Accions

Criteri de verificabilitat

De Wikisofia

En sentit ampli, tot principi que precisi en què consisteix la verificabilitat d'una hipòtesi. Per antonomàsia, l'anomenat «criteri empirista del significat», o criteri amb què els autors que s'agrupen en el Cercle de Viena, defensors del positivisme lògic, identifiquen als enunciats dotats de sentit (veg. text). Segons aquest principi, un enunciat constitueix una afirmació significativa si 1) és un enunciat analític o contradictori, o si 2) és un enunciat empíric capaç de ser contrastat per l'experiència. En conseqüència, moltes afirmacions de la filosofia tradicional, o de la metafísica, manquen de sentit i, en conseqüència, han de ser considerades com pseudoenunciats. Algunes d'elles ni tan sols compleixen amb les regles lògiques de construcció d'enunciats.

Els autors del Cercle de Viena i els defensors del positivisme lògic van donar diverses formulacions del principi de verificabilitat. En un primer moment, i seguint a Wittgenstein, es fa coincidir el significat d'un enunciat amb el mètode de la seva verificació. En aquests primers moments el Cercle de Viena sostenia una postura rigorista, segons la qual un enunciat tenia sentit empíric si, almenys en principi, era possible la seva verificació completa per mitjà de l'experiència. Un enunciat d'aquest gènere era un enunciat observacional o es deduïa d'un enunciat observacional (veg. citació). Aquest criteri de verificabilitat, no obstant això, excloïa la possibilitat de verificar les lleis científiques que es construeixen amb enunciats universals. En conseqüència, es va modificar el primer criteri rigorós de verificabilitat i es va substituir per altres formulacions en les quals es parla de confirmabilitat parcial o indirecta. Així, per exemple, Carnap per a qui un enunciat és verificable si és confirmable. Al criteri de verificabilidady al de confirmació es va oposar Karl R. Popper, proposant el de refutabilitat (veg. citació), segons el qual un enunciat té significat empíric si pot ser refutat, o negat, per un enunciat observacional. A aquesta postura s'objecta comunament que, com a conseqüència, mancaran de significat empíric hipòtesi o enunciats existencials.

Veure positivisme lògic.