Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 84 de 84
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

  • |Nom=Kant: el temps com forma El temps no és sinó la forma de la intuïció i, consegüentment, la forma dels objectes en tant que fenòmens.
    423 octets (70 paraules) - 12:49, 18 oct 2017
  • El tiempo no es sino la forma de la intuición y, consiguientemente, la forma de los objetos en cuanto fenómenos.
    114 octets (22 paraules) - 23:33, 24 maig 2017

Coincidències de text de pàgina

  • |Nom=Kant: el temps com forma El temps no és sinó la forma de la intuïció i, consegüentment, la forma dels objectes en tant que fenòmens.
    423 octets (70 paraules) - 12:49, 18 oct 2017
  • ...l'[[esquema|esquema]]. L'esquematisme permet no només pensar els fenòmens com a «substància», «causa», etc., sinó que permet que realment els fenò
    1 Ko (175 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • |Nom=Kant: el temps ...nsiderem com a ''objectes dels nostres sentits''. [...] Consegüentment, el temps no és més que una condició subjectiva de la nostra humana intuïció [..
    833 octets (136 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
  • [[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]] ...gia [[transcendental|transcendental]] que sosté que l'experiència d'alguna forma és produïda pel mateix [[subjecte |subjecte]] i una lògica transcendenta
    2 Ko (300 paraules) - 11:22, 13 oct 2017
  • Forma d'argumentar que, partint d'una [[Conclusió|conclusió]] que ja s'accepta, ...a|categories]] per al coneixement de l'experiència, ja que ''sense elles'' el coneixement ''a priori'' no seria possible.
    3 Ko (399 paraules) - 22:32, 17 maig 2018
  • <small>(del grec σχῆμα, forma o figura)</small> ...eva qualitat, sinó per la seva ordre i, especialment pel seu ''esquema'' o forma. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] va utilitzar aquest terme per a designar l
    3 Ko (454 paraules) - 11:01, 13 oct 2017
  • ...ocions fonamentals de [[causalitat|causalitat]], [[espai|espai]] i [[temps|temps]], durant l'estadi denominat de les operacions concretes. ...coanàlisi]], construcció és aquell aspecte de la teràpia analítica, entesa com a [[hermenèutica|interpretació]], que persegueix recrear en la consciènc
    2 Ko (344 paraules) - 19:59, 1 des 2019
  • El [[referent|referent]] del [[signe|signe]] lingüístic, el denotat per ell; el ''significatum'' del triangle lingüístic d'Ogden i Richards ([[triangle l ...] i el [[temps|temps]], què és la [[veritat|veritat]], com coneix l'home i com ha respost a això al llarg de la [[història|història]] ([[Recurs:Heidegg
    2 Ko (370 paraules) - 16:16, 21 ago 2018
  • ...os (de vegades, aquesta sensibilitat, així com la cenestesia es cataloguen com a sensibilitat visceral, i la sensibilitat ''exteroceptiva'', que capta les ...uïció dels objectes: l'[[espai|espai]] i el [[temps|temps]] ([[Recurs:cita Kant 10|veg. citació]]). Clàssicament s'ha interpretat que la sensibilitat és
    3 Ko (498 paraules) - 17:54, 29 oct 2023
  • |Nom=Kant: el principi de causalitat ...ei de la causalitat. Els fenòmens només són, doncs, possibles, considerats com a objectes de l'experiència, en virtut d'aquesta mateixa llei.
    2 Ko (428 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
  • ...[[temps|temps]] determinats, perquè res no es percep fora de l'espai i del temps, o res que no sigui espaciotemporal pot ser percebut. ...s empíric; la forma és la manera com pot conèixer-se el que és empíric. La forma no és sensació, sinó una condició –[[transcendental|transcendental]]:
    10 Ko (1.691 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • ...iversal és aquell que pot aplicar-se a la totalitat del seu univers (entès com a totalitat determinada). ...a l'entitat abstracta, encara que també s'ha considerat com a mer terme o com un signe que actua en lloc dels particulars.
    2 Ko (385 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
  • ...es en l'epiteli mucós de la llengua (en punta, costats i part posterior) i el paladar tou, que per contacte amb alguna substància en solució produeixen ...l|text 1]], [[Recurs:Kant: validesa universal del gust|text 2]] i [[Recurs:Kant:bellesa_lliure_i_bellesa_adherent|text 3: bellesa lliure i bellesa adherent
    3 Ko (559 paraules) - 23:20, 28 set 2020
  • .... El problema [[epistemologia|epistemològic]] propi de la teologia està en el valor, funció i sentit que puguin tenir [[argument |arguments]] racionals ...a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:cita Aristòtil 6|veg. citació]]) com a sinònim de «filosofia primera», es difon, en l'àmbit cristià, princi
    2 Ko (248 paraules) - 00:19, 26 set 2018
  • ...de l'Antiguitat, la major part dels metafísics es va deixar seduir per la forma verbal –i amb això predicativa– de la paraula ''ser'',i en conseqüèn ...la metafísica mediante el análisis lógico del lenguaje'', en A.J. Ayer, ''El positivismo lógico|Cita=true}}
    2 Ko (323 paraules) - 14:01, 22 oct 2017
  • {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la intuïció sensible|Idioma=Español}} ...es refereixi als objectes, la ''intuïció'' és el modus per mitjà del qual el coneixement es refereix immediatament a aquests objectes i és allò a què
    1 Ko (199 paraules) - 00:25, 20 maig 2018
  • ...cosa, per també de [[Grec::ὑποκείμενον]], ''hypokhéimenon'', el subjecte o el substrat)</small> ...ble introductor del terme en l'ús filosòfic, en principi, el real existent com a individu, encara que la noció varia al llarg de la seva obra filosòfica
    5 Ko (745 paraules) - 18:06, 14 maig 2020
  • ...el que, a més de mantenir parts interrelacionades, es relaciona també amb el medi ambient, una de les seves principals característiques és que suposa ...sistema <ref>El saber només és real i només pot exposar-se com a ciència o com a sistema.[...]
    3 Ko (487 paraules) - 10:14, 1 oct 2018
  • ...n'' o ''stadion'', que significa primer una longitud determinada i després el lloc que ocupa la mateixa)</small> ...-temps: un univers dotat de les tres dimensions de l'espai newtonià més el temps.
    8 Ko (1.244 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
  • ...{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Schopenhauer: el món com a voluntat i representació|Idioma=Español}} ...a tenir per condició al subjecte, i a no existir més que per al subjecte. El món és representació.
    4 Ko (802 paraules) - 13:25, 22 oct 2017
  • ...que tota sensació ha de posseir una certa [[extensió|extensió]] en l'espai-temps i una certa intensitat en els sentits, per exemple, temperatura, duresa, ll ...de transformació, entès segons la [[dialèctica|dialèctica]] materialista, el formula [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conv
    6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • <center>'''Tots els interessos de la meva raó (tant els especulatius com els pràctics) es resumeixen en les tres qüestions següents: La resposta de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] a la pregunta ''Què puc esperar?'', que es planteja després d'haver-se
    11 Ko (1.819 paraules) - 00:18, 15 jul 2020
  • ...ieb|Fichte]] radicalitzarà aquesta tesi kantiana i entendrà l'objectivació com l'activitat pròpia del [[jo|jo]] que «posa» els objectes. ...ivació en el segon dels sentits que hem esmentat al principi, i l'entendrà com a realització. Per Hegel la realitat és la realització de la Idea que, d
    5 Ko (837 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
  • ...l'adequació entre mitjans i finalitats, i que aquesta teoria considera en el fons «irracional», neix de la tendència de domini de l'home i no és ade ...lm Friedrich|Hegel]] i [[Autor:Marx, Karl|Marx]], que conceben la història com [[teleologia|teleològicamente]] predeterminada.
    6 Ko (1.053 paraules) - 22:53, 30 set 2018
  • ...r'', sinó la ''diferència''; el ser com a diferència, el ser com a [[temps|temps]]. ...spectes de la noció psicològica d'[[inconscient|inconscient]] i en pintors com Bacon, es defineixen implícitament o explícitament aspectes clau de l'àm
    5 Ko (734 paraules) - 14:34, 9 maig 2020
  • ...sWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Carlo Rovelli: l'ordre del temps|Idioma=Català}} ...er tan clarament sobre el passat, sobre el temps, si estem sempre només en el present? Aquí i ara, no hi ha ni passat ni futur. On són? La conclusió d
    9 Ko (1.618 paraules) - 19:52, 1 des 2019
  • <small>(del llatí ''qualitas'', manera de ser, que tradueix el grec ποιότες, ''poiotes'')</small> ...denominés també formes accidentals de les coses, per oposició a la [[forma|forma]] substancial.
    6 Ko (930 paraules) - 10:58, 7 feb 2018
  • ...part del [[subjecte |subjecte]], es distingeix, segons l'ordre o nivell en el fet que aquesta captació es produeix, entre coneixement ''sensible'' i con ...mals com l'home, però la percepció humana està directament relacionada amb el pensament.
    7 Ko (1.061 paraules) - 15:02, 23 ago 2018
  • <small>(del llatí ''limes'', el punt final d'una cosa o la seva acotació)</small> ...és un tipus de límit, però no tot límit és principi» ([[Recurs:Aristòtil: el límit|veg. text d'Aristòtil]]). Estenent la classificació aristotèlica,
    5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
  • ...ecíficament, al [[cos|cos]]. Però definir la ment (o el [[mental|mental]]) com a oposat a matèria (o material) o a cos (o corporal), a part dels probleme ...ment filosòfic d'aquesta qüestió, diferents ciències estan interessades en el tema, especialment la biopsicologia, la ciència cognitiva, la [[intel·lig
    5 Ko (853 paraules) - 17:39, 22 set 2018
  • ...que l'enteniment coneix abans de tota experiència. [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] divideix la '' Lògica transcendental'' en «lògica de la veritat» (Ana ...intètics a priori]] en la física?, i Quines condicions ''a priori'' suposa el coneixement intel·lectual?
    19 Ko (3.141 paraules) - 00:17, 26 set 2018
  • |Nom=Kant: els judicis sintètics a priori ...el predicat constitueix alguna cosa completament diferent del que penso en el simple concepte de cos en general. [...]
    3 Ko (541 paraules) - 17:40, 22 set 2018
  • ...ès igualment a una raó, però en el sentit de la ''raó matemàtica ''(entesa com a proporció, per exemple). ...ió,'' i implicarà una ''jerarquització''. D'aquesta manera, l'ordenat serà el jerarquitzat segons cert principi.
    11 Ko (1.728 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • ...v}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Schopenhauer: el temps i la mort.|Idioma=Español}} ...nconcebible; però per què ha de ser-ho més que la teva existència actual i el camí que t'ha portat a ella? Per què dubtar que les vies secretes que est
    7 Ko (1.201 paraules) - 18:12, 28 feb 2019
  • ...ia amb l'[[eternitat|eternitat]], entesa com a prolongació indefinida del temps. ...duració equivalia a la persistència de les coses en la seva realitat, i el temps seria la mesura de la duració.
    12 Ko (2.017 paraules) - 17:34, 22 set 2018
  • ...dre com «si C, ''necessàriament'' E». Aquesta ''necessitat'' és exactament el que [[Autor:Hume, David|David Hume]] va rebutjar en la seva crítica al con ...«[[creença|creença]]», tan irracional, tan sense justificar racionalment, com els sentiments d'amor i d'odi. Més tard, la psicologia anomenarà a una cl
    9 Ko (1.531 paraules) - 13:21, 4 juny 2018
  • ...la resta –el relatiu– es justifica per relació a un absolut. Quan és entès com una [[entitat|entitat]] que es considera perfecta en qualsevol aspecte, se ...ser mogut i en la de suposar-la començament absolut de la sèrie, que evita el [[regressió a l'infinit|''regressus in infinitum'']].
    7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
  • ...egeu la citació]]) l'identifica amb tota la [[real|realitat]], que descriu com una, contínua i immòbil, i l'oposa simplement al [[no-res]], o al que no ...a més entre un conjunt d'idees fonamentals (la d'existència, juntament amb el moviment, la quietud, la igualtat i la diferència; ''Sofista'').
    14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
  • ...en el terreny teòric, el coneixement sorgeix de les condicions que imposa el subjecte. Si la justificació del coneixement es deu a un examen, o crític ...tafísica dels costums'' (1785). L'[[Ètica|ètica]], o la moralitat, tal com Kant l'entén, ha de ser formal i ''a priori; ''només una ètica així pot ser
    23 Ko (4.028 paraules) - 14:59, 3 nov 2018
  • ...olts», fet que destaca que és una noció elaborada que ha d'haver sorgit de forma relativament tardana en l'evolució cultural humana, encara que existeixen ...'altra banda, el que els ''numerals'' puguin tractar-se com a noms propis, com si «cinc», «set» o «dotze», tinguessin alguna classe d'existència.
    15 Ko (2.422 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
  • ...na teoria sobre la [[percepció|percepció]] (sobre que les coses no són tal com apareixen). ...ana]], entre d'altres, van respondre a aquest realisme amb ''Assaigs sobre el realisme crític'' (1920).
    7 Ko (1.142 paraules) - 12:02, 13 juny 2018
  • ...est motiu, fins i tot un problema aparentment tècnic, com el de determinar com i quan succeeix la mort, involucra una sèrie de pressupostos filosòfics i ...'una perspectiva religiosa s'ha tractat el tema relacionant-lo amb nocions com les de resurrecció, vida eterna i, en general, amb una suposada existènci
    13 Ko (2.171 paraules) - 18:50, 30 set 2018
  • ...saber intel·lectual pot entendre's, a la manera de [[Autor:Plató|Plató]], com a aplicat a aquell que ''desitja'' o està àvid de saber ([[Recurs:Cita_Pl ...e la història ([[Recurs:Popper:_la_filosofia_com_a_actitud_crítica_1|vegeu el text de Popper]]).
    8 Ko (1.309 paraules) - 16:34, 27 abr 2023
  • |Nom=Kant: les antinòmies ([[Recurs:Kant: antinòmies (resum)|Veg. resum]])
    16 Ko (2.978 paraules) - 08:19, 25 nov 2018
  • ...dre el camp del coneixement; és una il·lusió ''inevitable'' i ''natural'' –com la de veure la lluna major quan està sobre l'horitzó–, però a la «Dia ...ut incondicionat'', en el qual la raó pugui trobar la seva pròpia unitat i el seu repòs. Però per a aquestes síntesis no hi ha conceptes adequats, ja
    22 Ko (3.699 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
  • ...]], en ''Assaig sobre els costums i l'esperit de les nacions'' (1756), amb el qual se significa l'esforç que els homes fan per a comprendre la [[històr ...«historiador» vulgui donar al succés. Els successos sols són la història i el seu [[sentit|sentit]], sense més, i la història és preferentment històr
    13 Ko (2.245 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • ...facultats fonamentals de l'«esperit» humà. La fonamentació kantiana revela el següent: fundar la metafísica és igual a preguntar per l'home, és a dir ...ò, de moment, només es conclou d'això que l'antropologia desenvolupada per Kant és una antropologia empírica i no una antropologia que satisfaci la probl
    15 Ko (2.584 paraules) - 17:39, 22 set 2018
  • ...erpreta la [[història|història]], no a la manera de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], assenyalant les seves condicions [[a priori |''a priori'']], sinó remet ...nda, en ser un autor acadèmic i de producció molt dispersa se li concedeix el qualificatiu de «filòsof de la cultura».
    6 Ko (886 paraules) - 11:48, 13 oct 2017
  • ...|enunciat]] (empíric) és veritable (manera epistemològica de decidir sobre el que s'entén per «real»). ...R. Popper]] sobre món 1, món 2 i [[mons 1,2 i 3|món 3]] ([[Recurs:Popper i el món 3|veg. text]]).
    6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
  • {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant, Immanuel: només l'home és subjecte de deures|Idioma=Español}} ...malentès arriba en confondre el seu deure ''respecte a'' altres éssers amb el seu deure ''cap a'' aquests éssers.
    4 Ko (623 paraules) - 07:57, 7 feb 2018
  • ...stions de fet]]. Tal com planteja Hume el problema, podríem preguntar-nos: Com podem saber alguna cosa sobre fets no observats? ...passat reforça la nostra confiança en l'èxit d'aquesta mateixa creença en el futur.
    13 Ko (2.047 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • ...Paul|Michel Foucault]] que era «l'únic esperit filosòfic de França», i que el segle XX seria deleuzià. ...Ponty,_Maurice|M. Merleau-Ponty]] i J. Hyppolite en la Sorbona. Va exercir com a professor de filosofia a diverses ciutats de províncies, i posteriorment
    13 Ko (2.158 paraules) - 14:34, 9 maig 2020
  • ...icologia, és a dir, comentaris i tractats de teòlegs i filòsofs del nostre temps sobre la perfecció de l'home i del seu ànim, i sobretot de l'origen d'aqu ...e la filosofia, millorant no obstant el tractament que li donés Aristòtil, com a part de la física.
    10 Ko (1.488 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • ...e de la «Académie des sciences morals et politiques», en 1961 se li atorga el «Gran Prix National des Lettres». ...orel i [[Autor:Brunschwicg, Léon|Léon Brunschvicg]]. Concep el coneixement com una relació dialèctica entre [[raó|raó]] i [[experiència|experiència]
    7 Ko (1.106 paraules) - 13:21, 4 juny 2018
  • ...ell apareix com un dels nexes bàsics d'unió entre el pensament filosòfic i el científic. ...nar una definició que unifiqui tal successió de significats, de manera que el que procedeix és una consideració de tipus històric.
    35 Ko (5.954 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
  • ...riència). A [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] es deu el seu ús en filosofia en el sentit actual: anomena a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] «principal repres ...dels seus plantejaments– que «tot és cos» no permet començar i justificar el coneixement si no és a partir de la [[sensació|sensació]].
    13 Ko (2.148 paraules) - 17:14, 16 març 2018
  • ...«lògica» de Hegel. I el que en altre temps es va arrencar als fenòmens en el suprem esforç del pensament, encara que fragmentàriament i en primeres ar ...ntiguitat, es va convertir en una cosa comprensible de seu i tan clara com el sol, fins al punt que a qui segueix fent encara la pregunta se'l titlla d'e
    7 Ko (1.190 paraules) - 12:29, 19 maig 2020
  • |Cognom=Kant ...at, encara que d'orientació moderada, s'encarrega de la formació del petit Kant, continuant l'educació iniciada per la mare.
    25 Ko (4.231 paraules) - 00:29, 17 nov 2020
  • ...ikhé'']], buf, alè, vida), s'entén comunament el principi vital del cos, o el principi immaterial que es considera [[origen de la vida|origen de la vida] ...a claredat el greu problema de les relacions entre l'[[Cos_i_ànima|ànima i el cos]], o problema de la [[ment - cos, relació|relació ment-cos]].
    15 Ko (2.607 paraules) - 21:01, 1 nov 2019
  • ...va ingressar en l'Institut de Sociologia de Colònia. Finalment va exercir com a professor a Frankfurt, ciutat en la qual va morir. A més de les esmentad El seu pensament va experimentar diversos canvis al llarg de la seva vida i, g
    13 Ko (2.208 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • ...y, el darrer filòsof sistemàtic que crea un sistema filosòfioc, considerat com un dels més grans i importants filòsofs. ...natural''). En 1802, exposa la seva primera filosofia de la història en ''El sistema de la moralitat social''.
    24 Ko (3.969 paraules) - 17:11, 23 juny 2021
  • ...losòfica que considera l'[[home|home]] ([[Grec::ἄνθρωπος]], ''anthropos'') com a objecte d'estudi en una perspectiva global. ...ar una reflexió sobre l'ésser humà en la seva globalitat, capaç d'explicar com aquest ésser humà és la condició de possibilitat de tals ciències i, e
    17 Ko (2.735 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
  • ...volvere'', desenvolupament, desenrotllament o pas d'un estat a un altre de forma gradual o a poc a poc. En aquest sentit s'oposa a [[Revolució|revolució]] El terme ''evolucionisme'' significaria, doncs, acceptació de processos evolu
    16 Ko (2.536 paraules) - 18:07, 25 feb 2020
  • ...tes coneguts, siguin reals, com les coses físiques del món, siguin ideals, com els nombres i les figures geomètriques, són, en tant que coneguts, indepe ...a ''possibilitat del coneixement'': Existeix en realitat tal relació entre el subjecte humà que coneix i l'objecte conegut?
    21 Ko (3.472 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
  • ...sa seva i Ginebra, després d'arribar tard a la ciutat i veure des de lluny com se li tanquen les portes, i als seus setze anys es llança al món aventura ...France» la convocatòria d'un premi de moral per l'Acadèmia de Dijon, sobre el tema «Si l'establiment de les ciències i les arts han contribuït a depur
    19 Ko (3.134 paraules) - 18:23, 8 gen 2019
  • ...'' o ''idea''), significant tant el fet de veure alguna cosa (amb la ment) com l'aspecte o les característiques d'allò que es contempla.
    19 Ko (3.108 paraules) - 16:32, 12 juny 2018
  • ...stic i el concepte és una relació arbitrària, la relació que es dóna entre el [[concepte|concepte]] i l'objecte, és necessària i universal. Per part se ...n l'època moderna: com a exègesi o interpretació dels textos [[el sagrat i el profà|sagrats]] que, o bé és exègesi literal (que atén a l'anàlisi li
    11 Ko (1.848 paraules) - 14:16, 9 maig 2020
  • ...olítics, tecnològics i culturals en general. Va morir a Niembro (Astúries) el diumenge 7 d'agost de 2016. ...crita per [[Autor:Sacristán Luzón, Manuel|M. Sacristán]]; aviat apareixen, com a obres més importants, ''Etnologia i utopia ''(1971), ''Assaig sobre les
    11 Ko (1.768 paraules) - 17:41, 27 nov 2018
  • {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: els judicis sintètics a priori en les ciències|Idioma=Español}} ...S LES CIÈNCIES TEÒRIQUES DE LA RAÓ CONTENEN JUDICIS SINTÈTICS'' A priori'' COM A PRINCIPIS
    19 Ko (3.312 paraules) - 18:19, 28 feb 2019
  • ...m|''verum ipsum factum'']], que pot interpretar-se com «l'home entén només el que ell mateix ha fet». ...marcs de referència, sistemes de representació o formes d'actuar que donen forma al nostre registre dins d'ell i la nostra interacció amb ell.
    31 Ko (4.999 paraules) - 13:57, 7 juny 2020
  • ...cut a París. En 1924 ingressa en l'École Normal Supérieure, on troba amics com [[Autor:Aron, Raymond|R. Aron]], G. Canguilhelm, J. Hyppolite, [[Autor:Merl ...s i les de Sartre i el confrontamiento entre el sentit de la «rebel·lia» i el de la «revolució».
    20 Ko (3.325 paraules) - 14:20, 9 maig 2020
  • [''El dret, un element fonamental de la comunitat política; en la seva esfera es
    29 Ko (5.027 paraules) - 16:25, 21 set 2020
  • ...versal per a la ciència, el desenvolupament de l'àlgebra i l'aritmètica en el s. XIX, o desenvolupament de la matemàtica de la lògica, i les investigac ...ca primera'', I, 1, cap. 4, ''Obres'', Aguilar p. 277. [[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme|veg. text]].
    19 Ko (3.109 paraules) - 10:48, 9 oct 2018
  • ...cies. Russell va guanyar el litigi i aquestes conferències es van publicar com la coneguda i difosa ''Història de la filosofia occidental ''(1945).
    22 Ko (3.626 paraules) - 17:33, 22 set 2018
  • ...ltura), mentre que a França i Gran Bretanya es preferia, en aquest sentit, el terme «[[civilització|civilització]]». ...''tradició.'' 5) Tot això queda superat per la noció actual de cultura tal com ha estat formulada, en general, des de l'[[antropologia|antropologia]] i,
    34 Ko (5.545 paraules) - 17:54, 27 nov 2018
  • ..., impartit pel professor Ernst Tugendhat a la Universitat Lliure de Berlín el 1982, que es va publicar en portuguès en Maria Clara Dias (coord.), ''O qu ...ència universal: apunta d'alguna manera al tot. Pel mètode: es radicalitza el punt de vista de la fonamentació.
    79 Ko (14.008 paraules) - 16:34, 18 maig 2023
  • ==='''Idealisme en Kant i Hegel'''=== ...no és un mentalisme, sinó l'afirmació de la presència operant de la raó en el món i, per tant, de la intel·ligibilitat de les coses naturals i humanes.
    63 Ko (10.968 paraules) - 00:39, 25 set 2020
  • ...r''). La versió en castellà es pot consultar a: http://redaprenderycambiar.com.ar/derrida/textos/husserl_fenomenologia.htm ...rpretació especulativa. La paraula «metafísica» freqüentment qualifica, en el llenguatge de Husserl, la dissimulació de les coses mateixes, del seu sent
    46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
  • {{RecursBase|Nom='L’experiència estètica com a objecte|Idioma=Català}} <center>''L’experiència estètica com a objecte.''</center>
    48 Ko (8.716 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
  • ...ressa per les matemàtiques i la física. En la seva joventut simpatitza amb el socialisme i, per espai de dos o tres mesos, s'adhereix al comunisme. ...[[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre el que és ciència i el que no és [[ciència|ciència]].
    29 Ko (4.794 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • ...mbdues, provinents de la península Ibèrica, que Espanya i Portugal imposen com a cultura a les colònies dels seus respectius imperis. Neix aquesta filoso ...tància dins del corrent escotista i, pel seu naixement a Santiago de Xile, el primer filòsof pròpiament dit del continent americà.
    44 Ko (6.830 paraules) - 14:35, 9 maig 2020
  • {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: bellesa lliure i bellesa adherent=Español}} ...ext de la conferència de la «Inaugural lecture» a la Universitat d'Oxford el 31 d'octubre de 1958, i publicada aquest mateix any per "Clarendon Press".
    149 Ko (26.927 paraules) - 22:58, 22 juny 2021