Panteisme
De Wikisofia
(del grec πᾶν, pa, tot i Θεός, theós, déu)
Doctrina que afirma que «tot és déu», i identifica a Déu i el món. Com a creença filosòfica és pròpia dels sistemes emanatistes, com el de Plotí, dels quals defensen un idealisme més o menys absolut, per exemple, el de Schelling o Hegel, o dels quals propugnen l'existència d'una substància única no merament material, com per exemple, el de Spinoza. En la seva versió «acosmista», afirma que el món no és més que una simple manifestació de Déu, i en l'«atea», que l'única realitat és la naturalesa, no sent Déu més que el seu principi intern o vivificador, que dóna unitat o consciència, etc. Solen ser panteistes també les religions que no es remeten a una divinitat de tipus estrictament personal, com l'hinduisme, per exemple; de l'U emana un doble principi, l'esperit (purusha) i la matèria (prakriti), que mantenen una unitat indiferenciada. L'emanatisme és una conseqüència lògica del panteisme. Les religions teistes, aquelles que reconeixen l'existència d'un Déu personal, han de conciliar, no sense problemes, l'omnipresència de Déu amb una distinció radical entre Déu i món. S'oposen al panteisme el naturalisme, el teisme i l'ateisme.