Accions

Mètode

De Wikisofia


(del grec μέθοδος, méthodos,recerca, investigació, de metá cap a,i odós, via, camí)

Segons l'etimologia, camí que ha de ser recorregut per a arribar a un punt o resultat, o manera de fer una cosa. En general, és la manera de procedir racional per a aconseguir un fi determinat, no només escollint els mitjans convenients, sinó també posant-los en pràctica segons un ordre raonat, adequat i conseqüent, que s'expressa mitjançant regles o normes (veg. citació). La fi o objectiu que es vol obtenir, mitjançant un mètode, no ha de ser necessàriament científic, però una de les característiques fonamentals del coneixement científic és que es tracta d'un coneixement metodològic. En general, els mètodes s'apliquen a activitats susceptibles de ser dividides en etapes o moments diversificables.

Mètode i racionalitat es troben estretament interrelacionats, puix que tot mètode és una manera d'aplicar la racionalitat, però al seu torn la racionalitat mateixa pot definir-se com el mètode de justificar adequadament les nostres creences, per a evitar el més possible els errors, si es tracta de la racionalitat teòrica, o d'adoptar els mitjans adequats a les finalitats perseguides, si es tracta de la racionalitat pràctica. La qüestió fonamental que planteja tot mètode és que no es tracta simplement d'una manera útil i raonable d'esbrinar o aconseguir alguna cosa, sinó que el fet d'adoptar un mètode concret determina ja allò mateix que pot esbrinar-se o aconseguir-se. Del mètode cal dir el mateix que s'afirma del coneixement en general: que modifica allò mateix que intenta conèixer-se(veg. text).

Malgrat que la filosofia manca d'un mètode específic propi, en alguns corrents filosòfics o en determinats autors particulars el mètode es manifesta part substancial del seu sistema. Així, el mètode socràtic és, no només de nucli de l'activitat filosòfica de Sòcrates, sinó fins a inici de la filosofia occidental; el dubte metòdic s'identifica amb el pensament de Descartes (veg. text); el mètode transcendental de Kant no és sinó el contingut de la seva Crítica de la raó pura; el mètode dialèctic és la marca d'identitat de l'idealisme de Hegel i de la interpretació de la vida humana de Marx; el mètode fenomenològic caracteritza igualment a la filosofia de Husserl i a l'existencialisme de Sartre. L'actual filosofia de la ciència, superades d'alguna manera moltes de les anteriors discussions sobre el mètode científic, posa en relleu el pluralisme dels mètodes emprats en les diverses ciències (veg. text).