Accions

Coneixement científic

De Wikisofia


El produït per l'activitat humana que anomenem ciència. Les seves principals característiques es defineixen dient que es tracta d'un coneixement racional, metòdic, objectiu, verificable i sistemàtic, que es formula en lleis i teories, i és comunicable i obert a la crítica i a l'eliminació d'errors (veg. text). Com a coneixement racional i objectiu que és, es realitza segons enunciats descriptius, que es refereixen a fets del món material, que poden ser veritables o falsos, i la veritat dels quals és controlable i demostrable; en qualitat de coneixement obtingut amb un mètode, és una activitat que planifica els seus objectius que intenta aconseguir amb els millors mitjans i, per això, sotmet a prova experimental, contrastant-los amb els fets, els seus enunciats principals. El saber científic no es redueix al mer coneixement de fets, sinó que va més enllà d'aquests, perquè és també saber sistemàtic que es construeix a partir d'hipòtesis, que se sotmeten a contrastació, i que poden convertir-se en lleis i teories, amb les quals s'obtenen explicacions i prediccions. Com saber comunicable que és, es tracta d'un coneixement públic que ha de poder precisar la manera com s'ha obtingut, de manera que qualsevol pugui accedir al mateix per iguals o semblances mitjanes, i en cap moment es recorri a suposats o recursos secrets i ocults. S'orienta, per aquesta raó, a obtenir un consens universal sobre la veritat dels seus enunciats, però no exclou ni la crítica fonamentada o la revisió dels errors que conté, ni l'afirmació que el coneixement científic és provisional.

En el moment actual, hi ha tres maneres fonamentals de veure el coneixement científic (veg. text) com un tot: l'enfocament subjectiu, el tradicional, que sosté que la ciència és un conjunt d'enunciats, la veritat dels quals els científics, com a individus aïllats, defensen i justifiquen; l'enfocament consensual, segons el qual el saber científic està format pel conjunt de teories que la comunitat científica accepta com a científiques; i l'enfocament objectivista, que considera que els enunciats, lleis i teories científics són, certament, un producte de l'activitat humana, però que, una vegada formulats, posseeixen la seva pròpia vida autònoma com si constituïssin un món propi (un tercer món).