Accions

Sil·logística

De Wikisofia

La revisió el 19:30, 21 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "zumbantes" a "brunzents")

Teoria de la lògica tradicional sobre el sil·logisme. La teoria és exposada per vegada primera en l'obra d' Aristòtil, Analítics primers, es desenvolupa al llarg de l'Edat Mitjana, en la filosofia escolàstica, i el seu estudi i desenvolupament constitueix la part més important de la lògica antiga. Alguns filòsofs, com Bacon, Descartes, J.S. Mill i uns altres, l'han constituït en objecte preferent de les seves crítiques, per considerar que les seves demostracions són una mera petició de principi, però no deixa de ser la part de la lògica més venerable i tradicional, en la qual s'han exercitat la major part de ments il·lustres i, posada en relació amb altres parts de la lògica, no deixa de ser una de les seves qüestions més centrals. La lògica moderna, d'altra banda, li ha dedicat sistemes axiomàtics formalitzats.

Si se la contempla des de la perspectiva de la lògica de classes, un sil·logisme suposa relacions d'inclusió i intersecció entre tres classes: les representades pel terme subjecte, el terme predicat i el terme mitjà.

Si se la contempla des de la perspectiva de la lògica d'enunciats, un sil·logisme és un condicional format per la conjunció de les premisses que impliquen a la conclusió.

Si se la contempla des de la perspectiva de la lògica cuantificacional, un sil·logisme categòric és un raonament compost per enunciats quantificats (pels quantificadors «tots» i «alguns», o generalitzador i particularitzador) que impliquen la conclusió.

Com lògica de predicats, o de termes, analitza l'estructura de conjunts d'enunciats composts de subjecte, còpula verbal i predicat, que constitueixen raonaments. El raonament basat en enunciats categòrics es diu sil·logisme categòric, compost per dos premisses i una conclusió. Les premisses contenen, a més del subjecte i el predicat, un terme comú a ambdues, o mitjà, mentre que la conclusió es compon del subjecte d'una de les premisses i del predicat de l'altra, desapareixent el terme mitjà

veure exemple ↓
Cap quadrúpede sap xiular
Alguns gats són quadrúpedes
________________________________________
Alguns gats no saben xiular (L. Carroll)


Cap fòssil pot estar traspassat d'amor
Una ostra pot estar traspassada d'amor
____________________________________
Les ostres no són fòssils (L. Carroll)

exemple

En un sil·logisme, com el següent :

Tots els homes són mortals
Els filòsofs són homes
_______________________________________
Per tant, els filòsofs són mortals

s'observa el següent esquema lògic:

3350-1.png

on S, «filòsofs», és el terme subjecte, P, «mortals», el terme predicat i M, «homes», el terme mitjà.

Segons el ja que ocupa el terme mitjà, es distingeix quatre figures del sil·logisme

3350-3.png

I atès que cadascun dels enunciats categòrics, que componen les premisses i la conclusió, pot variar segons la quantitat i la qualitat, això és, poden ser universals o particulars i afirmatius o negatius, les quatre figures donen un total de 256 combinacions possibles, o maneres, dels quals només 19 es consideren sil·logismes vàlids o correctes

veure exemple ↓

De la primera figura:

Totes les criatures brunzents són molestes
Totes els mosquits són brunzents
__________________________________
Totes els mosquits són molests


De la segona figura:

Tots els que canten com a canaris són melodiosos
Cap cigne és melodioso
___________________________________________
Cap cigne canta com un canari


De la tercera figura:

Tots els lleons són reis de la selva
Alguns lleons són exhibits en el circ
________________________________________________
Alguns animals exhibits en el circ són reis de la selva


De la quarta figura:

Cap fòssil canta cançons romàntiques
Algú que canta cançons romàntiques és sensible
___________________________________________
Algú sensible no és un fòssil

exemple

Recordant que els tipus d'enunciats categòrics s'exemplifiquen mitjançant les lletres A, I, I i O, les maneres vàlides són els següents:

3350-4.png

La validesa dels sil·logismes exigeix l'observança de diverses regles:

1. Almenys una premissa ha de ser afirmativa

2. Si una premissa és negativa, la conclusió ha de ser negativa.

3. Si una premissa és particular, la conclusió ha de ser particular.

4. El terme mitjà ha de ser universal almenys una vegada.

5. Si un terme és universal en la conclusió, ho ha de ser també en la premissa corresponent

veure exemple ↓

En l'exemple de Lewis Carroll:

Tots els lleons són fers
Alguns lleons no beuen cafè
_____________________________________________
Algunes criatures que beuen cafè no són feres


La conclusió és incorrecta (hauria de ser «algunes criatures feres no beuen cafè») perquè no compleix amb la regla 4: un terme que es pren en la seva accepció universal en la conclusió («no són feres»), s'ha pres com a particular en la premissa major.

400px

La conclusió correcta hauria de ser:

«Algunes criatures feres no beuen cafè».

exemple

ja que els termes, subjecte i predicat, d'un enunciat designen classes, un sil·logisme pot interpretar-se com una relació entre classes; els seus enunciats poden representar-se mitjançant els diagrames de Venn

veure exemple ↓

Tot S és P

3350-5.png

Cap S és P

3350-6.png

Algun S és P

3350-7.png

Algun S no és P

3350-8.png

exemple

, i la qüestió de la validesa dels raonament sil·logístics pot resoldre's mitjançant aquests mateixos diagrames

veure exemple ↓

Fitxer:I3682-2.png

La conclusió correcta hauria de ser:

«Algunes criatures feres no beuen cafè».

(veure exemple).

Si contemplem els sil·logismes des de la perspectiva de la lògica d'enunciats, poden considerar-se com una implicació, que el seu antecedent és una conjunció. La seva validesa, en aquest cas, pot demostrar-se amb les taules de veritat:

Així, l'exemple abans proposat és una tautologia :

3350-9.png

Els enunciats categòrics poden ser també vists des de la lògica de quantificadors, passant a adquirir la següent forma lògica:

3350-10.png

En aquest cas, la validesa dels sil·logismes es resol recorrent a la lògica cuantificacional o lògica de cuantores

veure exemple ↓

El sil·logisme de la primera figura:

Totes les criatures brunzents són mal acollides
Tots els mosquits són brunzents
_____________________________________
Tots els mosquits són mal acollits


pot resoldre's de la següent manera:

3350-11.png

El sil·logisme de la segona figura:

Tots els que canten com a canaris són melodiosos
Cap cigne és melodioso
___________________________________________
Cap cigne canta com un canari


pot escriure's com:

3350-12.png

El sil·logisme de la tercera figura:

Tots els lleons són fers
Alguns lleons són exhibits en el circ
_________________________________
Alguns animals exhibits en el circ són fers


pot escriure's de la següent manera:

3350-13.png


En eliminar el particularitzador en la línia 4, ha d'iniciar-se una subderivació que permeti introduir, com succeeix en la línia 9, el quantificador existencial. Així es compleix la condició *2, de les regles del càlcul de la lògica de predicats (veure les regles al final).

El sil·logisme de la quarta figura:

Cap rondalla és terrible
Hi ha coses terribles que són seductores
__________________________________
Hi ha coses seductores que no són rondalles


pot escriure's de la següent manera:

3350-14.png

En eliminar el particularitzador en la línia 4, ha d'iniciar-se una subderivació que permeti introduir, com succeeix en la línia 9, el quantificador existencial. Així es compleix la condició *2, de les regles del càlcul de la lògica de predicats (segons les regles que es mostren a continuació).


S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent

exemple