...hlesinger_WC.jpg|200 px]] || <big>'''En commemoració del 250 aniversari de Hegel'''</big>'''
* [[Autor:Hegel,_Georg_Wilhelm_Friedrich|'''<big>Georg Wilhelm Friedrich Hegel</big>''']]
2 Ko (297 paraules) - 00:17, 27 set 2020
...hlesinger_WC.jpg|200 px]] || <big>'''En commemoració del 250 aniversari de Hegel'''</big>'''
* [[Autor:Hegel,_Georg_Wilhelm_Friedrich|'''<big>Georg Wilhelm Friedrich Hegel</big>''']]
4 Ko (510 paraules) - 23:09, 4 oct 2020
[[File:hegel12.gif|thumb|G.W.F. Hegel]]
...merament particular ([[Recurs:Hegel: el concepte|veg. text 1]] i [[Recurs:Hegel: qui pensa en abstracte?|text 2]]).
2 Ko (317 paraules) - 21:41, 31 ago 2017
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: conceptes i idees|Idioma=Español}}
...penent de la idea, no existeix per si. [...] La realitat es fa idèntica al concepte. La idea és justament allò que nosaltres anomenem ''veritat.''
782 octets (130 paraules) - 23:16, 24 maig 2017
..., és necessàriament indeterminable. [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] donarà una gran importància a aquesta tesi spinoziana, considerant la d
1 Ko (168 paraules) - 18:14, 17 juny 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Hegel: eticitat|Idioma=Español}}
...n en l'ésser ètic el seu fonament en i per si i la seva fi motora. És el ''concepte de la llibertat que ha esdevingut món existent i naturalesa de l'autoconsc
606 octets (103 paraules) - 17:49, 23 nov 2017
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i satisfacció|Idioma=Español}}
...a consciència només té en l'autoconsciència, com el concepte de l'esperit, el punt de viratge a partir del qual s'aparta de l'aparença acolorida de més
1 Ko (230 paraules) - 22:53, 17 oct 2017
...-''«de l'absolut ha de dir-se que és essencialment resultat»-, perquè tot el que existeix no és més que un moment del desenvolupament de la idea inici
1 Ko (187 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel 1|Idioma=Español}}
...du li és indiferent a l'eticitat objectiva que és l'única cosa permanent i el poder que regeix la vida dels individus. Per això l'eticitat ha estat repr
766 octets (122 paraules) - 17:48, 23 nov 2017
...ons», i els moviments nacionalistes han recorregut amb freqüència a aquest concepte.
1 Ko (204 paraules) - 15:59, 1 març 2018
De manera general per moralitat s'entén el món de la [[moral|moral]] o «el moral», en sentit [[abstracte|abstracte]], o l'exigència en l'ordre de la
Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], mentre la legalitat és el mer acord o desacord de l'acció amb la llei moral sense cap referència a
3 Ko (441 paraules) - 13:07, 1 des 2017
...[[File:Descart9.gif|thumb|René Descartes]] [[File:Hegel9.gif|thumb|G.W.F. Hegel]] [[File:Heidegg6.gif|thumb|M. Heidegger]] <small>(del llatí, ''finitudo''
...ial del ser creat, que per ella es distingeix radicalment del Ser infinit; el cristià reconeix la seva pròpia finitud davant la infinitud divina. La fi
3 Ko (575 paraules) - 00:03, 15 jul 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: dialèctica de la mort|Idioma=Español}}
...l germen innat de la mort. La negació d'aquesta inadequació és precisament el compliment del seu destí. L'individu es nega en tant que ell mateix modela
2 Ko (346 paraules) - 23:00, 8 set 2018
...lux circular de morir i renéixer, o al domini d'un contrari sobre l'altre: el resultat final no deixa de ser una harmonia del conjunt, perquè l'esdeveni
...vé en el pla de la lògica, s'expressa també com a sistema filosòfic –sosté Hegel– en la història del pensament.
3 Ko (466 paraules) - 14:19, 9 maig 2020
...urement dins de la societat a través de sindicats, organitzacions, etc., i el lloc de la difusió dels valors comuns i de l'obtenció del consens, que pe
...na esfera del públic de la qual l'Estat ha de mantenir-se allunyat, segons el principi que no ha de fer-ho tot i que no ha d'intervenir en les activitats
2 Ko (324 paraules) - 21:18, 29 ago 2017
...itació]]), que no pot existir en un sentit absolut, sinó només relacional: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la
...[[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és o no és.
2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel, G.W.F.: la història universalIdioma=Español}}
G. W. F. Hegel: la història universal
3 Ko (469 paraules) - 12:10, 8 set 2020
...a del merament plural, es refereix a una [[totalitat|totalitat]]. Així, és el que es refereix a una totalitat plural d'objectes, de manera que un terme u
...na espècie pot adoptar una forma singular («l'home és racional»), llavors, el judici universal és un judici ''genèric singular''. Interpretat des d'una
2 Ko (385 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
..., G.W.F.: el tot, l'absolut, el real, l'esdevenir, el subjecte, l'esperit, el sistema|Idioma=Español}}
el tot, l'absolut, el real, l'esdevenir, el subjecte, l'esperit, el sistema
2 Ko (299 paraules) - 01:17, 25 set 2020
...el seu propi [[no-res|no-res]]: «He posat la meva confiança en No-Res», és el vers de [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]], que Stirner va prendr
3 Ko (496 paraules) - 15:04, 8 març 2018
...elements oposats o [[contradicció|contradictoris]], que posa en evidència el caràcter canviant i progressiu de la realitat, que es desenvolupa en fases
...ir, de dialogar amb la intenció de dominar a l'adversari, mentre que oposa el seu [[sil·logisme|sil·logisme]], o demostració capaç de treure conclusi
9 Ko (1.457 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...tRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: contra el mer empirisme|Idioma=Español}}
...a de raó són solament alguna cosa subjectiva, és a dir, que hem d'acceptar el donat tal com és, i manquem del dret a preguntar-nos si és racional o fin
3 Ko (570 paraules) - 16:21, 16 jul 2018
Filòsof i historiador italià, neoidealista, el més important del present segle. Neix en Pescasseroli, (L'Aquila), en els
...s, pràctics, de manera que l'esperit duu a terme dues activitats bàsiques, el [[coneixement|coneixement]] i l'[[acció|acció]].
4 Ko (671 paraules) - 16:02, 18 set 2018
...eix «Yahvéh» (que pot traduir-se com a «jo sóc el que sóc»), com a «jo sóc el que és», amb una clara intenció de dir «jo sóc [[Grec::τό ᾤν]],
...t|sant Anselm]] precisa com a «allò de què no pot pensar-se res més gran», concepte base del seu [[Argument_ontològic|argument ontològic]], com a «infinitat
4 Ko (642 paraules) - 18:15, 14 maig 2020
...lment criticada per [[Autor:Kropotkin, Piotr|Kropotkin]] en la seva obra ''El suport mutu.''
...r espiritual es realitza amb l'altre ([[Recurs:cita de Hegel sobre el jo i el nosaltres|veg. citació]]).
3 Ko (456 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...rivada del fenomenisme de Berkeley, en afirmar que no existeix res més que el [[jo|jo]], o un mateix i les seves idees.
...; d'ell sorgeix, per desenvolupament [[dialèctica|dialèctic]], el no-jo, o el món.
5 Ko (816 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
<small>(del llatí ''nihil'', el contrari del que és alguna cosa)</small>
...la ''via de la veritat'' del seu famós poema: en tant que el no ser no és, el no-res, entesa en aquest sentit, no pot ni dir-se ni pensar-se ([[Recurs:Fr
6 Ko (1.039 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
...ria crítica|teoria crítica]] de [[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]], concepte fonamental de les seves teories epistemològiques, lingüístiques i ètiqu
4 Ko (619 paraules) - 16:53, 27 nov 2018
...llatí ''providentia'', de ''providere'', veure amb antelació, que tradueix el grec [[Grec::Πρόνοια]])</small>
...om a contrapartida, aconsegueix l'[[ataraxia|ataraxia]] en saber acceptar el seu [[destí|destí]].
3 Ko (431 paraules) - 17:39, 22 set 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Gadamer: el prejudici dels prejudicis|Idioma=Español}}
...de les coses mateixes. Això és el que Heidegger vol dir quan requereix que el tema científic s'«asseguri» en les coses mateixes mitjançant l'elaborac
4 Ko (620 paraules) - 17:38, 26 feb 2020
...de l'Alemanya de la seva època, aquesta crítica a la religió li va tancar el pas a la carrera acadèmica. Feuerbach va tenir, doncs, que renunciar a seg
...uesta crítica a Hegel, Feuerbach ja havia fet el pas cap al materialisme i el [[sensualisme|sensualisme]] que impregnen la seva obra, i cap a la crítica
8 Ko (1.278 paraules) - 15:15, 9 maig 2020
...s seves obres es mostra crític respecte de la [[dialèctica|dialèctica]] de Hegel, del [[marxisme|marxisme]] i de les filosofies –que denomina ontològique
...al civilització tècnica, sorgida de l'esperit de la Il·lustració i del seu concepte de [[raó|raó]], no representa més que un domini racional sobre la natura
6 Ko (902 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
<small>(del llatí ''limes'', el punt final d'una cosa o la seva acotació)</small>
...és un tipus de límit, però no tot límit és principi» ([[Recurs:Aristòtil: el límit|veg. text d'Aristòtil]]). Estenent la classificació aristotèlica,
5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
...e, es va negar a usar el concepte de ''raça'', al que no considerava com a concepte filosòfic. A partir de 1949 va ser membre de l'Acadèmia de Ciències i Li
...gustí]] i [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]]. Amb això, Heimsoeth troba el que, segons ell, són les bases [[escolàstica, escolasticisme|escolàstiqu
4 Ko (636 paraules) - 18:50, 28 gen 2018
...] i [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]], principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de l'[[escola de Frankfurt|escola de Frankfurt]], i que s
...derivades d'un concepte de [[raó|raó]] (com a instrument) que, perseguint el domini de la naturalesa, ha acabat per dominar al mateix home. L'arrel irra
3 Ko (460 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
|Nom=Hegel: el concepte
LA DOCTRINA DEL CONCEPTE
10 Ko (1.726 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...ann Wolfgang von|Goethe]] va anomenar el «faune socràtic») pretenia atacar el pensament de la Il·lustració.
...tor:Schlegel, Friedrich|Schlegel]], [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]] i també sobre [[Auto
4 Ko (680 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...orment va publicar amb el títol ''El llenguatge del perdó. Un assaig sobre Hegel''. Va cursar estudis a Barcelona, Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. Durant
...rtista i la ciutat,'' i el Premi Nacional d'Assaig de 1983 per ''El bell i el sinistre.'' En 1995 va obtenir l'important Premi Internacional Friedrich Ni
8 Ko (1.285 paraules) - 17:33, 22 set 2018
...ors en [[panteisme|panteisme]]; entre la [[ment|ment]] o [[ànima|ànima]] i el [[cos|cos]] o [[matèria|matèria]], anomenant-se en aquest cas [[monisme p
...ta, qui juntament amb Wilhelm Ostwald, químic, organitza en 1911 a Hamburg el primer congrés monista, a més de fundar un «Associació monista alemanya
3 Ko (463 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...te|acte]], aquest és [[dýnamis|potència]]. El primer és etern i separable, el segon és corruptible i està unit al cos ([[Recurs:Aristòtil: enteniment
...filosofia àrab|filosofia àrab]], i va donar origen a la problemàtica sobre el caràcter d'intel·ligència única i separada, o no, de l'[[enteniment age
7 Ko (1.010 paraules) - 16:01, 3 juny 2018
...quals corresponen les tres categories d'unitat, pluralitat, totalitat. En el segon cas, Kant afirma que tota sensació ha de posseir una certa [[extensi
...de transformació, entès segons la [[dialèctica|dialèctica]] materialista, el formula [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conv
6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el temps|Idioma=Español}}
...cte a la juxtaposició immòbil. La negativitat, posada d'aquesta manera, és el temps.
4 Ko (763 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
...ca la figura de Nietzsche i la tesi de l'etern retorn, que permet rebutjar el relativisme historicista i recuperar l'estudi de la naturalesa en contra de
...'' (1949) i ''Heidegger pensador d'un temps indigent'' (1953); ''L'home en el centre de la història: balanç filosòfic del segle XX'' (pòstuma: 1990).
5 Ko (769 paraules) - 17:12, 3 set 2018
...ilosòficament més important la formen ''L'experiència interior'' (1843), ''El culpable'' (1944) i ''Sobre Nietzsche'' (1945), llibres escrits durant l'oc
...el coneixement es perdi en ell. I així «Una vegada aconseguit el no saber, el saber absolut no és més que un coneixement entre uns altres» (Cf. G. Bat
4 Ko (609 paraules) - 17:39, 22 ago 2018
<small>(del grec [[Grec::εἰρωνεία]], donar a entendre el contrari del que es vol dir)</small>
...a jactància o exageració de la veritat. L'home veraç és el que es troba en el terme mitjà entre tots dos extrems, però la jactància és considerada pi
4 Ko (704 paraules) - 12:09, 28 des 2017
...en oposició als [[pitagorisme|pitagòrics]], que entenien que les coses són el resultat d'una limitació d'alguna cosa ''àpeiron'' per alguna cosa determ
...s sobre l'infinit demostren que aquest concepte s'aplicava al món físic, i el seu tractament va orientat a demostrar que no existeix una substància infi
6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
...la major [[certesa|certesa]] possible; l'[[evidència|evidència]] no funda el coneixement, sinó que és tan sols la màxima certesa que prové del conei
...ue puguin semblar aquestes idees han constituït el rerefons històric sobre el qual s'ha edificat l'[[existencialisme|existencialisme]] posterior.
7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...r, o parlar sobre l'ésser. Amb elles classifica Aristòtil les coses segons el «dir-se de» (lògic) i l'«estar en» (ontològic) un subjecte. N'enumera
...categories accidentals, però sí que ensenya decididament Aristòtil que tot el que existeix o és ''substància'' (la primera categoria) o és [[accident|
6 Ko (956 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
|Nom=Hegel: l'esperit del poblo
...rit d'un poble i, encara que els individus no siguin conscients d'ella, és el seu supòsit previ. Opera aquesta consciència com una necessitat: l'indivi
2 Ko (386 paraules) - 00:19, 6 feb 2018
...e hi ha, o existeix», el concepte més genèric dels que és possible tenir i el més fonamental en la història del pensament occidental, de [[Autor:Parmè
...a més entre un conjunt d'idees fonamentals (la d'existència, juntament amb el moviment, la quietud, la igualtat i la diferència; ''Sofista'').
14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
...ome i de l'humà, prenent-lo com a punt de partida dels seus plantejaments. El terme, no obstant això, s'aplica a tres moments històrics diferents: al f
...colàstica]] i la [[filosofia àrab|filosofia àrab]]-, sinó també per un nou concepte d'«[[home|home]]», més d'acord amb els nous ideals cívic-humans de l'ar
9 Ko (1.396 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...l XIX, l'historicisme és un relativisme històric que considera la veritat, el dret, els costums, l'ètica i, en general, a totes les '' idees '' i a tots
...se la '' tesi '' que nega, la del '' dret natural '', i el seu suposat, el concepte d'una naturalesa humana o raó humana, considerada inalterable, eterna i id
6 Ko (997 paraules) - 15:17, 5 feb 2020
...més especialment d'aquella part de la filosofia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o ciència o teoria del bell.
...el bell al llarg de la història: el bell ontològic o bellesa ontològica i el bell estètic o bellesa estètica. La bellesa ontològica és aquella conce
9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
...otar al lloc d'unes característiques pròpies, contraposada a una altra que el considera merament com una relació entre els cossos.
...[Límit|límit]] del cos envolupant. Un cos ''està en'' l'aire perquè aquest el circumda i està en immediat contacte amb ell, de la mateixa manera que una
6 Ko (983 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...l'adequació entre mitjans i finalitats, i que aquesta teoria considera en el fons «irracional», neix de la tendència de domini de l'home i no és ade
...de [[Autor:Comte, Auguste|Comte]], [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] i [[Autor:Marx, Karl|Marx]], que conceben la història com [[teleologia|t
6 Ko (1.053 paraules) - 22:53, 30 set 2018
|Cognom=Hegel
Filòsof idealista alemany, el darrer filòsof sistemàtic que crea un sistema filosòfioc, considerat com
24 Ko (3.969 paraules) - 17:11, 23 juny 2021
...«lògica» de Hegel. I el que en altre temps es va arrencar als fenòmens en el suprem esforç del pensament, encara que fragmentàriament i en primeres ar
...ntiguitat, es va convertir en una cosa comprensible de seu i tan clara com el sol, fins al punt que a qui segueix fent encara la pregunta se'l titlla d'e
7 Ko (1.190 paraules) - 12:29, 19 maig 2020
...Autor:Marx, Karl|Marx]], ja en la filosofia del segle XVIII apareix aquest concepte per a referir-se a la situació d'un ésser humà que depèn d'un altre o d
15 Ko (2.489 paraules) - 17:02, 21 ago 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: voluntat lliure i llibertat|Idioma=Español}}
[La voluntat lliure crea un món en el qual es realitzen les diverses formes de la llibertat.]
10 Ko (1.766 paraules) - 16:27, 21 set 2020
...}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el lloc i el moviment|Idioma=Español}}
...vitat total, la qual és el temps. El punt fet concret d'aquesta manera, és el lloc (§§ 255, 256).
5 Ko (946 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...l [[sensible|sensible]], per a arribar a saber de tot això a través dels [[concepte|conceptes]], les [[idea|idees]] i els [[raonament|raonaments]]; això és,
...raó la metafísica, la mística, la teologia, el sentiment, etc., i redueix el que té sentit a allò que és expressable en enunciats [[tautologia|tautol
8 Ko (1.356 paraules) - 13:06, 2 juny 2020
...alesa i convenció|naturalesa i convenció]]. Els autors en els quals aquest concepte té una especial rellevància són: [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]], [[Auto
...a seva [[llibertat|llibertat]] en una forma de contracte social que atorga el poder al governant.
8 Ko (1.307 paraules) - 17:47, 17 juny 2018
...]], en ''Assaig sobre els costums i l'esperit de les nacions'' (1756), amb el qual se significa l'esforç que els homes fan per a comprendre la [[històr
...«historiador» vulgui donar al succés. Els successos sols són la història i el seu [[sentit|sentit]], sense més, i la història és preferentment històr
13 Ko (2.245 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
...e la naturalesa, a la recerca de principis i conceptes que puguin explicar el món físic.
...ta llibres la metafísica Aristòtil|vegeu estructura]]) el mateix Aristòtil el caracteritza de dues maneres: com a «filosofia primera» ([[Recurs:cita Ar
13 Ko (2.223 paraules) - 18:17, 10 juny 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: la família, comunitat orgànica|Idioma=Español}}
...s independents, i el que van ser en la família per un moment determinat no el mantenen, per consegüent, ara en la separació, sinó en els seus aspectes
7 Ko (1.294 paraules) - 16:21, 21 set 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: la família, comunitat orgànica|Idioma=Español}}
...s independents, i el que van ser en la família per un moment determinat no el mantenen, per consegüent, ara en la separació, sinó en els seus aspectes
8 Ko (1.294 paraules) - 16:38, 21 set 2020
..., compost de negació i l'arrel del verb'' lanthano,'' ser ocult; per tant «el que és palès»)</small>
...conformitat entre el que es diu, pensa o creu i la realitat, allò que és o el que succeeix.
17 Ko (2.734 paraules) - 17:47, 2 ago 2020
...utonomia legisladora de la voluntat, en una sola i lliure activitat que és el principi creador (constitutiu) de totes les coses: des del jo fins a la nat
[[File:hegel13.gif|thumb|G.W.F. Hegel]]
14 Ko (2.166 paraules) - 22:00, 1 nov 2017
...del singular a la totalitat del sistema (en contra del sistema hegelià), i el compromís natural del subjecte de la teoria amb aquells que teoritza, d'aq
...religiós, la possibilitat d'apartar-se de la veritat; el que li espera en el futur es fa sempre actual en l'instant –amb «temor i tremolor»–, i pe
7 Ko (1.179 paraules) - 18:53, 10 juny 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: moral i llibertat individual|Idioma=Español}}
...oral mateixa exigeix que, primer que res, respectem el dret i que, allí on el dret acaba, reconeguem [que comencen les] obligacions morals.
12 Ko (2.162 paraules) - 16:39, 21 set 2020
...lítica o civil, garantida pels [[dret|drets]] i les llibertats que emparen el ciutadà en les societats democràtiques.
..., o «llibertat de decisió». La idea de llibertat moral no afegeix a aquest concepte més que la lliure acceptació dels valors morals com a motius suficients p
15 Ko (2.471 paraules) - 10:13, 23 juny 2021
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el dret polític extern|Idioma=Español}}
...rior de l'Estat. El dret internacional i la guerra. La història universal, el procés racional en què es desenvolupa l'existència dels Estats''.]
12 Ko (1.950 paraules) - 16:23, 21 set 2020
|Nom=Hegel: en si i per a si
...en si. Però el que és en si no és encara la veritat, sinó l'abstracte; és el germen de la veritat, l'aptitud, l'ésser en si de la veritat. [...]
5 Ko (895 paraules) - 10:17, 25 nov 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: dret i comunitat política|Idioma=Español}}
[''El dret, un element fonamental de la comunitat política; en la seva esfera es
29 Ko (5.027 paraules) - 16:25, 21 set 2020
<small>(del llatí ''identitas'', derivat de ''idem'', el mateix)</small>
El tipus d'unitat o de [[relació]] d'igualtat que s'atribueix al que és [[id
12 Ko (2.000 paraules) - 16:20, 23 juny 2021
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: alienació i cultura.|Idioma=Español}}
...it estrany -l'equilibri del tot no és la unitat que roman en si mateixa ni el seu aquietament que ha retornat a si, sinó que es basa en l'estranyament d
10 Ko (1.903 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: l'esperit|Idioma=Español}}
...lement espiritual. Així, per la seva naturalesa, l'Esperit roman sempre en el seu propi element; dit d'una altra manera, és lliure. [...]
7 Ko (1.166 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
...t estatal o esfera de l'''eticitat'' és la realització del dret. La llei i el govern. Els poders de l'Estat i els tipus de Constitució''.]
El concepte de dret com aquell poder que posseeix força independentment de les tendèn
9 Ko (1.570 paraules) - 16:25, 21 set 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel per Ramon Valls PlanaIdioma=Español}}
<big>'''L'idealisme de Hegel'''</big>
63 Ko (10.968 paraules) - 00:39, 25 set 2020
Terme que, en general, designa el conjunt del pensament i l'activitat política de [[Autor:Marx, Karl|Marx ]]
...lupats per Marx i Engels (que complementa i divulga l'obra d'aquell), i és el fruit de la síntesi entre la pràctica política de Marx i els diversos as
22 Ko (3.660 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...onalitat en les [[creença|creences]] o de '''racionalitat teòrica''' i, en el segon, de '''racionalitat pràctica'''.
...xim de [[creença racional|creences racionals]] veritables reduint al mínim el nombre de creences errònies ([[Recurs:Mosterín._La_racionalitat|veg. text
18 Ko (2.861 paraules) - 18:16, 3 juny 2020
...alguna manera [[transcendent|''transcendent'']] al subjecte, fins i tot en el cas dels objectes ideals, com poden ser, per exemple, les entitats matemàt
...a ''possibilitat del coneixement'': Existeix en realitat tal relació entre el subjecte humà que coneix i l'objecte conegut?
21 Ko (3.472 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: societat civil i família|Idioma=Español}}
...a jurídica del particular s'entrellacen amb la subsistència, el benestar i el dret de tots, es fonamenten en ells i només en aquest context estan assegu
20 Ko (3.332 paraules) - 16:23, 21 set 2020
...i es pronuncia (/ˈmiːm/ meem) per analogia amb la semblança fonètica amb el terme «gene». Per això en català en direm «mem», seguint l'analogia a
...aquest terme vol mostrar, d'una banda, una certa [[analogia|analogia]] amb el terme «gen» (terme introduït en 1909 per Wilhelm Johannsen per a designa
17 Ko (2.848 paraules) - 10:36, 30 set 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: administració de justícia i tribunals|Idioma=Español}}
...per a començar, la seva reflexió sobre si en la personalitat infinita, en el dret (abstracte). Però és aquesta mateixa esfera del relatiu la que, com
19 Ko (3.307 paraules) - 16:24, 21 set 2020
El terme ''evolucionisme'' significaria, doncs, acceptació de processos evolu
...oncepcions evolucionistes de la vida, les quals, al seu torn, especialment el darwinisme, influiran decisivament sobre aquesta base teòrica ja existent.
16 Ko (2.536 paraules) - 18:07, 25 feb 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: Estat i voluntat racionalIdioma=Español}}
...triotisme. El príncep i els poders de l'Estat. La burocràcia professional. El sistema representatiu dels estaments''.]
33 Ko (5.541 paraules) - 16:21, 21 set 2020
..., impartit pel professor Ernst Tugendhat a la Universitat Lliure de Berlín el 1982, que es va publicar en portuguès en Maria Clara Dias (coord.), ''O qu
...ència universal: apunta d'alguna manera al tot. Pel mètode: es radicalitza el punt de vista de la fonamentació.
79 Ko (14.008 paraules) - 16:34, 18 maig 2023
...l'etimologia de la paraula grega (''eidos'' o ''idea''), significant tant el fet de veure alguna cosa (amb la ment) com l'aspecte o les característique
...idus]] o coses individuals i, tocant a idees, només ''conceptes'' mentals, el «contingut dels quals» s'atribueix a moltes coses individuals. Desapareix
19 Ko (3.108 paraules) - 16:32, 12 juny 2018
|Nom=Deleuze: Plató i el simulacre
'''Plató i el simulacre. (La inversió del platonisme)'''
10 Ko (1.728 paraules) - 12:26, 22 set 2018
...d'aquest com a punt de partida de tot coneixement sobre si mateix i sobre el món. En aquest sentit és, com diu [[Autor:Scheler, Max|Max Scheler]], un
...ergson, Henri|Bergson]], [[Recurs:Bergson: l'homo faber|veg. text]]), o en el seu caràcter de ser simbòlic ([[Autor:Cassirer, Ernst|Cassirer]], [[Recur
17 Ko (2.735 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
...ell apareix com un dels nexes bàsics d'unió entre el pensament filosòfic i el científic.
...nar una definició que unifiqui tal successió de significats, de manera que el que procedeix és una consideració de tipus històric.
35 Ko (5.954 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
...ès» més important], va velar durant molt temps la vinculació de Heidegger, el nacionalsocialisme i l'antisemitisme. De manera semblant es diu que
...va iniciar el revival nietzscheà imposant el que J. G. Mercier va anomenar el "nihilisme de càtedra" a la universitat francesa, després, a través de D
37 Ko (6.208 paraules) - 17:16, 2 ago 2020
...rpretació especulativa. La paraula «metafísica» freqüentment qualifica, en el llenguatge de Husserl, la dissimulació de les coses mateixes, del seu sent
...han estat «dissidents» –signe de la fecunditat d'un pensament l'obertura i el moviment del qual no s'han proposat mai com un sistema de dogmes, com una d
46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
...tschl havia fet del seu deixeble, la Universitat de Leipzig li va concedir el grau de doctor sense necessitat d'examinar-se, basant-se en les seves publi
...ad, Niça, Naumburg, Torí, etc. (En general, passava els hiverns a Itàlia i el sud de França, i els estius a les zones alpines). En 1881 va publicar ''Au
48 Ko (7.958 paraules) - 17:43, 3 juny 2020
...ext de la conferència de la «Inaugural lecture» a la Universitat d'Oxford el 31 d'octubre de 1958, i publicada aquest mateix any per "Clarendon Press".
...ració de coses», i les profecies marxistes sobre la supressió de l'Estat i el començament de la veritable història de la humanitat. Aquesta concepció
149 Ko (26.927 paraules) - 22:58, 22 juny 2021