Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Falsabilitat»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} 125px|Karl Popper Criteri de demarcació, amb que, segons Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. P...».)
 
m (bot: - per eliminar totes + per a eliminar totes)
 
(13 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
[[Image:popper4.gif|125px|Karl Popper]]
 
  
[[demarcació, criteri de|Criteri de demarcació]], amb que, segons [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], és possible distingir les [[teoria|teories]], [[hipòtesis|hipòtesis]] i [[enunciat|enunciats]] científics o empírics dels quals no ho són. Segons aquest [[criteri|criteri]], una teoria o una hipòtesis són científiques si poden ser falsadas o [[refutabilidad|refutadas]] pels fets. Un enunciat en general resulta refutado per l'experiència si entra en [[contradicció|contradicció]] amb els [[fet|fets]]. Per examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un [[enunciat de base |enunciat bàsic]] observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) ([[Recurs:Popper: falsabilitat|veure text]] ). Enfront de la [[verificabilitat|verificabilitat]] que el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], o el [[neopositivisme|neopositivisme]] en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre [[verificació|verificació]] i [[refutació|refutació]] (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutados) que l'única cosa que positivament pot interessar a la [[ciència|ciència]] és l'intent constant de sotmetre a prova les seves [[conjectures i refutacions|conjectures]] per eliminar totes aquelles que siguin falses.
+
[[demarcació, criteri de|Criteri de demarcació]], amb què, segons [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]], és possible distingir les [[teoria|teories]], [[hipòtesi|hipòtesis]] i [[enunciat|enunciats]] científics o empírics dels quals no ho són. Segons aquest [[criteri|criteri]], una teoria o una hipòtesi són científiques si poden ser falsadas o [[refutabilitat|refutades]] pels fets. Un enunciat en general resulta refutat per l'experiència si entra en [[contradicció|contradicció]] amb els [[fet|fets]].  
 +
[[Image:popper4.gif|thumb|Karl Popper]]
 +
Per a examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un [[enunciat de base |enunciat bàsic]] observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) ([[Recurs:Popper: falsabilitat|veg. text]]). Enfront de la [[verificabilitat|verificabilitat]] que el [[Cercle de Viena|Cercle de Viena]], o el [[neopositivisme|neopositivisme]] en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre [[verificació|verificació]] i [[refutació|refutació]] (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutats) que l'única cosa que positivament pot interessar a la [[ciència|ciència]] és l'intent constant de sotmetre a prova les seves [[conjectures i refutacions|conjectures]] per a eliminar totes aquelles que siguin falses.
  
La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del [[sentit|''sentit'']] dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí té sentit.
+
La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del [[sentit|''sentit'']] dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí que té sentit.
  
A aquesta propietat l' anomena també [[refutabilidad|refutabilidad]].
+
A aquesta propietat l'anomena també [[refutabilitat|refutabilitat]].
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Viena}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Viena}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 10:11, 13 oct 2017


Criteri de demarcació, amb què, segons Karl R. Popper, és possible distingir les teories, hipòtesis i enunciats científics o empírics dels quals no ho són. Segons aquest criteri, una teoria o una hipòtesi són científiques si poden ser falsadas o refutades pels fets. Un enunciat en general resulta refutat per l'experiència si entra en contradicció amb els fets.

Karl Popper

Per a examinar si una teoria o una hipòtesi són refutables, és necessari referir a les mateixes un enunciat bàsic observable, l'afirmació de la qual sigui lògicament la negació d'un enunciat universal (la teoria o la hipòtesi) (veg. text). Enfront de la verificabilitat que el Cercle de Viena, o el neopositivisme en general proposa, Popper sosté, basat en l'asimetria entre verificació i refutació (això és, en la propietat que els enunciats universals no poden ser verificats, però sí refutats) que l'única cosa que positivament pot interessar a la ciència és l'intent constant de sotmetre a prova les seves conjectures per a eliminar totes aquelles que siguin falses.

La falsabilitat és només criteri del caràcter científic o empíric dels enunciats, no del sentit dels enunciats; la metafísica no és ni científica ni empírica, i per tant no falsable, però, a diferència del que sosté el neopositivisme, sí que té sentit.

A aquesta propietat l'anomena també refutabilitat.