Accions

Explicació científica

De Wikisofia

És l'objectiu fonamental de tota ciència. Les ciències pretenen, substancialment i abans de res, donar explicacions sistemàtiques i bé fonamentades del màxim nombre possible de regularitats naturals. Per explicació cal entendre, en principi, tota resposta que segueix a un «per què?». Com les preguntes són ambigües i poden fer-se des de moltes perspectives, els tipus d'explicació que s'intenten són també múltiples. Normalment s'entén que les explicacions es fan recorrent a lleis i principis i que aquests són satisfactoris (veg. text). No són explicacions satisfactòries, i no són, per tant científiques, aquelles que recorren a la intervenció de poders o éssers imaginaris; les que provenen de l'anomenada «filosofia popular», o de la «saviesa popular» i les que són pròpies de les tècniques i sabers pràctics. Aquest tipus d'explicació ha complert la seva pròpia funció històrica, com a avantsala i preparació de la ciència (veg. text), però aquesta, assumint els mateixos objectius (entendre i explicar el món) ha millorat la manera de fer-ho (metodologia científica).

Segons Nagel, hi ha quatre models fonamentals d'explicació (veg. text):


1. Model deductiu:

Segons aquest model, l'elaboració del qual es deu principalment a Hempel i Oppenheim, i que va adoptar la concepció heretada de la ciència, les explicacions s'expressen en forma d'arguments deductius, en els quals les premisses, denominades explanans justifiquen necessàriament la conclusió, que es diu explanandum. Adopta el següent esquema:


1467.png


on I és la conseqüència lògica o explanandum, enunciat que descriu el fet igualment explanandum; L1, L2, ... són lleis generals i C1, C2, ... enunciats que descriuen fets particulars o condicions inicials, i que reben el nom d'explanans. Es diuen també explicacions nomològic-deductives (N-D), perquè suposen que el fet que ha d'explicar-se queda abastat o protegit per una llei (per aquest motiu també rebin el nom, donat per W. Dray, de model de llei protectora o de cobertura: Covering Law Model).

L'«explicació causal» –aquella que explica esmentant la causa d'un fenomen– es considera un cas especial d'aquest model. Si es tracta d'explicar un fet concret particular i el tipus de llei general utilitzat en la premissa (L1, L2, ...Lr) és una llei causal, per raó de la qual les condicions inicials (C1, C2, ...Ck) es converteixen en condicions suficients perquè es produeixi el explanandum, parlem de model causal nomològic-deductiu. Tot model causal és nomològic-deductiu, però no al revés.

(Veg. exemple ↓)

Suposem que volem explicar per què el braçalet d'Anna es va fondre quan es va escalfar a 1063 graus C. Podem fer-ho observant que el braçalet d'Anna és d'or i que les coses que són d'or fonen quan se les escalfa a la temperatura de 1063 graus. Podem exemplificar-ho de la següent manera:

Tots els objectes d'or, si s'escalfen a una temperatura igual o superior a 1063 graus C, fonen (llei general)

El braçalet d'Anna era d'or i va ser escalfat a 1063 graus C (condicions inicials)

_____________________________________________________________________________

J.H. Fetzer, Philosophy of Science, Paragon House, Nova York 1993, p. 79.


Segons Hempel, aquest model ha de complir amb determinades condicions (3 lògiques i 1 empírica):

El explanandum ha de ser una conseqüència (deductiva o probabilística) del explanans;

elexplanans ha de contenir almenys una llei general, en la qual es funda la força deductiva o probabilística del explanandum;

la premissa legaliforme del explanans ha de complir amb el requisit de contrastabilitat empírica (els seus enunciats han de ser contrastables);

el explanans ha de ser veritable (veg. text).


2. Model probabilístic

Explicació pròpia d'aquelles ciències que recorren a hipòtesis probabilístiques o estadístiques, per exemple, les lleis de l'herència (veg. text). En aquest cas, les lleis a les quals podem recórrer per a explicar el problema, a l'ésser de naturalesa probabilística o estadística, no permeten l'ús d'un esquema nomològic-deductiu. En aquells casos en què la premissa que té forma de llei és de caràcter estadístic, la conclusió, el explanandum, no es dedueix necessàriament i té només un valor de probabilitat (estadística); o el que és el mateix, el explanans implica al explanandum només amb un cert grau (per elevat que sigui) de probabilitat. Es tracta, per tant, d'un raonament inductiu i la classe d'explicacions que segueixen aquest model es denominen explicacions probabilístiques o inductivo-estadístiques (I-I), que gaudeixen de probabilitat inductiva o lògica, raó per la qual només confereixen versemblança.

Com que aquest model inductiu-nomològic admet la possibilitat de construir dues explicacions amb explanans lògicament compatibles, que els seus explanandum resulten lògicament incompatibles entre si

(Veg. exemple ↓)

La probabilitat que les persones exposades al contagi del xarampió contreguin la malaltia és alta

Joan va estar exposat al contagi del xarampió

===================================

Joan va contreure la malaltia

(la línia ======= indica conclusió inductiva)

______________________________________________________

C.G. Hempel, Filosofia de la ciència natural, Aliança, Madrid 1973, p. 92.|Cita=true}}

Suposem que Anna va tenir una infecció per estreptococs, però que es va recuperar després d'haver pres penicil·lina. Aquest resultat podria explicar-se admetent que l'afirmació general que la probabilitat de recuperar-se d'una infecció d'estreptococs després de prendre penicil·lina és igual a 0,9:

Anna tenia una infecció per estreptococs i va prendre penicil·lina

La penicil·lina guareix les infeccions per estreptococs amb una probabilitat del 0,9

============================================ 0,9

Anna es va guarir d'una infecció per estreptococs

Però bastaria que s'haguessin donat altres condicions perquè Anna no s'hagués recuperat de la infecció. També seria possible, llavors, explicar per què Anna no s'hauria recuperat, malgrat haver pres penicil·lina:

Anna va tenir una infecció d'estreptococs i va prendre penicil·lina, però el seu cep d'estreptococs no era sensible a la penicil·lina. La penicil·lina no guareix determinades soques d'estreptococs amb una probabilitat del 0,66

============================================ 0,66

Anna no es va guarir de la infecció per estreptococs

Aquesta possibilitat és el que Hempel va denominar «ambigüitat estadística de les explicacions inductivo-estadístiques» ________________________________________________________________

Cf. J.H. Fetzer,Philosophy of Science, Paragon House, Nova York 1993, p.66.


Hempel va precisar posteriorment que una explicació d'aquest tipus és bona només si mostra que la seva explanandum té una alta probabilitat d'ocórrer.


3. Model genètic

Propi de les ciències humanes d'àmbit històric, descriu la manera com ha evolucionat o variat al llarg de la història el explanandum, o objecte que ha d'explicar-se, a partir d'un altre anterior. En les premisses haurà d'incloure's un gran nombre de successos o fets particulars, que resultin pertinents amb el explanandum i que mantinguin amb ell una suposada relació de causa i efecte. Com tota explicació, feta segons el model deductiu, les premisses han d'incloure també alguna llei general (fortes tendències). Aquestes lleis generals seran normalment suposicions generals sobre relacions causals entre successos (veg. text).


4. Model funcional o teleològic

Explica el seu objecte propi (explanandum propi de la biologia, psicologia, antropologia i ciències socials humanes) en termes d'acció, funció o fi (telos). És distintiu dels sistemes als quals, d'alguna manera, s'atribueix «finalitat», o «intencionalitat». Es caracteritza per utilitzar expressions com: «amb la finalitat de...», «perquè...», etc. El que ha d'explicar-se (explanandum), en una explicació de tipus funcional, és una acció, segons aquella expressió: «la funció de x és fer i» (la funció del cor és bombar la sang en l'organisme). Se sol distingir entre explicació funcional i explicació teleològica.

Bas van Fraassen

L'explicació funcional considera fets generals del món animal que es refereixen a l'acció d'una part amb la intenció del funcionament del tot, mentre que l'explicació teleològica tracta de fets particulars d'individus dotats de la consciència de finalització (finalitat pròpia) o de conductes «activiformes» (que semblen tendir a un fi). L'una i l'altra solen oposar-se a les explicacions causals.

Alguns filòsofs actuals, seguint a Bas van Fraassen, pensen que la funció de la ciència és fer prediccions, no la d'oferir explicacions. Van Fraassen considera que les explicacions solament tenen un valor merament pragmàtic i psicològic, ja que actuen com a instruments conceptuals destinats a reduir la nostra ansietat davant l'inesperat, el sorprenent o meravellós.


Book3.gif Bibliografia bàsica.