Max Stirner

(Johann Kaspar Schmidt)

Max Stirner és el pseudònim que va adoptar Johann Kaspar Schmidt, filòsof alemany, nascut a Bayreuth. Estudia a Berlín, amb Schleiermacher i Hegel, en Erlangen i Königsberg i s'adhereix, en la seva joventut, al moviment de l'esquerra hegeliana. La publicació de L'únic i la seva propietat (1845), la seva obra més important, i Història de la reacció (1852), li converteix en el membre més radical d'aquest grup. Manté la idea fonamental de Feuerbach, exposada en la seva crítica al cristianisme (L'essència del cristianisme, 1841), que Déu no és sinó una projecció de l'essència humana, i, si escau, la personificació de l'egoisme humà, idea que aplica a la crítica de tot concepte filosòfic de la seva època, inclòs l'humanisme naixent de Marx. La seva apologia de «l'únic», concepte que oposa al d'individu del liberalisme polític, és fonamentalment una reacció a la pèrdua del valor de l'individual en l'idealisme absolut de Hegel i de totes les concepcions filosòfiques derivades. Tot el que transcendeixi a l'individu –esperit, humanitat, societat, socialisme, Estat, ètica, veritat, etc.– és una forma patològicament errònia de submissió de l'home, del jo i de l'individu, que és l'única cosa veritablement real, a una essència universal en la qual el subjecte individual es dissol desapareixent. L'individu s'expressa a través de la seva voluntat absolutament lliure, i sent l'únic, constitueix a tota la resta, éssers humans inclosos, en objecte i instrument del seu egoisme. L'egoisme, que rebutja la societat, admet no obstant l'associació d'éssers únics i lliures, en la qual cadascú pugui realitzar els seus propis interessos; valors, normes i formes estables de pensar desapareixen d'aquest món d'éssers únics, que no admeten un altre fonament que el seu propi no-res: «He posat la meva confiança en No-Res», és el vers de Goethe, que Stirner va prendre com a divisa. Enfront de l'Estat, s'imposa no la revolució, que porta a un altre Estat, sinó la rebel·lió o la insurrecció, que porta només a la seva destrucció de l'Estat.

L'anarquisme va tenir en Stirner un model d'inspiració