també per creació o per poesia, de la mateixa manera que [[Grec::ποίητής]] (''poietés'') es tradueix per
...ant la noció de ''póiesis'' amb la de poesia ([[Recurs:cita de Plató sobre la poesi|veg. citació]]).
2 Ko (411 paraules) - 15:03, 30 set 2018
...|creació]], que ell explica com [[emanació|emanació]] de l'U o del Primer; la introducció d'un enteniment ''adquirit'' entre l'[[enteniment agent|enteni
...ideal'', traduïda també com a ''Idees dels habitants de la ciutat ideal'', la seva obra política més important, i el ''Llibre de l'harmonització de le
2 Ko (399 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...ates de Calcedònia|Xenòcrates]], imposat pel mateix Espeusip (en contra de la candidatura d'[[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides Pòntic]]).
...directa, a través de la crítica que li fa [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en la ''Metafísica. ''
2 Ko (394 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...rimitiu» (en sentit [[etnologia|etnològic]]) com més «autèntic» i oposat a la civilització que degrada a l'home. Des d'una altra perspectiva, en l'antig
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
1 Ko (165 paraules) - 09:40, 5 feb 2015
...latonis'' [Contra el calumniador de Plató]), però, d'altra banda, tradueix la ''Metafísica ''d'Aristòtil.
|Etiqueta=Filosofia medieval
2 Ko (235 paraules) - 22:17, 17 set 2017
...e [[moira|''moira'']] (fatalitat), la necessitat inexorable que es dóna en la ''physis.'' [[Autor:Plató|Plató]] utilitza també aquesta concepció mít
...a el món material. (''Timeu,''47i-48a, [[Recurs:Plató: la intel·ligència i la necessitat.|veg. text]]).
2 Ko (361 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
...de la idea de semblança, etc.), es pregunta si una cosa participa de tota la idea que li serveix de model o paradigma o si participa solament d'una part
...banda, afirma que pot comparar-se la participació a la il·luminació, doncs la idea, igual que un focus de llum (o el dia, diu ell) que il·lumina totes l
3 Ko (476 paraules) - 23:34, 31 ago 2017
...per a Aristòtil, el ''arkhé'' no és solament material. De fet, definia la filosofia com a «coneixement dels primers principis (''arkhái'') i causes» ([[Recu
2 Ko (350 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...e és fruit de la creació dels altres dos, i s'identifica amb el conjunt de la creació. Va defensar una antropologia marcadament [[dualisme|dualista]] i
|Etiqueta=Filosofia antiga
2 Ko (270 paraules) - 16:14, 23 oct 2018
...decretada per [[Autor:Justinià|Justinià]], l'any 529, de seguir ensenyant filosofia a Atenes, Simplici, juntament amb Damasci i altres cinc membres de l'escola
...areix com una de les principals fonts de documentació de la història de la filosofia presocràtica.
2 Ko (382 paraules) - 22:49, 17 oct 2017
...silio Ficino. També va advocar per la necessitat de l'estudi del grec i de la lectura dels textos originals dels pensadors antics.
...ató i Aristòtil ''(1440) que va ser contestada per Jordi de Trebisonda amb la seva ''Comparació de les filosofies d'Aristòtil i Plató.'' A partir d'aq
4 Ko (614 paraules) - 23:40, 7 set 2018
...nomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.
2 Ko (285 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
...) o frònesi ([[Grec::φρόνησις]]) (seny, capacitat d'elecció o prudència en la traducció escolàstica).
...e una bona deliberació o [[eubulia]] ([[Grec::εὐβουλία]]) per a aconseguir la [[felicitat]] o eudemonisme ([[Grec::εὺδαιμονια]]).
2 Ko (309 paraules) - 17:52, 30 oct 2018
...gni el que aquest autor bateja com «la memòria del logos» ([[Recurs:Lledó: la memòria del logos|veg. text]]).
...conseguir el camí de perfecció ètica i racional ([[Recurs:cita de Lessing: la metempsicosi|veg. citació]]). En l'època moderna ha estat defensada per R
2 Ko (328 paraules) - 16:18, 24 oct 2018
...s les seves reflexions sobre el [[temps|temps]] viscut, que desenvolupa en la major part de les seves obres.
...r de la revista Diàlegs (El Col·legi de Mèxic). És doctor Honoris causa de la Universitat de les Amèriques (Mèxic), Universitat Autònoma de Barcelona
3 Ko (382 paraules) - 15:02, 13 juny 2018
...e si|identitat de si / ipseïtat]] i d'[[alteritat|alteritat]], i involucra la noció de [[diferència|diferència]].
...([[Recurs:Plató: l'ésser i el no ser, crítica de Parmènides|veg. text]]), la qual cosa permet a Plató superar les apories eleàtiques engendrades per [
5 Ko (867 paraules) - 08:01, 18 set 2017
...n ''Diké'' i ''Thémis'' les que l'acompanyen en el camí cap a la deessa de la veritat. El contrari al dret i al just era [[Grec::ὕβρις]] (''[[hybri
...icuris és una de les quatre virtuts cardinals, el fonament de les quals és la naturalesa mateixa.
2 Ko (317 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
...occidental, des de la Grècia clàssica fins al segle XIX, i que constituïen la concepció més divulgada de l'explicació d'un [[ordre|ordre]] universal i
...tent, sense buits ni fissures de cap classe, expressada metafòricament amb la imatge d'una gran cadena regida pels principis de plenitud, de continuïtat
3 Ko (453 paraules) - 10:40, 13 oct 2017
...la seva existència l'exigeix la presència d'alguna cosa que només pot ser la seva aparença, o el seu fenomen ([[Recurs:Kant: cita sobre fenòmens|veg.
...el moviment [[neokantisme|neokantià]] es va revitalitzar la polèmica sobre la distinció entre fenomen i noümen, rebutjant-se l'existència d'aquest.
1 Ko (219 paraules) - 18:53, 10 ago 2017
...aracterístico del filósofo. Este y no otro es, efectivamente, el origen de la filosofía. El que dijo que Iris era hija de Taumante parece que no trazó
2 Ko (310 paraules) - 16:25, 19 set 2017
...ontra Artajerjes II, i en la retirada dels deu mil grecs que ens relata en la ''Anábasis''. Posteriorment, va viure exiliat en Esparta, en Selinontes i
...o siguin de primera mà, situen l'interès de la seva informació per sota de la proporcionada pels escrits platònics.
2 Ko (389 paraules) - 00:10, 14 juny 2018
...ten per semblança amb els actes de la seva pròpia vida. La contemplació de la tragèdia converteix així el dolor a plaer.
...,]] de vegades s'usa aquest terme per a referir-se a l'acció provocada per la [[sublimació|sublimació]].
2 Ko (311 paraules) - 22:34, 17 maig 2018
...at d'un enunciat, o decisió que es pren sobre enunciats generals aptes per la [[predicció|predicció]] i l'[[explicació|explicació]].
...[[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]] sosté una «ètica del discurs» en la qual les normes morals es consideren correctes quan són objecte d'un conse
4 Ko (669 paraules) - 14:25, 6 feb 2018
...me|empirisme]] clàssic del s. XVII, passant per la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'exp
...s, fer comparacions, inferir el senti d'una frase o fer interpretacions de la conducta d'altres persones.
1 Ko (193 paraules) - 11:24, 10 oct 2018
...sibilitat de tota ''kínesis'' en l'ésser, ja que això conduiria al no ser, la qual cosa per l'[[eleàtica, escola|eléata]] era un absurd.
...'. (''Hê toû dynámei óntos entelécheia hêi toioûton''. [[Recurs:Aristòtil: la definició del moviment|Veg. text d'Aristòtil]]).
1 Ko (237 paraules) - 22:07, 1 oct 2018
...oneixement|coneixement]], saber o ciència, arrel de molts termes propis de la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] o [[epistemologia|epistem
...és poden ser intuïts (coneguts per ''nous''), però ells són el fonament de la ciència.
3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
...ocedeix de la mateixa arrel que [[Grec::εἶδον]] o [[Grec::ἰδεῖν]], raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tr
Pels [[presocràtics|presocràtics]] designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de [[Autor:Sòcrates|Sòcrat
5 Ko (779 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...]), ja que va portar a l'extrem la doctrina del perpetu fluir d'Heràclit i la va interpretar en clau escèptica.
...clit «no és possible entrar dues vegades en el mateix riu», afegia que, en la seva opinió, ni tan sols és possible entrar en ell ni una vegada; tant ca
2 Ko (320 paraules) - 18:53, 10 nov 2020
...tel·lectual i, a les creences cristianes en l'[[encarnació|encarnació]] i la redempció, com a desvaris.
<small>La imatge és a del bust d'un filòsof. Museu del Louvre, còpia romana d'un o
2 Ko (305 paraules) - 19:04, 21 oct 2018
...Ecfant i [[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides]], van tornar a considerar a la Terra com el centre de l'univers mòbil.
|Etiqueta=Filosofia antiga
2 Ko (397 paraules) - 16:41, 21 ago 2018
...a escola, encara que va mantenir forts llaços amb Plató, qui li va confiar la direcció de l'Acadèmia durant el seu viatge a Sicília l'any 367 aC.
...amb els postulats de base. Aquesta concepció va influir decisivament sobre la [[cosmologia|cosmologia d'Aristòtil,]] encara que aquest autor, basant-se
4 Ko (641 paraules) - 17:34, 25 feb 2020
...l'Acadèmia de Plató i d'una Acadèmia mitjana o nova, els representants de la qual van ser Arcesilau i Carnèades.
...a manera, algunes accions es justifiquen per bones raons que apel·len no a la certesa, impossible, però sí al plausible, i això és suficient per a fo
4 Ko (560 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...nament de Cal·licles, aquestes lleis seran naturalment bones i conformes a la naturalesa.
.... Tanmateix, no sembla probable que això sigui cert. S'ha assenyalat també la forta influència de Cal·licles sobre [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsc
3 Ko (586 paraules) - 16:40, 6 feb 2018
...tropologia|antropologia]] i una [[epistemologia|epistemologia]] basades en la corporeïtat ([[Recurs:Lledó:_La_perspectiva_epicúria|veg. citació]]).
...n cos, sinó que som essencialment pensament. Aquesta és la tesi central de la reflexió del [[cogito|''cogito'']] ([[Recurs:Descartes: el cogito i el mó
4 Ko (708 paraules) - 15:45, 2 oct 2018
...ap on va néixer, ja que si bé alguns creuen que el seu nom fa referència a la ciutat de Laertes, uns altres ho posen en dubte.
...obre els filòsofs [[presocràtics|presocràtics]] és prou deficient, excepte la que proporciona sobre [[Autor:Plató|Plató]], [[Autor:Aristòtil|Aristòti
2 Ko (317 paraules) - 23:38, 7 oct 2019
...lo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.)
|Etiqueta=Filosofia general
1 Ko (170 paraules) - 22:34, 17 maig 2018
...me|gnòstic]] i [[esotèric|esotèric]] que van exercir una gran influència a la fi de l'antiguitat, en l'edat mitjana, i, especialment, durant el Renaixeme
...gist va sorgir de la identificació efectuada per la cultura grecoromana de la figura d'Hermes-Mercuri (missatger dels déus) amb el déu egipci Thoth o T
3 Ko (433 paraules) - 21:45, 16 maig 2018
...després, fervent deixeble de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], del que admirava la seva total independència de criteri i desenganxo dels béns materials. [[A
...nyspreaven el [[nomos|νόμος]] (''nomos'') i defensaven una vida conforme a la naturalesa.
4 Ko (649 paraules) - 15:57, 18 set 2018
...no menys saludable que festiu, sobre el millor estat de la república i de la nova illa d'Utopia].
...nlloc) –que comprèn 54 ciutats, com a comtats tenia Anglaterra–, situada a la ribera de l'Anidro (sense aigua), on els seus habitants, els Alaopolitas (c
2 Ko (368 paraules) - 16:31, 16 maig 2018
...rial preexistent, la [[matèria|matèria]] i el receptacle, i amb ells ell, «la més perfecta i millor de les causes», construeix l'[[univers|univers]] a
...tacle de tot el que neix i és generat»–, l'[[espai|espai]] o el conjunt de la matèria informe, i els [[element |elements]] materials (terra, aire, foc i
3 Ko (559 paraules) - 16:13, 30 set 2018
...són les formes exemplars de totes les coses, i són les idees que estan en la ment de [[Déu|Déu]].
...ble a través de les seves rèpliques o còpies, és a dir, les obres, que són la seva manifestació o epifania.
4 Ko (593 paraules) - 20:20, 3 nov 2018
...t pels pitagòrics i prosseguit per Sòcrates i Plató es va reafirmar amb la filosofia de [[Autor:Descartes,_René(Cartesius)|Descartes]]. Per a més informació
...psíquic amb el [[Mental|mental]]. Des d'aquest punt de vista, l'estudi de la psique involucra el problema de les relacions entre [[Ment_-_cos,_relació|
3 Ko (511 paraules) - 11:58, 13 juny 2018
...Déu sobre les coses i l'home implica, en la filosofia grega, anul·lació de la [[llibertat|llibertat]] en l'home, qui, com a contrapartida, aconsegueix l
...confirmada pel magisteri eclesiàstic, sobretot en el concili Vaticà I, que la sosté contra l'[[ateisme|ateisme]] i el [[deisme|deisme]].
3 Ko (431 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...rtuós la voluntat és la que és bona» ([[Recurs:Cita de Philippa Foot|vegeu la citació]]).
Les fonts de la doctrina sobre la virtut són [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sa
3 Ko (479 paraules) - 15:40, 30 set 2018
|Cognom=Capel·la
...del Sol o més ençà del Sol; quan estan més enllà, Mercuri està més prop de la Terra que Venus i al revés, quan es troben cap al nostre costat del Sol. S
2 Ko (267 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
...osofia ''(1975) i, molt especialment, ''Filosofia de l'expressió'' (1969), la seva obra principal.
...gran centre d'interès, que li porten a una revisió de tota la història de la cultura, interpretada ara com a decadència en l'època moderna i contempor
3 Ko (450 paraules) - 14:25, 6 feb 2018
...l seu deixeble més famós, Sinesi (Συνέσιος), va aplicar les matemàtiques a la teoria neoplatònica de l'Un.
|Etiqueta=Filosofia antiga
2 Ko (268 paraules) - 16:08, 18 set 2018
...a obra apologètica, és considerat el fundador de la història eclesiàstica. La seva ''Història de l'església'' és una important font documental, ja que
...utor:Porfiri|Porfiri]] (''Contra Porfiri'', obra en trenta llibres), i per la seva defensa de [[Autor:Orígenes|Orígenes]] (''Apologia d'Orígenes''). A
2 Ko (359 paraules) - 15:49, 23 oct 2016
...la veritat, mitjançant una ''visió'' intel·lectual, diferent, per tant, de la mera visió sensorial. Procedeix de l'infinitiu [[Grec::νοείν]], ''noe
...t el pensament. La realització d'aquesta activitat d'aprehensió directa és la [[noesi]]. En general, ''nous ''sol traduir-se per intel·lecte, pensament
4 Ko (574 paraules) - 00:28, 6 feb 2018
...gnorar enfocaments contemporanis de [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] que consideren el coneixement, inclòs el científic, com una si
4 Ko (712 paraules) - 17:49, 18 nov 2018
...sitivisme|positivimo]] de la seva època, la qual cosa suposa una tornada a la [[metafísica|metafísica]] i a l'exaltació dels valors de l'esperit humà
...beix una missió universalitzadora. Manté tant per a la filosofia com per a la vida una finalitat preferentment ètica.
3 Ko (519 paraules) - 13:21, 4 juny 2018
...lògicas]], en aquest cas l'harmonia és l'ordenació de les parts conforme a la realització plena d'un [[fi]]. S'aplica, especialment, a l'àmbit [[estèt
...ató: textos sobre els nombres|veg. textos]] ). Aristòtil també va combatre la tesi pitagòrica de l'harmonia de l'ànima, ja que a aquesta se li atorga c
3 Ko (467 paraules) - 15:27, 30 set 2018
...mitjà entre tots dos extrems, però la jactància és considerada pitjor que la ironia.
...l per a concebre, podia, no obstant això, mitjançant la ''maièutica, ''fer la labor de ''llevadora'' i il·luminar en les ments dels altres ([[Recurs:Pla
4 Ko (704 paraules) - 12:09, 28 des 2017
...dels Trenta. Va morir en la lluita contra els demòcrates que van derrocar la seva tirania l'any 403 aC, quan tenia al voltant de cinquanta anys.
...le. Com [[Autor:Protàgores|Protàgores]] creia en l'evolució progressiva de la humanitat deguda al seu propi esforç, sense necessitat d'intervenció del
2 Ko (387 paraules) - 23:00, 7 set 2018
...s la matèria, el subjecte, mentre que el que distingeix el test del maó és la [[causa formal]], seva "forma" o l'essència pròpia de cada cosa.
...on a la precedent, és la causa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3. El text
3 Ko (557 paraules) - 16:24, 30 set 2018
...stituïdes i instaura unes altres. Llavors ell és qui marca la llei. D'aquí la famosa sentència de Trasímac:
2 Ko (389 paraules) - 12:21, 7 feb 2018
...de mitologia comparada, creada especialment per a ell. Posteriorment, obté la càtedra de civilització indoeuropea.
...mite|mites]], als quals analitza estructuralment i els posa en relació amb la societat que els genera. A partir dels seus estudis es destaquen elements e
2 Ko (375 paraules) - 17:51, 9 maig 2018
...que l'ànima és la que va animant diversos i successius [[cos|cossos]]. En la majoria de les seves versions s'afirma que les característiques de les ree
...conseguir el camí de perfecció ètica i racional ([[Recurs:cita de Lessing: la metempsicosi|veg. citació]]). Més recentment ha estat defensada per Rudol
2 Ko (366 paraules) - 02:32, 22 feb 2023
«S'explica de Tales, que mentre s'ocupava de la volta celeste i mirava cap amunt, va caure en un pou. Arran d'això, una en
...uríem de caracteritzar la pregunta «Què és una cosa?», com una pregunta de la qual les criades se'n riuen. I una criada també ha de tenir de què riure.
1 Ko (239 paraules) - 13:09, 11 nov 2017
...ges que aquest va fer a la Magna Grècia per a conèixer els pitagòrics. Per la Carta VII de Plató sabem que Arquites va ser qui va intercedir davant el t
...onia]] musical i va ser el primer a aplicar les matemàtiques a l'estudi de la mecànica ([[Recurs:Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent.|veg. text]]).
3 Ko (490 paraules) - 01:18, 30 gen 2021
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Llista llibres la metafísica Aristòtil|Idioma=Español}}
-La ciència a partir de principis i causes, classificació de les ciències, u
1.023 octets (169 paraules) - 00:20, 9 abr 2015
...nsió de veritat absoluta com una concepció dogmàtica oposada a l'autèntica filosofia.
...ònic els diversos desenvolupaments de les religions, de la ciència i de la filosofia de l'antiguitat.
4 Ko (602 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...es confon ''ser'' amb ''existir,'' entès com a presència. D'aquesta manera la [[Grec::οὺσία]] seria el ser present. En el grec arcaic el terme ''ou
...és aviat amb el grec hipòstasi ([[Grec::ὑπόστασις]]). En la història de la filosofia, a partir del poema de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i, especial
3 Ko (412 paraules) - 21:10, 6 nov 2017
...ons molts historiadors, els plantejaments de l'escola eleàtica van iniciar la [[metafísica|metafísica]] occidental.
...r pensat, doncs tot el que pot ser pensat és ja l'ésser, d'aquí s'infereix la conclusió indicada ([[Recurs:Fragments de Parmènides|veg. text]]).
3 Ko (519 paraules) - 18:08, 14 maig 2020
...ar-se els ens sense necessitat ([[formulacions de la navalla d'Occam|vegeu la citació]]). Es coneix també com a principi d'[[economia del pensament|eco
...licitat ontològica, per contraposició a l'ontologia platònica que «omplia» la seva ontologia d'entitats (a més dels ens físics, [[Autor:Plató|Plató]]
3 Ko (453 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...què l'esdevenir està governat pel [[logos|''logos,'']] la llei, la mesura, la [[racionalitat|racionalitat]] ([[Recurs:Plató: tot flueix, segons Heràcli
...la de la lògica, s'expressa també com a sistema filosòfic –sosté Hegel– en la història del pensament.
3 Ko (466 paraules) - 14:19, 9 maig 2020
...ó) En general, aquest terme s'utilitzava en l'antiga Grècia per a designar la representació teatral per les ''manyagues'' (en grec μῖμος o actors)
Però aquesta noció va adquirir un caràcter central en la reflexió filosòfica, especialment a partir de [[Autor:Plató|Plató]], i
5 Ko (736 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...gica grega, Eros apareix entès segons dues maneres diferents: l'olímpica i la mística.
...ofia, que ocupa també un lloc intermedi entre el saber, propi dels déus, i la ignorància, atès que és ''desig ''intens de [[saber|saber]], com l'[[amo
3 Ko (521 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
...imatges relacionades amb la [[sensibilitat|sensibilitat]], si es tracta de la ''imaginació creadora.'' A aquesta última l'anomena també «fantasia».
..., ''diànoia''), la constitueix en acompanyant obligat de tot coneixement i la considera capaç d'error. ([[Recurs:exemple de tautologia 2|veg. citació]]
4 Ko (538 paraules) - 09:49, 7 jul 2018
...ia de cada cosa, perquè el que fa que una cosa sigui, està tota sencera en la noció d'allò que ella és».
...on a la precedent, és la causa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
3 Ko (541 paraules) - 14:24, 27 set 2018
...gustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], i per tant una postura realista en la disputa dels [[universals|universals]].
...eació|creació]] del ''Gènesi'' amb la física del seu temps; al·ludeix ja a la noció del [[ímpetu, teoria de l'|''impetus'']].
3 Ko (432 paraules) - 19:23, 5 gen 2018
...Olímpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hípies (o Hippias) procedeix de [[Autor:Pla
...i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment li diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar en el terreny científic.
3 Ko (436 paraules) - 12:31, 23 oct 2018
...es poden mantenir inicialment punts de vista diferents. Mentre que suposa la participació de diversos, el diàleg serà concebut en l'antiguitat com el
...i tenia l'avantatge de la persuasió racional, en contra del llenguatge de la imposició propi dels [[sofistes, els|sofistes]].
7 Ko (1.133 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...cació es realitzaran en funció de l'ideal intel·lectual del coneixement de la veritat.
{{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
2 Ko (328 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
..., a més d'escriure relats literaris plens de fantasia. Uns anys després de la mort de Plató se'n va anar a Heraclea on va fundar una escola.
...i, que giraven entorn del Sol, i d'aquest mateix, que girava al voltant de la Terra.
2 Ko (413 paraules) - 11:28, 23 oct 2018
...erò ni aquells ni aquest es van ocupar d'indagar què era la participació o la imitació de les Espècies.
...xien la Dialèctica); i el convertir en Díada l'altra naturalesa (és a dir, la causa material), en el fet que els Nombres, fora dels primers, es generen c
4 Ko (800 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
...El camí de la veritat és l'afirmació que l'ésser és, i el no ser no és; i la seva contrària (el ser no és i el no ser, és) és el camí de l'error ([
...t existencial i el sentit atributiu del verb [[Ésser_/_Ser|ser]]. Així, de la mateixa manera que afirmar que «els pegasos ''són'' éssers que tenen ale
3 Ko (559 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
...ironia]] socràtica, Sòcrates, que és qui ''res sap'', pot, no obstant això la seva ignorància, ajudar a donar a llum pensaments que ell no ha engendrat
...ca]], mai va renunciar a la dimensió irònica, interrogativa i aporètica de la maièutica socràtica.
3 Ko (533 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...òleg alemany. Va néixer a Eutin i va estudiar a Kiel, Leipzig i Berlín, en la universitat del qual va ser professor a partir de 1837. També va ser secre
...e [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]], interpretades des de la noció aristotèlica de finalització.
3 Ko (508 paraules) - 23:53, 13 juny 2018
...les normes. De manera que l'oposició entre ''nómos'' i ''physis'' ja no és la mera oposició general entre l'artificial i el natural, com en Demòcrit o
...nllaçava amb la del [[contracte social |contracte social]] com a origen de la societat).
4 Ko (662 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...tiva moralitzadora, com la rémora natural (en forma de passions) oposada a la voluntat.
...e|escolàstica]] va seguir l'opinió d'Aristòtil, afirmant amb major decisió la unitat substancial (forma substancial del cos).
6 Ko (884 paraules) - 14:20, 9 oct 2018
...fet d'estar al món, la simple [[existència|existència]] inerta i material, la facticitat. En Hegel i en Sartre, el «en si» s'oposa al «para sí», o c
...x en un «para sí», on [[real|realitat]] i idealitat són una mateixa cosa i la diferenciació s'ha convertit en una nova unitat intervinguda o coneguda ([
3 Ko (442 paraules) - 14:51, 9 maig 2020
...tonicum'', al que cal afegir unes cartes (de les quals , almenys, la VII i la VIII es consideren autèntiques). Generalment, els [[diàleg|diàlegs]] pla
...l{{'}}''Apologia'' Plató defensa la figura de Sòcrates. Encara no apareix la teoria de les idees.
6 Ko (1.012 paraules) - 14:20, 9 oct 2018
...va passar a ser sinònim d'«art» en general. Posteriorment va ser adquirint la connotació d'una disposició fonamentalment racional.
...mb el seu objecte final. En aquest sentit és un [[ideal de la raó|ideal de la raó]] al que es tendeix sense que mai pugui aconseguir-se plenament.
3 Ko (517 paraules) - 23:40, 7 set 2018
2) els desenvolupaments posteriors de la filosofia que es van inspirar en aquest autor;
...màtics anomenada [[platonisme matemàtic|platonisme matemàtic]] i basada en la teoria de les idees platònica.
10 Ko (1.655 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
...na de les característiques essencials de la qual és l'eternitat, és a dir, la immutabilitat en el seu lloc «hiperurani», o l'atemporalitat, perquè exi
...ern, encara que no immutable; són immutables els cossos celestes, menys en la mesura que posseeixen moviment circular uniforme, mentre que els éssers qu
4 Ko (658 paraules) - 14:50, 9 maig 2020
...déus ha permès als homes poder subsistir en una naturalesa hostil i crear la societat humana regida pel [[nomos|''nomos'']].
...rit]]. [[Autor:Plató|Plató]] el ridiculitza en el ''Protàgores'' on, sobre la base de l'esmentat text, el presenta buscant [[sinonímia|sinònims]] absur
3 Ko (440 paraules) - 18:54, 23 oct 2018
...mes i de problemes que resulten de la trobada del pensament cristià amb la filosofia grega, o al revés, que en principi es consideren «externs» una a l'altre
...nt la qual es va gestant la barreja de [[teologia|teologia]] (cristiana) i filosofia (grega), de misticisme i [[raó|raó]], característica del pensament bizan
7 Ko (1.096 paraules) - 08:05, 21 oct 2017
...ersos socràtics (entre ells, Plató) a Mègara i, posteriorment, va fundar a la seva ciutat natal l'anomenada escola [[socràtics|socràtica]] d'Elis.
...t caràcter, determinat pels trets físics, si s'ha modelat pel ''logos.'' A la seva mort el va succeir Plistà d'Elis. Posteriorment, Menedem, que procedi
3 Ko (460 paraules) - 02:13, 26 feb 2020
...nt amb el primer imparell, [[Grec::ἐν]], ''hen'', l'un, dóna origen a tota la sèrie de nombres naturals, segons els pitagòrics)</small>
...c-humit, i, en particular, pels [[pitagorisme|pitagòrics]], que fonamenten la seva física en l'oposició dual entre l'il·limitat i el que limita ([[Rec
2 Ko (337 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...r a un lloc de professor a la Universitat de Marburg, on va exercir fins a la seva mort. Va ser l'editor dels ''Philosophische Monatschriften,'' i del ''
...|dialèctica]] platònica és la ciència del mètode, i la teoria platònica de la [[participació|participació]] del món físic al món de les idees expres
5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
...ncia i la previsió són ''areté'' de l'esperit. Posteriorment, i a causa de la influència d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], aquest terme ha passat a tra
...a la justícia. Per part seva, [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] sustentarà que la virtut és un estat de l'ànima diferent, doncs, de les passions i de les f
3 Ko (530 paraules) - 18:17, 24 oct 2018
...ó de la raó, amb vista al bé comú, promulgada per aquell que té la cura de la comunitat.
...Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]]. Tant Plató (veg. citació ↓ <ref><small>La primera veritat difícil de conèixer és, en efecte, que l'autèntic art p
4 Ko (688 paraules) - 19:25, 23 feb 2020
...[[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] qui així ho formula en la ''via de la veritat'' del seu famós poema: en tant que el no ser no és, el no-res, en
...i la privació es donen a partir d'afirmacions determinades, apartant-se de la concepció del no-res absolut defensat pels eleates.
6 Ko (1.039 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
...istemes filosòfics que inverteixin la relació aparença-realitat, reduint a la primera tot el possible abast de l'enteniment humà i el veritable sentit d
...l'[[art, arts|art]] no busca una altra realitat més enllà de l'aparença, a la qual exalta i conrea.
4 Ko (732 paraules) - 08:28, 17 maig 2018
...edent, és '''la causa final''' de les altres, '''el bé''', perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
3 Ko (535 paraules) - 14:21, 27 set 2018
...de traduir totes les obres de [[Autor:Plató|Plató]]. Apartat de Berlín per la jerarquia eclesiàstica protestant, va marxar a Halle, on va aconseguir una
...fia d'aquest teòleg és, sens dubte, la seva contribució a la formulació de la teoria [[hermenèutica|hermenèutica]].
5 Ko (751 paraules) - 15:24, 13 juny 2018
...àtic», termes que ell encunya per a expressar l'ascensió de l'ànima des de la bellesa terrena fins a l'amor a Déu, identificant [[Eros|Eros]] platònic
...una substància pneumàtica, l'[[esperit|esperit]]. Exposa aquestes idees en la seva ''De vita'' (1489).
3 Ko (454 paraules) - 10:10, 23 oct 2018
...gler]], que concebia el desenvolupament de les cultures i civilitzacions a la manera del desenvolupament d'éssers orgànics amb els seus cicles de naixe
...és el sí tràgic i dionisíac a la vida pronunciat pel mateix món, i unit a la noció de l'[[amor fati|''amor fati'']] ([[Recurs:Nietzsche: textos sobre l
4 Ko (719 paraules) - 14:20, 9 oct 2018
...incondicionat|incondicionat]]», legítima en l'ordre del pensament, raó per la qual pot ser buscat i pensat com a principi explicatiu, però il·legítima
...la denominació adequada de [[llei de la naturalesa, llei natural|lleis de la naturalesa]]; no obstant això, l'afirmació que tot [[fenomen|fenomen]] ob
2 Ko (394 paraules) - 11:55, 7 feb 2018
...cadèmies de ciències. Però la seva investigació matemàtica, i especialment la seva ''teoria de les catàstrofes'', es perllonga en una fecunda reflexió
...retació d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] (la [[matèria|matèria]] aspirant a la [[forma|forma]]).
4 Ko (585 paraules) - 22:33, 17 maig 2018
...o no, com la «teoria de les idees de Plató», la «teoria de la societat» o la «teoria del coneixement».
...en un moment donat; també hi ha teories purament lògiques o matemàtiques. La teoria és a l'aspecte ''substancial'' del coneixement, tant del científic
3 Ko (512 paraules) - 15:56, 3 nov 2018
|Titulo=Regles de la definició
'''1)''' ''No ha de ser circular'': la circularitat existeix quan en el ''definiens'' apareix el [[definiendum|''d
1 Ko (195 paraules) - 14:46, 5 feb 2020
...iritus'', buf d'aire, hàlit, alè, respiració, terme amb què es tradueix en la tradició filosòfica el grec [[Grec::πνεῦμα]] , [[pneuma|''pneuma''
...a la «llum» de la instrucció i alliberada de les foscors dels prejudicis i la superstició (Cf. per exemple, Condorcet, ''Bosquejo de un cuadro históric
4 Ko (665 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...; la [[qualitat|qualitat]] per la qual es desitgen o estimen les coses per la seva proporció o aptitud a satisfer les nostres necessitats; en economia,
...alor. La [[valors, teoria dels|teoria dels valors]], és a dir, l'estudi de la naturalesa del valor com alguna cosa peculiar, no ha existit pròpiament fi
4 Ko (722 paraules) - 00:01, 15 jul 2020
...atribueix tradicionalment, per a distingir-lo de la [[voluntat|voluntat]], la facultat de pensar.
...r'' (veg. [[intel·ligible|intel·ligibles]]) totes les coses, perquè és com la llum que il·lumina; aquest és l'ànima en tant que és capaç d{{'}}''arr
7 Ko (1.010 paraules) - 16:01, 3 juny 2018
...ta a la humanitat mateixa, que amb la seva [[tècnica|tècnica]] pot dominar la naturalesa, però si aquest exercici del seu saber és desmesurat, implica
...ó d'aquest mite en el qual Prometeu apareix com a símbol de la indústria i la tècnica humana que, pels seus propis mitjans i sense recórrer als déus,
2 Ko (408 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...ontorn o forma, fins a forma de sabater i tipus ideal, i que normalment és la traducció dels termes grecs μορφή, ''morphé'', [[Grec::εἶδος]]
...a de les teories més representatives del [[Platonisme|platonisme]], com és la teoria de les formes platòniques o [[Autor:Plató|teoria de les idees]].
5 Ko (859 paraules) - 15:40, 12 juny 2018
...''Analítics segons'','' Elencs sofístics'' i ''Tòpics'', obres que marquen la primera entrada d'Aristòtil a occident.
...el que aquest ens és, ''quo est'', o l{{'}}''esse''; conceptes clau per a la distinció medieval entre [[essència |essència i existència]].
3 Ko (556 paraules) - 17:46, 21 oct 2018
...s idees constitueix l'entramat de la filosofia. Cada època històrica forja la seva pròpia ''symploké''. [...]
1 Ko (204 paraules) - 10:39, 13 oct 2017
...que consideren que cada part del cos, i cada «destí» humà, està regit per la disposició dels astres. Al revés, es considerarà, en aquestes concepcion
...or:Procle|Procle]] i els [[neoplatonisme|neoplatònics]]. Per part seva, en la medicina [[Autor:Hipòcrates de Cos|hipocràtica]], aquesta era una tesi fo
5 Ko (812 paraules) - 14:20, 9 oct 2018
...inó en sentit positiu, com a manifestació de l'ésser humà més integral que la mera racionalitat.
...a de Plató 5|veg. citació]] i [[Recurs:Plató: el desig|text més ampli]] ). La inquietud radical de l'ésser humà l'exemplifica Plató amb el mite del na
7 Ko (1.177 paraules) - 14:02, 26 set 2018
...pia dels ''astrònoms'' (la formalista) i la manera pròpia dels ''físics'' (la cosmològica) apareix afirmada per primera vegada en Gémino, autor del s.
...n sorgir les tendències denominades ''instrumentalista'' i ''realista'' en la interpretació del sentit de les [[teoria científica|teories científiques
4 Ko (653 paraules) - 13:21, 4 juny 2018
...es, on va ser deixeble de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], del que ja coneixia la seva fama. No obstant això, sembla que no va practicar els ensenyaments de
...nét, anomenat també Aristip el Jove o el ''Metrodidacta ''(el deixeble de la seva mare que, al seu torn, havia seguit els ensenyaments del seu pare Aris
2 Ko (393 paraules) - 20:50, 9 ago 2017
...s idees constitueix l'entramat de la filosofia. Cada època històrica forja la seva pròpia ''symploké''. [...]
1 Ko (206 paraules) - 10:24, 13 oct 2017
...[[religió, filosofia de la|religió]], es va veure embolicat directament en la'' [[Pantheismusstreit|Pantheismusstreit]]''.
...ència estètica]] com un sentiment subjectiu de grat que res té a veure amb la perfecció objectiva.
2 Ko (308 paraules) - 18:54, 4 nov 2017
|Nom=Metàfora de la línia (Plató)
...de la caverna|mite de la caverna]], que es desenvolupa en el llibre VII de la mateixa obra.
9 Ko (1.486 paraules) - 18:46, 5 gen 2018
...ilosofia de la ciència|filosofia de la ciència]]replantegen el problema de la realitat, i busquen nous criteris de decisió per a determinar quan pot dir
...sense més amb el físic, material o empíric. Sobre això, és útil considerar la distinció que fa [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] sobre món
6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
...los'', l'«amic» o l'«amant» d'aquest saber intel·lectual pot entendre's, a la manera de [[Autor:Plató|Plató]], com a aplicat a aquell que ''desitja'' o
...naturalesa, l'univers i ell mateix–, tal com s'ha desenvolupat al llarg de la història ([[Recurs:Popper:_la_filosofia_com_a_actitud_crítica_1|vegeu el
8 Ko (1.309 paraules) - 16:34, 27 abr 2023
...cal destacar la seva presència en la premsa a través d'articles d'opinió i la seva activitat com a conferenciant.
...a. Aquest premi es considera l'equivalent del Premi Nobel en l'àmbit de la filosofia.
8 Ko (1.285 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...s (entre ells [[Autor:Plató|Plató]]) es va refugiar a Mègara, on va fundar la seva pròpia escola.
...a|dialèctica]]. Totes aquestes característiques van marcar l'orientació de la seva escola, que va ser coneguda per les seves argumentacions rebuscades o
3 Ko (436 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...riva «política» (''politiké, politeia''), o art de governar la ''polis'' o la comunitat dels seus ciutadans (''politai'').
...enament ciutadà si es participava directament i activament en la gestió de la vida pública (com ho recalca Aristòtil en diverses ocasions).
4 Ko (703 paraules) - 23:40, 7 set 2018
...e predetermina una «història ideal eterna», que respecta, no obstant això, la [[llibertat|llibertat]] humana.
...dealista estètic, [[Autor:Croce, Benedetto|Benedetto Croce,]] va revalorar la seva figura.
4 Ko (589 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...ment amb el «veritable» i el «bo», i més especialment d'aquella part de la filosofia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o c
...a bondat i, sobretot, amb la [[veritat|veritat]] i la perfecció; en canvi, la bellesa estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivèn
9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
...ctica]] en el qual el coneixement és amor, perquè l'un i l'altre neixen de la manca i el desig ([[Recurs:Plató: coneixement i amor|veg. text]]).
...resocràtics]], d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]], sobretot, segons la qual la [[naturalesa|naturalesa]] sencera estima al [[primer motor|Primer Motor]],
7 Ko (1.268 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
...Crítica de la raó pura'']], però l'admet com a interpretació subjectiva en la [[Crítica del judici|''Crítica del judici'']].
...s del sorgiment de la ciència moderna, tota la interpretació científica de la [[naturalesa|naturalesa]] és mecanicista.
1 Ko (239 paraules) - 15:40, 30 set 2018
...les seves obres, especialment és les seves ''Vides paral·leles,'' obra en la qual traça biografies de personatges grecs i romans.
...gui el causant de l'existència del mal. Segons Plutarc, tal principi no és la matèria, que és neutra en aquest aspecte, sinó una força indeterminable
4 Ko (643 paraules) - 18:16, 23 oct 2018
...]], ''aisthetiké'', relatiu a la sensació, sent'' aisthesis ''la sensació, la percepció, i ''to aisthêton'' l'objecte percebut)</small>
...l'art]], que és en definitiva una interpretació de l'[[art, arts|art]], o la crítica filosòfica de l'art feta des de diverses perspectives.
8 Ko (1.286 paraules) - 00:55, 27 juny 2021
...l al particular]] ni viceversa. Aquesta oposició entre al·legoria i símbol la van desenvolupar els autors romàntics i, especialment, [[Autor:Goethe, Joh
...manera fixa a un ''corpus'' d'esquemes conceptuals definits, perdria tota la seva funció estètica.
3 Ko (464 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
...tisme|sincretisme]] religiós dels primers segles de la nostra era, raó per la qual també es troben en ell elements procedents de diverses creences relig
8 Ko (1.319 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
...a [[dialèctica|dialèctica]]. Amb aquests arguments «refuta els qui afirmen la multiplicitat» (tant si és infinitament divisible com si no) i defensa, p
...manifesta absurd, que temps o espai es componguin d'elements indivisibles; la cinquena i última paradoxa rebutja l'absurd de suposar que temps o espai e
4 Ko (565 paraules) - 21:17, 18 oct 2017
...'aparició de la vida espiritual humana, això és solament una prova més que la vida espiritual és l'autèntica fi de tot procés natural.
...a influència a l'escola neokantiana de [[Marburg, escola de|Marburg]] i en la interpretació del pensament platònic. D'altra banda, també va influir en
4 Ko (612 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...r:Anaximandre|Anaximandre]], del que va ser probablement deixeble. Part de la seva vida transcorre a Elea i fins i tot es considera el fundador de l'esco
...de déu com de la naturalesa parmenídea ([[Recurs:cita presocràtics 3|vegeu la citació]]).
4 Ko (595 paraules) - 10:35, 24 oct 2018
...un intent de conciliació entre la religió [[filosofia jueva|judaica]] i la filosofia grega, sobretot el [[platonisme|platonisme]], l'[[estoïcisme|estoïcisme]]
...intel·ligible o el «lloc» de les Idees, [[arquetip|arquetips]] o models de la realitat. Es manifesta a través dels «''logoi''» o expressions actives d
4 Ko (678 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...ci]]. En general, era fonamentalment [[escepticisme|escèptic]] tocant a la filosofia natural, es va orientar cap a l'[[estoïcisme|estoïcisme]] en ètica i va
...que durant els ''idus'' de març (15 de març de l'any 44 aC) van posar fi a la vida de Juli Cèsar.
6 Ko (1.092 paraules) - 15:02, 5 nov 2018
...l dels Cinc-cents, al procés contra els estrategs de les Arginusas (411) i la seva desobediència a l'ordre donada pels Trenta Tirans d'arrestar a Lleó
...r un coneixement de si mateix i de l'home en general, seguint l'oracle que la Pitia de Delfos pronuncia a instàncies del seu amic Querefó, que li pregu
10 Ko (1.633 paraules) - 23:12, 9 jul 2018
...», o simplement «innates», diu d'elles també que no són una altra cosa que la mateixa «facultat de pensar».([[Recurs:Cita_Descartes_sobre_les_idees_inn
...s –el d'igualtat, posava per exemple Plató– poden sorgir de l'experiència. La independència de l'experiència els atribueix un valor epistemològic [[A_
5 Ko (747 paraules) - 10:12, 13 oct 2017
...eoria del mirall o del reflex: les idees són el reflex de la realitat), de la qual l'empirisme, per obra sobretot de [[Autor:Locke, John|Locke]], extreu
...a que els problemes filosòfics sorgeixen d'un mal ús del llenguatge, i que la seva solució consisteix en un procés de clarificació del [[significat|si
8 Ko (1.248 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...n intel·ligible, al que no pot arribar la raó teòrica. El poder creador de la raó pràctica, transformada en el [[jo transcendental|jo transcendental]],
...onductisme]] rigorós que explica igualment la voluntat, la voluntarietat i la llibertat com a fenòmens de conducta observable, a saber, com a processos
4 Ko (712 paraules) - 20:02, 24 set 2018
...que se les denominés també formes accidentals de les coses, per oposició a la [[forma|forma]] substancial.
...lesa. La física aristotèlica és precisament qualitativa, perquè es basa en la combinació de les qualitats, les esmentades i altres menys fonamentals, co
6 Ko (930 paraules) - 10:58, 7 feb 2018
...influir sobre la seva concepció ètica. Atès que Pirró no va escriure res, la major part de quant se sap d'ell procedeix del seu deixeble Timó de Fliunt
...cta el savi no ha de deixar-se impressionar per les coses externes, ja que la felicitat només s'aconsegueix per l'ataraxia.
4 Ko (654 paraules) - 18:10, 23 oct 2018
...amb el qual són coneguts els escriptors pertanyents al període tardà de la filosofia grega que van exposar o van referir les opinions, biografies i anècdotes d
...:Simplici|Simplici]] a la ''Física'' d'Aristòtil) són la font principal de la majoria dels escrits posteriors dels altres doxògrafs. Així, els ''Placit
3 Ko (498 paraules) - 21:37, 15 maig 2018
...n gènere, però hi ha una ciència que tracta de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] (la filosofia primera).
...les seves diverses estructures fonamentals: la [[naturalesa|naturalesa]], la [[metafísica|metafísica]] i l'[[ètica|ètica]].
9 Ko (1.536 paraules) - 14:46, 9 maig 2020
...:metàfora de la línia (Plató)|metàfora de la línia]] ([[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|veg. text]]).
...la terra ni, per tant, escultures, foc, presoners ni ombres en el fons de la cova.
8 Ko (1.502 paraules) - 00:16, 23 feb 2018
...teoria del coneixement|teoria del coneixement]], així com una teoria sobre la [[percepció|percepció]] (sobre que les coses no són tal com apareixen).
...n, com a solució al problema de la dualitat entre ment ycuerpo, en general la idea, patrocinada pel [[monisme neutral|«monisme neutral»]], d'una entita
7 Ko (1.142 paraules) - 12:02, 13 juny 2018
...aturalesa, de la qual constitueixen [[model|models]] o formes per a pensar-la.
...i la nova [[mecànica quàntica|física quàntica]], quant a la constitució de la [[matèria|matèria]].
7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...teúrgia o virtut màgica dels ritus que utilitzen una simbologia creada per la divinitat.
...octrines pitagòriques'', diverses ''cartes'' escrites als seus deixebles i la seva obra teúrgica ''Misteris d'Egipte.'' A més va realitzar diversos com
3 Ko (504 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
|Nom=Deleuze: l'etern retorn i la inversió del platonisme (I).
...és que un efecte estèril, revela en si la inalterabilitat de les màscares, la impassibilitat dels signes.
6 Ko (1.024 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
...it del XIX extreuen la seva vida de la pervivència de la idea humanista de la formació, encara que no ho reconeguin.
2 Ko (273 paraules) - 18:45, 5 gen 2018
..., proporcional). Originàriament el terme ''analogia'' pertany a l'àmbit de la matemàtica, on significa proporció o igualtat de dues raons (Ex: 1/2 = 3/
'''1) La proporció aritmètica'''
10 Ko (1.593 paraules) - 14:41, 9 maig 2020
...er a redactar la seva tesi doctoral, que defensa en 1813 amb el títol de ''La quàdruple arrel del principi de raó suficient''.
...es sobre la saviesa de la vida'' són el seu llibre més llegit–, li procura la fama que, fins al moment, se li havia mostrat fugissera.
6 Ko (1.070 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...]] accidentals de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] ([[Recurs:cita Aristòtil 4|vegeu la citació]]). En aquest sentit aristotèlic de passió com a passivitat o re
...s i accions ([[Recurs:cita Hume 2|vegeu la citació]]), no pot fundar-se en la [[raó|raó]].
2 Ko (386 paraules) - 14:19, 9 maig 2020
...rbà VIII el protegeix i li aconsella anar-se'n a França. En 1634, s'instal·la a París i allí, acollit per Richelieu i Lluís XIII, en honor del fill de
...cartes, René(Cartesius)|Descartes]], exposa al començament del seu sistema la necessitat del [[dubte|dubte]]; distingeix entre coneixement innat (''notit
5 Ko (777 paraules) - 18:08, 14 maig 2020
...edent, és '''la causa final''' de les altres, '''el bé''', perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
5 Ko (826 paraules) - 16:19, 30 set 2018
..., ja que s'atribuïen a la majoria dels rapsodes, la visió dels quals no és la que proporcionen els ulls, sinó que serien posseïdors d'una visió espiri
...ossibles gràcies a l'existència de l'escriptura alfabètica, els orígens de la qual se situen entre els anys 870 a 750 aC.
5 Ko (795 paraules) - 16:40, 16 maig 2018
Experiència [[estètica|estètica]], diferent de la del [[bell|bell]], que implica un sentiment associat a actituds, formes art
...egles formals com de la lliure expressió d'aquella ''bogeria'' interior de la qual parlava Plató.
7 Ko (1.139 paraules) - 17:40, 22 set 2018
...rica dels contraris va ser més aviat obra seva, i que va servir de model a la d'aquells.
...s»; només els déus aconsegueixen la certesa. Segons Aristòtil, per Alcmeó «la majoria de les coses són duals»: compostes del dolç i l'amarg, el bo i e
4 Ko (732 paraules) - 18:37, 9 nov 2020
...rovèrsia entre aquest autor amb [[Autor:Fischer,_Kuno|Kuno Fischer]] sobre la cosa en si de Kant). Va ser professor en Marburg, i els seus primers estudi
...lisme]] postkantiano, i oposada també a tota construcció especulativa, com la [[dreta i esquerra hegeliana|hegeliana]], per exemple.
8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
...tual realitzada per Sòcrates, que es pren com un punt d'inflexió que marca la història del pensament de forma decisiva). Entre els autors ''presocràtic
...s especials característiques d'esperit crític [[Recurs:Popper: l'origen de la ciència entre els milesis|(vegeu el text]]) i condicions socials que van p
6 Ko (933 paraules) - 14:20, 9 maig 2020
...es considera perfecta en qualsevol aspecte, se la identifica òbviament amb la divinitat.
...tor]] que mou sense ser mogut i en la de suposar-la començament absolut de la sèrie, que evita el [[regressió a l'infinit|''regressus in infinitum'']].
7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
...ació a la major part dels filòsofs [[presocràtics|presocràtics]]. Però, en la història del pensament, després de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], [[Autor
...ment com a conseqüència del desenvolupament de la democràcia atenesa (i de la consegüent necessitat de parlar bé en públic), van provocar l'aparició
9 Ko (1.420 paraules) - 19:00, 23 oct 2018
...n molt posteriors, i fins i tot alguns són de l'escola de Cnidos, rival de la de Cos.
...tor:Demòcrit|Demòcrit]]. També van influir sobre ell alguns aspectes de la filosofia d'[[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] i d'[[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]
5 Ko (866 paraules) - 15:42, 2 oct 2018
...], que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees.
...lgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa.
4 Ko (533 paraules) - 23:02, 22 juny 2021
<small>(del llatí ''intuitus'', mirada, de ''intueri'', fixar la mirada)</small>
...alguna cosa tant en l'ordre sensible com en l'intel·lectual, s'ha basat en la doctrina tradicional de les facultats, d'origen aristotèlic. Les teories e
7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...ncipere'', «concebre»; en la tradició filosòfica llatina, «el concebut per la ment»)</small>
...e no és més que mental. En la filosofia actual, sobretot la d'orientació [[filosofia analítica|analítica]], els conceptes són l{{'}}''element conceptual'' qu
5 Ko (821 paraules) - 10:11, 30 set 2018
...espaciotemporals i que proposa una nova vida absolutament diferenciada de la vida present.
...beatitud. En les doctrines morals hel·lenístiques, la salvació és fruit de la [[saviesa|saviesa]], de manera que el [[ideal del savi|savi]] és aquell qu
4 Ko (585 paraules) - 18:51, 30 set 2018
...que significa primer una longitud determinada i després el lloc que ocupa la mateixa)</small>
...espai físic. L'espai físic, segons la física que té en compte la teoria de la relativitat general d'[[Autor:Einstein,_Albert|Einstein]], es descriu com u
8 Ko (1.244 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
...període escriu la major part de les seves obres i d'aquesta època és també la seva obra'' Sobre el prevalgut moral i civil dels italians'' (1842), de tan
...a d'aquesta fórmula exigeix que ''l'existent retorni a l'Ens'': mitjançant la [[moralitat i eticitat|moralitat]], en principi, però també a través de
3 Ko (413 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
..., fondalada, abisme. Relacionat amb el verb χαίνω, obrir la boca, obrir-se la terra, obrir-se una ferida) Adquireix un sentit peculiar com a terme mític
...é amb nous desenvolupaments científics interdisciplinaris que s'agrupen en la [[caos, teoria del|ciència del caos]].
4 Ko (676 paraules) - 17:41, 9 maig 2018
...t amb la noció d'[[Espai|espai]], encara que no es confon amb ell. Però de la mateixa manera que existeix una concepció absoluta i una concepció relati
...una mà està en un guant perquè la pell interior d'aquest circumda i limita la pell d'aquella.
6 Ko (983 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...Harvard, en els EUA, i passa a residir en Cambridge, Massachusetts, fins a la seva mort.
...onament de la matemàtica i assenyala el començament del desenvolupament de la lògica moderna.
3 Ko (418 paraules) - 00:34, 27 feb 2018
...a Filosofia. Enamorat ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de la ''Andròmeda'' d'Eurípides:
...!» Era greu i robust en el dir, i assidu al escriure. S'ha aplicat també a la poètica, i hi ha alguns epigrames seus. [...]
4 Ko (673 paraules) - 17:07, 8 oct 2019
...o d'un bé summe. Tot home, és sabut, cerca d'una manera o un altre el bé; la discussió està a determinar en què consisteix.
...ser i de la veritat de les coses, la [[idea|idea]] màxima ([[Recurs:Plató: la idea de bé|veg. text]]). [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] sistematitza i pr
7 Ko (1.243 paraules) - 17:12, 25 feb 2020
...abans de res la manera ''substancial ''i la manera ''accidental'' de ser i la de ser en ''potència ''i ser en ''acte''.
...ciències de la naturalesa]], i reserva a la filosofia el paper exclusiu de la [[lògica|lògica]].
5 Ko (849 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
...ependència, llibertat i ''adiaphoría'' (indiferència). D'aquesta manera, a la manera d'un autèntic ''gos'', escandalitza als seus conciutadans i apareix
...ena i conseqüent pràctica de l{{'}}''autarquia'' no buscava més que el que la naturalesa li donava. [[Autor:Plató|Plató]] li va definir com un Sòcrate
5 Ko (862 paraules) - 22:50, 16 set 2018
...isme i altres teories evolutives|teories alternatives de l'evolució]], com la formulada per a. Vandel i, en certa mesura, defensat per [[Autor:Monod, Jac
...nicistes es basen en el patró subministrat per la [[biologia, filosofia de la|biologia]], considerada com a irreductible a mera mecànica.
6 Ko (953 paraules) - 20:18, 30 gen 2018
...com a [[percepció|percepció]]. Perceben tant els animals com l'home, però la percepció humana està directament relacionada amb el pensament.
...mental, normalment anomenada [[concepte|concepte]]. La recepció passiva de la sensibilitat és ara elaboració activa de les dades ofertes pels sentits,
7 Ko (1.061 paraules) - 15:02, 23 ago 2018
...negar-se a renegar de les seves conviccions cristianes, va morir aTir sota la tortura en l'època de les persecucions de Deci.
...il interpretació, els segons eren prèdiques dedicades a llibres sencers de la [[Bíblia|Bíblia]] i els últims versaven sobre aspectes concrets d'aquest
5 Ko (872 paraules) - 22:51, 13 juny 2018
...ent d'un pensament racional que inclou tant la [[filosofia|filosofia]] com la [[ciència|ciència]].
...licacions d'ordre [[el sagrat i el profà|sagrat]], [[religió, filosofia de la|religiós]] i mític que apel·laven a éssers personals i sobrenaturals am
8 Ko (1.300 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
...etge de gladiadores. Cap a l'any 163 es va establir a Roma, on va estudiar filosofia amb el platònic Albí (Alcinoo). Tres anys més tard va tornar a Pèrgam,
...era el desequilibri entre els quatre humors i el seu tractament combinava la dieta amb els fàrmacs.
4 Ko (594 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...</ref>. La resposta de [[Autor:Plató|Plató]] era: «les Idees existeixen»; la d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], que «existeixen substàncies compostes
...a de les [[Autor:Plató|formes platòniques]]. Les postures adoptades davant la qüestió, en temps medievals i en l'actualitat, són les tres següents:
7 Ko (1.043 paraules) - 17:11, 1 nov 2017
...tori m'és permès, o que m'és lícit fer traïció a la meva pàtria, raonaré a la manera dels sofistes. [...]
...itat és que en la filosofia platònica és on la dialèctica es produeix sota la seva forma veritablement científica i, per tant, objectiva. [...]
3 Ko (471 paraules) - 23:15, 24 maig 2017
|Nom=Lledó: la memòria del logos
...ngú li ha ensenyat. «Si no les ha adquirit --les nocions geomètriques-- en la vida present, és del tot necessari que les hagi tingut en un altre temps i
7 Ko (1.272 paraules) - 17:40, 22 set 2018
...gran importància donada a la classificació, observació i teorització sobre la naturalesa realitzada en el Liceu.
...de catàstrofes naturals que no es corresponen amb una marxa teleològica de la naturalesa.
4 Ko (606 paraules) - 17:00, 24 maig 2018
<small>(del llatí ''mundus'', terme polisèmic relacionat amb la noció de contenidor o continent. En una de les seves primitives accepcions
...ral, els significats més comuns d'aquest terme són els que el vinculen amb la noció de [[totalitat|totalitat]] i d'[[univers|univers]]. Així, el concep
9 Ko (1.681 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...rogressiu de la realitat, que es desenvolupa en fases històriques que, per la mateixa força d'aquesta contradicció interna, suposen transformació i ru
...ració capaç de treure conclusions veritables (''apodeixis''), al mètode de la divisió (''diàiresi'') de Plató, que denomina «sil·logisme impotent».
9 Ko (1.457 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...l'ordenament social just: una teoria de la justícia ve a ser una teoria de la [[societat|societat]] justa.
...dret i a les institucions públiques, i una significació «subjectiva», per la qual és primàriament una virtut personal, que regeix les relacions entre
5 Ko (856 paraules) - 15:25, 7 oct 2018
...es va instal·lar a Roma, on va residir fins a la seva mort, ocorreguda en la Campània.
...a l'ànima; la cinquena, la Intel·ligència del Món i les idees i la sisena, la més metafísica, estudia els gèneres de l'ens, l'ésser i el Bé-Un.
10 Ko (1.715 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
...lo Liceio, fundats per Pèricles a l'esplanada situada entre el riu Ilisi i la muntanya Licabet. ja que sovint els ensenyaments es realitzaven en un passe
...er acusat de macedonisme), la seva vida perillava a Atenes, se'n va anar a la ciutat de Calcis, a l'illa d'Eubea, on va morir l'any següent (322 aC).
6 Ko (1.085 paraules) - 17:00, 24 maig 2018
...ts del temps nombre|veg. text]]), encara que, no obstant això, va criticar la concepció platònic-pitagòrica dels nombres ([[Recurs:Aristòtil: Plató
...les coses, les considera vivents i animades (atomisme vitalista) i base de la seva matemàtica màgica.
8 Ko (1.349 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
...bé denota un estat d'exaltació o que excedeix l'ordinari. En aquest sentit la bogeria suposa una cosa extraordinària, lligada a l'arravatament, al furor
...tir de la [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]], la distinció entre bogeria i salut mental –nocions ambigües i poc definide
9 Ko (1.464 paraules) - 18:06, 14 maig 2020
...la sensibilitat i del psiquisme de l'home. De vegades es dóna aquest nom a la [[ment|ment]] humana, o també s'anomena [[esperit|esperit]].
...ema de les relacions entre l'[[Cos_i_ànima|ànima i el cos]], o problema de la [[ment - cos, relació|relació ment-cos]].
15 Ko (2.607 paraules) - 21:01, 1 nov 2019
'''Plató i el simulacre. (La inversió del platonisme)'''
...platonisme. Invertir el platonisme ha de significar, per contra, treure a la llum aquesta motivació, «acorralar» aquesta motivació: com Plató acorr
10 Ko (1.728 paraules) - 12:26, 22 set 2018
...consciència existeix en diferents graus en el regne animal, en sentit ple la consciència és un fenomen purament humà i amb això s'afirma que:
...'objectes, depèn essencialment de la permanència, constància, identitat de la consciència i del seu caràcter de subjecte.
9 Ko (1.449 paraules) - 15:22, 1 oct 2018
...toïcisme|estoics]]. Polístrat va ser el tercer escolarca i l'últim dels de la primera generació de deixebles directes d'Epicur. Posteriorment, l'escola
...els responsables de la inversió dels autèntics valors representats per la filosofia dels presocràtics i, fins i tot, dels sofistes ([[Recurs:Nietzsche: el soc
5 Ko (903 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
...ontrovèrsia de Bagdad», en la qual s'enfronta com a «filòsof» (seguidor de la lògica grega) contra un «gramàtic» (el que interpreta el text sagrat).
...latiu, oposat durant un temps a la religió oficial, i que ara s'uneix a la filosofia (''falsafa'') i al racionalisme dialèctic del ''kâlam'' per a formar una
13 Ko (2.148 paraules) - 16:41, 21 ago 2018
...es]] ([[Recurs:cita Parmènides 2|vegeu la citació]]) l'identifica amb tota la [[real|realitat]], que descriu com una, contínua i immòbil, i l'oposa sim
...als (la d'existència, juntament amb el moviment, la quietud, la igualtat i la diferència; ''Sofista'').
14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
...exposar en la seva obra principal, i l'única plenament filosòfica: ''Sobre la naturalesa i sobre el no-ser.'' Sent ja gran va viure durant un temps a Ate
En la seva obra ''Sobre la naturalesa o sobre el no-ser ''ataca la postura eleàtica, i defensa l'[[escepticisme|escepticisme]]. Les seves ide
5 Ko (925 paraules) - 22:51, 9 jul 2018
...Pèricles, qui l'any 440 li va encarregar la redacció de la constitució de la colònia de Turios (en el sud d'Itàlia).
...a anar d'Atenes cap a Sicília, viatge durant el qual va morir en naufragar la seva embarcació. Les seves nombroses obres van ser destruïdes en públic
8 Ko (1.475 paraules) - 16:40, 6 feb 2018
...osofia i de la història del pensament importa perquè les discussions sobre la seva naturalesa o l'ús de metàfores basades en ella han estat molt freqü
'''Sobre la naturalesa de la llum'''
9 Ko (1.501 paraules) - 07:08, 22 set 2018
...olícrates que va aconseguir un gran desenvolupament econòmic i cultural de la ''polis''.
...rsos membres d'aquesta escola, i els altres van haver d'exiliar-se. Segons la tradició, Pitàgores va aconseguir salvar-se i va fugir a Locri, des d'on
6 Ko (956 paraules) - 10:51, 9 oct 2018
...ment [[estructuralisme|estructuralista]] i en les anomenades filosofies de la mort del subjecte, encara que el seu pensament, creador i iconoclasta, és
...losofia a diverses ciutats de províncies, i posteriorment va simultaniejar la seva docència a París i a Lió.
13 Ko (2.158 paraules) - 14:34, 9 maig 2020
...r que va ''més enllà'' de la física, o del coneixement de la naturalesa, a la recerca de principis i conceptes que puguin explicar el món físic.
...til 30|vegeu la citació]]) i com a «ciència de l'ens» ([[Recurs:Aristòtil: la ciència del ser|veg. text]]).
13 Ko (2.223 paraules) - 18:17, 10 juny 2020
...r-left:0.85pt solid #808080;border-right:none;padding:0.049cm;"| Teoria de la identitat com a tipus
...r-left:0.85pt solid #808080;border-right:none;padding:0.049cm;"| Teoria de la identitat com a instància
10 Ko (1.241 paraules) - 21:35, 28 set 2017
És la matemàtica invenció o descobriment? Quan els matemàtics obtenen els seus
...s'obtingui res més de la construcció que el que es va posar al principi, i la paraula «invenció» sembla més apropiada que «descobriment». Aquestes
9 Ko (1.610 paraules) - 22:36, 29 jul 2018
...uerra va ensenyar a la universitat de Lodz, i a partir de 1949 va tornar a la universitat de Varsòvia.
...categoria|categories]] aristotèlica Kotarbinski es queda solament amb una: la [[substància|substància]] primera. Des d'un punt de vista [[semàntica|se
4 Ko (677 paraules) - 11:15, 7 feb 2018
...orma, doncs, significa raó discursiva que mostra el seu sentit a través de la paraula.
...saber demostratiu. Tot el que està regit per les lleis del ''logos'' o de la racionalitat és ''lògic'', mentre que el discurs que les infringeix és '
7 Ko (1.157 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
...ement del mètode que utilitzava Sòcrates per a orientar el pensament cap a la veritat.
...podem distingir-hi dues parts: la ([[Grec::εἰρωνεία]]) [[ironia|ironia]] i la
7 Ko (1.143 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...l'Acadèmia de Plató i d'una Acadèmia mitjana o nova, els representants de la qual van ser dits autors.
...scrits i la seva doctrina solament es coneix a través dels seus deixebles. La seva orientació filosòfica es va forjar en pugna contra els [[epicureisme
4 Ko (588 paraules) - 19:38, 10 nov 2020
...va que, a més d'un nombre infinit d'[[homeomeries|''homeomeries'']], calia la intervenció del [[Grec::νοῦς]] ([[nous|''nous'']]) ([[Recurs:cita d'A
...nt. Aquesta doctrina va influir decisivament en [[Autor:Plató|Plató]], que la va desenvolupar en el ''Timeu''.
6 Ko (1.028 paraules) - 23:02, 17 set 2018
...ecisivament el pensament posterior engendrant l'[[ontologia|ontologia]] i la [[metafísica|metafísica]].
...ompost per 32 versos), la primera part es titulava ''via de la veritat'' i la segona, ''via de l'opinió'' ([[Recurs:Fragments de Parmènides|veg. text]]
14 Ko (2.506 paraules) - 14:52, 9 maig 2020
...eressant-se pels béns materials per a dedicar-se per complet a l'estudi de la naturalesa.
...ató]]), i va tenir encara temps de fundar una escola en aquesta ciutat, en la qual el va succeir [[Autor:Arquelau de Milet|Arquelau]], qui al seu torn se
9 Ko (1.539 paraules) - 15:00, 8 oct 2019
...oposada per ell, la qual cosa equivalia a obligar-lo a acceptar lògicament la tesi oposada.
...a|vàlid]], perquè mai succeeix que les seves premisses siguin veritables i la conclusió falsa. Però té el greu inconvenient que permet extreure qualse
6 Ko (903 paraules) - 12:30, 30 set 2018
...edicat]]. Entre ells s'afirma o nega una relació d'identitat, per mitjà de la ''còpula'' «és». Afirmar o negar el subjecte del predicat és incloure
..., com «Tot S és P», en els quals tot element de la classe S està inclòs en la classe P.
3 Ko (536 paraules) - 22:02, 1 oct 2018
...ferents sistemes filosòfics han deixat en la seva manera d'entendre la raó la petjada peculiar de les seves idees centrals o problemes fonamentals.
...itat neopositivista exclou de l'abast de la raó la metafísica, la mística, la teologia, el sentiment, etc., i redueix el que té sentit a allò que és e
8 Ko (1.356 paraules) - 13:06, 2 juny 2020
...metres que regeixen un sistema, ocasiona una ruptura o ''plec'' d'aquest i la pèrdua del seu equilibri per a passar a un altre estat.
...petites variacions en aquests paràmetres segueixen proporcionant corbes de la mateixa família, fins que en cert punt es produeix una discontinuïtat i e
10 Ko (1.603 paraules) - 23:02, 22 set 2018
<small>(del llatí'' mors'', ''mortis, ''cessació de la [[vida|vida]])</small>
...ostos filosòfics i comporta conseqüències ètiques. L'estudi del fenomen de la mort, doncs, no pot restringir-se al mer estudi biològic o tècnic, per ai
13 Ko (2.171 paraules) - 18:50, 30 set 2018
...cia en conjunt, concebuda com una investigació global, a la qual incumbeix la tasca de determinar quins són els universals que existeixen. El punt de vi
...ls particulars com si fossin «feixos d'universals» [feixos de propietats]. La conclusió que sac és que particularitat i universalitat, irreductibles un
3 Ko (489 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
...renovació de la religió lligada al culte de Dionís (Διόνυσος) que buscava la purificació o [[Grec::χαθάρσις]] (''[[catarsi]]'') a través de r
...la qual es rememorava la passió i mort de Dionís, és a dir, una comunió en la qual s'ingereix substància divina, com és comuna en altres ritus mistèri
5 Ko (927 paraules) - 14:37, 9 oct 2018
...ició del que ell entén per mètode (camí) la podem trobar en la Regla IV de la seva obra ''Regulae ad directionem ingenii''.
12 Ko (2.045 paraules) - 16:53, 2 oct 2018
...casos, l'ordenat es troba sotmès igualment a una raó, però en el sentit de la ''raó matemàtica ''(entesa com a proporció, per exemple).
...sament). Des d'aquest punt de vista, la noció d'ordre estarà presidida per la de ''subordinació,'' i implicarà una ''jerarquització''. D'aquesta maner
11 Ko (1.728 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...mèricament idèntica'', però pensada sota aspectes diferents. Per tot això, la identitat només cobra sentit quan s'afirma com a [[negació|negació]] d'a
...s'entén millor si es formula com un ''problema d'identitat i diferència''. La trivialitat, no obstant això, que tanca el [[principi d'identitat|principi
12 Ko (2.000 paraules) - 16:20, 23 juny 2021
...llum increada com a objecte fontal, segons sis condicions que imprimeix en la ment; segons les quals ascendeix a aquella llum, raonant, experimentant, en
...eix cap cosa particular. Per això, el principal d'ells, Aristòtil, impugna la teoria de les idees també en els ''Ètics'', on afirma que el suprem bé n
5 Ko (980 paraules) - 15:11, 15 juny 2018
[[File:UTOPIA.gif|thumb|L'illa d'Utopia (d'un gravat de la portada de la segona edició)]]
...u-cronos'', ucrònic o intemporal, ja que apareix com un model i, per tant, la utopia es concep perquè pugui realitzar-se, o com a horitzó que guia l'ac
7 Ko (1.182 paraules) - 12:57, 18 set 2018
...n retallar una regió pròpia, sinó que cada valor era estudiat aïlladament. La bellesa, per exemple, interessa per si mateixa i no com a representant d'un
...ilosòfica– hagin donat, en els últims anys, un gran pas endavant en afinar la capacitat d'examen del valor en tant valor. [...]
5 Ko (888 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
...|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Heidegger: l'oblit de l'ésser i la crítica a l'existencialisme|Idioma=Español}}
...originació essencial, domina el destí de tota la història d'occident i de la història determinada per l'europeu.
8 Ko (1.473 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
<small>(del grec [[Grec::ἰδέα ]], ''idea'' i [[Grec::εἶδος]],'' eidos'', la forma o aspecte visible, tots dos derivats d'un verb l'arrel del qual signi
...(''eidos'' o ''idea''), significant tant el fet de veure alguna cosa (amb la ment) com l'aspecte o les característiques d'allò que es contempla.
19 Ko (3.108 paraules) - 16:32, 12 juny 2018
...al segle VI aC i, posteriorment, va continuar durant diversos segles sota la forma de neopitagorisme.
...ricament expressables, així com els inicis de la matemàtica especulativa i la [[cosmologia]] filosòfica.
11 Ko (1.821 paraules) - 02:09, 14 gen 2021
...ell, són cecs pel cap alt evident que és, precisament, el sentit ocult de la naturalesa: «els ulls i les oïdes són dolentes testimonis per als homes
...''logos'' és pensament humà, però en si mateix és la llei de l'univers de la qual deriven, o ''haurien de'' derivar'','' totes les lleis humanes (veg. [
10 Ko (1.657 paraules) - 19:49, 3 nov 2018
...[[interaccionisme|interacció]] que, segons ell, es realitzaria a través de la [[La_glàndula_pineal_segons_Descartes|glàndula pineal]].
...a que [[cos|cos]] i matèria són dos atributs de la mateixa substància, amb la qual cosa sosté un dualisme de propietats, però un [[monisme|monisme]] de
11 Ko (1.749 paraules) - 22:58, 30 gen 2018
...([[Recurs:Exemple_d'espècies_homo|veg. citació]]), del gènere ''homo'', de la família dels'' hominidae'', o homínids, que comprèn també als simis afr
...ió_a_l'antropologia|veg. text]]), que és l'objecte mateix de la filosofia; la pregunta «Què és l'home?» compendia el sentit de les altres tres «Què
12 Ko (1.995 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...umana o una noció general, sinó l'[[individu|individu]] humà considerat en la seva absoluta singularitat.
...i K. Rahner, en teologia, i [[Autor:Mounier, Emmanuel|I. Mounier]] en una filosofia cristiana, anomenada [[personalisme|personalisme]].
8 Ko (1.181 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
...va amb l'ensenyament epicuri segons el qual el savi ha d'estimar el camp i la naturalesa.
...ant això, aquesta vida retirada no la concebia com un allunyament total de la societat, ja que ell mateix participava en diversos actes col·lectius, sin
12 Ko (2.020 paraules) - 21:16, 18 oct 2017
...pus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Heidegger: la pregunta per la cosa. Text ampliat|Idioma=Español}}
«S'explica de Tales, que mentre s'ocupava de la volta celeste i mirava cap amunt, va caure en un pou. Arran d'això, una en
8 Ko (1.479 paraules) - 22:27, 16 jul 2018
...nt, en general, a [[Autor:Tales de Milet|Tales]] com el ''fundador'' de la filosofia, no pot deixar-se de costat el paper racionalitzador dels mites d'autors an
...ò aliens al canvi conceptual operat per aquest, haurien intentat reprendre la tradició física milesia i elaborar un naturalisme eclèctic que sintetitz
14 Ko (2.344 paraules) - 13:30, 3 oct 2018
...de Sòcrates és un símptoma de decadència; els instints antihelènics prenen la supremacia...
...lis... Es canvia la cultura, és a dir, «els déus», raó per la qual es perd la fe en el dret primordial del ''deus autochthonus. ''Es barregen els béns i
12 Ko (2.174 paraules) - 21:27, 16 maig 2018
...manera s'ha definit com la conformitat entre el que es diu, pensa o creu i la realitat, allò que és o el que succeeix.
...bles de ser verdaderes o falses– sembla defensar clarament la concepció de la veritat entesa com a correspondència d'un enunciat amb un fet real).
17 Ko (2.734 paraules) - 17:47, 2 ago 2020
...tí ''vita,'' força o activitat interna mitjançant la qual obra l'ésser que la posseeix)</small>
...sme i de l'inert, en la definició del qual ja es pressuposa, circularment, la vida. En realitat no existeix una definició clara d'aquest concepte, de ma
14 Ko (2.191 paraules) - 22:48, 19 juny 2023
...ifon per tota Europa i acaba sent un dels pilars sobre els quals s'assenta la civilització occidental. El terme s'encunya en el s. XIX, per obra sobreto
...auria de ser considerada com una època d'ignorància i foscor en oposició a la nova època de coneixement i lluminositat.
19 Ko (2.959 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
...us=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Vattimo: la religió, la filosofia i la veritat|Idioma=Español}}
...possibilitat és la nostra pròpia existència dins d'un món que ens interpel·la, requerint de nosaltres no una simple descripció objectiva, sinó una resp
8 Ko (1.331 paraules) - 21:19, 15 març 2020
...a d'una evolució abiòtica i al problema de l'[[Origen_de_la_vida|origen de la vida]].
...ortància de la historicitat, s'obren pas les concepcions evolucionistes de la vida, les quals, al seu torn, especialment el darwinisme, influiran decisiv
16 Ko (2.536 paraules) - 18:07, 25 feb 2020
...'actuar segons la [[decisió|decisió]] pròpia. Segons l'àmbit on s'exerceix la decisió, pot parlar-se de diverses classes de llibertat.
...uè gaudeix l'[[individu|individu]] enfront de la societat, i es refereix a la llibertat política o civil, garantida pels [[dret|drets]] i les llibertats
15 Ko (2.471 paraules) - 10:13, 23 juny 2021
...tats [[mental|mentals]], fonamentalment subjectius, no es poden tractar de la mateixa manera que els cossos, ja que manquen de pes, volum, color, extensi
...rtalitat individual i concebés l'estudi de la psicologia com una branca de la biologia ([[Recurs:Aristòtil: textos sobre l'ànima.|veg. textos]] ).
16 Ko (2.524 paraules) - 18:36, 20 maig 2021
...l o entre els aborígens d'Austràlia, per exemple) es desconeix per complet la noció de nombre, i en unes altres no van més enllà de les nocions d'1, 2
...4:3), remet al nombre com a fonament, el qual, al seu torn, es funda sobre la díada del limitat i il·limitat (imparell-parell) ([[Recurs:cita d'Aristò
15 Ko (2.422 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
...''hermeneia'',traducció, explicació, expressió o interpretació que permet la comprensió)</small>
...retació. Actualment, aquest terme designa una teoria filosòfica general de la interpretació.
11 Ko (1.848 paraules) - 14:16, 9 maig 2020
...jectada no es va acabar mai. Provisionalment havia de portar el títol de ''La voluntat de poder'' i se li va donar el subtítol d'«Assaig d'una subversi
...tafísica. Al mateix ordre de coses pertany, encara que per motius oposats, la frase de Pascal, presa de Plutarc: «El gran Pan est mort» (''Pensées'',
6 Ko (1.178 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
...tit, els mites reprodueixen de forma [[ideologia|ideològica]] les bases de la mateixa societat que els engendra.
...gen, del perquè de la vida, de la [[mort|mort]] i de l'origen del món i de la societat.
11 Ko (1.825 paraules) - 22:45, 30 gen 2018
'''a) '''l'extrapolació del darwinisme (teoria biològica) a l'explicació de la societat, que origina una teoria de biaix ultraconservador i racista. Habit
...explicar l'aparició i persistència de certes conductes socials a partir de la hipòtesi d'un mecanisme evolutiu de supervivència, i
9 Ko (1.441 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...modificació no és més que la [[percepció|''percepció'']] de l'objecte, en la qual el subjecte que coneix no està merament passiu i receptor, sinó rece
'''1)''' La ''possibilitat del coneixement'': Existeix en realitat tal relació entre e
21 Ko (3.472 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
...actes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la filosofia com a preparació per a la mort.|Idioma=Español}}
...ls uns als altres tots els que són amants d'aprendre en el recte sentit de la paraula. No et sembla a tu així?
7 Ko (1.212 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
...stingeix la branca de l{{'}}''irracionalisme gnoseològic'' o metodològic i la de l{{'}}''irracionalisme metafísic ''(no sempre fàcilment diferenciables
...|teoria dels valors]] i, en alguna mesura, el [[pragmatisme|pragmatisme]]. La [[psicoanàlisi|psicoanàlisi]] de [[Autor:Freud, Sigmund|Freud]], com a ir
16 Ko (2.544 paraules) - 23:07, 19 juny 2023
...e com a paral·lela al procés pel qual la tècnica ocupa un destacat lloc en la societat contemporània.
...hropos», núm. 94/95, Barcelona 1989. Vegeu també ''¿Qué es la filosofía de la tecnología?'' Anthropos, Barcelona 1979).
19 Ko (3.158 paraules) - 09:20, 4 set 2020
...demnant el delit que Aristip patrocinava, posant a Sòcrates per àrbitre de la disputa. També el maltracta Teodor (test. 47) en el llibre ''De les escole
:: Que n'era de mòrbida la naturalesa d'Aristip, tova i efeminada, que a les palpentes detectava les m
18 Ko (3.403 paraules) - 16:40, 9 oct 2019
...el temps és també un dels elements fonamentals de la [[ciència|ciència]], la concepció que es tingui d'ell apareix com un dels nexes bàsics d'unió en
==El temps en la filosofia antiga==
35 Ko (5.954 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
...osofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història.
...a que alguns pensen que va néixer a Egina), i va morir als 80 o 81 anys en la mateixa Atenes entre el 348 i el 347 aC.
74 Ko (13.067 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
...inions. En resum, l'ètica és a la moral el que la teoria és a la pràctica; la moral és un tipus de conducta, l'ètica és una reflexió filosòfica ([[R
...isió|decisió]] pràctica; des del punt de vista de l'ètica, ha de formar-se la [[consciència|consciència]] en l'[[hàbit|hàbit]] de saber [[decisió|de
13 Ko (2.175 paraules) - 08:53, 7 oct 2018
El més destacat filòsof francès, pare de la filosofia moderna, i iniciador del [[racionalisme|racionalisme]]. __TOC__
...rtes s'interessa per la investigació científica, que uneix la matemàtica i la física.
24 Ko (4.125 paraules) - 17:49, 18 nov 2019
...üenta massa, ja que només s'interessa per les matemàtiques i la física. En la seva joventut simpatitza amb el socialisme i, per espai de dos o tres mesos
...a explicació per a qualsevol fet. D'aquesta problemàtica juvenil va sorgir la seva teoria sobre el [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] ent
29 Ko (4.794 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la filosofia|Idioma=Español}}
...uins caràcters distingeixen la seva naturalesa de les altres per l'acció i la passió. Em comprens o no, Teodor?
8 Ko (1.569 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
...veritables, perquè en la veritat s'aplica? Així al que engendra i nodreix la veritable virtut li correspon ser estimat de Déu. I si algun home ha de se
...nt mateix, com sempre faig, acabo de lloar tot el que sóc capaç el poder i la força de l'amor. I ara, Fedre, considera si aquest discurs pot anomenar-se
6 Ko (1.215 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
...'atomisme psicològic, propi de les filosofies empiristes del s. XVIII i de la psicologia associacionista, o bé de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]],
...it matemàtic. Físicament, hi ha un límit més enllà del qual no és possible la divisió: els àtoms. En canvi, des d'una perspectiva merament ideal, tot p
30 Ko (5.100 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...ent va ser membre de l'Institut General Psicològic de París i President de la ''British Society for Psychical Research'' de Londres).
...oler morir com a jueu, com va dir en el seu testament, per a participar de la sort d'aquells que havien de ser perseguits.
23 Ko (3.753 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...i estigui generat ara, ni ho sigui en el futur, ni en absolut res de quant la generació adhereix als quals es mouen en el sensible, sinó que aquestes e
...semblant possible a l'ésser viu perfecte i intel·ligible en la imitació de la naturalesa eterna.
7 Ko (1.258 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
...e Lamarck]], que el van definir específicament (en 1802) com a «ciència de la vida», aplicable, per tant, a tots els organismes vius.
...ilhard de Chardin]], per exemple, han fet un lloc central a la biologia en la seva reflexió filosòfica.
17 Ko (2.804 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...ia, àmbit on va desenvolupar importants coneixements. La seva influència i la del conjunt de l'[[aristotelisme]], va ser dominant durant molts segles i,
..., Parmènides ''i'' Fileb''). Aristòtil roman en l'Acadèmia 20 anys, fins a la mort de Plató.
49 Ko (8.443 paraules) - 16:49, 10 juny 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Tugendhat: Què és filosofia?|Idioma=Español}}
<center><big>'''Què és la filosofia?'''</big> </center>
79 Ko (14.008 paraules) - 16:34, 18 maig 2023
...RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: dificultats de la teoria de les idees|Idioma=Español}}
...emblança en si, a part de la semblança que posseïm; i el mateix la unitat, la multiplicitat i tot el que acabes de sentir expressar a Zenó?
14 Ko (2.563 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
...pament de la matemàtica de la lògica, i les investigacions de la lògica de la matemàtica ([[Recurs:Cita de Nidditch|veg. citació]]).
==La lògica antiga==
19 Ko (3.109 paraules) - 10:48, 9 oct 2018
...[[Transcendent|transcendent]] de les [[Categoria|categories]] i persegueix la vana il·lusió de traspassar els seus límits ([[Recurs:Esquema_la_Crític
...sinó trobant un ''absolut incondicionat'', en el qual la raó pugui trobar la seva pròpia unitat i el seu repòs. Però per a aquestes síntesis no hi h
22 Ko (3.699 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
...Heidegger el «filòsof francès» més important], va velar durant molt temps la vinculació de Heidegger, el nacionalsocialisme i l'antisemitisme. De maner
...m.ar/cultura/entre-la-derecha-y-la-izquierda-nid215986/ Entre la derecha y la izquierda]]</ref>
37 Ko (6.208 paraules) - 17:16, 2 ago 2020
...ublicació dels seus ''Discursos polítics'' (1752). Nomenat bibliotecari de la facultat de dret d'Edimburg, va començar a publicar una ''Història d'Angl
...al'', obra considerada clàssica en [[religió, filosofia de la|filosofia de la religió]], escrits cap a 1752, es van publicar pòstumament en 1779.
32 Ko (5.381 paraules) - 13:00, 9 feb 2020
...iginària que va crear Dawkins referida a la transmissió de la cultura, i a la qual ens referim en aquesta entrada.
17 Ko (2.848 paraules) - 10:36, 30 set 2018
...ansmissió, i que recalca la necessitat de transmissió perquè pugui existir la cultura), mentre que a França i Gran Bretanya es preferia, en aquest senti
...tatge social. Finalment, des de la perspectiva de l'[[etologia|etologia]], la noció de cultura es fa extensiva també a determinades formes de conducta
34 Ko (5.545 paraules) - 17:54, 27 nov 2018
...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Derrida i la fenomenologia|Idioma=Español}}
<big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big>
46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
...cions antropològiques basades quasi totes elles en el caràcter simbòlic de la representació, i (3) que els objectes propis de l’experiència estètica
...u res (o ben poca cosa) de l’art, sinó que més aviat es parla de la pròpia filosofia: de les seves pretensions, possibilitats i límits, dels seus problemes i d
48 Ko (8.716 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
...sobre l'existència del seu objecte, com en la psicologia experimental i en la teologia pròpiament dita.
...la nostra intel·ligència, la veritable necessitat científica, en virtut de la qual un objecte no pot ser-nos proposat sinó a condició de ser demostrat
25 Ko (4.547 paraules) - 17:38, 29 oct 2023
...na manera es formaran tals persones i com se'ls podrà treure a la llum, de la mateixa manera que, segons s'explica, van ascendir alguns des de l'Hades fi
...veritable; una ascensió cap a l'ésser, de la qual direm que és l'autèntica filosofia.
30 Ko (5.421 paraules) - 11:56, 5 nov 2018
...BERTAT'''</big> <ref> (Text de la conferència de la «Inaugural lecture» a la Universitat d'Oxford el 31 d'octubre de 1958, i publicada aquest mateix any
...tenció que els filòsofs professionals presten als problemes fonamentals de la política.
149 Ko (26.927 paraules) - 22:58, 22 juny 2021