Accions

Teoria

De Wikisofia

(del grec θεωρία, theoria, cerimònia religiosao contemplació)

En sentit ampli, enunciat que aporta un coneixement que està més enllà de les dades o fets que es perceben d'una forma immediata; conjectura o hipòtesi merament especulativa que res té a veure amb la pràctica, amb l'observació o amb la verificació; també camp ampli d'estudi, filosòfic o no, com la «teoria de les idees de Plató», la «teoria de la societat» o la «teoria del coneixement». El sentit etimològic del terme està present en els grans autors de l'antiguitat, com Plató i Aristòtil, els qui entenen el coneixement en general, respectivament, com a contemplació de les idees o com saber contemplatiu i activitat intel·lectual superior de l'home. Amb la presència, en l'època moderna, de les ciències empíriques, una teoria és preferentment una teoria científica, o sigui, un conjunt d'enunciats –hipòtesis i lleis confirmades– sobre un aspecte de la realitat, que estableixen entre si relacions de deduïbilitat i les últimes afirmacions de la qual són enunciats d'observació, i el concepte de la qual es relaciona intrínsecament amb els de llei i hipòtesi. No obstant això, les teories no es limiten a l'àmbit de les ciències empíriques, sinó que abasten qualsevol camp del saber i ha de dir-se que, en principi, tot el coneixement humà és teòric, perquè tot coneixement va més enllà dels simples fets coneguts en un moment donat; també hi ha teories purament lògiques o matemàtiques. La teoria és a l'aspecte substancial del coneixement, tant del científic com del no científic. En la ciència actual l'interès se centra en les teories, i no en l'experiència per si mateixa, o en les dades o les observacions; dades i observacions s'obtenen en funció de la teoria (veg. citació), i àdhuc tota dada es considera que porta una «càrrega de teoria». Popper ha contribuït d'una manera especial, en particular amb la seva obra La lògica de la investigació científica (1934), a fer que últimament s'hagi donat una importància peculiar a la teoria en la metodologia de les ciències: les ciències són sistemes de teories i la mateixa epistemologia és l'estudi de les teories (veg. citació). D'aquí que la filosofia de la ciència, o teoria del coneixement científic, sigui una reflexió de segon grau, no ja sobre fets ni tan sols sobre generalitzacions de fets, sinó sobre teories, que Popper interpreta com un sistema de conjectures i refutacions: xarxes de malles cada vegada més fines, amb les quals s'intenta captar, comprendre i dominar la realitat (veg. citació).