|Nom=Hegel: l'esdevenir
...no ella es tornaria en ser abstracte. L'esdevenir és la posició del que és l'ésser en la seva veritat. [...]
1 Ko (240 paraules) - 13:36, 18 maig 2018
...Wiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: l'ésser, el no-res i l'esdevenir|Idioma=Español}}
''L'ésser''
3 Ko (473 paraules) - 14:50, 18 maig 2020
...'altre: el resultat final no deixa de ser una harmonia del conjunt, perquè l'esdevenir està governat pel [[logos|''logos,'']] la llei, la mesura, la [[racionalit
...vé en el pla de la lògica, s'expressa també com a sistema filosòfic –sosté Hegel– en la història del pensament.
3 Ko (466 paraules) - 14:19, 9 maig 2020
<small>(del llatí ''in se'', que tradueix el grec [[Grec::αὐτο]], ''authó'') </small>
...ència|existència]] inerta i material, la facticitat. En Hegel i en Sartre, el «en si» s'oposa al «para sí», o consciència.
3 Ko (442 paraules) - 14:51, 9 maig 2020
<small>(del llatí ''nihil'', el contrari del que és alguna cosa)</small>
...''via de la veritat'' del seu famós poema: en tant que el no ser no és, el no-res, entesa en aquest sentit, no pot ni dir-se ni pensar-se ([[Recurs:Fragments
6 Ko (1.039 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el temps|Idioma=Español}}
...cte a la juxtaposició immòbil. La negativitat, posada d'aquesta manera, és el temps.
4 Ko (763 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
[[File:hegel9.gif|thumb|Hegel]]
...posi de manifest el caràcter dinàmic i evolutiu de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] i del pensar.
802 octets (131 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: aufheben|Idioma=Español}}
...no-res és l{{'}}''immediat; ''un eliminat, en canvi, és un ''mediat, ''és el no existent, però com a ''resultat, ''sortit d'un ésser. Té per tant la
4 Ko (672 paraules) - 16:20, 16 jul 2018
...plicitat, escissió i reconciliació; o immediatesa, [[alienació|alienació]] i unitat intervinguda.
912 octets (139 paraules) - 23:11, 9 ago 2017
[[File:hegel17.gif|thumb|Hegel]]
...de la raó està en les indicacions, o la [[crítica|crítica]], que planteja i ofereix la «[[dialèctica transcendental|Dialèctica transcendental]]».
2 Ko (365 paraules) - 11:59, 13 juny 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: l'astúcia de la raó|Idioma=Español}}
...conseqüència, sacrificats i abandonats. La Idea paga tribut a l'existència i a la caducitat no per si mateixa, sinó per mitjà de les passions individu
1 Ko (221 paraules) - 21:51, 21 oct 2017
[[File:hegel12.gif|thumb|G.W.F. Hegel]]
...merament particular ([[Recurs:Hegel: el concepte|veg. text 1]] i [[Recurs:Hegel: qui pensa en abstracte?|text 2]]).
2 Ko (317 paraules) - 21:41, 31 ago 2017
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel sensibilitat|Idioma=Español}}
...particularitats que aquestes poden oferir-nos conclouen per ser enutjoses i nues de tot interès.
1 Ko (191 paraules) - 17:55, 29 oct 2023
...Berkeley, en afirmar que no existeix res més que el [[jo|jo]], o un mateix i les seves idees.
...; d'ell sorgeix, per desenvolupament [[dialèctica|dialèctic]], el no-jo, o el món.
5 Ko (816 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: idea procés|Idioma=Español}}
...les relacions de l'enteniment [...] La idea és essencialment procés [...] i [...] per tant, la dialèctica és la forma de la seva existència.
793 octets (137 paraules) - 22:32, 17 oct 2017
|Nom=Cita de Hegel sobre l'absolutament concret
...ment de la noció, l'universal, que deixen fos el particular i l'individual i que, per tant, [...] són precisament abstraccions de la noció.
807 octets (126 paraules) - 22:01, 15 set 2017
...[[File:Descart9.gif|thumb|René Descartes]] [[File:Hegel9.gif|thumb|G.W.F. Hegel]] [[File:Heidegg6.gif|thumb|M. Heidegger]] <small>(del llatí, ''finitudo''
...ofia de tradició cristiana recorrerà a la relació/implicació entre finitud i [[Infinit,_infinitud|infinitud]]. Així, per exemple, [[Autor:Descartes,_Re
3 Ko (575 paraules) - 00:03, 15 jul 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: cita sobre jo sóc lliure|Idioma=Español}}
...que és per a mi l'essència és, en unitat indivisa, el meu ser per a mi; i el meu moviment en conceptes és un moviment en mi mateix.
487 octets (88 paraules) - 23:16, 24 maig 2017
...l'ésser subsistent, en qui no es dóna distinció entre [[Essència|essència i existència]].
...ontològic]], com a «infinitat», en [[Autor:Duns_Escot,_Joan|Duns Escot]], i com a substància infinita en [[Autor:Descartes,_René(Cartesius)|Descartes
4 Ko (642 paraules) - 18:15, 14 maig 2020
...itat]], que descriu com una, contínua i immòbil, i l'oposa simplement al [[no-res]], o al que no és.
...ntals (la d'existència, juntament amb el moviment, la quietud, la igualtat i la diferència; ''Sofista'').
14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
...ones, les seves opinions i punts de vista, o bé els costums de la societat i de les institucions socials, es conformin a l'ordre moral, és a dir, que s
Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], mentre la legalitat és el mer acord o desacord de l'acció amb la llei moral sense cap referència a
3 Ko (441 paraules) - 13:07, 1 des 2017
...}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: enteniment i raó 1|Idioma=Español}}
'''Hegel''': enteniment i raó
1 Ko (195 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel 1|Idioma=Español}}
...representada com la justícia eterna dels pobles, com els déus existents en i per si, enfront dels quals els moviments en va dels individus no passen de
766 octets (122 paraules) - 17:48, 23 nov 2017
...per por de la incomprensió, transfereix a l'essència divina distanciada en el dellà. [...]
...rtir'' la filosofia especulativa, per a obtenir la veritat desvelada, pura i nua. [...]
9 Ko (1.616 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...en el s. XVII com a característic de la novel·la o ''romanç'': pròpiament, el llibre que narrava aventures caballerescas en llengua romanç)</small>
...losofia]], i busquen els seus models de vida i pensament en l'edat mitjana i la cultura popular.
4 Ko (567 paraules) - 19:50, 16 set 2017
...itació]]), que no pot existir en un sentit absolut, sinó només relacional: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la
...[[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és o no és.
2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
...com a oposat a ''l'altre.'' (Veg. [[La_identitat_de_si_mateix |''el mateix i l'altre'']]).
...la qual cosa, en la mesura en què involucra les relacions socials, mostra el caràcter socialment condicionant de les alteracions psíquiques. Tot segui
7 Ko (1.156 paraules) - 22:17, 16 set 2018
...ursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: la mirada (el jo i l'altre).|Idioma=Español}}
...fenomen que anomenem mirada. Cada mirada ens fa experimentar concretament —i en la certesa indubtable del ''cogito''— que existim per a tots els homes
5 Ko (851 paraules) - 09:27, 25 nov 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Marx: dos errors de Hegel|Idioma=Español}}
...a humana, en oposició a si mateix, sinó el que s'objectivi a diferència de i en oposició al pensament abstracte.
3 Ko (540 paraules) - 19:22, 4 nov 2017
...[identitat de si|identitat de si / ipseïtat]] i d'[[alteritat|alteritat]], i involucra la noció de [[diferència|diferència]].
...senvolupada per [[Autor:Plató|Plató]], especialment en el ''Sofista'' i en el ''Teetet.''
5 Ko (867 paraules) - 08:01, 18 set 2017
...el seu propi [[no-res|no-res]]: «He posat la meva confiança en No-Res», és el vers de [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]], que Stirner va prendr
3 Ko (496 paraules) - 15:04, 8 març 2018
|Nom=Hegel: en si i per a si
...ncara la veritat, sinó l'abstracte; és el germen de la veritat, l'aptitud, l'ésser en si de la veritat. [...]
5 Ko (895 paraules) - 10:17, 25 nov 2018
...}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: enteniment i raó 2|Idioma=Español}}
...a del que ocorre amb el coneixement racional o per mitjà de conceptes, que el contingut crea per si mateix la seva forma. ''(Enciclopèdia § 467. Werke
1 Ko (192 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...i començaments del segle XX. El primer d'ells es va originar a Anglaterra i es va perllongar als Estats Units; l'altre es va desenvolupar a Itàlia.
...a ser J. Royce que, sobre la base de la filosofia de l'Estat i del dret de Hegel, va elaborar una teoria sociopolítica destinada a superar els mals del cap
2 Ko (338 paraules) - 18:09, 17 juny 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i satisfacció|Idioma=Español}}
...ge a partir del qual s'aparta de l'aparença acolorida de més ençà sensible i de la nit buida del més enllà suprasensible, per a anar-se'n cap al dia e
1 Ko (230 paraules) - 22:53, 17 oct 2017
...indicats, organitzacions, etc., i el lloc de la difusió dels valors comuns i de l'obtenció del consens, que permeten la consecució del poder.
...tat ha de mantenir-se allunyat, segons el principi que no ha de fer-ho tot i que no ha d'intervenir en les activitats socials que són, per principi, ll
2 Ko (324 paraules) - 21:18, 29 ago 2017
...i [[síntesi|síntesi]]), fins a la seva realització com a «veritable en si i per a si», és a dir, esperit absolut, o [[saber|saber]] absolut.
1 Ko (187 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
..., al revés, l'ideal no és més que el material, traslladat i interpretat en el cap de l'home.
...dialèctica a l'inrevés. No hi ha més que donar-li la volta per a descobrir el nucli racional sota l'embolcall místic.
3 Ko (505 paraules) - 11:18, 7 feb 2018
...l·lectivitat, l'[[estat|Estat]], l'[[art, arts|art]] i, al cap i a l'últim i en realitat de veritat, l'[[absolut|Absolut]].
...xement i realitat'' (1885); ''Lògica o morfologia del coneixement'' (1888) i ''Història de l'estètica'', 1892.
2 Ko (221 paraules) - 09:54, 13 oct 2017
...es morals de la classe ben pensant del període de la restauració francesa. El seu mètode preferent d'investigació, mitjançant la [[introspecció|intro
...idees de Hegel sobre la [[història|història]], i ''De la veritat, del bell i del bo ''(1853).
2 Ko (234 paraules) - 16:01, 18 set 2018
...n el que no m'equivocava– intervé sempre en una conjuntura per a modificar el seu curs, en quina conjuntura filosòfica em vaig veure portat doncs a «in
...rnava. De Husserl, mai vaig llegir més que les ''Meditacions cartesianes'' i la ''Crisi''.
6 Ko (1.029 paraules) - 18:23, 8 feb 2018
...l contra Hegel'','' ateu i anticrist ''(1841), la tesi que la filosofia de Hegel era un [[ateisme|ateisme]] larvado.
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
2 Ko (291 paraules) - 18:53, 4 nov 2017
...ki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Heidegger: l'oblit de l'ésser i la crítica a l'existencialisme|Idioma=Español}}
...seva originació essencial, domina el destí de tota la història d'occident i de la història determinada per l'europeu.
8 Ko (1.473 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...intrínseca'' (matèria i forma), per oposició a causa ''extrínseca'' (agent i fi).
...té en Déu (o la Naturalesa). L'acció de Déu o la Naturalesa és productora i conservadora del món. Spinoza diu que Déu és "causa immanent, però no p
2 Ko (347 paraules) - 13:11, 9 feb 2020
[[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]]
...l'exigeix la presència d'alguna cosa que només pot ser la seva aparença, o el seu fenomen ([[Recurs:Kant: cita sobre fenòmens|veg. citació]]).
1 Ko (219 paraules) - 18:53, 10 ago 2017
...lment criticada per [[Autor:Kropotkin, Piotr|Kropotkin]] en la seva obra ''El suport mutu.''
...r espiritual es realitza amb l'altre ([[Recurs:cita de Hegel sobre el jo i el nosaltres|veg. citació]]).
3 Ko (456 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...per la implantació d'un socialisme democràtic. Va conrear també la lògica i l'[[estètica|estètica]]. La seva obra més significativa és ''Logica co
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
1 Ko (189 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
...més justificació que la que es dóna a si mateix, mentre que tota la resta –el relatiu– es justifica per relació a un absolut. Quan és entès com una
...ser mogut i en la de suposar-la començament absolut de la sèrie, que evita el [[regressió a l'infinit|''regressus in infinitum'']].
7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
...ent que, al no enfrontar-se amb un projecte de realitat diferent, assumeix el fracàs en una traducció filosòfica del que estava passant en la històri
...ideggerians podien establir un cert contacte amb la seva pròpia frustració i solitud.
5 Ko (772 paraules) - 15:57, 12 març 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: en contra del sentit comú 1|Idioma=Español}}
'''Hegel''': en contra del «sentit comú»
985 octets (168 paraules) - 16:26, 16 jul 2018
<small>(del grec [[Grec::πᾶν]], ''pa'', tot i [[Grec::Θεός]], ''theós'', déu)</small>
...S'oposen al panteisme el [[naturalisme|naturalisme]], el [[teisme|teisme]] i l'[[ateisme|ateisme]].
2 Ko (290 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...sanció moral, el seu solemne complement, la seva raó general de consolació i justificació. És la fantàstica realització de l'essència humana, perqu
...al, i, d'una altra part, la protesta contra la misèria real. La religió és el sospir de la criatura atabalada, l'estat d'ànim d'un món sense cor, perqu
3 Ko (550 paraules) - 09:53, 19 set 2018
...el, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], [[Autor:Feuerbach, Ludwig|Feuerbach]] i [[Autor:Marx, Karl|Marx]], ja en la filosofia del segle XVIII apareix aques
15 Ko (2.489 paraules) - 17:02, 21 ago 2018
[[File:hegel12.gif|thumb|G.W.F. Hegel]]
...u dins de si alguna cosa negativa: treure una mica de la seva immediatesa, i per tant d'una existència oberta als influxos exteriors, per a mantenir-ho
2 Ko (399 paraules) - 21:57, 1 nov 2017
[[File:hegel11.gif|thumb|G.W.F. Hegel]]
...niversal'', i no és un altre que el desenvolupament ple de la [[raó|raó]]. Hegel interpreta, de fet, la història igual com fa [[Autor:Agustí d'Hipona, san
2 Ko (413 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...i una dreta hegelianes. Strauss divideix als partidaris de Hegel en dreta i esquerra, a la manera usual com es distribueixen els polítics en un parlam
...rich|Schleiermacher]] i després biògraf de Hegel, encara que per alguns és el clar protagonista del «centre hegelià».
4 Ko (593 paraules) - 22:36, 7 oct 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: la ironia|Idioma=Español}}
...nia coneix el seu mestratge sobretot contingut; no es pren seriosament res i juga amb totes les formes.
1.011 octets (173 paraules) - 22:14, 4 gen 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconsciència i raó|Idioma=Español}}
...oncs, cap a ella com a idealisme. Per a ella, en captar-se així, és com si el món esdevingués per primera vegada [...]; la consciència té ara la cert
824 octets (149 paraules) - 12:21, 7 feb 2018
...sentits que hem esmentat al principi, i l'entendrà com a realització. Per Hegel la realitat és la realització de la Idea que, d'aquesta manera, s'objecti
5 Ko (837 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
...na manera no oficial i oposat a les autoritats acadèmiques. Va morir pobre i oblidat de tots en 1872.
...ió de l'essència de l'ésser humà ([[Recurs:Feuerbach: l'essència de l'home i de la religió.|veg. text]])
8 Ko (1.278 paraules) - 15:15, 9 maig 2020
...omés l'universal al qual li falta el particular i l'individual, mentre que el veritablement concret és l'esperit ([[Recurs:Cita_de_Hegel_sobre_l'absolut
...ividu o un objecte concret. «Nombre parell» i «gènere humà» són abstractes i generals, perquè allò a què s'aplica, un nombre o un gènere, no és mé
2 Ko (306 paraules) - 16:23, 21 ago 2018
...t postulada per aquest. Va ser l'estudi de les anomalies de l'òrbita d'Urà el que va induir Le Verrier a creure que, d'acord amb les lleis de [[Autor:New
...les alteracions de l'òrbita de Mercuri, encara que tal planeta no existeix i solament la teoria de la relativitat proporcionaria més tard l'explicació
2 Ko (252 paraules) - 19:33, 28 gen 2018
...v}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: alienació i cultura.|Idioma=Español}}
...it estrany -l'equilibri del tot no és la unitat que roman en si mateixa ni el seu aquietament que ha retornat a si, sinó que es basa en l'estranyament d
10 Ko (1.903 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...nscendental de l'autoconsciència ([[Recurs:Kant: el jo penso|veg. text]]): el [[jo|jo]].
...nt del moviment dialèctic, que unifica, superant-los, els oposats: la tesi i l'[[antítesi|antítesi]].
2 Ko (294 paraules) - 13:24, 4 juny 2018
...inoziana, considerant la determinació com la negació entesa afirmativament i la integrarà en la seva concepció de la [[dialèctica|dialèctica]].
1 Ko (168 paraules) - 18:14, 17 juny 2018
...ió apareix carregada d'un fort sentiment moral, encara que uneix la gràcia i la dignitat,com en la clàssica noció de la [[kalokagathia|''kalokagathia'
...a perfecció moral i que encarnen plenament la moral dels esclaus. També en el ''Crepúculo dels ídols'' usa aquesta expressió com a sinònim d'«aurea
3 Ko (465 paraules) - 22:25, 20 oct 2017
|Cognom=Hegel
...istemàtic que crea un sistema filosòfioc, considerat com un dels més grans i importants filòsofs.
24 Ko (3.969 paraules) - 17:11, 23 juny 2021
|Nom=Heidegger: la pregunta per l'ésser.
...ls fenòmens en el suprem esforç del pensament, encara que fragmentàriament i en primeres arremeses, està fa molt trivialitzat.
7 Ko (1.190 paraules) - 12:29, 19 maig 2020
...e la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà.
...cisme|neocriticisme]] kantià de l'[[Marburg, escola de|escola de Marburg]] i després del [[marxisme|marxisme]], va ser senador pel Partit Comunista Ita
2 Ko (316 paraules) - 18:52, 24 feb 2020
...minisme i Il·lustració», organitzat per [[Autor:Amorós, Celia|C. Amorós]], i presidenta de l'Associació Espanyola de Filosofia María Zambrano.
És directora de la revista «Leviatan» i, de 1993 a 1995, va ser consellera de cultura del Principat d'Astúries. É
3 Ko (456 paraules) - 13:50, 1 des 2017
...tendre per [[existència|existència]], no la mera actualitat d'unes coses o el simple fet d'existir, sinó allò que constitueix l'[[essència|essència]
...Tillich, R. Guardini i K. Rahner, en teologia, i [[Autor:Mounier, Emmanuel|I. Mounier]] en una filosofia cristiana, anomenada [[personalisme|personalism
8 Ko (1.181 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
..., l'extensió, la duració, la qualitat, l'esdevenir, la força, la finalitat i la personalitat, són meres determinacions de la categoria de relació.
...la [[moral|moralitat]], però la realització d'aquesta es basa solament en el ple desenvolupament de la llibertat humana, incompatible amb qualsevol form
4 Ko (564 paraules) - 00:01, 6 feb 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: necessitat de la filosofia 1|Idioma=Español}}
'''Hegel''': necessitat de la filosofia
2 Ko (314 paraules) - 12:42, 7 set 2020
...tRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: contra el mer empirisme|Idioma=Español}}
...alguna cosa subjectiva, és a dir, que hem d'acceptar el donat tal com és, i manquem del dret a preguntar-nos si és racional o fins a quin punt ho és.
3 Ko (570 paraules) - 16:21, 16 jul 2018
...ichte va substituir l'oposició entre jo i no-jo per l'oposició entre saber i ser.
...jo») en el centre de la seva filosofia ([[Recurs:Sartre: la mirada (el jo i l'altre).|veg. text]]).
3 Ko (494 paraules) - 22:47, 17 maig 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: en contra del sentit comú 2|Idioma=Español}}
...onsella. El sa sentit comú és, doncs, la mentalitat d'una època, que tanca i resumeix tots els prejudicis d'aquesta època: la governen imposicions ment
950 octets (165 paraules) - 12:34, 7 set 2020
...sity de Nova York) i ha rebut diversos doctorats honoris causa. Entre 1999 i 2014 va ser eurodiputat per diversos partits d'esquerres.
És vicepresident de l’Acadèmia de la Llatinitat., i el juny del 2016 va cedir el seu arxiu personal a la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra de Barcel
5 Ko (701 paraules) - 14:23, 9 maig 2020
...s cal destacar la seva presència en la premsa a través d'articles d'opinió i la seva activitat com a conferenciant.
...l Friedrich Nietzsche (XIII convocatòria) pel conjunt de la seva producció i per la seva trajectòria filosòfica. Aquest premi es considera l'equivalen
8 Ko (1.285 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...re bàsicament la filosofia com a història de la filosofia, i a aquesta com el procés d'autoformació de l'esperit humà que, gràcies a la filosofia, es
...sme|neohegelianisme]] italià de Spaventa, [[Autor:Croce, Benedetto|Croce]] i [[Autor:Gentile, Giovanni|Gentile]]; per una altra, un acostament de la fil
2 Ko (325 paraules) - 23:10, 19 juny 2023
...sa l'accent en la necessitat de l'[[altre, l'|altre]] per a la constitució i l'experiència de l'autoconsciència.
2 Ko (380 paraules) - 23:30, 30 gen 2018
|Nom=Hegel, G.W.F.: la indeterminació del ser
..., ni una representació, perquè és el pensament pur i com a tal constitueix el començament.
791 octets (119 paraules) - 21:51, 21 oct 2017
Filòsof alemany. Va néixer a Munic, encara que va residir uns anys a Itàlia i al Japó, on va ser professor. A causa del nazisme, es va exiliar en 1934 a
...utor:Husserl, Edmund|Husserl]] i de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], i es va vincular, com ells, a la tradició [[fenomenologia|fenomenològica]].
5 Ko (769 paraules) - 17:12, 3 set 2018
...aquestes idees i valors només són vàlids per a les èpoques, civilitzacions i, en casos extrems, només per a les nacions o regions que els han produït.
...le, eterna i idèntica a través dels temps, les nacions, les civilitzacions i les classes socials.
6 Ko (997 paraules) - 15:17, 5 feb 2020
...ica el grec [[Grec::πνεῦμα]] , [[pneuma|''pneuma'']], amb igual significat i ús)</small>
...a a la «llum» de la instrucció i alliberada de les foscors dels prejudicis i la superstició (Cf. per exemple, Condorcet, ''Bosquejo de un cuadro histó
4 Ko (665 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...nt de Berlín per a redactar la seva tesi doctoral, que defensa en 1813 amb el títol de ''La quàdruple arrel del principi de raó suficient''.
...ariats temes, de la qual els ''Aforismes sobre la saviesa de la vida'' són el seu llibre més llegit–, li procura la fama que, fins al moment, se li ha
6 Ko (1.070 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...de l'[[absolut|Absolut]], que defineix com [[infinit, infinitud|infinit]] i que descriu en termes d'infinit matemàtic, recorrent a teories de [[Autor:
...rsal d'intèrprets», que identifica místicament amb la «comunitat de sants» i amb l'«església», no tant com a realitat actual, sinó més aviat com a
2 Ko (331 paraules) - 23:50, 13 juny 2018
...de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], el critica en la mesura que substitueix el seu [[mètode transcendental|mètode transcendental]] per una anàlisi psic
...ertat]] de l'individu, va ser la causa que hagués d'abandonar temporalment el seu ensenyament en Jena.
2 Ko (307 paraules) - 17:04, 24 maig 2018
...[[Grec::σύστημα]], ''sýstema'', compost de parts, derivat de ''syn'', amb, i '' ístemi'', establir: conjunt)</small>
...egons això, sistemes oberts ([[Recurs:Bertalanffy, L. von: sistemes oberts i tancats|veg. text]]).
3 Ko (487 paraules) - 10:14, 1 oct 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Gadamer: el prejudici dels prejudicis|Idioma=Español}}
...seguri» en les coses mateixes mitjançant l'elaboració de posició, previsió i anticipació.
4 Ko (620 paraules) - 17:38, 26 feb 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel, G.W.F.: l'Estat|Idioma=Español}}
...l'Estat, l'universal s'expressa en les lleis, en determinacions racionals i universals. [...]
2 Ko (274 paraules) - 16:16, 16 jul 2018
...l'ésser, que després la tradició va anomenar [[universals|''universals'']] i també [[predicaments|''predicaments'']], perquè Aristòtil les defineix c
...mera categoria) o és [[accident|''accident'']] (les altres nou categories) i que tots els termes categoremàtics d'un enunciat són referibles a la subs
6 Ko (956 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
...rna, suposen transformació i ruptura, i no una simple evolució acumulativa i lineal.
...ir, de dialogar amb la intenció de dominar a l'adversari, mentre que oposa el seu [[sil·logisme|sil·logisme]], o demostració capaç de treure conclusi
9 Ko (1.457 paraules) - 17:34, 22 set 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel, G.W.F.: la història universalIdioma=Español}}
G. W. F. Hegel: la història universal
3 Ko (469 paraules) - 12:10, 8 set 2020
...{{'}}''Ètica'' de Spinoza, la ''Crítica de la raó pura'', la ''Lògica'' de Hegel.
Els ''Motivos,'' el ''Sentimiento, ''les ''Meditaciones del Quijote'', l{{'}}''Existencia ''s'a
1 Ko (186 paraules) - 12:52, 11 nov 2017
...nen una ànima bàrbara» (''frag.'' 107, [[Recurs:Fragments d'Heràclit|vegeu el text]]).
...humanes (veg. [[Recurs:fragments d'Heràclit sobre el logos|fragments sobre el ''logos'']] ).
10 Ko (1.657 paraules) - 19:49, 3 nov 2018
...|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Marx: Feuerbach com a crític de Hegel|Idioma=Español}}
...la senzillesa amb què Feuerbach la presenta al món contrasten vivament amb el comportament contrari.
1 Ko (230 paraules) - 12:53, 29 ago 2017
...vida política italiana, sent ministre d'educació, senador de la república i president del partit liberal italià. Va ser, a més, un decidit oponent de
...perit duu a terme dues activitats bàsiques, el [[coneixement|coneixement]] i l'[[acció|acció]].
4 Ko (671 paraules) - 16:02, 18 set 2018
...a del merament plural, es refereix a una [[totalitat|totalitat]]. Així, és el que es refereix a una totalitat plural d'objectes, de manera que un terme u
...na espècie pot adoptar una forma singular («l'home és racional»), llavors, el judici universal és un judici ''genèric singular''. Interpretat des d'una
2 Ko (385 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
...bilitat, així com la cenestesia es cataloguen com a sensibilitat visceral, i la sensibilitat ''exteroceptiva'', que capta les sensacions que provenen de
...'enteniment. ([[Recurs:Cita_de_Hegel_sobre_la_sensibilitat|veg. citació de Hegel]]).
3 Ko (498 paraules) - 17:54, 29 oct 2023
...llatí ''providentia'', de ''providere'', veure amb antelació, que tradueix el grec [[Grec::Πρόνοια]])</small>
...om a contrapartida, aconsegueix l'[[ataraxia|ataraxia]] en saber acceptar el seu [[destí|destí]].
3 Ko (431 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...a través d'una decisió raonable per a admetre'ls com a enunciats inicials i bàsics fàcilment [[contrastació|contrastables]] ([[Recurs:Popper: decisi
4 Ko (619 paraules) - 16:53, 27 nov 2018
|Nom=Hegel: l'esperit del poblo
...a consciència com una necessitat: l'individu es forma en aquesta atmosfera i ignora la resta. No obstant això, no es tracta d'un simple efecte de l'edu
2 Ko (386 paraules) - 00:19, 6 feb 2018
{{RecursoWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursoBase|Nom=Hegel: en tot hi ha «l'altre»|Idioma=Català}}
...t el finit no aconsegueix cap realitat, s'agita al món de les abstraccions i es consumeix dins de si mateix.
2 Ko (327 paraules) - 15:17, 16 jul 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: en tot hi ha «l'altre»|Idioma=Español}}
...t el finit no aconsegueix cap realitat, s'agita al món de les abstraccions i es consumeix dins de si mateix.
2 Ko (329 paraules) - 15:19, 16 jul 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: necessitat de la filosofia 2|Idioma=Español}}
...en. És considerat amb freqüència com un saber formal, mancat de contingut, i falta molt per a acabar de comprendre que... les altres ciències, per molt
2 Ko (309 paraules) - 19:33, 28 gen 2018
...l·laboració. Durant el règim feixista va ser Ministre d'Instrucció Pública i va dur a terme l'anomenada «Reforma Gentile», primerament concebuda per C
...]] (subjectivitat), la [[religió, filosofia de la|religió]] (objectivitat) i la [[filosofia|filosofia]] (síntesi dialèctica).
3 Ko (403 paraules) - 10:10, 23 oct 2018
...unitat de la pluralitat d'aquests yos, raó per la qual no pot ser persona i no pot ser considerada Déu.
...huc sent fal·laç, obliga a un plantejament rigorós del problema del temps, i ha ocupat a molts filòsofs contemporanis.
2 Ko (395 paraules) - 23:37, 13 juny 2018
...bans de tota una altra, a saber com qui posa tota cosa en relació ''amb si i ''que així l'oposa a tota una altra.
...r objecte d'una representació ontològica: ''Ego cogito'', és ''cogito'' en el sentit de ''me cogitare.''
8 Ko (1.482 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...ressió en la comprensió del saber pràctic (i de la relació entre la teoria i la praxi), de la qual van néixer els problemes fonamentals de la determina
...acta és de ''transformar-lo''» ([[Recurs:Marx: tesis sobre Feuerbach|vegeu el text]]).
3 Ko (450 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...losofia pràctica universal'' (1808), ''Introducció a la filosofia'' (1813) i ''Psicologia com a ciència'' (1824).
2 Ko (253 paraules) - 00:01, 6 feb 2018
...sura que es distingeix de [[Grec::διάνοια]],'' diànoia ''(raó discursiva), i al qual s'atribueix tradicionalment, per a distingir-lo de la [[voluntat|vo
...on és corruptible i està unit al cos ([[Recurs:Aristòtil: enteniment actiu i passiu|veg. text]]).
7 Ko (1.010 paraules) - 16:01, 3 juny 2018
...ssor a Colònia, juntament amb [[Autor:Scheler, Max|Max Scheler]]; a Berlín i, finalment, a Gotinga, ciutat en la qual va morir.
...cipis d'una metafísica del coneixement ''(1921), atacava el neokantisme en el seu mateix nucli: la teoria del coneixement, proposant una gnoseologia de t
5 Ko (754 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
...olut. Per això la [[veritat|veritat]] és sistema. Aquesta veritat és també el «[[bé |bé]]», que no és [[Déu|Déu]], sinó un absolut suprapersonal.
|Etiqueta=Filosofia contemporània s. XX i XXI
3 Ko (472 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
<small>(del llatí ''ràtio'', càlcul i, en sentit derivat, raó, explicació, justificació, argumentació, teoria
...ò és, a través del [[pensament|pensament]]. Com a nucli de la racionalitat i expressió de la naturalesa humana, els diferents sistemes filosòfics han
8 Ko (1.356 paraules) - 13:06, 2 juny 2020
...de Frankfurt]], i que s'expressa bàsicament a través de crítiques a autors i corrents filosòfics.
...tració]], s'ha mostrat de forma ostentosa a través dels diversos feixismes i nazismes del present ([[Recurs:Horkheimer, Max: entorn de la ideologia|veg.
3 Ko (460 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
<small>(del llatí ''limes'', el punt final d'una cosa o la seva acotació)</small>
...és un tipus de límit, però no tot límit és principi» ([[Recurs:Aristòtil: el límit|veg. text d'Aristòtil]]). Estenent la classificació aristotèlica,
5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
...c πρακτικός, ''praktikós'', en tots dos casos el referent a la realització i a l'[[acció|acció]])</small>
...entit que no pot «concretar-se» en alguna cosa que s'expressa visiblement, i d'una manera concreta, en la realitat.
3 Ko (550 paraules) - 15:50, 3 nov 2018
Filòsof i filòleg alemany. Va néixer a Eutin i va estudiar a Kiel, Leipzig i Berlín, en la universitat del qual va ser professor a partir de 1837. Tamb
...queta eclèctica, aspectes de la filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i de [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]], interpretades des de
3 Ko (508 paraules) - 23:53, 13 juny 2018
...ophische Monatschriften,'' i del ''Archiv für systematische Philosophie,'' i juntament amb Cohen va editar els ''Philosophische Arbeiten.''
...a [[participació|participació]] del món físic al món de les idees expressa el fet que els fenòmens són diferents graus de desenvolupament de les idees
5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
...naturalista eclèctic [[Autor:Diògenes d'Apol·lònia|Diògenes d'Apol·lònia]] i molts [[sofistes, els|sofistes]].
...yades unes d'unes altres. ([[escoles i filòsofs presocràtics|Vegeu escoles i autors]])
6 Ko (933 paraules) - 14:20, 9 maig 2020
...ue, juntament amb les de qualitat, s'oposen a les «dinàmiques», de relació i modalitat.
...de transformació, entès segons la [[dialèctica|dialèctica]] materialista, el formula [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conv
6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
Teòleg i filòsof calabrès. Monjo cistercenc i fundador d'un nou orde monàstic en 1191, l'orde de Sant Joan de la Flor.
...l'edat mitjana, sent, al seu torn, origen de nombroses [[utopia|utopies]] i del moviment ''joaquinista,'' conegut com la teoria de l'Evangeli Etern.
4 Ko (566 paraules) - 20:32, 28 gen 2018
...[[pensament|pensament]], mantenint la mateixa idea de Hegel que sosté que el pensament és dialèctic perquè ho és la naturalesa.
4 Ko (587 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el lloc i el moviment|Idioma=Español}}
...vitat total, la qual és el temps. El punt fet concret d'aquesta manera, és el lloc (§§ 255, 256).
5 Ko (946 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel, G.W.F.: visió de conjunt|Idioma=Espanyol}}
...un ser limitat i que no té, per aquesta raó, valor sinó com a part del tot i com a moment de la idea.
1 Ko (262 paraules) - 13:39, 6 feb 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: l'esperit|Idioma=Español}}
...lement espiritual. Així, per la seva naturalesa, l'Esperit roman sempre en el seu propi element; dit d'una altra manera, és lliure. [...]
7 Ko (1.166 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...llibres escrits durant l'ocupació alemanya, ''Summa ateològica I ''(1954), i ''Summa ateològica II ''(1961).
...el coneixement es perdi en ell. I així «Una vegada aconseguit el no saber, el saber absolut no és més que un coneixement entre uns altres» (Cf. G. Bat
4 Ko (609 paraules) - 17:39, 22 ago 2018
...esos a partir de l'adjectiu ''feitiço, ''artificial, referir-se als cultes i als objectes venerats pels aborígens de les costes d'Àfrica.
* En sociologia i economia (fetitxisme de la mercaderia)
4 Ko (634 paraules) - 17:55, 17 juny 2018
|Nom=Hegel: el concepte
...rada. El concepte és, doncs, el que, en la seva identitat amb si, és en si i per si determinat.
10 Ko (1.726 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...mantenint la perspectiva d'oposició al [[cientisme|cientisme]] positivista i d'intent de transformació de la societat mitjançant la reflexió crítica
...t|coneixement]] i de la [[raó|raó]]. Es distingeixen tres formes d'interès i, per aquesta raó, tres classes de ciències:
5 Ko (721 paraules) - 17:16, 18 nov 2019
<small>(del llatí ''rectum'',línia recta, el just, el recte, i té a veure amb ''rectitudo'',allò que està en línia recta)</small>
...i, per derivació, altres subjectes «culturals» o socials, com la família, el poble o l'[[estat|Estat]]. Les relacions entre subjectes de dret es regulen
3 Ko (497 paraules) - 21:59, 1 oct 2018
|Nom=Hegel: la finitud
...e les coses finites, com a tal, consisteix a tenir el germen del perir com el seu ser-dins-de-si: l'hora del seu naixement és l'hora de la seva mort.
1 Ko (247 paraules) - 15:46, 21 ago 2018
...e la naturalesa, a la recerca de principis i conceptes que puguin explicar el món físic.
...com a «filosofia primera» ([[Recurs:cita Aristòtil 30|vegeu la citació]]) i com a «ciència de l'ens» ([[Recurs:Aristòtil: la ciència del ser|veg.
13 Ko (2.223 paraules) - 18:17, 10 juny 2020
...ors en [[panteisme|panteisme]]; entre la [[ment|ment]] o [[ànima|ànima]] i el [[cos|cos]] o [[matèria|matèria]], anomenant-se en aquest cas [[monisme p
...ta, qui juntament amb Wilhelm Ostwald, químic, organitza en 1911 a Hamburg el primer congrés monista, a més de fundar un «Associació monista alemanya
3 Ko (463 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...otar al lloc d'unes característiques pròpies, contraposada a una altra que el considera merament com una relació entre els cossos.
...nera que una mà està en un guant perquè la pell interior d'aquest circumda i limita la pell d'aquella.
6 Ko (983 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...r [[ontologia|ontològic]] cap a l'ésser que és l'objecte de la comprensió: el [[llenguatge|llenguatge]].
...ica|estètica]] juga un paper central en la seva obra fonamental: ''Veritat i mètode'', ja que l'experiència de la veritat que es dóna en l'art aparei
9 Ko (1.458 paraules) - 16:14, 26 feb 2020
...itat|historicitat]] es troba entreteixida de [[temporalitat|temporalitat]] i [[idea|idea]]. Potser la característica més persistent de l'agustinisme s
...re la veritat, l'[[enteniment|enteniment]] i la raó, i fins i tot al valor i sentit de l'[[individu|individu]] sobre l'abstracció de la generalitat.
4 Ko (614 paraules) - 11:15, 7 feb 2018
...també professora de [[lingüística|lingüística]] de la universitat de París i, des dels anys vuitanta, Visiting Professor de la Universitat de Colúmbia.
...mútuament). La pràctica del psiconálisis la convenç que el subjecte, també el de qui escriu o llegeix, és un ''subjecte en procés.''
3 Ko (496 paraules) - 08:11, 7 feb 2018
..., compost de negació i l'arrel del verb'' lanthano,'' ser ocult; per tant «el que és palès»)</small>
...conformitat entre el que es diu, pensa o creu i la realitat, allò que és o el que succeeix.
17 Ko (2.734 paraules) - 17:47, 2 ago 2020
...la tradició [[Autor:Hermes Trismegistos|hermètica]], i recorren a figures i simbolismes imaginatius que, no obstant això, inciten a la reflexió.
...a, que arriba fins al s. XI, correspon una temàtica preferentment extàtica i mística.
3 Ko (581 paraules) - 22:41, 16 set 2018
...més especialment d'aquella part de la filosofia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o ciència o teoria del bell.
...entificar la bellesa amb la bondat i, sobretot, amb la [[veritat|veritat]] i la perfecció; en canvi, la bellesa estètica representa preferentment una
9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
...el seu interès per la filosofia de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], que li condueix a [[Autor:Marx, Karl|Marx]]. També es va interessar per
...stica, és a dir, en una ideologia esclerotitzada i dogmàtica, va abandonar el partit comunista.
5 Ko (856 paraules) - 11:07, 19 oct 2017
...}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: antinòmies i dialèctica|Idioma=Español}}
...ò si aïllo aquest costat, aquest principi del meu bé, i dedueixo d'ell que el robatori m'és permès, o que m'és lícit fer traïció a la meva pàtria,
3 Ko (471 paraules) - 23:15, 24 maig 2017
...ilosofies –que denomina ontològiques– de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]].
...fenòmens de barbàrie moderna (feixisme i nazisme) no serien sinó mostres, i la vegada les pitjors manifestacions, d'aquesta actitud autoritària de dom
6 Ko (902 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel, G.W.F.: la filosofia|Idioma=Español}}
...olament veritable en la mesura que la totalitat que comença des del simple i a través del desenvolupament es fa sempre més concret. [...]
2 Ko (352 paraules) - 23:23, 26 set 2020
...tor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]], el [[marxisme|marxisme]] i el pensament de Hegel, van ser les seves grans influències inicials.
...va exercir com a professor a les universitats de Columbia, Harvard, Boston i Sant Diego.
9 Ko (1.410 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...c [[Grec::μέθοδος]], ''méthodos'',recerca, investigació, de ''metá ''cap a,i ''odós'', via, camí)</small>
...enients, sinó també posant-los en pràctica segons un ordre raonat, adequat i conseqüent, que s'expressa mitjançant regles o normes ([[Recurs:Cita_M._B
3 Ko (563 paraules) - 15:42, 9 oct 2018
...Anglaterra, Suècia i els Estats Units, i ensenya a Oxford, Göteborg, Yale i Nova York.
...cia'' (1941) i ''Assaig sobre l'home'' (1944). Poc abans de morir escriu'' El mite de l'estat'' (1946), publicat pòstumament.
5 Ko (736 paraules) - 12:07, 30 gen 2018
...de|Simone de Beauvoir]], [[Autor:Marcel, Gabriel|G. Marcel]], Paul Éluard i altres destacats intel·lectuals.
...orna definitivament a Espanya on va col·laborar assíduament amb el diari ''El Pais''.
6 Ko (906 paraules) - 00:04, 6 feb 2018
...cat en la història del pensament, donant especial importància al ''Timeu'' i al ''Parmènides''. Aquesta síntesi la va oposar al [[cristianisme|cristia
...neoplatònic els diversos desenvolupaments de les religions, de la ciència i de la filosofia de l'antiguitat.
4 Ko (602 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...Paul|Michel Foucault]] que era «l'únic esperit filosòfic de França», i que el segle XX seria deleuzià.
...s de províncies, i posteriorment va simultaniejar la seva docència a París i a Lió.
13 Ko (2.158 paraules) - 14:34, 9 maig 2020
...aixentista]] i [[providència|providencialista]], considera la història com el «món civil», o la [[societat|societat]] civil, que transcorre per la lle
...is i, per això, Vico va ser un autor pràcticament desconegut, fins que, en el s. XIX, per influència del [[romanticisme|romanticisme]], es va despertar
4 Ko (589 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...levància són: [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]], [[Autor:Locke, John|Locke]] i [[Autor:Rousseau, Jean-Jacques|Rousseau]], encara que entenen aquesta hipot
...a seva [[llibertat|llibertat]] en una forma de contracte social que atorga el poder al governant.
8 Ko (1.307 paraules) - 17:47, 17 juny 2018
...en oposició als [[pitagorisme|pitagòrics]], que entenien que les coses són el resultat d'una limitació d'alguna cosa ''àpeiron'' per alguna cosa determ
...ància|substància]] infinita i única, cosa que li sembla evidentment falsa, i l{{'}}''infinit potencial'', matemàtic, per addició o divisió ([[Recurs:
6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
...en entre els anomenats [[estructuralisme|estructuralistes]], afiliació que el sempre va rebutjar. A partir de 1973 es publiquen els diferents toms del se
...àmica del desig, on es posa en joc la relació entre el subjecte, l'objecte i l'Altre.
5 Ko (715 paraules) - 00:06, 6 feb 2018
<small>(del grec [[Grec::εἰρωνεία]], donar a entendre el contrari del que es vol dir)</small>
...a jactància o exageració de la veritat. L'home veraç és el que es troba en el terme mitjà entre tots dos extrems, però la jactància és considerada pi
4 Ko (704 paraules) - 12:09, 28 des 2017
...ng»), que durant uns anys va ser centre de la filosofia social a Alemanya, i un dels iniciadors de l'[[escola de Frankfurt|escola de Frankfurt]].
...alèctica de la Il·lustració ''(escrita en col·laboració amb Th. W. Adorno) i les aportacions psicoanalítiques d'H. Marcuse, representen la doctrina fon
5 Ko (824 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
En principi, el «bon judici» de la gent mentalment sana, madura i raonable, amb què s'al·ludeix al conjunt d'opinions –mancades de tota g
...–, que remet a la idea d'un «acord» sobre un conjunt d'[[opinió|opinions]] i [[creença|creences]], no plenament justificades, però que es jutja pruden
4 Ko (710 paraules) - 13:48, 6 maig 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: moral i llibertat individual|Idioma=Español}}
...oral mateixa exigeix que, primer que res, respectem el dret i que, allí on el dret acaba, reconeguem [que comencen les] obligacions morals.
12 Ko (2.162 paraules) - 16:39, 21 set 2020
...at a les directrius soviètiques. Posteriorment va ser readmès en el partit i a la universitat, però en una posició marginada.
...es va oposar, en oberta polèmica contra [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]] i [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]].
6 Ko (927 paraules) - 17:31, 4 maig 2018
...la raó pura'' de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], i en la concepció [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|hegeliana]] de l'esperit que es realitza en la his
...cies de la naturalesa), les segones s'ocupen fonamentalment del particular i individual. Les ciències de la cultura són, fonamentalment, ciències idi
3 Ko (420 paraules) - 18:54, 4 nov 2017
...va ser nomenat doctor honoris causa en la facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat de Colònia
...oria|categories]] de [[Autor:Crusius, Christian August|Christian Crusius]] i de [[Autor:Wolff, Christian|Christian Wolff]].
4 Ko (636 paraules) - 18:50, 28 gen 2018
...ment havia de portar el títol de ''La voluntat de poder'' i se li va donar el subtítol d'«Assaig d'una subversió de tots els valors».
...any, encara que per motius oposats, la frase de Pascal, presa de Plutarc: «El gran Pan est mort» (''Pensées'', 695).
6 Ko (1.178 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
...|enunciat]] (empíric) és veritable (manera epistemològica de decidir sobre el que s'entén per «real»).
...R. Popper]] sobre món 1, món 2 i [[mons 1,2 i 3|món 3]] ([[Recurs:Popper i el món 3|veg. text]]).
6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
...Tylor]] (1832-1917), [[Autor:Frazer, James, G.|J.G. Frazer]] (1854-1941); i,
...rdon Childe, Robert Redfield, Elmar Service o Julian Steward. Al seu torn, el materialisme cultural ([[Autor:Harris, Marvin|M. Harris]]) apareix com una
6 Ko (916 paraules) - 00:07, 6 feb 2018
...è explica aquest viatge, està ple d'anotacions sobre estètica i literatura i de projectes de renovació pedagògica.
...s obres més conegudes són ''Tractat sobre l'origen del llenguatge'' (1722) i ''Idees per a la filosofia de la història de la humanitat'' (1784-1791).
3 Ko (510 paraules) - 23:28, 13 juny 2018
|Nom=Hegel: qui pensa en abstracte?
...aber és qui pensa en abstracte. Qui pensa en abstracte? L'home inculte, no el culte. Em limitaré a posar alguns exemples demostratius d'aquesta tesi. [.
4 Ko (636 paraules) - 09:42, 5 set 2020
...ley, George|Berkeley]] dels disbarats de l'idealisme. Va morir a Cambridge el 24 d'octubre de 1958.
3 Ko (463 paraules) - 00:37, 27 feb 2018
...rís-Sorbona (1956-1966) i París Nanterre (1966-1978). També ha ensenyat en el departament de teologia de la Universitat de Chicago.
...a d'una [[hermenèutica|hermenèutica]] filosòfica que, per la seva amplitud i ambició, és comparable a la de [[Autor:Gadamer, Hans Georg|Gadamer]].
11 Ko (1.684 paraules) - 11:23, 19 oct 2017
..., que fan difícil l'homogeneïtat filosòfica; hi ha autors que sostenen que el sistema aristotèlic és un [[platonisme|platonisme]] velat; uns altres, re
...es fonamentals: la [[naturalesa|naturalesa]], la [[metafísica|metafísica]] i l'[[ètica|ètica]].
9 Ko (1.536 paraules) - 14:46, 9 maig 2020
...a aparença visible, les seves característiques somàtiques, els seus gestos i, en particular, dels trets del rostre.
...val s'ocupen d'ella alguns filòsofs àrabs, com [[Autor:Avicenna|Avicenna]] i [[Autor:Averrois (Ibn Rushd)|Averrois]].
5 Ko (766 paraules) - 17:50, 24 ago 2018
...nda, també s'ha assenyalat que ja el mateix procés del pensar és dialògic, i es desenvolupa com un diàleg interior.
...ates, per a qui el diàleg permetia la crítica de la [[doxa|δόξα]] (opinió) i tenia l'avantatge de la persuasió racional, en contra del llenguatge de la
7 Ko (1.133 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: voluntat lliure i llibertat|Idioma=Español}}
[La voluntat lliure crea un món en el qual es realitzen les diverses formes de la llibertat.]
10 Ko (1.766 paraules) - 16:27, 21 set 2020
...jecció, que tradueix el grec'' antíphasis'': afirmació i negació oposades, i d'aquí també ''antipathikós'', contradictori)</small>
...ció i la possessió (salut i malaltia) i entre l'afirmació (''kataphasis'') i la negació (''apophasis''), que són les dues possibilitats de tot [[enunc
6 Ko (903 paraules) - 12:30, 30 set 2018
...roximitat ideològica amb la tradició de la [[teologia|teologia]] cristiana i postures socialment conservadores.
...Balfour (1848-1930), Clement C.J. Webb (1865-1954), James Ward (1843-1925) i Andrew Seth Pringle-Pattison (1856-1931).
5 Ko (753 paraules) - 19:35, 5 gen 2018
...nodrit. Es va mantenir com a moviment fins a la caiguda del mur de Berlín i la descomposició de l'anomenat «bloc socialista» dels països vinculats
...de Christian Jambert i Guy Lardreau, en el qual se sotmet a forta crítica el maoisme, al que es caracteritza com a manipulació de la consciència.
6 Ko (1.043 paraules) - 22:58, 30 gen 2018
...dra que deu anys abans havia deixat [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], a fi de combatre la «mala llavor» plantada pel filòsof de l'idealisme
...ari de Bad Ragaz, a Suïssa, a 79 anys. En el seu moment, va ser considerat el major pensador d'Alemanya.
9 Ko (1.507 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...denominació. Malgrat això, poden distingir-se dos corrents diferenciats en el personalisme modern:
...òrgan d'expressió la revista ''Personalism'' editada per R.T. Flewelling, i
5 Ko (843 paraules) - 15:41, 30 set 2018
...ell apareix com un dels nexes bàsics d'unió entre el pensament filosòfic i el científic.
...nar una definició que unifiqui tal successió de significats, de manera que el que procedeix és una consideració de tipus històric.
35 Ko (5.954 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
<small>(del grec [[Grec::φαινόμενoν]], allò que apareix, i [[Grec::λόγος]], tractat, discurs)</small>
...omenològiques i, en els EUA, G. Gurwitch i M. Farber; aquest últim publica i dirigeix «Philosophy and Phenomenological Research».
7 Ko (1.083 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...ké'', relatiu a la sensació, sent'' aisthesis ''la sensació, la percepció, i ''to aisthêton'' l'objecte percebut)</small>
..., com a obres d'art, el [[sentiment estètic|sentiment estètic]], l'actitud i la valoració estètica, és la teoria o [[filosofia de l'art|filosofia de
8 Ko (1.286 paraules) - 00:55, 27 juny 2021
...nou en Weimar, ja retirat, va prosseguir els seus treballs com a dramaturg i teòric de l'estètica.
...·lar-se en una segona naturalesa, pròpiament humana, que és la [[moralitat i eticitat|moralitat]], de la qual l'estètic apareix com a condició. Schill
5 Ko (880 paraules) - 15:21, 13 juny 2018
...re socialisme i anarquisme i les idees col·lectivistes-anarquistes inicien el seu declivi a Europa, expandint-se preferentment entre els moviments sindic
...dees sobre [[anarquisme|anarquisme]] ([[Recurs:Bakunin: l'anarquisme|vegeu el text]]).
3 Ko (499 paraules) - 18:53, 4 nov 2017
...ts de les criatures vivents, que una vegada produïdes i emmagatzemades (en el llenguatge mateix, per exemple), té una existència pròpia o autònoma.
...''El yo y su cerebro'', Labor, Barcelona 1993, p. 45. i [[Recurs:Popper i el món 3|veg. text]]).
5 Ko (800 paraules) - 07:57, 7 feb 2018
...si; més tard es profanen aquestes categories amb termes més temporals, com el «gènere», l'únic, l'home, etc.
...més extensa fins que el venerable sant Max va poder canonitzar-lo en bloc i liquidar-lo així d'una vegada per sempre.
5 Ko (890 paraules) - 16:03, 3 nov 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: la família, comunitat orgànica|Idioma=Español}}
...llaços naturals i espirituals; ella es forma i es dissol per raons ètiques i naturals. Promou les persones a la condició superior d'individus independe
7 Ko (1.294 paraules) - 16:21, 21 set 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: la família, comunitat orgànica|Idioma=Español}}
...llaços naturals i espirituals; ella es forma i es dissol per raons ètiques i naturals. Promou les persones a la condició superior d'individus independe
8 Ko (1.294 paraules) - 16:38, 21 set 2020
...ada, contribuint a la lluita contra la [[teologia|teologia]] obscurantista i contra la religiositat supersticiosa.
...ha de trobar-se el seu autèntic significat i aconseguir l'estadi racional i ètic.
6 Ko (940 paraules) - 21:01, 13 juny 2018
...ann Wolfgang von|Goethe]] va anomenar el «faune socràtic») pretenia atacar el pensament de la Il·lustració.
...leiermacher]] i també sobre [[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|Kierkegaard]] i [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]].
4 Ko (680 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el dret polític extern|Idioma=Español}}
...rior de l'Estat. El dret internacional i la guerra. La història universal, el procés racional en què es desenvolupa l'existència dels Estats''.]
12 Ko (1.950 paraules) - 16:23, 21 set 2020
...amb el mitjà circumdant, que exhibeix importació i exportació, constitució i degradació dels seus components materials».
...rència dels sistemes mecànics, essencialment tancats, que només necessiten el mitjà l'energia per a funcionar, un organisme viu és un «sistema» físi
5 Ko (722 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
...dre les formes ideològiques de domini presents en la [[societat|societat]] i dur a terme la seva crítica.
...tor:Comte, Auguste|Comte]], [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] i [[Autor:Marx, Karl|Marx]], que conceben la història com [[teleologia|teleo
6 Ko (1.053 paraules) - 22:53, 30 set 2018
...icar com aquest ésser humà és la condició de possibilitat de tals ciències i, en general, de la conducta humana: llenguatge, art, ciència, religió, mi
...tiques humanes, sinó una reflexió filosòfica i [[holisme|holística]] sobre l'ésser humà.
17 Ko (2.735 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
...latives que diferencien la investigació existencial del transcendentalisme i l'[[idealisme]].
...era en el futur es fa sempre actual en l'instant –amb «temor i tremolor»–, i per això l'home roman sempre en l'[[angoixa|angoixa]], que pot traduir-se
7 Ko (1.179 paraules) - 18:53, 10 juny 2020
...(1863) li van donar a conèixer. Poc després obtenia la càtedra d'estètica i història de l'art a l'Escola de Belles arts de París.
...propugna una tornada als ideals de la Il·lustració i dels enciclopedistes. El seu estudi ''Sobre la intel·ligència'' (1870) va tenir una gran influènc
4 Ko (637 paraules) - 21:50, 20 oct 2017
...or Wiesengrund|Adorno]], [[Autor:Benjamin, Walter|W. Benjamin]], B. Brecht i Kurt Weill.
...scriu també la seva important obra: ''Subjecte-Objecte: esclariments sobre Hegel'' (publicat posteriorment en 1962).
7 Ko (1.138 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...la major [[certesa|certesa]] possible; l'[[evidència|evidència]] no funda el coneixement, sinó que és tan sols la màxima certesa que prové del conei
...ue puguin semblar aquestes idees han constituït el rerefons històric sobre el qual s'ha edificat l'[[existencialisme|existencialisme]] posterior.
7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...distingeix la branca de l{{'}}''irracionalisme gnoseològic'' o metodològic i la de l{{'}}''irracionalisme metafísic ''(no sempre fàcilment diferenciab
...rracionalisme psicològic, comparteix tant l'irracionalisme gnoseològic com el metafísic.
16 Ko (2.544 paraules) - 23:07, 19 juny 2023
<small>(del llatí ''identitas'', derivat de ''idem'', el mateix)</small>
El tipus d'unitat o de [[relació]] d'igualtat que s'atribueix al que és [[id
12 Ko (2.000 paraules) - 16:20, 23 juny 2021
...als «humanismes contemporanis», basats en sistemes filosòfics més generals i d'orientació fonamentalment [[ètica|ètica]].
...spirar-se en l'antiguitat clàssica. Aquest humanisme renaixentista recorda i renova els antics ideals clàssics de cultura de l'antiga ''humanitas'' rom
9 Ko (1.396 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...excepcionals, i permeten la justificació de [[valor|valors]], institucions i creences, que les societats construeixen mitjançant representacions simbò
...u origen, del perquè de la vida, de la [[mort|mort]] i de l'origen del món i de la societat.
11 Ko (1.825 paraules) - 22:45, 30 gen 2018
...ifica l'esforç que els homes fan per a comprendre la [[història|història]] i comprendre's a si mateixos integrats en ella des d'una perspectiva no influ
...'ha donat sentit a la història: segons la concepció ''cíclica'' dels grecs i segons la concepció ''lineal'' judeocristiana.
13 Ko (2.245 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel per Ramon Valls PlanaIdioma=Español}}
<big>'''L'idealisme de Hegel'''</big>
63 Ko (10.968 paraules) - 00:39, 25 set 2020
...analítica]], que es cultivava a Oxford, i va centrar la seva activitat en el camp de la història de les idees.
...Malgrat qualsevol problema, la civilització ha de ser plural i pluralista, i la divergència de valors no és més que riquesa.
4 Ko (533 paraules) - 23:02, 22 juny 2021
...om i quan succeeix la mort, involucra una sèrie de pressupostos filosòfics i comporta conseqüències ètiques. L'estudi del fenomen de la mort, doncs,
...en consideració que la noció conscient de la mort és específicament humana i va unida al sentit general de la [[vida]];
13 Ko (2.171 paraules) - 18:50, 30 set 2018
...ding:0.049cm;"| [http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-4fu4.htm Hegel], [http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/gen-2axx.htm Fichte]
...com/filoxarxa/filoxarxa/Putnam.htm Putnam]) es poden també identificar amb el funcionalisme.
10 Ko (1.241 paraules) - 21:35, 28 set 2017
...lítica o civil, garantida pels [[dret|drets]] i les llibertats que emparen el ciutadà en les societats democràtiques.
...idir-se a actuar d'acord amb la raó, sense deixar-se dominar pels impulsos i les inclinacions espontànies de la sensibilitat.
15 Ko (2.471 paraules) - 10:13, 23 juny 2021
...anera que els cossos, ja que manquen de pes, volum, color, extensió, etc., i no sembla que puguin situar-se en l'espai.
...motiu Aristòtil no concebés la possibilitat de la immortalitat individual i concebés l'estudi de la psicologia com una branca de la biologia ([[Recurs
16 Ko (2.524 paraules) - 18:36, 20 maig 2021
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: del bell i les seves formes|Idioma=Español}}
'''Georg W. F. Hegel'''
25 Ko (4.547 paraules) - 17:38, 29 oct 2023
...a a altres àmbits, no merament formals, el conjunt d'enunciats al·ludit és el conjunt dels enunciats que es consideren veritables.
...ensor d'aquesta teoria amb la seva afirmació segons la qual «la veritat és el tot».
6 Ko (903 paraules) - 19:33, 8 feb 2020
...xplicació de la societat, que origina una teoria de biaix ultraconservador i racista. Habitualment aquesta és l'accepció més coneguda del darwinisme
...socials a partir de la hipòtesi d'un mecanisme evolutiu de supervivència, i
9 Ko (1.441 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...t'' és la realització del dret. La llei i el govern. Els poders de l'Estat i els tipus de Constitució''.]
El concepte de dret com aquell poder que posseeix força independentment de le
9 Ko (1.570 paraules) - 16:25, 21 set 2020
|Nom=Deleuze: Plató i el simulacre
'''Plató i el simulacre. (La inversió del platonisme)'''
10 Ko (1.728 paraules) - 12:26, 22 set 2018
...Els seus principals representants són, respectivament, Shankara, Ramanuja i Madvha.
...re com va ser a l'inici, sent la seva afirmació fonamental que «l'atman és el brahman».
7 Ko (1.172 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
[[File:kant8.gif|thumb|I. Kant]]
...utonomia legisladora de la voluntat, en una sola i lliure activitat que és el principi creador (constitutiu) de totes les coses: des del jo fins a la nat
14 Ko (2.166 paraules) - 22:00, 1 nov 2017
...ixer a Trèveris, en el si d'una família jueva conversa de tradició liberal i de posició econòmica benestant.
...([[Recurs:Marx: Feuerbach com a crític de Hegel|veg. text]]), va criticar el que ell va considerar les insuficiències d'aquest autor ([[Recurs:Marx: te
17 Ko (2.646 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
<small>(del llatí ''ràtio'', càlcul i, en sentit derivat, raó, explicació, justificació, argumentació, teoria
...onalitat en les [[creença|creences]] o de '''racionalitat teòrica''' i, en el segon, de '''racionalitat pràctica'''.
18 Ko (2.861 paraules) - 18:16, 3 juny 2020
...ereix a cadascuna de les diverses, i sovint contraposades, interpretacions i desenvolupaments d'aquest pensament.
Per aquesta raó es pot parlar de marxisme en sentit estricte i en sentit ampli.
22 Ko (3.660 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
..., en biologia, remeten al problema de l'existència d'una evolució abiòtica i al problema de l'[[Origen_de_la_vida|origen de la vida]].
=== Origen i precedents de les teories evolutives ===
16 Ko (2.536 paraules) - 18:07, 25 feb 2020
...filòleg alemany, considerat un dels pensadors més influents del segle XIX i que ha marcat profundament la filosofia dels últims cent anys.
...tschl havia fet del seu deixeble, la Universitat de Leipzig li va concedir el grau de doctor sense necessitat d'examinar-se, basant-se en les seves publi
48 Ko (7.958 paraules) - 17:43, 3 juny 2020
...[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] «principal representant dels ''empiristes''» i, a [[Autor:Locke, John|Locke]], un dels seus seguidors actuals en referir-s
...dels seus plantejaments– que «tot és cos» no permet començar i justificar el coneixement si no és a partir de la [[sensació|sensació]].
13 Ko (2.148 paraules) - 17:14, 16 març 2018
|Nom=Dilthey: vida i concepció del món
...cat en aquesta objectivació. Així, la vida es crea entorn de cada individu el seu propi món.
8 Ko (1.467 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: societat civil i família|Idioma=Español}}
...multiplicació i diversificació de les necessitats, la divisió del treball i les divisions entre els diversos estaments socials.'']
20 Ko (3.332 paraules) - 16:23, 21 set 2020
...velar durant molt temps la vinculació de Heidegger, el nacionalsocialisme i l'antisemitisme. De manera semblant es diu que
...va iniciar el revival nietzscheà imposant el que J. G. Mercier va anomenar el "nihilisme de càtedra" a la universitat francesa, després, a través de D
37 Ko (6.208 paraules) - 17:16, 2 ago 2020
...guin reals, com les coses físiques del món, siguin ideals, com els nombres i les figures geomètriques, són, en tant que coneguts, independents de l'es
...ment'': Existeix en realitat tal relació entre el subjecte humà que coneix i l'objecte conegut?
21 Ko (3.472 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: dret i comunitat política|Idioma=Español}}
[''El dret, un element fonamental de la comunitat política; en la seva esfera es
29 Ko (5.027 paraules) - 16:25, 21 set 2020
...enciat també per filòsofs com [[Autor:Hartmann, Nicolai|Nicolai Hartmann]] i [[Autor:Oswald Spengler|Oswald Spengler]].
...nceptes d'informació i retroalimentació) és, solament, una part de la TGS, i els sistemes cibernètics són un cas particular dels sistemes que exhibeix
12 Ko (1.805 paraules) - 09:52, 11 oct 2018
...l'espai vital, al món humà es desenvolupen les formes de concepció del món i lluiten entre si per a dominar sobre les ànimes.
...teixa estructura, així també les concepcions del món estan formades segons el mateix esquema.
20 Ko (3.561 paraules) - 09:27, 25 nov 2018
...ens d'Austràlia, per exemple) es desconeix per complet la noció de nombre, i en unes altres no van més enllà de les nocions d'1, 2, 3, «molts», fet
...a referència a cap objecte més que als nombres mateixos; i, d'altra banda, el que els ''numerals'' puguin tractar-se com a noms propis, com si «cinc»,
15 Ko (2.422 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Derrida i la fenomenologia|Idioma=Español}}
<big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big>
46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
<small>(del grec [[Grec::ἰδέα ]], ''idea'' i [[Grec::εἶδος]],'' eidos'', la forma o aspecte visible, tots dos deri
...l'etimologia de la paraula grega (''eidos'' o ''idea''), significant tant el fet de veure alguna cosa (amb la ment) com l'aspecte o les característique
19 Ko (3.108 paraules) - 16:32, 12 juny 2018
|Nom=Popper i el món 3
...equivocadament, per descomptat que només hi havia un tipus de coneixement -el coneixement posseït per algun subjecte cognoscent.
22 Ko (3.742 paraules) - 23:39, 28 oct 2018
...osofia occidental desplegada per àrabs ([[filosofia àrab|filosofia àrab]]) i jueus ([[filosofia jueva|filosofia jueva]]).
...la fe que busca comprendre. La filosofia escolàstica és, inicialment i en el fons, comprensió de la fe (''intellectus fidei'').
16 Ko (2.640 paraules) - 18:08, 14 maig 2020
...Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: administració de justícia i tribunals|Idioma=Español}}
...inistració de justícia i els tribunals, la funció de les autoritats civils i de les corporacions.'']
19 Ko (3.307 paraules) - 16:24, 21 set 2020
<center><big>'''I'''</big></center>
..., impartit pel professor Ernst Tugendhat a la Universitat Lliure de Berlín el 1982, que es va publicar en portuguès en Maria Clara Dias (coord.), ''O qu
79 Ko (14.008 paraules) - 16:34, 18 maig 2023
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: Estat i voluntat racionalIdioma=Español}}
...triotisme. El príncep i els poders de l'Estat. La burocràcia professional. El sistema representatiu dels estaments''.]
33 Ko (5.541 paraules) - 16:21, 21 set 2020
...matemàtiques i la física. En la seva joventut simpatitza amb el socialisme i, per espai de dos o tres mesos, s'adhereix al comunisme.
...[[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre el que és ciència i el que no és [[ciència|ciència]].
29 Ko (4.794 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...i es pronuncia (/ˈmiːm/ meem) per analogia amb la semblança fonètica amb el terme «gene». Per això en català en direm «mem», seguint l'analogia a
17 Ko (2.848 paraules) - 10:36, 30 set 2018
...guanyar el litigi i aquestes conferències es van publicar com la coneguda i difosa ''Història de la filosofia occidental ''(1945).
...nta anys més jove, l'últim dels seus quatre matrimonis, que li reporta pau i felicitat en els seus últims divuit anys.
22 Ko (3.626 paraules) - 17:33, 22 set 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: bellesa lliure i bellesa adherent=Español}}
...la «Inaugural lecture» a la Universitat d'Oxford el 31 d'octubre de 1958, i publicada aquest mateix any per "Clarendon Press". </ref>
149 Ko (26.927 paraules) - 22:58, 22 juny 2021
...osotros se cumple por siempre la frase que dice «cada uno es para sí mismo el más lejano» , en lo que a nosotros se refiere no somos «los que conoce
...vierte aquí una conocida frase de La Andriana, de Terencio (IV, 1, 12), en el monólogo de Carino: «proxumus sum egomet mihi» (mi [pariente] más próx
360 Ko (64.492 paraules) - 02:23, 8 gen 2021