Resultats de la cerca

Coincidències de títol de la pàgina

• Recurs:Plató: la filosofia
  ...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la filosofia|Idioma=Español}} ...uins caràcters distingeixen la seva naturalesa de les altres per l'acció i la passió. Em comprens o no, Teodor?
  8 Ko (1.569 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
• Recurs:Plató: la filosofia/es
  ...re, y qué caracteres distinguen su naturaleza de las demás por la acción y la pasión. ¿Me comprendes o no, Teodoro? Teodoro. --Sí, Sócrates, y dices la verdad.
  8 Ko (1.533 paraules) - 00:05, 25 maig 2017
• Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort/es
  ...unos a otros todos los que son amantes del aprender en el recto sentido de la palabra. ¿No te parece a ti así? -¿Y la purificación no es, por ventura, lo que en la tradición se viene diciendo desde antiguo, el separar el alma lo más posi
  6 Ko (1.212 paraules) - 17:42, 19 set 2017
• Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort
  ...actes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la filosofia com a preparació per a la mort.|Idioma=Español}} ...ls uns als altres tots els que són amants d'aprendre en el recte sentit de la paraula. No et sembla a tu així?
  7 Ko (1.212 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
• Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort.
  #REDIRECT [[Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort]]
  73 octets (12 paraules) - 21:43, 24 maig 2017

Coincidències de text de pàgina

• Filòsof rei
  ...iquessin a la filosofia. En aquesta obra, que traça les línies generals de la [[polis|''polis'']] ideal, Plató descriu el procés educatiu per a arribar {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
  539 octets (88 paraules) - 10:12, 13 oct 2017
• Synagogé
  ...s parts de la [[dialèctica|dialèctica]] [[Autor:Plató|platònica]], tal com la presenta, per exemple, [[Autor:Plató|Plató]] en ''Sofista'' i ''Fedre; '' |Etiqueta=Filosofia general
  542 octets (73 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
• Recurs:Textos de Plató
  [[Recurs:Plató: la ciència i la sensació|La ciència i la sensació]] [[Recurs:Plató: la teoria de les idees|La teoria de les idees]]
  3 Ko (436 paraules) - 15:05, 22 ago 2017
• Causa exemplar
  Causa que actua com [[arquetip]] o [[model]]. És d'especial importància en la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]], dels [[Neoplatonisme|neoplatònics]] i en el pe |Etiqueta=Filosofia general
  395 octets (50 paraules) - 21:56, 26 set 2018
• Prototip
  ...p|arquetip]]. Com a model ideal, en la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]], la noció pot aplicar-se a cadascuna de les [[Autor:Plató#La_teoria_de_les_id |Etiqueta=Filosofia general
  679 octets (93 paraules) - 20:21, 3 nov 2018
• Intel·ligibilitat
  ...eta. La intel·ligibilitat, en l'àmbit de les ciències, suposa referència a la [[necessitat|necessitat]]. |Etiqueta=Filosofia general
  479 octets (70 paraules) - 01:05, 5 feb 2015
• Misologia
  ...ç de ser intel·lectualment rigorós ([[Recurs:Cita Kant: la misologia|vegeu la citació]]). |Etiqueta=Filosofia general
  485 octets (65 paraules) - 20:02, 9 ago 2017
• Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort.
  #REDIRECT [[Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort]]
  73 octets (12 paraules) - 21:43, 24 maig 2017
• Mathema
  ...[món|món]] o simplement sentir afirmacions i seguir preceptes– marca també la diferència entre els «akusmàtics» i els «matemàtics», seguidors tots |Etiqueta=Filosofia general
  890 octets (127 paraules) - 10:50, 9 oct 2018
• Erística
  ...] i [[megàrics|megàrics]], es desenvolupa l'erística com un virtuosisme de la dialèctica, i és ja l'art de discutir per a triomfar sobre l'adversari, a |Etiqueta=Filosofia general
  1 Ko (159 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
• Khorismós
  ...l el [[nous|''nous'']] no té barreja, aplica el terme [[Grec::χωρισμός]] a la separació de l'[[Cos_i_ànima|ànima respecte del cos]]. El ''khorismós'' ...a la teoria de les idees.|vegeu el text]]). [[Autor:Plotí|Plotí]] accepta la separació o ''khorismós'' del ''nous'', al qual considera un ésser intel
  1 Ko (179 paraules) - 10:08, 16 set 2017
• Coneix-te a tu mateix
  ...aièutica]] i com a expressió característica de la funció de la [[filosofia|filosofia]]. |Etiqueta=Filosofia general
  1 Ko (245 paraules) - 20:50, 2 juny 2018
• Diàiresi
  ...ents de la predicació lògica i el [[raonament|raonament]] ([[Recurs:Plató: la diàiresi|veg. text]] 1 i [[Recurs:Plató: divisions i dialèctica|text]] 2 ...dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir
  2 Ko (335 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
• Admiració
  ...stòtil]] ([[Recurs:Aristòtil: l'admiració|veg. text]]), com l'origen de la filosofia. ...radors d'admiració. No obstant això, en altres textos contraposa el mite a la plena raó o [[logos|''logos'']]''.''
  2 Ko (226 paraules) - 10:54, 22 ago 2017
• Propedèutica
  ...ici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa [[filosofia crítica|filosofia crítica]]. |Etiqueta=Filosofia general
  2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
• Participació
  ...participatio'', derivat de ''pars'', part i ''capere'', prendre; per tant, la part que es pren; correspon al grec μέθεξις, [[methexis|''méthexis' ...les altres coses són ''éssers per participació''; la participació és aquí la composició en [[essència |essència i existència]], pròpia de tot ser f
  2 Ko (375 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
• Autarquia
  ...ior i el domini d'un mateix, que són les condicions per a la consecució de la felicitat o [[Eudemonisme|''eudaimonia'']]. |Etiqueta=Filosofia general
  2 Ko (310 paraules) - 14:07, 29 ago 2017
• Oligarquia
  ...lica'', ja no es tracta d'una societat, sinó de dues: la dels més pobres i la dels més rics, que habiten en un mateix espai i conspiren els uns contra e ...torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la [[isonomia|isonomia]] ([[Recurs:Plató: dues classes d'igualtat|veg. text]]
  2 Ko (314 paraules) - 22:10, 19 set 2018
• Acadèmia florentina
  ...a promoure la traducció i l'estudi de les obres de [[Autor:Plató|Plató]]. La seva figura més important va ser |Etiqueta=Filosofia general
  767 octets (116 paraules) - 09:35, 13 oct 2017
• Autor:Xenòcrates de Calcedònia
  ...platònics Erast i Corisc. Posteriorment, va ser el successor d'Espeusip en la direcció de l'Acadèmia platònica, des de l'any 339/338 fins al 315/314 a ...en tres parts: dialèctica (lògica), física i ètica. Aquesta divisió de la filosofia va gaudir de gran predicamento durant el [[hel·lenisme|període hel·lení
  2 Ko (388 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
• Acadèmia (platònica)
  ...nt al que es reflecteix en ''República'' (llibre VII), en tractar Plató de la formació dels filòsofs, i es duia a terme mitjançant [[diàlegs platòni
  2 Ko (387 paraules) - 09:53, 29 set 2018
• Aristocràcia
  ...l'antiga Grècia, en la qual el poder el posseeixen uns pocs, i en la qual la justificació del poder es basa en el fet que els qui el posseeixen es cons ...torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la [[Isonomia|isonomia]] ([[Recurs:Plató:_dues_classes_d'igualtat|veg. text]]
  3 Ko (430 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
• Autor:Simmies (o Simias)
  ...tal com ho esmenta Plató en el ''Fedó,'' diàleg en el qual Simmies defensa la teoria òrfico-pitagòrica de l'[[ànima|ànima]] com [[harmonia|harmonia]] |Etiqueta=Filosofia antiga
  1 Ko (217 paraules) - 17:59, 1 nov 2017
• Dualitat
  ...l|Aristòtil]]), «subjecte-objecte», «[[ment - cos, relació|ment-cos]]» (en la tradició occidental). Aquestes dualitats són de vegades constitutius bàs ...ls pitagòrics (2)|veg. citació]]), que tenen una gran semblança amb les de la tradició oriental del Yin i el Yang ([[Recurs:cita de Guthrie sobre el Yin
  1 Ko (159 paraules) - 20:51, 9 ago 2017
• Kathólou
  ...alment, sinó solament pel ''nous'', encara que aquesta aprehensió depèn de la repetició de diverses experiències. A vegades s'identifica amb el [[gène |Etiqueta=Filosofia general
  865 octets (129 paraules) - 12:38, 16 set 2017
• Doxa
  ...episteme|''episteme'']] que es remet al món de les [[Autor:Plató|idees]] i la ''doxa'' que només aconsegueix el món de l'[[esdevenir|esdevenir]]. ...s extrems, i es correspon amb l'esdevenir ([[Recurs:Plató: el coneixement, la ignorància i l'opinió|vegeu el text]]).
  2 Ko (337 paraules) - 14:56, 29 ago 2017
• Recurs:Cita Plató: saber i filosofia
  ...{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató: saber i filosofia|Idioma=Español}} - Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [''to ge philomathés kai philósophon tautón'']
  623 octets (99 paraules) - 22:50, 24 maig 2017
• Daimon
  ...ehumano. Observi's que de la mateixa arrel procedeix [[Grec::εὐδαιμονία]], la felicitat. |Etiqueta=Filosofia general
  931 octets (135 paraules) - 23:40, 7 set 2018
• Kalokagathia
  ...''kaloskagathos ''al filòsof, «l'home bell i bo», que és amant del saber i la cultura i, en el ''Timeu ''(87c), el concep com l'ideal de perfecció indiv |Etiqueta=Filosofia general
  936 octets (149 paraules) - 17:34, 22 set 2018
• Alteritat
  ...al: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la multiplicitat del que és. ...teritat és la [[diferència|diferència]]. La lògica del [[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és
  2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
• Moira
  <small>(del grec [[Grec::μοῖρα]], donar a cadascun la seva part, el lot o el dot que li correspon)</small> ...els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la ''moira'', encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mort
  1 Ko (231 paraules) - 21:31, 15 set 2018
• Diànoia
  <small>(del grec διάνοια, ''diànoia, ''compost per la preposició ''diá'', que indica separació i ''nóos'', o'' nous'': raó, ...a de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
  2 Ko (289 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
• Paradigma
  Pel seu origen i atesa la seva etimologia, és l'«exemple» dels retòrics antics i, d'aquí, el seu ...història i en condicions socials concretes. El desenvolupament històric de la ciència suposa l'existència d'un «paradigma», que Kuhn defineix com un
  2 Ko (357 paraules) - 12:30, 28 set 2018
• Autor:Isòcrates
  ...s, raó per la qual va ser atacat per Alcidamante, ja que considerava que a la seva retòrica li faltava l'oratòria. ...tacions sobre aquest tema formen el llibre conegut com ''La retòrica.'' En la seva defensa, Isòcrates va publicar ''Antídosis'', contra Dió, el proteg
  2 Ko (346 paraules) - 20:23, 17 maig 2018
• Món intel·ligible i món visible
  ...ja que és el que ordena tot l'existent. En canvi, el món sensible és el de la mera aparença. ja que Plató efectua un paral·lelisme entre aquesta divis La relació entre aquests dos mons és una relació de participació o [[methe
  3 Ko (572 paraules) - 10:19, 13 oct 2017
• Autor:Avicebró (Shlomo Ibn Gabirol)
  ...istòtil]], com el món de les idees de [[Autor:Plató|Plató]]. Per Avicebró, filosofia és «coneixement de si mateix». |Etiqueta=Filosofia medieval
  2 Ko (249 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
• Parusia
  ...'home, la segona vinguda ja ha començat amb l'[[encarnació|Encarnació]] i la resurrecció, així com amb l'acció dels sagraments. ...'novissima'', l'últim que ocorre, és a dir, la fi del [[temps|temps]] i de la [[història|història]] i l'adveniment del regne de [[Déu|Déu]].
  1 Ko (243 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
• Autor:Critó
  ..., al que vas agafar en les últimes hores que va passar a la presó abans de la mort. També apareix com a interlocutor de Sòcrates en el ''Eutidemo.'' Se |Description=Charles Alphonse Dufresnoy ''La Mort de Sòcrates'' (1650)
  1 Ko (178 paraules) - 16:45, 15 oct 2017
• Autor:Ammoni Saccas
  ...a ser educat en el cristianisme, que va abandonar sota la influència de la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]] i d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], autors als |Etiqueta=Filosofia antiga
  1 Ko (220 paraules) - 18:44, 5 gen 2018
• Poesi
  ...ctor d'hematíes. De vegades es tradueix també per creació o per poesia, de la mateixa manera que [[Grec::ποίητής]] (''poietés'') es tradueix per ...ant la noció de ''póiesis'' amb la de poesia ([[Recurs:cita de Plató sobre la poesi|veg. citació]]).
  2 Ko (411 paraules) - 15:03, 30 set 2018
• Autor:Al-Farabi
  ...|creació]], que ell explica com [[emanació|emanació]] de l'U o del Primer; la introducció d'un enteniment ''adquirit'' entre l'[[enteniment agent|enteni ...ideal'', traduïda també com a ''Idees dels habitants de la ciutat ideal'', la seva obra política més important, i el ''Llibre de l'harmonització de le
  2 Ko (399 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
• Autor:Espeusip
  ...ates de Calcedònia|Xenòcrates]], imposat pel mateix Espeusip (en contra de la candidatura d'[[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides Pòntic]]). ...directa, a través de la crítica que li fa [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en la ''Metafísica. ''
  2 Ko (394 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
• Primitivisme
  ...rimitiu» (en sentit [[etnologia|etnològic]]) com més «autèntic» i oposat a la civilització que degrada a l'home. Des d'una altra perspectiva, en l'antig {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
  1 Ko (165 paraules) - 09:40, 5 feb 2015
• Autor:Bessarion, cardenal Basili
  ...latonis'' [Contra el calumniador de Plató]), però, d'altra banda, tradueix la ''Metafísica ''d'Aristòtil. |Etiqueta=Filosofia medieval
  2 Ko (235 paraules) - 22:17, 17 set 2017
• Anankhé
  ...e [[moira|''moira'']] (fatalitat), la necessitat inexorable que es dóna en la ''physis.'' [[Autor:Plató|Plató]] utilitza també aquesta concepció mít ...a el món material. (''Timeu,''47i-48a, [[Recurs:Plató: la intel·ligència i la necessitat.|veg. text]]).
  2 Ko (361 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
• Methexis
  ...de la idea de semblança, etc.), es pregunta si una cosa participa de tota la idea que li serveix de model o paradigma o si participa solament d'una part ...banda, afirma que pot comparar-se la participació a la il·luminació, doncs la idea, igual que un focus de llum (o el dia, diu ell) que il·lumina totes l
  3 Ko (476 paraules) - 23:34, 31 ago 2017
• Arkhé
  ...per a Aristòtil, el ''arkhé'' no és solament material. De fet, definia la filosofia com a «coneixement dels primers principis (''arkhái'') i causes» ([[Recu
  2 Ko (350 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
• Autor:Numeni d'Apamea
  ...e és fruit de la creació dels altres dos, i s'identifica amb el conjunt de la creació. Va defensar una antropologia marcadament [[dualisme|dualista]] i |Etiqueta=Filosofia antiga
  2 Ko (270 paraules) - 16:14, 23 oct 2018
• Autor:Simplici
  ...decretada per [[Autor:Justinià|Justinià]], l'any 529, de seguir ensenyant filosofia a Atenes, Simplici, juntament amb Damasci i altres cinc membres de l'escola ...areix com una de les principals fonts de documentació de la història de la filosofia presocràtica.
  2 Ko (382 paraules) - 22:49, 17 oct 2017
• Autor:Plethon, Georgios Gemistos
  ...silio Ficino. També va advocar per la necessitat de l'estudi del grec i de la lectura dels textos originals dels pensadors antics. ...ató i Aristòtil ''(1440) que va ser contestada per Jordi de Trebisonda amb la seva ''Comparació de les filosofies d'Aristòtil i Plató.'' A partir d'aq
  4 Ko (614 paraules) - 23:40, 7 set 2018
• Pressupòsit
  ...nomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.
  2 Ko (285 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
• Frònesi
  ...) o frònesi ([[Grec::φρόνησις]]) (seny, capacitat d'elecció o prudència en la traducció escolàstica). ...e una bona deliberació o [[eubulia]] ([[Grec::εὐβουλία]]) per a aconseguir la [[felicitat]] o eudemonisme ([[Grec::εὺδαιμονια]]).
  2 Ko (309 paraules) - 17:52, 30 oct 2018
• Preexistència
  ...gni el que aquest autor bateja com «la memòria del logos» ([[Recurs:Lledó: la memòria del logos|veg. text]]). ...conseguir el camí de perfecció ètica i racional ([[Recurs:cita de Lessing: la metempsicosi|veg. citació]]). En l'època moderna ha estat defensada per R
  2 Ko (328 paraules) - 16:18, 24 oct 2018
• Autor:Xirau Subias, Ramon
  ...s les seves reflexions sobre el [[temps|temps]] viscut, que desenvolupa en la major part de les seves obres. ...r de la revista Diàlegs (El Col·legi de Mèxic). És doctor Honoris causa de la Universitat de les Amèriques (Mèxic), Universitat Autònoma de Barcelona
  3 Ko (382 paraules) - 15:02, 13 juny 2018
• La identitat de si mateix
  ...e si|identitat de si / ipseïtat]] i d'[[alteritat|alteritat]], i involucra la noció de [[diferència|diferència]]. ...([[Recurs:Plató: l'ésser i el no ser, crítica de Parmènides|veg. text]]), la qual cosa permet a Plató superar les apories eleàtiques engendrades per [
  5 Ko (867 paraules) - 08:01, 18 set 2017
• Diké
  ...n ''Diké'' i ''Thémis'' les que l'acompanyen en el camí cap a la deessa de la veritat. El contrari al dret i al just era [[Grec::ὕβρις]] (''[[hybri ...icuris és una de les quatre virtuts cardinals, el fonament de les quals és la naturalesa mateixa.
  2 Ko (317 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
• Ser, la gran cadena del
  ...occidental, des de la Grècia clàssica fins al segle XIX, i que constituïen la concepció més divulgada de l'explicació d'un [[ordre|ordre]] universal i ...tent, sense buits ni fissures de cap classe, expressada metafòricament amb la imatge d'una gran cadena regida pels principis de plenitud, de continuïtat
  3 Ko (453 paraules) - 10:40, 13 oct 2017
• Noümen
  ...la seva existència l'exigeix la presència d'alguna cosa que només pot ser la seva aparença, o el seu fenomen ([[Recurs:Kant: cita sobre fenòmens|veg. ...el moviment [[neokantisme|neokantià]] es va revitalitzar la polèmica sobre la distinció entre fenomen i noümen, rebutjant-se l'existència d'aquest.
  1 Ko (219 paraules) - 18:53, 10 ago 2017
• Recurs:Plató: l'admiració/es
  ...aracterístico del filósofo. Este y no otro es, efectivamente, el origen de la filosofía. El que dijo que Iris era hija de Taumante parece que no trazó
  2 Ko (310 paraules) - 16:25, 19 set 2017
• Autor:Xenofont
  ...ontra Artajerjes II, i en la retirada dels deu mil grecs que ens relata en la ''Anábasis''. Posteriorment, va viure exiliat en Esparta, en Selinontes i ...o siguin de primera mà, situen l'interès de la seva informació per sota de la proporcionada pels escrits platònics.
  2 Ko (389 paraules) - 00:10, 14 juny 2018
• Catarsi
  ...ten per semblança amb els actes de la seva pròpia vida. La contemplació de la tragèdia converteix així el dolor a plaer. ...,]] de vegades s'usa aquest terme per a referir-se a l'acció provocada per la [[sublimació|sublimació]].
  2 Ko (311 paraules) - 22:34, 17 maig 2018
• Convenció
  ...at d'un enunciat, o decisió que es pren sobre enunciats generals aptes per la [[predicció|predicció]] i l'[[explicació|explicació]]. ...[[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]] sosté una «ètica del discurs» en la qual les normes morals es consideren correctes quan són objecte d'un conse
  4 Ko (669 paraules) - 14:25, 6 feb 2018
• Nihil est in intellectu quod prius no fuerit sub sensu
  ...me|empirisme]] clàssic del s. XVII, passant per la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'exp ...s, fer comparacions, inferir el senti d'una frase o fer interpretacions de la conducta d'altres persones.
  1 Ko (193 paraules) - 11:24, 10 oct 2018
• Kínesis
  ...sibilitat de tota ''kínesis'' en l'ésser, ja que això conduiria al no ser, la qual cosa per l'[[eleàtica, escola|eléata]] era un absurd. ...'. (''Hê toû dynámei óntos entelécheia hêi toioûton''. [[Recurs:Aristòtil: la definició del moviment|Veg. text d'Aristòtil]]).
  1 Ko (237 paraules) - 22:07, 1 oct 2018
• Episteme
  ...oneixement|coneixement]], saber o ciència, arrel de molts termes propis de la [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] o [[epistemologia|epistem ...és poden ser intuïts (coneguts per ''nous''), però ells són el fonament de la ciència.
  3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
• Eidos
  ...ocedeix de la mateixa arrel que [[Grec::εἶδον]] o [[Grec::ἰδεῖν]], raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tr Pels [[presocràtics|presocràtics]] designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de [[Autor:Sòcrates|Sòcrat
  5 Ko (779 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
• Autor:Cràtil
  ...]), ja que va portar a l'extrem la doctrina del perpetu fluir d'Heràclit i la va interpretar en clau escèptica. ...clit «no és possible entrar dues vegades en el mateix riu», afegia que, en la seva opinió, ni tan sols és possible entrar en ell ni una vegada; tant ca
  2 Ko (320 paraules) - 18:53, 10 nov 2020
• Autor:Cels
  ...tel·lectual i, a les creences cristianes en l'[[encarnació|encarnació]] i la redempció, com a desvaris. <small>La imatge és a del bust d'un filòsof. Museu del Louvre, còpia romana d'un o
  2 Ko (305 paraules) - 19:04, 21 oct 2018
• Autor:Filolau de Crotona
  ...Ecfant i [[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides]], van tornar a considerar a la Terra com el centre de l'univers mòbil. |Etiqueta=Filosofia antiga
  2 Ko (397 paraules) - 16:41, 21 ago 2018
• Autor:Èudox de Cnidos
  ...a escola, encara que va mantenir forts llaços amb Plató, qui li va confiar la direcció de l'Acadèmia durant el seu viatge a Sicília l'any 367 aC. ...amb els postulats de base. Aquesta concepció va influir decisivament sobre la [[cosmologia|cosmologia d'Aristòtil,]] encara que aquest autor, basant-se
  4 Ko (641 paraules) - 17:34, 25 feb 2020
• Autor:Arcesilau
  ...l'Acadèmia de Plató i d'una Acadèmia mitjana o nova, els representants de la qual van ser Arcesilau i Carnèades. ...a manera, algunes accions es justifiquen per bones raons que apel·len no a la certesa, impossible, però sí al plausible, i això és suficient per a fo
  4 Ko (560 paraules) - 17:33, 22 set 2018
• Autor:Cal·licles
  ...nament de Cal·licles, aquestes lleis seran naturalment bones i conformes a la naturalesa. .... Tanmateix, no sembla probable que això sigui cert. S'ha assenyalat també la forta influència de Cal·licles sobre [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsc
  3 Ko (586 paraules) - 16:40, 6 feb 2018
• Cos dels éssers vius.
  ...tropologia|antropologia]] i una [[epistemologia|epistemologia]] basades en la corporeïtat ([[Recurs:Lledó:_La_perspectiva_epicúria|veg. citació]]). ...n cos, sinó que som essencialment pensament. Aquesta és la tesi central de la reflexió del [[cogito|''cogito'']] ([[Recurs:Descartes: el cogito i el mó
  4 Ko (708 paraules) - 15:45, 2 oct 2018
• Autor:Diògenes Laerci
  ...ap on va néixer, ja que si bé alguns creuen que el seu nom fa referència a la ciutat de Laertes, uns altres ho posen en dubte. ...obre els filòsofs [[presocràtics|presocràtics]] és prou deficient, excepte la que proporciona sobre [[Autor:Plató|Plató]], [[Autor:Aristòtil|Aristòti
  2 Ko (317 paraules) - 23:38, 7 oct 2019
• Cosmos
  ...lo Veintiuno, Buenos Aires, 1957, sobre tot cap. II: La nueva astronomía y la nueva metafísica, p. 31-59.) |Etiqueta=Filosofia general
  1 Ko (170 paraules) - 22:34, 17 maig 2018
• Autor:Hermes Trismegist
  ...me|gnòstic]] i [[esotèric|esotèric]] que van exercir una gran influència a la fi de l'antiguitat, en l'edat mitjana, i, especialment, durant el Renaixeme ...gist va sorgir de la identificació efectuada per la cultura grecoromana de la figura d'Hermes-Mercuri (missatger dels déus) amb el déu egipci Thoth o T
  3 Ko (433 paraules) - 21:45, 16 maig 2018
• Autor:Antístenes
  ...després, fervent deixeble de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], del que admirava la seva total independència de criteri i desenganxo dels béns materials. [[A ...nyspreaven el [[nomos|νόμος]] (''nomos'') i defensaven una vida conforme a la naturalesa.
  4 Ko (649 paraules) - 15:57, 18 set 2018
• Recurs:Resum d'Utopia
  ...no menys saludable que festiu, sobre el millor estat de la república i de la nova illa d'Utopia]. ...nlloc) –que comprèn 54 ciutats, com a comtats tenia Anglaterra–, situada a la ribera de l'Anidro (sense aigua), on els seus habitants, els Alaopolitas (c
  2 Ko (368 paraules) - 16:31, 16 maig 2018
• Demiürg
  ...rial preexistent, la [[matèria|matèria]] i el receptacle, i amb ells ell, «la més perfecta i millor de les causes», construeix l'[[univers|univers]] a ...tacle de tot el que neix i és generat»–, l'[[espai|espai]] o el conjunt de la matèria informe, i els [[element |elements]] materials (terra, aire, foc i
  3 Ko (559 paraules) - 16:13, 30 set 2018
• Arquetip
  ...són les formes exemplars de totes les coses, i són les idees que estan en la ment de [[Déu|Déu]]. ...ble a través de les seves rèpliques o còpies, és a dir, les obres, que són la seva manifestació o epifania.
  4 Ko (593 paraules) - 20:20, 3 nov 2018
• Psique
  ...t pels pitagòrics i prosseguit per Sòcrates i Plató es va reafirmar amb la filosofia de [[Autor:Descartes,_René(Cartesius)|Descartes]]. Per a més informació ...psíquic amb el [[Mental|mental]]. Des d'aquest punt de vista, l'estudi de la psique involucra el problema de les relacions entre [[Ment_-_cos,_relació|
  3 Ko (511 paraules) - 11:58, 13 juny 2018
• Providència
  ...Déu sobre les coses i l'home implica, en la filosofia grega, anul·lació de la [[llibertat|llibertat]] en l'home, qui, com a contrapartida, aconsegueix l ...confirmada pel magisteri eclesiàstic, sobretot en el concili Vaticà I, que la sosté contra l'[[ateisme|ateisme]] i el [[deisme|deisme]].
  3 Ko (431 paraules) - 17:39, 22 set 2018
• Virtut
  ...rtuós la voluntat és la que és bona» ([[Recurs:Cita de Philippa Foot|vegeu la citació]]). Les fonts de la doctrina sobre la virtut són [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sa
  3 Ko (479 paraules) - 15:40, 30 set 2018
• Autor:Capel·la, Marcià Mineo Fèlix
  |Cognom=Capel·la ...del Sol o més ençà del Sol; quan estan més enllà, Mercuri està més prop de la Terra que Venus i al revés, quan es troben cap al nostre costat del Sol. S
  2 Ko (267 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
• Autor:Colli, Giorgio
  ...osofia ''(1975) i, molt especialment, ''Filosofia de l'expressió'' (1969), la seva obra principal. ...gran centre d'interès, que li porten a una revisió de tota la història de la cultura, interpretada ara com a decadència en l'època moderna i contempor
  3 Ko (450 paraules) - 14:25, 6 feb 2018
• Autor:Hipàtia d'Alexandria
  ...l seu deixeble més famós, Sinesi (Συνέσιος), va aplicar les matemàtiques a la teoria neoplatònica de l'Un. |Etiqueta=Filosofia antiga
  2 Ko (268 paraules) - 16:08, 18 set 2018
• Autor:Eusebi de Cesarea
  ...a obra apologètica, és considerat el fundador de la història eclesiàstica. La seva ''Història de l'església'' és una important font documental, ja que ...utor:Porfiri|Porfiri]] (''Contra Porfiri'', obra en trenta llibres), i per la seva defensa de [[Autor:Orígenes|Orígenes]] (''Apologia d'Orígenes''). A
  2 Ko (359 paraules) - 15:49, 23 oct 2016
• Nous
  ...la veritat, mitjançant una ''visió'' intel·lectual, diferent, per tant, de la mera visió sensorial. Procedeix de l'infinitiu [[Grec::νοείν]], ''noe ...t el pensament. La realització d'aquesta activitat d'aprehensió directa és la [[noesi]]. En general, ''nous ''sol traduir-se per intel·lecte, pensament
  4 Ko (574 paraules) - 00:28, 6 feb 2018
• Opinió
  ...gnorar enfocaments contemporanis de [[filosofia de la ciència|filosofia de la ciència]] que consideren el coneixement, inclòs el científic, com una si
  4 Ko (712 paraules) - 17:49, 18 nov 2018
• Autor:Vasconcelos, José
  ...sitivisme|positivimo]] de la seva època, la qual cosa suposa una tornada a la [[metafísica|metafísica]] i a l'exaltació dels valors de l'esperit humà ...beix una missió universalitzadora. Manté tant per a la filosofia com per a la vida una finalitat preferentment ètica.
  3 Ko (519 paraules) - 13:21, 4 juny 2018
• Harmonia
  ...lògicas]], en aquest cas l'harmonia és l'ordenació de les parts conforme a la realització plena d'un [[fi]]. S'aplica, especialment, a l'àmbit [[estèt ...ató: textos sobre els nombres|veg. textos]] ). Aristòtil també va combatre la tesi pitagòrica de l'harmonia de l'ànima, ja que a aquesta se li atorga c
  3 Ko (467 paraules) - 15:27, 30 set 2018
• Ironia
  ...mitjà entre tots dos extrems, però la jactància és considerada pitjor que la ironia. ...l per a concebre, podia, no obstant això, mitjançant la ''maièutica, ''fer la labor de ''llevadora'' i il·luminar en les ments dels altres ([[Recurs:Pla
  4 Ko (704 paraules) - 12:09, 28 des 2017
• Autor:Críties
  ...dels Trenta. Va morir en la lluita contra els demòcrates que van derrocar la seva tirania l'any 403 aC, quan tenia al voltant de cinquanta anys. ...le. Com [[Autor:Protàgores|Protàgores]] creia en l'evolució progressiva de la humanitat deguda al seu propi esforç, sense necessitat d'intervenció del
  2 Ko (387 paraules) - 23:00, 7 set 2018
• Causa material
  ...s la matèria, el subjecte, mentre que el que distingeix el test del maó és la [[causa formal]], seva "forma" o l'essència pròpia de cada cosa. ...on a la precedent, és la causa final de les altres, el bé, perquè el bé és la fi de tota producció". (Aristòtil, ''Metafísica'', llibre 1, 3. El text
  3 Ko (557 paraules) - 16:24, 30 set 2018
• Autor:Trasímac
  ...stituïdes i instaura unes altres. Llavors ell és qui marca la llei. D'aquí la famosa sentència de Trasímac:
  2 Ko (389 paraules) - 12:21, 7 feb 2018
• Autor:Dumézil, Georges
  ...de mitologia comparada, creada especialment per a ell. Posteriorment, obté la càtedra de civilització indoeuropea. ...mite|mites]], als quals analitza estructuralment i els posa en relació amb la societat que els genera. A partir dels seus estudis es destaquen elements e
  2 Ko (375 paraules) - 17:51, 9 maig 2018
• Metempsicosi
  ...que l'ànima és la que va animant diversos i successius [[cos|cossos]]. En la majoria de les seves versions s'afirma que les característiques de les ree ...conseguir el camí de perfecció ètica i racional ([[Recurs:cita de Lessing: la metempsicosi|veg. citació]]). Més recentment ha estat defensada per Rudol
  2 Ko (366 paraules) - 02:32, 22 feb 2023
• Recurs:Heidegger Tales i el pou
  «S'explica de Tales, que mentre s'ocupava de la volta celeste i mirava cap amunt, va caure en un pou. Arran d'això, una en ...uríem de caracteritzar la pregunta «Què és una cosa?», com una pregunta de la qual les criades se'n riuen. I una criada també ha de tenir de què riure.
  1 Ko (239 paraules) - 13:09, 11 nov 2017
• Autor:Arquites de Tàrent
  ...ges que aquest va fer a la Magna Grècia per a conèixer els pitagòrics. Per la Carta VII de Plató sabem que Arquites va ser qui va intercedir davant el t ...onia]] musical i va ser el primer a aplicar les matemàtiques a l'estudi de la mecànica ([[Recurs:Diògenes Laerci: Arquites de Tàrent.|veg. text]]).
  3 Ko (490 paraules) - 01:18, 30 gen 2021
• Recurs:Llista llibres la metafísica Aristòtil
  {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Llista llibres la metafísica Aristòtil|Idioma=Español}} -La ciència a partir de principis i causes, classificació de les ciències, u
  1.023 octets (169 paraules) - 00:20, 9 abr 2015

Mostra (anteriors 100 | següents 100) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)