Accions

Aristocràcia

De Wikisofia


(del grec ἄριστος , aristos, els millors) Designa una forma de govern sorgida en l'antiga Grècia, en la qual el poder el posseeixen uns pocs, i en la qual la justificació del poder es basa en el fet que els qui el posseeixen es consideren els posseïdors de l'autèntica areté i, en general, coincideixen també a ser els posseïdors de les terres. Els aristòcrates es consideraven a si mateixos com els que encarnaven l'ideal del kaloskagathos (de kalós kaì agathós, homes bells i bons, posseïdors de tota l'areté).

Com a forma de govern va sorgir a Grècia a partir del segle VIII aC amb l'aparició de les noves polis o ciutats-estat governades pels caps de les antigues genai, o famílies, que són alhora els posseïdors de les terres, i que van substituir l'antiga monarquia abolida. Ha de distingir-se de l'oligarquia, que, encara que és el govern d'uns pocs, no coincideix amb l'aristocràcia.

Plató
En la tradició de la filosofia política grega es distingia, ja des de Herodot i Plató entre el govern d'un, el govern de pocs i el govern de tots. El primer és el que correspon a la monarquia, el segon a l'aristocràcia i el tercer a la democràcia. Segons Plató, cadascuna d'aquestes formes de govern té la seva contrafigura degenerada. La decadència de l'aristocràcia (el govern dels millors, segons Plató) origina la timocràcia, poder dels militars que, al seu torn, degenera en oligarquia, en la qual una minoria sense escrúpols oprimeix a la resta de la població. La rebel·lió del poble contra l'oligarquia genera la democràcia (poder de tots) però, segons Plató, ja que el poble no està preparat per a governar, la democràcia degenera en demagògia i origina la tirania (veg. text). No obstant això, malgrat que Plató defensa en La República un model polític dirigit per uns pocs governants (els governants-filòsofs), en les Lleis matisa aquesta posició i proclama la necessitat d'una forma de govern mitjança entre la democràcia i la monarquia, basada, al seu torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la isonomia (veg. text).