...at del cos continent, que està en contacte amb el cos contingut» ([[Recurs:Aristòtil: el lloc com a límit immòbil|veg. citació]]).
426 octets (62 paraules) - 22:42, 4 gen 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència|Idioma=Español}}
...matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, ''substància primera''.
1 Ko (172 paraules) - 15:36, 23 ago 2018
...i extensió (mentre que «ment» i «cos» són només ''maneres'' finites de la substància ([[Recurs:Spinoza: definició d'atribut|veg. text]]).
1 Ko (211 paraules) - 13:21, 4 juny 2018
...ntrínseques, ja que la seva composició dóna com a resultat la [[substància|substància]] de les coses.
841 octets (129 paraules) - 10:12, 1 oct 2018
...coses ([[Recurs:Cita d'Aristòtil 3|veg. citació]]). És aquell principi que Aristòtil creu necessari per a poder explicar el canvi, és a dir, perquè l'adquisic
1 Ko (171 paraules) - 13:24, 4 juny 2018
...al'' perquè aquesta dóna una determinació suplementària a una [[substància|substància]] ja constituída (per exemple, de manera accidental un home pot ser escrip
...l'[[hilemorfisme|hilemorfisme]] d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], basat en la noció de [[forma|forma]] com a essència necessària de les coses que tene
1 Ko (212 paraules) - 16:17, 16 set 2017
...mateixa, sinó que consisteix solament en l'última realitat o actualitat de la [[forma|forma]], és possible conèixer intel·lectualment el singular d'un
1 Ko (219 paraules) - 15:32, 28 gen 2020
<small>(del grec [[Grec::ὑπόστασις]], ''hypóstasis'', substància)</small>
...t de substància (''ousía'') i la distinció de persones (''hypóstasis'') en la Trinitat. L'occident cristià va preferir, en aquest assumpte, els termes [
1 Ko (192 paraules) - 12:54, 1 oct 2018
...En conseqüència, l'accidental és allò que no expressa ni la naturalesa ni la [[definició|definició]] d'alguna cosa i que li pertany com a simple qües
...secundàries]] de la substància, mantenen finalment que no hi ha una altra substància que el «feix» de qualitats que es presenten als sentits.
2 Ko (324 paraules) - 23:37, 31 ago 2017
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil 8|Idioma=Español}}
I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera.
308 octets (47 paraules) - 22:12, 24 maig 2017
[[File:aristot6.gif|thumb|Aristòtil]]
...]] (''ousía''). No obstant això, des de l'anàlisi de la física, de vegades Aristòtil diu del ''hypokeimenon'' que és [[Grec::οὺσία]], i de vegades afirma
2 Ko (388 paraules) - 10:12, 13 oct 2017
En la [[cosmologia|cosmologia]] aristotèlica, la quinta essència o [[Grec::αἰθήρ]] és el cinquè element constitutiu
[[File:aristo03.gif|thumb|Aristòtil]]
2 Ko (332 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
...h|Hegel]], en els quals predomina l'essència o la substància, o fins i tot la [[matèria|matèria]], com a noció fonamental.
...t de la concepció [[instrumentalisme|instrumentalista]] de la ciència i de la qual ell proposa per [[conjectures i refutacions|conjectures i refutacions]
2 Ko (278 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
...es confon ''ser'' amb ''existir,'' entès com a presència. D'aquesta manera la [[Grec::οὺσία]] seria el ser present. En el grec arcaic el terme ''ou
...n més aviat amb el grec hipòstasi ([[Grec::ὑπόστασις]]). En la història de la filosofia, a partir del poema de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] i
3 Ko (412 paraules) - 21:10, 6 nov 2017
...l'aptitud (''héxis''), que fa que normalment obrem bé o malament ([[Recurs:Aristòtil: l'hàbit moral|veg. text]]), o simplement el costum o el [[caràcter|carà
...ducta]]. L'hàbit s'adquireix per repetició. L'OMS (Organització Mundial de la Salut) defineix com a hàbit ''viciós'', en sentit estricte, l'ús compuls
2 Ko (271 paraules) - 19:48, 16 set 2017
...x en un altre, igual com l'[[accident|accident]] necessita la [[substància|substància]] per a existir. Al seu torn, correlatiu de ''ab alio'' –d'un altre, o de
1 Ko (197 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
...mpost de matèria i forma, o de potència i acte, explica Aristòtil no només la composició interna de les coses materials, sinó també el problema de l'e
...respecte d'aquella és la seva matèria, però que, independent d'ella, és la substància material de l'or i l'ivori. El canvi, que és l'actualització d'una potèn
2 Ko (388 paraules) - 14:19, 9 maig 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la substància|Idioma=Español}}
...ue les altres coses es prediquen d'aquestes. I, en un altre sentit, es diu substància el que sigui causa immanent de l'ésser en totes aquelles coses que no es p
1 Ko (267 paraules) - 13:01, 16 jul 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil 21|Idioma=Español}}
...en la de qualitat, les virtuts, i en la de quantitat la justa mesura, i en la de relació l'útil...).
478 octets (80 paraules) - 22:10, 24 maig 2017
...ertader o fals. Es dóna, per tant, entre un enunciat universal afirmatiu i la seva forma universal negativa, i viceversa.
.... La contrarietat es refereix tant als enunciats com a les coses ([[Recurs:Aristòtil: l'oposat|veg. text]]). Respecte de qualsevol cosa o enunciat, només pot h
2 Ko (305 paraules) - 17:16, 16 març 2018
...pi, el real existent com a individu, encara que la noció varia al llarg de la seva obra filosòfica.
...i el que és ([[Recurs:Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència|vegeu la citació]]).
5 Ko (745 paraules) - 18:06, 14 maig 2020
|Nom=Aristòtil: definició de l'ànima.
...aplicació. En la història de l'individu el coneixement apareix primer que la seva ocupació o exercici.
4 Ko (720 paraules) - 17:20, 24 ago 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil 20|Idioma=Español}}
...osa que tingui forma, així és també la naturalesa subjacent respecte a una substància o a una cosa individual o a un ens.
546 octets (88 paraules) - 19:20, 6 feb 2018
<small>(Al principi, el bosc, la fusta, [[Grec::ὕλη]], en grec; després passa a significar el «materia
[[File:aristo04.gif|thumb|Aristòtil]]
2 Ko (355 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...ncia pel fet que s'aplica a tot l'existent: si no s'admeten diferències en la manera de ser, no seria possible construir cap ciència universal de l'[[en
...n en relació amb un originari, del que s'afirma sense cap restricció, la ''substància''.
3 Ko (602 paraules) - 17:19, 10 maig 2020
[[File:aristo4c.gif|thumb|Aristòtil]]
...parat», «immortal» i «etern» han propiciat, en interpretacions posteriors, la separació completa de l'enteniment.
2 Ko (317 paraules) - 16:59, 15 oct 2017
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Aristòtil 3|Idioma=Español}}
...tit el compost d'ambdues (anomeno matèria, per exemple, al bronze, forma a la configuració, i compost de tots dos a l'estàtua).
633 octets (106 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: les categories|Idioma=Español}}
...tat (acció), la seva passivitat (passió). En breus línies, són exemples de substància «home» i «cavall»; de quantitat «de dos colzes de llarg», «tres colz
1 Ko (215 paraules) - 11:54, 18 oct 2017
...mou a la manera d'«el desitjable i l'intel·ligible», per tant a través de la [[finalitat|finalitat]] que existeix en tot l'univers.
...ifica amb la causa formal ([[Recurs:Les_quatre_causes_aristotèliques|vegeu la citació]]) és, doncs, allò que mou al món.
3 Ko (533 paraules) - 11:48, 24 oct 2018
...ia de cada cosa, perquè el que fa que una cosa sigui, està tota sencera en la noció d'allò que ella és».
...sa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
3 Ko (541 paraules) - 14:24, 27 set 2018
...seva ordre i, especialment pel seu ''esquema'' o forma. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] va utilitzar aquest terme per a designar les diverses «figures» del [[s
...ment, que permeten l'aplicació de les categories als fenòmens i, per tant, la formació de l'experiència sensible a partir de les categories. Atès que
3 Ko (454 paraules) - 11:01, 13 oct 2017
...fet d'estar al món, la simple [[existència|existència]] inerta i material, la facticitat. En Hegel i en Sartre, el «en si» s'oposa al «para sí», o c
...x en un «para sí», on [[real|realitat]] i idealitat són una mateixa cosa i la diferenciació s'ha convertit en una nova unitat intervinguda o coneguda ([
3 Ko (442 paraules) - 14:51, 9 maig 2020
...s la matèria, el subjecte, mentre que el que distingeix el test del maó és la [[causa formal]], seva "forma" o l'essència pròpia de cada cosa.
...sa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3. El text entre parèntesi ha estat afegit).
3 Ko (557 paraules) - 16:24, 30 set 2018
...rteixen de la inconveniència de transgredir les categories, o de parlar de la mateixa manera de coses o realitats que pertanyen a diferents categories ([
[[File:aristo01.gif|thumb|<center>Aristòtil</center>]]
6 Ko (956 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
...ontorn o forma, fins a forma de sabater i tipus ideal, i que normalment és la traducció dels termes grecs μορφή, ''morphé'', [[Grec::εἶδος]]
...a de les teories més representatives del [[Platonisme|platonisme]], com és la teoria de les formes platòniques o [[Autor:Plató|teoria de les idees]].
5 Ko (859 paraules) - 15:40, 12 juny 2018
...iki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Llista llibres la metafísica Aristòtil|Idioma=Español}}
-La ciència a partir de principis i causes, classificació de les ciències, u
1.023 octets (169 paraules) - 00:20, 9 abr 2015
...entRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la filosofia primera.|Idioma=Español}}
...ament a la qual pertanyen aquests principis i aquestes causes en virtut de la seva pròpia naturalesa. Per tant, si aquells que buscaven els elements del
3 Ko (651 paraules) - 17:17, 18 set 2018
...filosofia [[mecanicisme|mecanicista]] del s. XVII concep la constitució de la [[matèria|matèria]], en oposició a les teories físiques aristotèliques
...ió, velocitat, acceleració, [[massa|massa]], moment i força), les lleis de la qual de moviment estableix amb rigor i exactitud.
3 Ko (480 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...més una (Spinoza), si la matèria o l'extensió era una substància igual que la ment , etc. Però cap d'ells dubtava de l'existència de certa espècie d'o
...aliada la ciència experimental eren igualment dinàmics, almenys respecte a la seva concepció del coneixement.
2 Ko (357 paraules) - 07:57, 7 feb 2018
...èlica de les causes]],«el principi primer d'on ve el canvi» ([[Recurs:cita Aristòtil 32|veg. citació]]).
...'' de les altres, '''el bé''', perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
3 Ko (535 paraules) - 14:21, 27 set 2018
...i el [[món|món]], convertint-se llavors en [[panteisme|panteisme]]; entre la [[ment|ment]] o [[ànima|ànima]] i el [[cos|cos]] o [[matèria|matèria]],
...en tots dos oposats a dos aspectes d'una mateixa realitat, com succeeix en la filosofia de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]].
3 Ko (463 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...apaç de coneixement i ciència); les propietats perpètues (tot ésser viu té la propietat d'estar format per cos i ànima); les propietats temporals (per a
...pècie, però no a tot individu d'ella (per exemple, ser filòsof o practicar la medicina, que només pertany a l'espècie humana, però no a tot home);
4 Ko (729 paraules) - 16:13, 19 set 2018
[[Image:aristo02.gif|thumb|Aristòtil]]
...l'escolàstica es va assenyalar que la característica bàsica dels cossos és la seva disposició a estendre les parts en l'espai i a ser impenetrables (''p
5 Ko (874 paraules) - 22:10, 19 set 2018
...ció en parts diferents o diferenciables; la divisió de l'individual suposa la seva desintegració com a membre d'una classe o espècie determinada.
...et pot ser objecte de ciència, cosa que en principi nega [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en afirmar que només hi ha ciència de l'universal. (Vegeu també [[Indi
5 Ko (822 paraules) - 09:51, 7 jul 2018
...ent cap a l'any 474 aC. És esmentat per Plató, en el ''Fedó'' (61i), i per Aristòtil, ''Ètica a Eudem'', i se sap que va viure durant un temps en Tebas.
...Ecfant i [[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides]], van tornar a considerar a la Terra com el centre de l'univers mòbil.
2 Ko (397 paraules) - 16:41, 21 ago 2018
...xemple, temperatura, duresa, lluminositat, pes o massa. En tots dos casos, la quantitat és un conjunt de categories «matemàtiques» que, juntament amb
...[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conversió de la quantitat en qualitat'' o'' llei del canvi qualitatiu'': els canvis quantit
6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...t amb la noció d'[[Espai|espai]], encara que no es confon amb ell. Però de la mateixa manera que existeix una concepció absoluta i una concepció relati
...una mà està en un guant perquè la pell interior d'aquest circumda i limita la pell d'aquella.
6 Ko (983 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...d'acabament, el resultat o terme últim a què arriba un succés. L'adagi de la filosofia escolàstica, ''finis est primum in intentione et postremum in ex
[[File:aristo04.gif|thumb|Aristòtil]]
3 Ko (566 paraules) - 13:31, 6 feb 2018
...van identificar amb el foc d'[[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]], però, com Aristòtil, el van considerar l'element constitutiu dels cels. En aquest sentit va ser
...rior caracterització de la llum com a ona-corpuscle, així com la teoria de la relativitat, van fer innecessària aquesta hipòtesi d'un medi transmissor,
3 Ko (433 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: el primer motor.|Idioma=Español}}
...itjà, ha d'haver-hi alguna cosa que mogui sense ser mogut, un ésser etern, substància i acte pur.
4 Ko (761 paraules) - 17:00, 18 set 2018
...perfecció relacionada amb la impossibilitat de la [[definició|definició]], la impossibilitat d'arribar a saber què és una cosa. Així, [[Autor:Anaximan
...posició o addició, o en una quantitat contínua (d'una superfície, línia, o la d'un temps o espai determinats), que és potencialment divisible a l'infini
6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
...tiva moralitzadora, com la rémora natural (en forma de passions) oposada a la voluntat.
...e|escolàstica]] va seguir l'opinió d'Aristòtil, afirmant amb major decisió la unitat substancial (forma substancial del cos).
6 Ko (884 paraules) - 14:20, 9 oct 2018
...or que primer tracta d'aquesta qüestió, identifica amb el [[bé]]. [[Recurs:Aristòtil:_el_primer_motor|Veg. text sobre "el primer motor"]].
...'' de les altres, '''el bé''', perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3).
5 Ko (826 paraules) - 16:19, 30 set 2018
...ue no era comença a ser? Suposa, en conseqüència, la realitat del no-ser o la impossibilitat del canvi, o bé, exigeix distingir entre el que és [[apare
...via: canvia la forma en el seu subjecte que estava privat d'ella ([[Recurs:Aristòtil: els factors del canvi|veg. text]]).
7 Ko (1.260 paraules) - 20:59, 23 set 2018
...ferents sistemes filosòfics han deixat en la seva manera d'entendre la raó la petjada peculiar de les seves idees centrals o problemes fonamentals.
...itat neopositivista exclou de l'abast de la raó la metafísica, la mística, la teologia, el sentiment, etc., i redueix el que té sentit a allò que és e
8 Ko (1.356 paraules) - 13:06, 2 juny 2020
[[File:aristot6.gif|thumb|Aristòtil]]
...uè'' no està simplement en la ment de qui pregunta, sinó que forma part de la constitució real de l'objecte. Els ''perquès'' pertanyen pròpiament al m
4 Ko (734 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...(del llatí ''matèria'' o ''materies'', amb el significat de material per a la construcció)</small>
...senvolupament en què es troben les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]].
7 Ko (1.235 paraules) - 08:31, 7 set 2018
...istemes filosòfics que inverteixin la relació aparença-realitat, reduint a la primera tot el possible abast de l'enteniment humà i el veritable sentit d
...l'[[art, arts|art]] no busca una altra realitat més enllà de l'aparença, a la qual exalta i conrea.
4 Ko (732 paraules) - 08:28, 17 maig 2018
|Nom=Aristòtil: l'ànima no pot ser sense cos.
...a ''quiditat'' de la facultat sensitiva és diferent de la que distingeix a la ''quiditat'' de l'opinió, ja que l'acte de sentir i d'opinar difereixen, i
4 Ko (646 paraules) - 16:42, 19 set 2018
...atre parts: lògica, filosofia de la naturalesa, matemàtiques i metafísica, la seva obra més coneguda pels [[escolàstica, escolasticisme|escolàstics]]
...:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] basarà la seva tercera via, o de la [[contingència|contingència]]. No és, doncs, d'estranyar que s'afirmi qu
4 Ko (603 paraules) - 18:03, 29 nov 2018
[[File:aristo4c.gif|thumb|Aristòtil]]
...en]] no és més que un entramat de relacions ([[Recurs:Cita de Kant 9|vegeu la citació]]).
9 Ko (1.561 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
...ocedeix de la mateixa arrel que [[Grec::εἶδον]] o [[Grec::ἰδεῖν]], raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tr
Pels [[presocràtics|presocràtics]] designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de [[Autor:Sòcrates|Sòcrat
5 Ko (779 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: Plató i els ens matemàtics|Idioma=Español}}
...erò ni aquells ni aquest es van ocupar d'indagar què era la participació o la imitació de les Espècies.
4 Ko (800 paraules) - 14:00, 1 oct 2018
...Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: les quatre maneres de la perseitat.|Idioma=Español}}
...definició que expressa la seva naturalesa conté el seu subjecte, ja sigui la línia, ja sigui el nombre, per exemple. Igualment per tots els altres atri
3 Ko (596 paraules) - 08:05, 21 oct 2017
...es considera perfecta en qualsevol aspecte, se la identifica òbviament amb la divinitat.
...tor]] que mou sense ser mogut i en la de suposar-la començament absolut de la sèrie, que evita el [[regressió a l'infinit|''regressus in infinitum'']].
7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
...dentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la intel·ligència divina.|Idioma=Español}}
...mateixa o pensa una mica d'un altre. Si pensa una altra cosa, o és sempre la mateixa, o són coses diverses. Hi ha o no una diferència si l'objecte del
3 Ko (653 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...entRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la naturalesa com a principi de canvi|Idioma=Español}}
...la naturalesa és un principi i causa del moviment o del repòs en la cosa a la qual pertany primàriament i per si mateixa, no per accident.
6 Ko (1.117 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...que se les denominés també formes accidentals de les coses, per oposició a la [[forma|forma]] substancial.
[[File:aristo01.gif|thumb|Aristòtil]]
6 Ko (930 paraules) - 10:58, 7 feb 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: els objectes dels sentits.|Idioma=Español}}
...sinó solament sobre la naturalesa i el lloc de l'objecte acolorit, o sobre la naturalesa i el lloc de l'objecte sonor. Aquests són els sensibles que es
2 Ko (328 paraules) - 18:55, 4 nov 2017
...ilosofia de la ciència|filosofia de la ciència]]replantegen el problema de la realitat, i busquen nous criteris de decisió per a determinar quan pot dir
...sense més amb el físic, material o empíric. Sobre això, és útil considerar la distinció que fa [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] sobre món
6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
[[File:aristo03.gif|thumb|Aristòtil]]
8 Ko (1.310 paraules) - 13:21, 4 juny 2018
...nt amb el primer imparell, [[Grec::ἐν]], ''hen'', l'un, dóna origen a tota la sèrie de nombres naturals, segons els pitagòrics)</small>
...ica en l'oposició dual entre l'il·limitat i el que limita ([[Recurs:cita d'Aristòtil sobre els pitagòrics (2)|veg. citació]]), amb un notable semblant al dual
2 Ko (337 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...iats; en aquest aspecte, subjecte no té a «objecte» com a correlat, ja que la seva [[entitat|entitat]] és de tipus lògic o metafísic.
...en si resulta desconeguda. L'[[idealisme|idealisme alemany]], en eliminar la cosa en si fent del subjecte un principi creador, constitueix al subjecte e
7 Ko (1.137 paraules) - 14:48, 21 maig 2019
...dentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la generació|Idioma=Español}}
...arlem ara, en primer lloc, de la generació en general, doncs és conforme a la naturalesa parlar primer del que és comuna i examinar després el que és
7 Ko (1.345 paraules) - 11:55, 7 feb 2018
...es]] ([[Recurs:cita Parmènides 2|vegeu la citació]]) l'identifica amb tota la [[real|realitat]], que descriu com una, contínua i immòbil, i l'oposa sim
...als (la d'existència, juntament amb el moviment, la quietud, la igualtat i la diferència; ''Sofista'').
14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
|Nom=Aristòtil: els atributs del temps nombre
...perquè respecte al nombre hi ha un temps mínim (un o dos), però respecte a la magnitud no n'hi ha.
9 Ko (1.746 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: crítica a la teoria de les idees.|Idioma=Español}}
...ser en els seus fundadors la conseqüència dels arguments d'Heràclit sobre la veritat, arguments que els van persuadir, i segons els quals totes les cose
7 Ko (1.306 paraules) - 10:52, 11 jul 2018
...uerra va ensenyar a la universitat de Lodz, i a partir de 1949 va tornar a la universitat de Varsòvia.
...ries]] aristotèlica Kotarbinski es queda solament amb una: la [[substància|substància]] primera. Des d'un punt de vista [[semàntica|semàntic]] Kotarbinski asse
4 Ko (677 paraules) - 11:15, 7 feb 2018
...r-se a la teoria que deriva de l'experiència els coneixements que posseeix la raó.
...s cos» no permet començar i justificar el coneixement si no és a partir de la [[sensació|sensació]].
13 Ko (2.148 paraules) - 17:14, 16 març 2018
...r a un lloc de professor a la Universitat de Marburg, on va exercir fins a la seva mort. Va ser l'editor dels ''Philosophische Monatschriften,'' i del ''
...|dialèctica]] platònica és la ciència del mètode, i la teoria platònica de la [[participació|participació]] del món físic al món de les idees expres
5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: el primer principi.|Idioma=Español}}
...a determinar les condicions de la veritat de les proposicions, es deuen a la ignorància dels ''Analítics. ''És necessari conèixer els ''Analítics '
6 Ko (1.097 paraules) - 15:24, 8 oct 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: els factors del canvi|Idioma=Español}}
...arriba a ser el músic» i també «l'a-músic arriba a ser músic». I parlem de la mateixa manera en el cas del compost, perquè diem: «d'un home a-músic ar
3 Ko (538 paraules) - 10:58, 7 feb 2018
...tats [[mental|mentals]], fonamentalment subjectius, no es poden tractar de la mateixa manera que els cossos, ja que manquen de pes, volum, color, extensi
...concebés l'estudi de la psicologia com una branca de la biologia ([[Recurs:Aristòtil: textos sobre l'ànima.|veg. textos]] ).
16 Ko (2.524 paraules) - 18:36, 20 maig 2021
...la sensibilitat i del psiquisme de l'home. De vegades es dóna aquest nom a la [[ment|ment]] humana, o també s'anomena [[esperit|esperit]].
...ema de les relacions entre l'[[Cos_i_ànima|ànima i el cos]], o problema de la [[ment - cos, relació|relació ment-cos]].
15 Ko (2.607 paraules) - 21:01, 1 nov 2019
...s restants, sinó que va postular alguna cosa a part. A més, ell no explica la ''gènesi'' mitjançant una alteració qualitativa de l'element, sinó mitj
5 Ko (860 paraules) - 21:27, 16 maig 2018
...introdueix, després de conèixer al baró Johann Christian von Boineburg, en la cort de l'Elector de Magúncia, a qui arriba a representar per tota Europa.
...larke, Samuel|Clarke]] (a partir del 1715; veure [[polèmica Leibniz-Clarke|la polèmica Leibniz/Clarke]]), i mor, a 70 anys, oblidat de tots. Al seu fune
16 Ko (2.676 paraules) - 17:33, 5 abr 2020
...que significa primer una longitud determinada i després el lloc que ocupa la mateixa)</small>
...espai físic. L'espai físic, segons la física que té en compte la teoria de la relativitat general d'[[Autor:Einstein,_Albert|Einstein]], es descriu com u
8 Ko (1.244 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
...r que va ''més enllà'' de la física, o del coneixement de la naturalesa, a la recerca de principis i conceptes que puguin explicar el món físic.
...til 30|vegeu la citació]]) i com a «ciència de l'ens» ([[Recurs:Aristòtil: la ciència del ser|veg. text]]).
13 Ko (2.223 paraules) - 18:17, 10 juny 2020
.... En 1973 va ser convidat personalment per Pau VI per a impartir un curs a la universitat Gregoriana de Roma, i en 1982 va rebre el premi Ramón y Cajal
...aquestes tesis, Zubiri reclamava la necessitat de constituir una lògica de la realitat que fos més enllà d'una mera lògica dels raonaments.
7 Ko (1.079 paraules) - 18:08, 14 maig 2020
...rovèrsia entre aquest autor amb [[Autor:Fischer,_Kuno|Kuno Fischer]] sobre la cosa en si de Kant). Va ser professor en Marburg, i els seus primers estudi
...lisme]] postkantiano, i oposada també a tota construcció especulativa, com la [[dreta i esquerra hegeliana|hegeliana]], per exemple.
8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
...([[Recurs:Exemple_d'espècies_homo|veg. citació]]), del gènere ''homo'', de la família dels'' hominidae'', o homínids, que comprèn també als simis afr
[[File:Aristo03.gif|thumb|<center>Aristòtil</center>]]
12 Ko (1.995 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...segon pacte de submissió, per a posar la teoria del contracte al servei de la seva idea absolutista.
...t social'' i el ''govern de la majoria ''([[Recurs:Locke, John: l'inici de la societat política|veg. text]]).
4 Ko (703 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...es]], un dels anomenats [[els set savis de Grècia|set savis]] de Grècia, i la tradició que va crear va ser prosseguida pel seu deixeble [[Autor:Anaximan
...s d'un segle, fins a la destrucció de Milet pels perses l'any 494 aC, però la seva influència va ser enorme.
6 Ko (1.072 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...'anthropos'', home i [[Grec::λόγος]], logos) Etimològicament és l'estudi o la reflexió general sobre l'[[home|home]] en totes les seves dimensions: biol
[[File:aristotp.gif|thumb|Aristòtil]]
9 Ko (1.320 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
<small>(del grec [[Grec::ἰδέα ]], ''idea'' i [[Grec::εἶδος]],'' eidos'', la forma o aspecte visible, tots dos derivats d'un verb l'arrel del qual signi
...(''eidos'' o ''idea''), significant tant el fet de veure alguna cosa (amb la ment) com l'aspecte o les característiques d'allò que es contempla.
19 Ko (3.108 paraules) - 16:32, 12 juny 2018
...[[interaccionisme|interacció]] que, segons ell, es realitzaria a través de la [[La_glàndula_pineal_segons_Descartes|glàndula pineal]].
...a que [[cos|cos]] i matèria són dos atributs de la mateixa substància, amb la qual cosa sosté un dualisme de propietats, però un [[monisme|monisme]] de
11 Ko (1.749 paraules) - 22:58, 30 gen 2018
...tí ''vita,'' força o activitat interna mitjançant la qual obra l'ésser que la posseeix)</small>
...sme i de l'inert, en la definició del qual ja es pressuposa, circularment, la vida. En realitat no existeix una definició clara d'aquest concepte, de ma
14 Ko (2.191 paraules) - 22:48, 19 juny 2023
...és d'una manera més o menys probable. L'absència de fonamentació lògica de la inducció va ser estudiada per primera vegada per [[Autor:Hume, David|Hume]
...re que l'èxit d'alguna creença obtinguda per inducció en el passat reforça la nostra confiança en l'èxit d'aquesta mateixa creença en el futur.
13 Ko (2.047 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
|Nom=Aristòtil
...ia, àmbit on va desenvolupar importants coneixements. La seva influència i la del conjunt de l'[[aristotelisme]], va ser dominant durant molts segles i,
49 Ko (8.443 paraules) - 16:49, 10 juny 2020
...ada individu com alguna cosa susceptible de ser separada del cos ([[Recurs:Aristòtil: textos sobre l'ànima.|veg. text]]).
...aterial (propi de la ''res extensa''), la qual cosa conduïa al problema de la comunicació de les substàncies i a les teories del [[paral·lelisme psico
13 Ko (2.119 paraules) - 10:18, 13 oct 2017
...u fundador ([[Autor:Zenó de Cítion|Zenó de Cítion]], 333-263 aC) va situar la seu de l'escola, que estava situada en un pòrtic o [[Stoa|''stoa'']] ([[
...de Crisip (el sistematitzador de la ''stoa'' antiga), els estoics dividien la filosofia en tres parts: '''lògica, física i ètica'''.
10 Ko (1.688 paraules) - 14:59, 3 nov 2018
...em l'eternitat immòbil del model, coneixerem també, i de manera més clara, la seva imatge, ja que es diu que el temps és una imatge de l'eternitat (Plat
...però això no prova la seva identitat, ja que tal vegada aquest caràcter de la una provingui veritablement de l'altra. Perquè si una i una altra naturale
8 Ko (1.406 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
(1924, Santo Domingo de la Calzada - Niembro, 2016).
...997, amb seu a Oviedo, Astúries, i la finalitat de la qual és el cultiu de la filosofia, en diàleg amb els sabers científics (especialment, biològic i
11 Ko (1.768 paraules) - 17:41, 27 nov 2018
...un significat unívoc, per això sempre cal delimitar la perspectiva des de la qual es parla dels símbols. D'una manera general cal parlar d'ells des de
...de vista de la [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]], de la [[lingüística|lingüística]] i del [[formalisme|formalisme]] i
12 Ko (1.996 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
...l que és [[idèntic|idèntic]] a si mateix. En expressió d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] és una «espècie d'unitat de ser», o sigui, una manera de ser «un».
...mèricament idèntica'', però pensada sota aspectes diferents. Per tot això, la identitat només cobra sentit quan s'afirma com a [[negació|negació]] d'a
12 Ko (2.000 paraules) - 16:20, 23 juny 2021
...el temps és també un dels elements fonamentals de la [[ciència|ciència]], la concepció que es tingui d'ell apareix com un dels nexes bàsics d'unió en
==El temps en la filosofia antiga==
35 Ko (5.954 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
...al), expressa les relacions o nivells que s'estableixen entre filosofia de la ciència i ciència:
|filosofia de la ciència
13 Ko (2.190 paraules) - 16:06, 9 oct 2018
...s finalitats que l'home es proposa en les seves actuacions i, sobretot, de la seva fi última. En el primer cas es parla de racionalitat en les [[creenç
...errònies ([[Recurs:Mosterín._La_racionalitat|veg. text de J. Mosterín]]). La racionalitat coincideix, en aquest cas, amb l'anomenada '''creença raciona
18 Ko (2.861 paraules) - 18:16, 3 juny 2020
...'atomisme psicològic, propi de les filosofies empiristes del s. XVIII i de la psicologia associacionista, o bé de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]],
...it matemàtic. Físicament, hi ha un límit més enllà del qual no és possible la divisió: els àtoms. En canvi, des d'una perspectiva merament ideal, tot p
30 Ko (5.100 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...teixa. I aquesta quantitat, què podria ser sinó alguna cosa que concerneix la unitat? No obstant això seguirà assaltant-nos el dubte de saber com mesur
...a part d'ell i en ella es trobaria també l'ésser, fins i tot abans d'haver-la mesurat. Per què, doncs, no ha d'existir el temps, àdhuc abans que una à
14 Ko (2.523 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
...xa i no des dels seus antecedents. Hegel diria que només la comprenem quan la coneixem en i per a si mateixa.
63 Ko (10.968 paraules) - 00:39, 25 set 2020
...Heidegger el «filòsof francès» més important], va velar durant molt temps la vinculació de Heidegger, el nacionalsocialisme i l'antisemitisme. De maner
...m.ar/cultura/entre-la-derecha-y-la-izquierda-nid215986/ Entre la derecha y la izquierda]]</ref>
37 Ko (6.208 paraules) - 17:16, 2 ago 2020
<big>'''EXTRACTE DEL «TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA[1]»'''</big>
...i seguir més fàcilment la seva connexió des dels primers principis fins a la darrera conclusió.
42 Ko (7.660 paraules) - 11:13, 7 feb 2018
...osofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història.
...a que alguns pensen que va néixer a Egina), i va morir als 80 o 81 anys en la mateixa Atenes entre el 348 i el 347 aC.
74 Ko (13.067 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Derrida i la fenomenologia|Idioma=Español}}
<big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big>
46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
...n'hi ha– de les cultures precolombinas, maia, asteca i inca, sobretot. En la filosofia llatinoamericana, així entesa, poden distingir-se tres grans fas
...egenten. Al final d'aquest període es presenta una lleugera obertura cap a la modernitat.
44 Ko (6.830 paraules) - 14:35, 9 maig 2020