Món intel·ligible i món visible
De Wikisofia
Divisió efectuada per Plató per a distingir entre les idees i el món purament físic. El món intel·ligible és el món de les idees, que només pot ser conegut per la raó, per oposició al món sensible que és conegut a través dels sentits. Donada la importància que Plató atorga a la visió, a la qual considera com una metàfora del procés del coneixement (en la metàfora de la línia, per exemple), sovint prefereix utilitzar l'expressió món visible en lloc de món sensible. Per a Plató, el món intel·ligible o món de les idees és la veritable realitat, que atorga intel·ligibilitat al món sensible o material i, en definitiva, és el que dóna a tot el que existeix la característica de cosmos (ϰόσμος), ja que és el que ordena tot l'existent. En canvi, el món sensible és el de la mera aparença. ja que Plató efectua un paral·lelisme entre aquesta divisió ontològica i els graus del coneixement, també afirma que l'autèntic coneixement o episteme (ἐπιστήμη) és del món intel·ligible, mentre que el coneixement propi del món sensible és només opinió o doxa (δόξα).
La relació entre aquests dos mons és una relació de participació o metexis
(μετέχω), de presència o parousía (παρουσία) i imitació o mimesi (μίμησις). El món material o sensible és només una representació del món immutable de les idees. (Representació tant en el sentit més espacial i d'«estar en lloc de» –com es diu del representant de comerç o del representant polític–, com de re-presentació en el sentit més temporal, és a dir, de portar a la presència o tornar a fer presents les idees intemporals -com es diu de la representació teatral en la qual es torna a fer o representar un paper prèviament escrit, per exemple). Alguns dels textos clàssics en els quals Plató exposa amb més claredat aquesta distinció i separació entre tots dos mons són els coneguts com metàfora de la línia, i el mite de la caverna (veg. text de la metàfora de la línia / veg. text del mite de la caverna).
Sant Agustí, influenciat pel neoplatonisme, identifica el món intel·ligible amb les rationes aeternae de la ment divina, de manera que les idees són els arquetips dels quals es val Déu per a crear el món sensible que, d'aquesta forma, és també una còpia de l'intel·ligible.
Vegeu termes relacionats