Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, valors de»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "aléticas" a "alètiques")
m (Text de reemplaçament - "File:i" a "File:e")
Línia 13: Línia 13:
 
es decideix mitjançant la següent taula de veritat:
 
es decideix mitjançant la següent taula de veritat:
  
<center>[[File:i1666-1.gif]]</center>
+
<center>[[File:e1666-1.gif]]</center>
 
</div></div>
 
</div></div>
  
Línia 28: Línia 28:
 
la taula de veritat és
 
la taula de veritat és
  
<center>[[File:i1658-2.gif]]</center></div>
+
<center>[[File:e1658-2.gif]]</center></div>
 
</div>
 
</div>
  

Revisió del 15:40, 25 abr 2015

També anomenats «valors veritativos»: la doble possibilitat de l'enunciat de ser veritable o fals. L'enunciat veritable té el valor de veritat, i l'enunciat fals el valor de falsedat. La lògica tradicional, que es funda en el principi de bivalencia, admet només aquests dos valors. També el valor de veritat o falsedat que rep una fórmula lògica en rebre una interpretació.

La lògica d'enunciats es diu veritativo-funcional perquè el valor de veritat dels seus enunciats depèn de les connectives definides com una funció de veritat; aquestes funcions es defineixen mitjançant taules de veritat

(veure exemple 1 ↓)

El valor de veritat de l'enunciat

[math]\displaystyle{ [(p \rightarrow{q}) \rightarrow{q}] \rightarrow{p} }[/math]

es decideix mitjançant la següent taula de veritat:

E1666-1.gif

i

(veure exemple 2 ↓)

Les taules de veritat lògiques posen de manifest com les connectives són símbols veritativo-funcionals, o símbols que designen una funció veritativa entre un enunciat compost i els valors de veritat:

Així, per a l'enunciat:

[math]\displaystyle{ p \rightarrow{q} (p \vee q) }[/math]

la taula de veritat és

E1658-2.gif

Altres lògiques admeten més de dos valors; per exemple, la lògica trivalent de Lukasiewicz, que admet veritable, fals i indeterminat.

i

(veure exemple ↓)

3701.png


Veure enunciat veritativo-funcional.


Veure termes relacionats.

Plantilla:Proc