Diferència entre revisions de la pàgina «Idees transcendentals»
De Wikisofia
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
m (bot: -vegeu el text +veg. text) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]] | [[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]] | ||
| − | En la filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], són els conceptes necessaris de la [[raó|raó]], elements [[a priori |''a priori'']] d'aquesta, que es presenten com els objectes cap al coneixement dels quals tendeix per pròpia naturalesa i dels quals s'ocupa en la «Dialèctica transcendental». Representen l'[[incondicionat|incondicionat]] en el terreny de la [[psicologia|psicologia]] racional (la idea de [[jo|''jo'']]), en el de la [[cosmologia|cosmologia]] racional (la idea de [[món|''món'']]) i en el de la [[teologia|teologia]] racional (la idea d'[[absolut|absolut]] o [[Déu|''Déu'']]). Però, ja que provenen de conceptes que superen -per definició- tota experiència possible, o estan més enllà de la mateixa, malgrat ser elements purs ''a priori'',nopueden contribuir a la formació de [[coneixement|coneixement]] objectiu per faltar-los precisament la [[intuïció|intuïció]] sensible. Aquestes idees no es recolzen sobre l'experiència, sinó en [[raonament|raonaments]]. No diuen com és l'objecte que es pensa, sinó quin seria el punt final dels nostres raonaments, més enllà del qual no seria ja preciso buscar cap altra explicació. Kant no els concedeix, per tant, un ús ''constitutiu'' de coneixement, sinó només ''regulador'': són [[idees reguladores|idees reguladores]]. Confiar que poguessin produir coneixement constitueix precisament la [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]] ([[Recurs:Kant: sentit de les idees transcendentals| | + | En la filosofia de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], són els conceptes necessaris de la [[raó|raó]], elements [[a priori |''a priori'']] d'aquesta, que es presenten com els objectes cap al coneixement dels quals tendeix per pròpia naturalesa i dels quals s'ocupa en la «Dialèctica transcendental». Representen l'[[incondicionat|incondicionat]] en el terreny de la [[psicologia|psicologia]] racional (la idea de [[jo|''jo'']]), en el de la [[cosmologia|cosmologia]] racional (la idea de [[món|''món'']]) i en el de la [[teologia|teologia]] racional (la idea d'[[absolut|absolut]] o [[Déu|''Déu'']]). Però, ja que provenen de conceptes que superen -per definició- tota experiència possible, o estan més enllà de la mateixa, malgrat ser elements purs ''a priori'',nopueden contribuir a la formació de [[coneixement|coneixement]] objectiu per faltar-los precisament la [[intuïció|intuïció]] sensible. Aquestes idees no es recolzen sobre l'experiència, sinó en [[raonament|raonaments]]. No diuen com és l'objecte que es pensa, sinó quin seria el punt final dels nostres raonaments, més enllà del qual no seria ja preciso buscar cap altra explicació. Kant no els concedeix, per tant, un ús ''constitutiu'' de coneixement, sinó només ''regulador'': són [[idees reguladores|idees reguladores]]. Confiar que poguessin produir coneixement constitueix precisament la [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]] ([[Recurs:Kant: sentit de les idees transcendentals|veg. text]]). No obstant això, quan idees de la [[raó teòrica |raó pràctica]], es té d'elles un coneixement pràctic i són fins a [[postulats de la raó pràctica|postulats de la raó pràctica]]. Termes relacionats |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[analítica transcendental|analítica transcendental]] | [[analítica transcendental|analítica transcendental]] | ||
Revisió del 20:50, 9 ago 2017
En la filosofia de Kant, són els conceptes necessaris de la raó, elements a priori d'aquesta, que es presenten com els objectes cap al coneixement dels quals tendeix per pròpia naturalesa i dels quals s'ocupa en la «Dialèctica transcendental». Representen l'incondicionat en el terreny de la psicologia racional (la idea de jo), en el de la cosmologia racional (la idea de món) i en el de la teologia racional (la idea d'absolut o Déu). Però, ja que provenen de conceptes que superen -per definició- tota experiència possible, o estan més enllà de la mateixa, malgrat ser elements purs a priori,nopueden contribuir a la formació de coneixement objectiu per faltar-los precisament la intuïció sensible. Aquestes idees no es recolzen sobre l'experiència, sinó en raonaments. No diuen com és l'objecte que es pensa, sinó quin seria el punt final dels nostres raonaments, més enllà del qual no seria ja preciso buscar cap altra explicació. Kant no els concedeix, per tant, un ús constitutiu de coneixement, sinó només regulador: són idees reguladores. Confiar que poguessin produir coneixement constitueix precisament la il·lusió transcendental (veg. text). No obstant això, quan idees de la raó pràctica, es té d'elles un coneixement pràctic i són fins a postulats de la raó pràctica. Termes relacionats