{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'ésser i la llibertatIdioma=Español}}
...L'ésser que és el que és no pot ser lliure. La llibertat és precisament el no-res que ''és sigut ''al moll de l'home i que obliga a la realitat-humana a fer
799 octets (134 paraules) - 15:14, 20 ago 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'angoixa|Idioma=Español}}
...capto alhora com totalment lliure i com a incapaç de no fer que el sentit del món li provingui de mi.
420 octets (66 paraules) - 00:17, 25 maig 2017
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: el per si|Idioma=Español}}
...e que aquest per a si, tal qual és, podria no ser, té tota la contingència del fet. Així com la meva llibertat nihilitzadora es capta a si mateixa per l'
705 octets (130 paraules) - 15:49, 20 ago 2018
La lògica expressa l'absurd com la negació del [[principi de no contradicció|principi de no contradicció]]:
...de l'absurd la dada fonamental per a la interpretació de la vida humana i del món.
1 Ko (199 paraules) - 10:02, 17 oct 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Sartre 1|Idioma=Español}}
...gui la direcció humana (és a dir, el projecte existencial) com el fonament del Saber antropològic [conjunt d'afirmacions que el marxisme fa sobre l'home]
665 octets (101 paraules) - 10:24, 13 oct 2017
<small>(del llatí ''compromittere'', obligar-se mútuament a acceptar la decisió d'un
...sinó que, a més, es va comprometre políticament amb el marxisme ([[Recurs:Sartre: el compromís|veg. text]]). A [[Autor:Camus, Albert|Albert Camus]] sol pre
1 Ko (203 paraules) - 10:08, 13 oct 2017
<small>(del llatí ''nihil'', el contrari del que és alguna cosa)</small>
...''via de la veritat'' del seu famós poema: en tant que el no ser no és, el no-res, entesa en aquest sentit, no pot ni dir-se ni pensar-se ([[Recurs:Fragments
6 Ko (1.039 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
<small>(del llatí ''in se'', que tradueix el grec [[Grec::αὐτο]
...[[existència|existència]] inerta i material, la facticitat. En Hegel i en Sartre, el «en si» s'oposa al «para sí», o consciència.
3 Ko (442 paraules) - 14:51, 9 maig 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: cita sobre l'antropologia marxista|Idioma=Español}}
...gui la direcció humana (és a dir, el projecte existencial) com el fonament del Saber antropològic, l'existencialisme ja no tindrà més raó de ser: abso
877 octets (133 paraules) - 10:39, 13 oct 2017
|Nom=Sartre: el cos, forma contingent de la necessitat de la meva contingència.
...a suposar que l'ànima pugui arrencar-se a aquesta individuació separant-se del cos per la mort o pel pensament pur, perquè l'ànima és el cos mentre que
3 Ko (574 paraules) - 17:04, 20 ago 2018
<small>(del llatí ''existere ''o ''exsistere'', sortir de, elevar-se de, mostrar-se, q
[[File:sartre7.gif|thumb|Jean Paul Sartre]]
3 Ko (461 paraules) - 14:38, 9 maig 2020
...anglosaxona i l'anomenada filosofia continental. Va ser un dels fundadors del Centre d'Estudis Metodològics.
2 Ko (287 paraules) - 17:24, 27 set 2018
|Nom=Sartre: el cos propi no és una cosa.
...la imatge de les meves vèrtebres; però jo estava, precisament, fora, enmig del món; captava un objecte enterament constituït, corno un ''això'' entre d
3 Ko (526 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
...eligioses. Per a Plató la filosofia consisteix precisament en l'apartament del cos, que és un obstacle per al veritable coneixement ([[Recurs:Plató: la
[[Image:sartre7.gif|thumb|Jean Paul Sartre]]
4 Ko (708 paraules) - 15:45, 2 oct 2018
(del grec θεὁς, ''theós'', déu, i de la ''a'' privativa: sense déu). En
...tència de Déu es considera totalment coherent amb les afirmacions bàsiques del mateix sistema filosòfic, o bé simplement es considera incompatible amb e
3 Ko (546 paraules) - 11:06, 3 set 2018
[[File:sartre1.gif|thumb|Jean Paul Sartre]]
...es fa persona, és a dir, es fa anunciar el que ella mateixa és» ([[Recurs:Sartre: la psicoanàlisi existencial|veg. text]]).
3 Ko (465 paraules) - 16:36, 16 set 2017
....gif|thumb|G.W.F. Hegel]] [[File:Heidegg6.gif|thumb|M. Heidegger]] <small>(del llatí, ''finitudo'', de ''finis'', límit) En general, característica de
...categoria essencial del ser creat, que per ella es distingeix radicalment del Ser infinit; el cristià reconeix la seva pròpia finitud davant la infinit
3 Ko (575 paraules) - 00:03, 15 jul 2020
...steix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la multiplicitat del que és.
...istòtil|Aristòtil]] l'alteritat és la [[diferència|diferència]]. La lògica del [[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sent
2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
...vano suponer que el alma pueda arrancarse a esta individuación separándose del cuerpo por la muerte o por el pensamiento puro, pues el alma es el cuerpo e
...propi no és una cosa.|'''El cos propi no és una cosa''']]. (''L'ésser i el no-res, ''ed. cit''. ''p.386-387)
3 Ko (491 paraules) - 00:18, 25 maig 2017
(del llatí, ''angustus'', estret)
...aralitzador de la vida [[psíquic|psíquica]] racional i conscient, diferent del temor i la por a alguna cosa real i concreta, procedent d'una sensació dif
4 Ko (663 paraules) - 18:47, 30 set 2018
{{RecursoWiki|Tipo=Extractos de obras}}{{RecursoBase|Nombre=Sartre: cita sobre la consciència "de"|Idioma=Español}}
...per exemple), però tota consciència cognoscent no pot ser coneixement sinó del seu objecte.
1 Ko (235 paraules) - 15:49, 7 feb 2018
|Nom=Sartre: cos i punt de vista.
...exiva no és ja consciència ''del'' cos. Caldria dir, més aviat, servint-se del verb existir com d'un transitiu, que ''la consciència existeix el seu cos'
5 Ko (886 paraules) - 09:27, 25 nov 2018
...ipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: l'en-si, el per a si i el no-res|Idioma=Español}}
...multiplicitat. És el que anomenarem ''la presència ''de si. La llei de ser del ''per a si ''com a fonament ontològic de la consciència és la de ser ell
4 Ko (785 paraules) - 15:40, 20 ago 2018
...{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: l'origen del no-res|Idioma=Español}}
...o pot trobar en si la força necessària per a «nihilitzar-se», ''d'on ve el no-res?''
6 Ko (1.162 paraules) - 00:35, 8 set 2018
...t Desanti (marxista husserlià) com Tran Duc Thao, la tesi de llicenciatura del qual m'enlluernava. De Husserl, mai vaig llegir més que les ''Meditacions
...brillant, autor de prodigioses «novel·les filosòfiques» com ''L'ésser i el no-res'' i la'' Crítica de la raó dialèctica'', no va comprendre mai res de Heg
6 Ko (1.029 paraules) - 18:23, 8 feb 2018
Aquella filosofia que manté com a qüestió primordial l'elucidació del sentit de l'[[existència|existència]] humana o de la manera de ser propi
...fet]], o una dada originària, o millor, com a [[fenomen]], la justificació del qual no resideix més que en la seva pròpia [[comprensió]].
2 Ko (274 paraules) - 15:08, 9 maig 2020
...la imagen de mis vértebras; pero yo estaba, precisamente, afuera, en medio del mundo; captaba un objeto enteramente constituido, corno un ''esto'' entre o
...contingent de la necessitat de la meva contingència''']]. (''L'ésser i el no-res, ''ed. cit. p.393-394)
3 Ko (466 paraules) - 00:18, 25 maig 2017
...Heidegger, Martin|Martin Heidegger]] i [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Jean-Paul Sartre]]; a aquests els acompanyen els seus deixebles: [[Autor:Beauvoir, Simone de
...a|sistema]], enfront del qual esgrimeix el valor del pensament subjectiu i del «singular». No són punts de referència existencialista menors el seu se
8 Ko (1.181 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
...és un dels màxims exponents de la filosofia francesa de la primera meitat del segle XX.
3 Ko (431 paraules) - 23:18, 13 juny 2018
<small>(del llatí ''quies'', quietud)</small>
...a]] o l'[[esperit|esperit]]. Per a uns és, en alguna mesura, un tret propi del fons comú de totes les [[religió, filosofia de la|religions]]; per a uns
3 Ko (410 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
|Nom=Sartre: el compromís
...r a la nostra època sencera. Així, la nostra responsabilitat és molt major del que podríem suposar, perquè compromet a la humanitat sencera. Si sóc obr
2 Ko (333 paraules) - 00:18, 25 maig 2017
<small>(del llatí ''voluntas'', derivat de ''velle'', voler)</small>
...més és creadora de l'ordre moral, sinó que aporta el coneixement (pràctic) del món intel·ligible, al que no pot arribar la raó teòrica. El poder cread
4 Ko (712 paraules) - 20:02, 24 set 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: l'en si i el per a si|Idioma=Español}}
...l menor buit en l'ésser, la menor fissura per la qual pogués lliscar-se el no-res.
2 Ko (339 paraules) - 15:41, 20 ago 2018
...kantiana de l'existència de coses en-si o [[noümen|noúmens]] independents del jo. Més tard, Fichte va substituir l'oposició entre jo i no-jo per l'opos
...no-jo («un jo que no sóc jo») en el centre de la seva filosofia ([[Recurs:Sartre: la mirada (el jo i l'altre).|veg. text]]).
3 Ko (494 paraules) - 22:47, 17 maig 2018
...al el Dasein no tria una altra cosa més que a si mateix. El caràcter obert del projecte, el seu permanent inacabament, només té un límit, sempre antici
[[File:sartre4.gif|thumb|Jean Paul Sartre]]
3 Ko (527 paraules) - 18:22, 17 juny 2018
...jecte de realitat diferent, assumeix el fracàs en una traducció filosòfica del que estava passant en la història.
...ircumstància bèl·lica en la qual es va concebre ''L'ésser i el no-res ''de Sartre, que es va publicar en 1943, va haver d'estar present en la seva visió de
5 Ko (772 paraules) - 15:57, 12 març 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: la mirada de l'altre|Idioma=Español}}
...nal de mi mateix per tota la meva transcendència; aquí està, com hem vist, l'origen de la mala fe; així, no només no puc ''conèixer-me'', sinó que fins al
5 Ko (1.007 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
...pràctiques de constitució dels pactes serials així com de la configuració del'' topos ''de referència que els és correlativa.
...actes.... Pactes on els pactes- i, per tant, l'exclòs com a subjecte actiu del pacte- no fossin les pròpies dones com a genèric. Una societat, en suma,
3 Ko (518 paraules) - 16:41, 21 ago 2018
...rquè no és més que una aplicació del [[principi del tercer exclòs|principi del tercer exclòs]], però l'esdeveniment a què es refereix no està determin
...tant això, que es remeten a la contingència, com [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], que l'aplica a l'existència humana, mancada de tota causa i raó.
3 Ko (462 paraules) - 20:53, 2 juny 2018
...s ya conciencia ''del ''cuerpo. Sería preciso decir, más bien, sirviéndose del verbo existir como de un transitivo, que ''la conciencia existe su cuerpo''
...l pasa'' para ser lo que ella tiene-de-ser. En una palabra, la conciencia (del) cuerpo es lateral y retrospectiva; el cuerpo es aquello ''de que se hace c
5 Ko (813 paraules) - 15:12, 19 set 2017
# Des del punt de vista de la relació amb ''el mateix'' com a oposat a ''l'altre.''
...ectiva de ''l'altre,'' la qual cosa ens condueix a la problemàtica general del ''no jo'' abordada especialment per [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]
7 Ko (1.156 paraules) - 22:17, 16 set 2018
<small>(del grec [[Grec::ἔϰστασις]], ''extasis,'' fora de si)</small>
...sta noció va passar a formar part de les concepcions dels místics alemanys del segle XIV ([[Autor:Eckhart, Johannes|Eckhart]], Tauler, Suso), i també va
4 Ko (544 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
...[existencialisme|existencialisme]], especialment [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], es posa l'accent en la necessitat de l'[[altre, l'|altre]] per a la cons
2 Ko (380 paraules) - 23:30, 30 gen 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: la mirada (el jo i l'altre).|Idioma=Español}}
.... Cada mirada ens fa experimentar concretament —i en la certesa indubtable del ''cogito''— que existim per a tots els homes vivents, és a dir, que hi h
5 Ko (851 paraules) - 09:27, 25 nov 2018
...gi estat omés pel pensament humà, o tampoc en què fos reduïda la capacitat del pensament occidental primitiu. La diferenciació de ''essentia ''(quiditat)
La frase cabdal de Sartre sobre la precedència de l'existència sobre l'essència justifica que es d
8 Ko (1.473 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...tradició filosòfica que ha intentat pensar la unitat del ser (la il·lusió del Mateix), per a centrar-se en l'alteritat de l{{'}}'altre'' (veg. [[la ident
5 Ko (753 paraules) - 00:06, 6 feb 2018
...en tota la seva obra: l'absurd neix de la confrontació entre l'experiència del món i el «desig desenfrenat de claredat» ([[Recurs:Camus: Sísif|veg. te
...Jean-Paul|Sartre]], per les seves discussions sobre la seva interpretació del [[marxisme|marxisme]], és també la seva obra filosòficament més densa:
3 Ko (517 paraules) - 15:30, 13 juny 2018
...Wiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Lévi-Strauss: la dissolució del subjecte|Idioma=Español}}
...ntives: doncs no serviria de res empunyar un martell per a pegar al costat del clau.
4 Ko (725 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
...n'' La cerimònia d'adéu ''(1981) es refereix als últims anys de la vida de Sartre.
...t per a investigar i avaluar els crims comesos pels americans en la guerra del Vietnam. Va criticar a l'URSS per la invasió de Txecoslovàquia, en 1968,
6 Ko (971 paraules) - 15:50, 2 maig 2020
...r dues obres importants per a aconseguir el grau de doctor: ''L'estructura del comportament'' (escrita en 1942)'','' i ''La fenomenologia de la percepció
...ventures de la dialèctica'' (1955), va fer un estudi crític del marxisme i del seu procés d'esclerotització i conversió en doctrina acrítica.
8 Ko (1.366 paraules) - 11:17, 7 feb 2018
<small>(del grec [[Grec::μέθοδος]], ''méthodos'',recerca, investigació, de ''m
...ser necessàriament científic, però una de les característiques fonamentals del [[Coneixement_científic|coneixement científic]] és que es tracta d'un co
3 Ko (563 paraules) - 15:42, 9 oct 2018
...equival a la negació de l'ésser, sinó que es refereix a ''quelcom altre'' del ''mateix'' ser en tant que ''no ser'' és solament negació de l'ésser. Pe
...sta per «l'altre», girant en sentit invers; així explicaria Plató la causa del moviment diürn i anual dels astres ([[Recurs:Plató: les proporcions en el
5 Ko (867 paraules) - 08:01, 18 set 2017
...ir, de la manera com concep i experimenta la societat la bogeria, a partir del s. XVI: de la pràctica, de la qual sorgirà la corresponent teoria, de tra
...de la filologia, la biologia i l'economia, ciències que apareixen a la fi del s. XVIII i durant el s. XIX, es formula una nova concepció de l'home entè
7 Ko (1.141 paraules) - 13:39, 7 juny 2020
<small>(del llatí ''imago'', imatge, visió, de ''imitari'', imitar)</small>
...''phantasía ''([[Grec::φαντασία]]), la distingeix tant de la sensació com del pensament discursiu ([[Grec::διάνοια]], ''diànoia''), la constituei
4 Ko (538 paraules) - 09:49, 7 jul 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: la mala fe|Idioma=Español}}
...re la taula»; seria confondre el meu «ser-a-el-món» amb un «estar-en-mitjà-del-món»
6 Ko (1.041 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: possibilitat de la moral|Idioma=Español}}
...''a priori'', però que hi ha valors que es veuen després en la coherència del quadre, en les relacions que hi ha entre la voluntat de creació i el quadr
2 Ko (280 paraules) - 17:48, 19 set 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: la nàusea|Idioma=Español}}
...uir adobat el rosa absurd d'una esgarrapada: per a ''jugar '' amb l'absurd del món. Però quan vaig retirar el peu, vaig veure que l'escorça seguia negr
5 Ko (882 paraules) - 09:20, 25 nov 2018
|Cognom=Sartre
...Edmund|Husserl]]. Les seves primeres publicacions són aplicacions directes del mètode fenomenològic: ''La transcendència de l'ego'', ''La imaginació '
20 Ko (3.325 paraules) - 14:20, 9 maig 2020
...Màrkus]]). En 1958 va ser deportat a Romania, expulsat de la universitat i del partit comunista per haver participat en l'efímer govern d'Imre Nagy de 19
..., al que es va oposar, en oberta polèmica contra [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]] i [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]].
6 Ko (927 paraules) - 17:31, 4 maig 2018
<small>(del grec [[Grec::φαινόμενoν]], allò que apareix, i [[Grec::λόγος
...s'adhereixen a la fenomenologia, a França [[Autor:Sartre, Jean-Paul|J.-P. Sartre]], [[Autor:Merleau-Ponty,_Maurice|M. Merleau-Ponty]], [[Autor:Ricoeur, Paul
7 Ko (1.083 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...arxisme]], representat a França especialment per [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], al que critica fonamentalment pel rebuig de tot l'espiritual.
4 Ko (656 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...igura de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]]: l'amor neix del [[desig|desig]] humà del bell i el bo (''kalós kai agathós''), de l'ànsia de felicitat i immortal
...l percebut pels [[sentits|sentits]], cap a la unitat de la [[idea|idea]] o del [[concepte|concepte]] ([[Recurs:Plató: el record|veg. text]]). [[Autor:Ari
7 Ko (1.268 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
...a. Aquestes formes d'alienació suposen també un estranyament o allunyament del qui s'aïlla respecte d'una norma o de la societat.
...erbach, Ludwig|Feuerbach]] i [[Autor:Marx, Karl|Marx]], ja en la filosofia del segle XVIII apareix aquest concepte per a referir-se a la situació d'un é
15 Ko (2.489 paraules) - 17:02, 21 ago 2018
...''La Licorne''. A França va mantenir relació amb [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], [[Autor:Beauvoir, Simone de|Simone de Beauvoir]], [[Autor:Marcel, Gabrie
Convidat pel seu amic el poeta Bergamín, marxa a Uruguai, del país de la qual també tenia la nacionalitat. En 1973 torna definitivament
6 Ko (906 paraules) - 00:04, 6 feb 2018
..., valor de canvi, etc.) constitueixen l'aportació veritablement científica del marxisme: la interpretació de la [[història|història]] a través dels mo
...'Althusser van tenir una profunda repercussió en els plantejaments teòrics del marxisme dels anys setanta, d'una manera especial entre els grups d'estudia
6 Ko (918 paraules) - 23:56, 5 feb 2018
A diferència de l'[[estètica|estètica]] que és la teoria del bell, o de la bellesa, tant natural com a artificial, la filosofia de l'art
...sobretot els referents a la [[comunicació|comunicació]] i a la transmissió del [[saber|saber]]. En l'actualitat és més aviat una matèria interdisciplin
6 Ko (1.028 paraules) - 15:34, 12 juny 2018
<small>(del llatí, ''humanitas'', humanitat, naturalesa humana [en [[Autor:Ciceró, Ma
...naixement|Renaixement]]», al «nou humanisme» del període del classicisme i del romanticisme alemany dels segles XVIII i XIX i als «humanismes contemporan
9 Ko (1.396 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...fundant l'antropologia estructural. En l'actualitat és professor honorari del Collège de France –institució de la qual ha estat professor d'antropolo
...és profunda, i aquest intent de trobar un sentit ocult o latent, més enllà del merament manifest, és el que guiarà la teoria de Lévi-Strauss i de l'[[e
12 Ko (1.864 paraules) - 12:29, 28 gen 2021
...xtractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: el caràcter absurd de la mort i del suïcidi.|Idioma=Español}}
...ot estimar per mi. Al contrari, si es consideren els meus actes al món des del punt de vista de la seva funció, la seva eficàcia i el seu resultat, és
9 Ko (1.541 paraules) - 15:28, 3 nov 2018
<small>(del llatí ''infinitus'',sense límit, infinit)</small>
...es idees de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] sobre la impossibilitat del [[canvi, moviment|canvi]]. Les crítiques que fa [[Autor:Aristòtil|Aristò
6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
<small>(del llatí ''llibertes'', condició de l'home que és ''liber'', lliure, no esc
...stoics deixen d'entendre la llibertat com a autonomia i autarquia política del ciutadà i passen a entendre-la com l'autonomia i independència internes d
15 Ko (2.471 paraules) - 10:13, 23 juny 2021
...quests articles breus realitzats entorn de qualsevol problemàtica concreta del moment, la qual cosa els donava una gran vitalitat. En 1923 va fundar i va
...rs alemanys, de la mateixa manera que també va anticipar alguns dels trets del pensament de [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] (la noció de veritat co
13 Ko (2.213 paraules) - 14:10, 19 nov 2019
<small>(del llatí'' mors'', ''mortis, ''cessació de la [[vida|vida]])</small>
...èrie de pressupostos filosòfics i comporta conseqüències ètiques. L'estudi del fenomen de la mort, doncs, no pot restringir-se al mer estudi biològic o t
13 Ko (2.171 paraules) - 18:50, 30 set 2018
...cta desconnectada dels problemes del món real. «Les pensadores feministes del nou tipus simbòlic (on Nussbaum inclou a Butler) sembla que creguin que la
.... Però la veritat és que només estan centrades a fer carrera i no s'adonen del que diferents que són les seves vides de les dones de classes treballadore
7 Ko (1.067 paraules) - 16:55, 17 març 2020
...quelles es persegueixen, i fins amb l'existència (problemàtica), o sentit, del bo en si mateix o d'un bé summe. Tot home, és sabut, cerca d'una manera o
...d'aquesta cadena de finalitats intermèdies el «fi última»: «allò en vista del qual es fan totes les altres coses». El bé de l'home, afirma, «és una a
7 Ko (1.243 paraules) - 17:12, 25 feb 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sartre: la psicoanàlisi existencial|Idioma=Español}}
...''en ''l'home a títol de «contingut» de consciència, i creu que el sentit del desig és inherent al desig mateix. Així, evita tot el que pogués evocar
9 Ko (1.484 paraules) - 17:40, 22 set 2018
...ies de l'home]] d'un [[mètode científic|mètode científic]] propi, diferent del de les [[ciències empíriques|ciències empíriques]].
...artir de l'anàlisi dels seus components i de la funció que compleixen dins del tot. Aquestes estructures tenen, doncs, el caràcter d'una totalitat en la
12 Ko (1.842 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...] i acusa la [[gnoseologia|gnoseologia]] o [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] tradicional d'intel·lectualista, abstracta i aliena a la vid
L''''irracionalisme metafísic''' abandona el camp del coneixement per a referir-se a la falta de sentit de la mateixa condició h
16 Ko (2.544 paraules) - 23:07, 19 juny 2023
...essència ([[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]], [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]] i l'[[existencialisme|existencialisme]]), etc., determinarà les diferent
...ibologia d'home|veg. text]]). En cert sentit, enllaça amb l'ideal socràtic del «coneix-te a tu mateix» i de la concepció [[Autor:Aristòtil|aristotèli
17 Ko (2.735 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
<small>(del llatí ''ràtio'', càlcul i, en sentit derivat, raó, explicació, justifi
...què es recolza la racionalitat de la ciència, és a dir, de la justificació del coneixement, a les raons en què es recolza el coneixement científic se le
18 Ko (2.861 paraules) - 18:16, 3 juny 2020
...ifica, en el llenguatge de Husserl, la dissimulació de les coses mateixes, del seu sentit autèntic i originari, per la dialèctica especulativa.
...issidents» –signe de la fecunditat d'un pensament l'obertura i el moviment del qual no s'han proposat mai com un sistema de dogmes, com una doctrina metaf
46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
...ibre para morir» para que un amor que experimento sea mi amor y no el amor del «Se» en mí), sino, simplemente, esa ipseidad que Heidegger reconoce expr
...a esta necesidad. El suicidio no puede considerarse como un fin de la vida del cual yo sería el propio fundamento. Siendo acto de mi vida, en efecto, req
8 Ko (1.465 paraules) - 17:42, 19 set 2017
...'indecència», la universitat de Nova York li nega la càtedra per imposició del Tribunal Suprem de la ciutat. En les seves últimes conferències a Harvard
...954), és anomenat com a conferenciant i professor convidat en moltes parts del món (Berlín, Oslo, EUA, Austràlia) i, en 1950, rep el Premi Nobel de lit
22 Ko (3.626 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...i, pel seu naixement a Santiago de Xile, el primer filòsof pròpiament dit del continent americà.
...monja jerònima erudita, poetessa i filòsofa, es consideren representatius del moment de transició de l'escolàstica a la modernitat: en ells (sobretot,
44 Ko (6.830 paraules) - 14:35, 9 maig 2020