Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, valors de»
De Wikisofia
m (bot: -veure exemple +veg. exemple) |
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats) |
||
| Línia 43: | Línia 43: | ||
| − | === | + | === Vegeu termes relacionats. === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[certesa|certesa]] | [[certesa|certesa]] | ||
Revisió del 09:33, 16 set 2017
També anomenats «valors veritativos»: la doble possibilitat de l'enunciat de ser veritable o fals. L'enunciat veritable té el valor de veritat, i l'enunciat fals el valor de falsedat. La lògica tradicional, que es funda en el principi de bivalència, admet només aquests dos valors. També el valor de veritat o falsedat que rep una fórmula lògica en rebre una interpretació.
La lògica d'enunciats es diu veritativo-funcional perquè el valor de veritat dels seus enunciats depèn de les connectives definides com una funció de veritat; aquestes funcions es defineixen mitjançant taules de veritat
(veg. exemple 1 ↓)
El valor de veritat de l'enunciat
es decideix mitjançant la següent taula de veritat:
i
(veg. exemple 2 ↓)
Les taules de veritat lògiques posen de manifest com les connectives són símbols veritativo-funcionals, o símbols que designen una funció veritativa entre un enunciat compost i els valors de veritat:
Així, per a l'enunciat:
[math]\displaystyle{ p \rightarrow{q} (p \vee q) }[/math]
la taula de veritat és
Altres lògiques admeten més de dos valors; per exemple, la lògica trivalent de Lukasiewicz, que admet veritable, fals i indeterminat.
i
(veg. exemple ↓)
Veure enunciat veritativo-funcional.
Vegeu termes relacionats.