Diferència entre revisions de la pàgina «Interpretació»
De Wikisofia
m (bot: - a la [[hermenèutica|herme + a l'[[hermenèutica|herme) |
m (bot: - d' predicat) + d'predicat)) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Noció fonamental de la teoria semàntica d'un [[sistema formal|sistema formal]]. És l'atribució d'un [[significat|significat]] als [[símbol|símbols]] i [[fórmula|fórmules]] d'un llenguatge lògic. Mitjançant la interpretació, els simples simbolismes i formalitzacions es converteixen en veritables [[llenguatge formalitzat|llenguatges formalitzats]]. En [[lògica|lògica d'enunciats]] la interpretació es duu a terme mitjançant l'[[assignació|assignació]] d'un [[referent|referent]] o de [[veritat, valors de|valors de veritat]] a les [[enunciat, lletres d'|lletres d'enunciat]]. Si una interpretació fa veritable a una fórmula, la ''satisfà'', i si la satisfà per a qualsevol assignació de valor, llavors és una [[fórmula universalment vàlida|fórmula universalment vàlida]], això és, veritable en qualsevol [[mons possibles|món possible]]. | Noció fonamental de la teoria semàntica d'un [[sistema formal|sistema formal]]. És l'atribució d'un [[significat|significat]] als [[símbol|símbols]] i [[fórmula|fórmules]] d'un llenguatge lògic. Mitjançant la interpretació, els simples simbolismes i formalitzacions es converteixen en veritables [[llenguatge formalitzat|llenguatges formalitzats]]. En [[lògica|lògica d'enunciats]] la interpretació es duu a terme mitjançant l'[[assignació|assignació]] d'un [[referent|referent]] o de [[veritat, valors de|valors de veritat]] a les [[enunciat, lletres d'|lletres d'enunciat]]. Si una interpretació fa veritable a una fórmula, la ''satisfà'', i si la satisfà per a qualsevol assignació de valor, llavors és una [[fórmula universalment vàlida|fórmula universalment vàlida]], això és, veritable en qualsevol [[mons possibles|món possible]]. | ||
| − | En [[lògica|lògica de predicats]] la interpretació (dels símbols, lletres d'enunciat i lletres d' predicat) requereix: | + | En [[lògica|lògica de predicats]] la interpretació (dels símbols, lletres d'enunciat i lletres d'predicat) requereix: |
'''1)''' especificar un [[domini|domini]] no buit (''D'') | '''1)''' especificar un [[domini|domini]] no buit (''D'') | ||
Revisió del 18:52, 10 ago 2017
Noció fonamental de la teoria semàntica d'un sistema formal. És l'atribució d'un significat als símbols i fórmules d'un llenguatge lògic. Mitjançant la interpretació, els simples simbolismes i formalitzacions es converteixen en veritables llenguatges formalitzats. En lògica d'enunciats la interpretació es duu a terme mitjançant l'assignació d'un referent o de valors de veritat a les lletres d'enunciat. Si una interpretació fa veritable a una fórmula, la satisfà, i si la satisfà per a qualsevol assignació de valor, llavors és una fórmula universalment vàlida, això és, veritable en qualsevol món possible.
En lògica de predicats la interpretació (dels símbols, lletres d'enunciat i lletres d'predicat) requereix:
1) especificar un domini no buit (D)
2) atribuir com referent:
- a cada constant individual, un objecte de D.
- a cada lletra de predicat, una propietat o relació que es
compleixi en objectes del D.
- a cada lletra d'enunciat, un valor de veritat.
Els operadors lògics, connectives i quantificadors s'interpreten segons es defineixen.
El concepte d'interpretació permet definir els conceptes de: fórmula universalment vàlida, fórmula consistent, conseqüència lògica, argument invàlid i independència lògica.
De manera general, la noció d'interpretació com a atribució de significat s'exposa en l'article dedicat a l'hermenèutica.