...dentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató 3|Idioma=Español}}
...a que elles tenen de les Formes no consisteix, sinó a estar fetes a imatge de les Formes.
541 octets (88 paraules) - 22:49, 24 maig 2017
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Plató sobre la propedèutica|Idioma=Español}}
...rnent als nombres, a la geometria i a tota la instrucció preliminar que ha de precedir a la dialèctica, cal posar-li-ho per davant quan siguin nens .
544 octets (90 paraules) - 22:31, 24 maig 2017
...e les coses en la ment –una representació de les coses–, o una assimilació de les coses per la ment.
...Del alma, ''l. 3, c. 8, 431b (en ''Obras,'' Aguilar, Madrid 1973, p. 865).|Cita=true}}
1 Ko (168 paraules) - 12:31, 9 feb 2020
<small>(del llatí ''participatio'', derivat de ''pars'', part i ''capere'', prendre; per tant, la part que es pren; corres
...ió en [[essència |essència i existència]], pròpia de tot ser finit, que ha de rebre l'existència (el ''actus essendi'') del creador.
2 Ko (375 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
...teologia|teologia]] contempla el temps com l'escenari de l'acció salvífica de Déu envers l'home, la segona vinguda ja ha començat amb l'[[encarnació|
...del [[temps|temps]] i de la [[història|història]] i l'adveniment del regne de [[Déu|Déu]].
1 Ko (243 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Plató 3|Idioma=Español}}
...d (''Diálogos III. Fedón, Banquete, Fedro'', Gredos, Madrid 1986, p. 110).|Cita=true}}
800 octets (131 paraules) - 00:11, 12 oct 2017
...oductor d'hematíes. De vegades es tradueix també per creació o per poesia, de la mateixa manera que [[Grec::ποίητής]] (''poietés'') es tradueix
...acaba identificant la noció de ''póiesis'' amb la de poesia ([[Recurs:cita de Plató sobre la poesi|veg. citació]]).
2 Ko (411 paraules) - 15:03, 30 set 2018
|Nom=Xenòfanes de Colofó
...tor:Teofrast|Teofrast]] i [[Autor:Simplici|Simplici]]. Va morir al voltant de l'any 475 a.C.
4 Ko (595 paraules) - 10:35, 24 oct 2018
...que un [[enunciat|enunciat]] (empíric) és veritable (manera epistemològica de decidir sobre el que s'entén per «real»).
...er]] sobre món 1, món 2 i [[mons 1,2 i 3|món 3]] ([[Recurs:Popper i el món 3|veg. text]]).
6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
...ga de la Idea, relativament intel·ligent, simple, convincent. Transcripció de la tesi «jo, Plató, sóc la veritat»).
2 Ko (305 paraules) - 18:13, 10 juny 2020
...Rev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la idea de bé|Idioma=Español}}
: la idea de bé
2 Ko (303 paraules) - 15:54, 7 feb 2018
...istotèlica de les causes]],«el principi primer d'on ve el canvi» ([[Recurs:cita Aristòtil 32|veg. citació]]).
...el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
3 Ko (535 paraules) - 14:21, 27 set 2018
...i perill per a la racionalitat, sinó en sentit positiu, com a manifestació de l'ésser humà més integral que la mera racionalitat.
...ació]] i [[Recurs:Plató: el desig|text més ampli]] ). La inquietud radical de l'ésser humà l'exemplifica Plató amb el mite del naixement d'[[Eros|Eros
7 Ko (1.177 paraules) - 14:02, 26 set 2018
...altres coses renova l'[[escepticisme|escepticisme]] dels antics, l'esperit de la Reforma protestant que mina el principi d'autoritat doctrinal, i els èx
...L'estabilitat de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]], enfront de la confusió dinàmica de l'[[esdevenir|esdevenir]].
4 Ko (660 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
...la matemàtica, on significa proporció o igualtat de dues raons (Ex: 1/2 = 3/6). El terme procedeix dels escrits dels [[pitagorisme|pitagòrics]], on si
<center>'''Vegeu cita↓'''</center>
10 Ko (1.593 paraules) - 14:41, 9 maig 2020
...el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
...obra sobre la matèria per donar-li forma. L'escultor és la causa eficient de l'estàtua.
5 Ko (826 paraules) - 16:19, 30 set 2018
...na en l'evolució cultural humana, encara que existeixen proves de sistemes de numeració anteriors al segon mil·lenni aC
...relacions entre els nombres puguin valer per totes les [[real|realitats,]] de manera que sempre 7''x'' + 5''x'' = 12''x'', sigui el que sigui ''x'' i, pe
15 Ko (2.422 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
...coneixement]]. Si «coneixement» s'entén en un sentit ampli, com a captació de l'objecte per part del [[subjecte |subjecte]], es distingeix, segons l'ordr
...sensorials]], mitjançant la [[sensació|sensació]], que suposa la captació de l'[[estímul|estímul]] adequat per a convertir-ho en unitats més àmplies
7 Ko (1.061 paraules) - 15:02, 23 ago 2018
...la filosofia, els rajos principals de la qual són tres, i són del dictamen de la llum eterna, segons sant Agustí. Així mateix, que va veure, és a dir,
...sa particular. Per això, el principal d'ells, Aristòtil, impugna la teoria de les idees també en els ''Ètics'', on afirma que el suprem bé no pot ser
5 Ko (980 paraules) - 15:11, 15 juny 2018
...VI aC i, posteriorment, va continuar durant diversos segles sota la forma de neopitagorisme.
...concordes i les proporcions numèricament expressables, així com els inicis de la matemàtica especulativa i la [[cosmologia]] filosòfica.
11 Ko (1.821 paraules) - 02:09, 14 gen 2021
<small>(del llatí ''scientia'', de ''scire'', saber)</small>
...cies empíriques i, a més, també mantenen alguna relació amb la naturalesa, de la qual constitueixen [[model|models]] o formes per a pensar-la.
7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...ns de res la manera ''substancial ''i la manera ''accidental'' de ser i la de ser en ''potència ''i ser en ''acte''.
...sa|ciències de la naturalesa]], i reserva a la filosofia el paper exclusiu de la [[lògica|lògica]].
5 Ko (849 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
...r a través de variades modificacions i «retocs» fins a la mateixa «lògica» de Hegel. I el que en altre temps es va arrencar als fenòmens en el suprem es
...tud el filosofar de l'Antiguitat, es va convertir en una cosa comprensible de seu i tan clara com el sol, fins al punt que a qui segueix fent encara la p
7 Ko (1.190 paraules) - 12:29, 19 maig 2020
...:Foucault, Michel Paul|Michel Foucault]] que era «l'únic esperit filosòfic de França», i que el segle XX seria deleuzià.
...en la Sorbona. Va exercir com a professor de filosofia a diverses ciutats de províncies, i posteriorment va simultaniejar la seva docència a París i
13 Ko (2.158 paraules) - 14:34, 9 maig 2020
...osòfics han deixat en la seva manera d'entendre la raó la petjada peculiar de les seves idees centrals o problemes fonamentals.
...me]] i la lògica moderna. La racionalitat neopositivista exclou de l'abast de la raó la metafísica, la mística, la teologia, el sentiment, etc., i red
8 Ko (1.356 paraules) - 13:06, 2 juny 2020
|Nom=Popper i el món 3
...menys, donaven, equivocadament, per descomptat que només hi havia un tipus de coneixement -el coneixement posseït per algun subjecte cognoscent.
22 Ko (3.742 paraules) - 23:39, 28 oct 2018
...ologia de la paraula grega (''eidos'' o ''idea''), significant tant el fet de veure alguna cosa (amb la ment) com l'aspecte o les característiques d'all
...ien deixat en els conceptes o idees: no hi ha ja la referència (platònica) de les coses del món visible cap al món intel·ligible ni cap realitat comun
19 Ko (3.108 paraules) - 16:32, 12 juny 2018
<small>(del llatí ''homo'', home, que se sol derivar de l'indoeuropeu ''gjum'','' que significa'' «terra»)</small>
...mbé als simis africans i als orangutans (segons Lawrence Martin) ([[Recurs:cita imatge|veg. citació]]).
12 Ko (1.995 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Heidegger: la pregunta per la cosa. Text ampliat|Idioma=Español}}
...cap amunt, va caure en un pou. Arran d'això, una enginyosa i bonica criada de Tràcia es va burlar d'ell, i va dir que pretenia apassionadament arribar a
8 Ko (1.479 paraules) - 22:27, 16 jul 2018
...lògica, i les investigacions de la lògica de la matemàtica ([[Recurs:Cita de Nidditch|veg. citació]]).
...redica de tot C, A es predica de tot C. A ha de predicar-se necessàriament de tot C». (Aristòtil, ''Analítica primera'', I, 1, cap. 4, ''Obres'', Agui
19 Ko (3.109 paraules) - 10:48, 9 oct 2018
|Nom=Diògenes Laerci: Aristip de Cirene i els cirenaics
...s que no s'oferien. Per això Diògenes l'anomena gos real, i Timó el moteja de efeminat pel luxe, dient:
18 Ko (3.403 paraules) - 16:40, 9 oct 2019
...i la física. En la seva joventut simpatitza amb el socialisme i, per espai de dos o tres mesos, s'adhereix al comunisme.
...juvenil va sorgir la seva teoria sobre el [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre el que és ciència i el que no és [[ciència|ciència
29 Ko (4.794 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...e la filosofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història.
...e Pèricles, amb qui va tenir un fill, Antifont, que per tant era mig germà de Plató.
74 Ko (13.067 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
...ilosofies empiristes del s. XVIII i de la psicologia associacionista, o bé de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]], que considera tant el món com el pe
...tingien entre l'[[infinit, infinitud|infinit]] des del punt de vista físic de l'infinit matemàtic. Físicament, hi ha un límit més enllà del qual no
30 Ko (5.100 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...del conjunt de l'[[aristotelisme]], va ser dominant durant molts segles i, de fet, l'interès per l'estudi del seu pensament mai ha decaigut.
...ides ''i'' Fileb''). Aristòtil roman en l'Acadèmia 20 anys, fins a la mort de Plató.
49 Ko (8.443 paraules) - 16:49, 10 juny 2020
En el llindar de tota ciència es presenta aquesta doble qüestió: Existeix l'objecte d'aqu
...n astronomia, si el sol existeix. No obstant això, fins i tot en el cercle de ciències no filosòfiques, pot sorgir el dubte sobre l'existència del seu
25 Ko (4.547 paraules) - 17:38, 29 oct 2023
<big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big>
...006-2007. Els números indicats entre claudàtors corresponen a la paginació de la revista ''Alter''). La versió en castellà es pot consultar a: http://r
46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018