Accions

Autor

Claudio Galè

De Wikisofia


GALENO.gif

Metge i filòsof grec originari de Pèrgam. Va estudiar medicina a la seva ciutat natal, en Corinto i Alexandria. Va practicar la medicina a la seva ciutat, on va ser metge de gladiadores. Cap a l'any 163 es va establir a Roma, on va estudiar filosofia amb el platònic Albí (Alcinoo). Tres anys més tard va tornar a Pèrgam, fins que en el 168 va ser a Roma per a entrar al servei de l'emperador Marc Aureli i el seu fill Còmode. Ja en vida va aconseguir gran fama i honors.

L'obra de Galè va representar una important renovació tant de la teoria com de la pràctica mèdica, que s'havia anat degradant i dividint en escoles dogmàtiques i simplificadores. Aquesta renovació es va inspirar en l'obra de Hipòcrates, en l'aristotelisme, el platonisme i l'estoïcisme. Però, a més dels aspectes especulatius i teòrics, Galè, com Hipòcrates, va manifestar una forta tendència empírica, basada especialment en els seus importants treballs anatòmics i zoològics (només va disseccionar animals). La interpretació teòrica d'aquests treballs va estar fortament marcada per les concepcions teleològiques aristotèliques, per la teoria dels humors d'Hipòcrates, pel Timeu platònic (a través de la interpretació d'Albí) i per la concepció estoica del pneuma (πνεῦμα) universal (especialment en la versió elaborada per Posidoni). Creia que el principi vital bàsic sorgeix del pneuma universal a partir de la respiració, que ho distribueix als tres òrgans bàsics: el cor, el cervell i el fetge. La calor del cor, ventilat pels pulmons i nodrit per la sang, mantenia viu l'organisme i ajudava a la cocció dels aliments en l'estómac. Segons ell, com pels hipocràtics, tota malaltia era el desequilibri entre els quatre humors i el seu tractament combinava la dieta amb els fàrmacs.

Galeno2.gif

De la seva producció literària, que va ser immensa, es conserven uns 150 escrits, molts dels quals es van utilitzar durant llarg temps com a textos bàsics per a l'ensenyament de la medicina. La seva obra mèdica es va estructurar, especialment, en tractats de terapèutica i de teoria de pronòstics. Però no va limitar la seva producció a textos mèdics, sinó que entre les seves obres hi ha estudis sobre filosofia moral, estudis sobre Plató, sobre Aristòtil, sobre els estoics i sobre la filosofia d'Epicur. A més, va escriure també sobre gramàtica i retòrica, i se li atribueix també la quarta figura del sil·logisme, encara que probablement no va ser realment obra seva. La interpretació de la seva obra, entesa de manera una miqueta dogmàtica, va originar l'anomenat galenisme.

D'entre les seves obres més importants destaquen: Procediments anatòmics; Utilitat de les parts; Les facultats naturals; El mètode terapèutic; Art mèdica i Comentaris a Hipòcrates.