Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 56 de 322
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

  • ...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la filosofia|Idioma=Español}} ...uins caràcters distingeixen la seva naturalesa de les altres per l'acció i la passió. Em comprens o no, Teodor?
    8 Ko (1.569 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
  • ...re, y qué caracteres distinguen su naturaleza de las demás por la acción y la pasión. ¿Me comprendes o no, Teodoro? Teodoro. --Sí, Sócrates, y dices la verdad.
    8 Ko (1.533 paraules) - 00:05, 25 maig 2017
  • ...unos a otros todos los que son amantes del aprender en el recto sentido de la palabra. ¿No te parece a ti así? -¿Y la purificación no es, por ventura, lo que en la tradición se viene diciendo desde antiguo, el separar el alma lo más posi
    6 Ko (1.212 paraules) - 17:42, 19 set 2017
  • ...actes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la filosofia com a preparació per a la mort.|Idioma=Español}} ...ls uns als altres tots els que són amants d'aprendre en el recte sentit de la paraula. No et sembla a tu així?
    7 Ko (1.212 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
  • #REDIRECT [[Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort]]
    73 octets (12 paraules) - 21:43, 24 maig 2017

Coincidències de text de pàgina

  • ...iquessin a la filosofia. En aquesta obra, que traça les línies generals de la [[polis|''polis'']] ideal, Plató descriu el procés educatiu per a arribar {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}
    539 octets (88 paraules) - 10:12, 13 oct 2017
  • ...s parts de la [[dialèctica|dialèctica]] [[Autor:Plató|platònica]], tal com la presenta, per exemple, [[Autor:Plató|Plató]] en ''Sofista'' i ''Fedre; '' |Etiqueta=Filosofia general
    542 octets (73 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
  • [[Recurs:Plató: la ciència i la sensació|La ciència i la sensació]] [[Recurs:Plató: la teoria de les idees|La teoria de les idees]]
    3 Ko (436 paraules) - 15:05, 22 ago 2017
  • Causa que actua com [[arquetip]] o [[model]]. És d'especial importància en la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]], dels [[Neoplatonisme|neoplatònics]] i en el pe |Etiqueta=Filosofia general
    395 octets (50 paraules) - 21:56, 26 set 2018
  • ...p|arquetip]]. Com a model ideal, en la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]], la noció pot aplicar-se a cadascuna de les [[Autor:Plató#La_teoria_de_les_id |Etiqueta=Filosofia general
    679 octets (93 paraules) - 20:21, 3 nov 2018
  • ...eta. La intel·ligibilitat, en l'àmbit de les ciències, suposa referència a la [[necessitat|necessitat]]. |Etiqueta=Filosofia general
    479 octets (70 paraules) - 01:05, 5 feb 2015
  • ...ç de ser intel·lectualment rigorós ([[Recurs:Cita Kant: la misologia|vegeu la citació]]). |Etiqueta=Filosofia general
    485 octets (65 paraules) - 20:02, 9 ago 2017
  • #REDIRECT [[Recurs:Plató: la filosofia com a preparació per a la mort]]
    73 octets (12 paraules) - 21:43, 24 maig 2017
  • ...[món|món]] o simplement sentir afirmacions i seguir preceptes– marca també la diferència entre els «akusmàtics» i els «matemàtics», seguidors tots |Etiqueta=Filosofia general
    890 octets (127 paraules) - 10:50, 9 oct 2018
  • ...] i [[megàrics|megàrics]], es desenvolupa l'erística com un virtuosisme de la dialèctica, i és ja l'art de discutir per a triomfar sobre l'adversari, a |Etiqueta=Filosofia general
    1 Ko (159 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
  • ...l el [[nous|''nous'']] no té barreja, aplica el terme [[Grec::χωρισμός]] a la separació de l'[[Cos_i_ànima|ànima respecte del cos]]. El ''khorismós'' ...a la teoria de les idees.|vegeu el text]]). [[Autor:Plotí|Plotí]] accepta la separació o ''khorismós'' del ''nous'', al qual considera un ésser intel
    1 Ko (179 paraules) - 10:08, 16 set 2017
  • ...aièutica]] i com a expressió característica de la funció de la [[filosofia|filosofia]]. |Etiqueta=Filosofia general
    1 Ko (245 paraules) - 20:50, 2 juny 2018
  • ...ents de la predicació lògica i el [[raonament|raonament]] ([[Recurs:Plató: la diàiresi|veg. text]] 1 i [[Recurs:Plató: divisions i dialèctica|text]] 2 ...dos, i així successivament, aquells elements que no han quedat exclosos en la dicotomia componen les característiques definitòries del terme. És a dir
    2 Ko (335 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • ...stòtil]] ([[Recurs:Aristòtil: l'admiració|veg. text]]), com l'origen de la filosofia. ...radors d'admiració. No obstant això, en altres textos contraposa el mite a la plena raó o [[logos|''logos'']]''.''
    2 Ko (226 paraules) - 10:54, 22 ago 2017
  • ...ici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa [[filosofia crítica|filosofia crítica]]. |Etiqueta=Filosofia general
    2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
  • ...participatio'', derivat de ''pars'', part i ''capere'', prendre; per tant, la part que es pren; correspon al grec μέθεξις, [[methexis|''méthexis' ...les altres coses són ''éssers per participació''; la participació és aquí la composició en [[essència |essència i existència]], pròpia de tot ser f
    2 Ko (375 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
  • ...ior i el domini d'un mateix, que són les condicions per a la consecució de la felicitat o [[Eudemonisme|''eudaimonia'']]. |Etiqueta=Filosofia general
    2 Ko (310 paraules) - 14:07, 29 ago 2017
  • ...lica'', ja no es tracta d'una societat, sinó de dues: la dels més pobres i la dels més rics, que habiten en un mateix espai i conspiren els uns contra e ...torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la [[isonomia|isonomia]] ([[Recurs:Plató: dues classes d'igualtat|veg. text]]
    2 Ko (314 paraules) - 22:10, 19 set 2018
  • ...a promoure la traducció i l'estudi de les obres de [[Autor:Plató|Plató]]. La seva figura més important va ser |Etiqueta=Filosofia general
    767 octets (116 paraules) - 09:35, 13 oct 2017
  • ...platònics Erast i Corisc. Posteriorment, va ser el successor d'Espeusip en la direcció de l'Acadèmia platònica, des de l'any 339/338 fins al 315/314 a ...en tres parts: dialèctica (lògica), física i ètica. Aquesta divisió de la filosofia va gaudir de gran predicamento durant el [[hel·lenisme|període hel·lení
    2 Ko (388 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
  • ...nt al que es reflecteix en ''República'' (llibre VII), en tractar Plató de la formació dels filòsofs, i es duia a terme mitjançant [[diàlegs platòni
    2 Ko (387 paraules) - 09:53, 29 set 2018
  • ...l'antiga Grècia, en la qual el poder el posseeixen uns pocs, i en la qual la justificació del poder es basa en el fet que els qui el posseeixen es cons ...torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la [[Isonomia|isonomia]] ([[Recurs:Plató:_dues_classes_d'igualtat|veg. text]]
    3 Ko (430 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • ...tal com ho esmenta Plató en el ''Fedó,'' diàleg en el qual Simmies defensa la teoria òrfico-pitagòrica de l'[[ànima|ànima]] com [[harmonia|harmonia]] |Etiqueta=Filosofia antiga
    1 Ko (217 paraules) - 17:59, 1 nov 2017
  • ...l|Aristòtil]]), «subjecte-objecte», «[[ment - cos, relació|ment-cos]]» (en la tradició occidental). Aquestes dualitats són de vegades constitutius bàs ...ls pitagòrics (2)|veg. citació]]), que tenen una gran semblança amb les de la tradició oriental del Yin i el Yang ([[Recurs:cita de Guthrie sobre el Yin
    1 Ko (159 paraules) - 20:51, 9 ago 2017
  • ...alment, sinó solament pel ''nous'', encara que aquesta aprehensió depèn de la repetició de diverses experiències. A vegades s'identifica amb el [[gène |Etiqueta=Filosofia general
    865 octets (129 paraules) - 12:38, 16 set 2017
  • ...episteme|''episteme'']] que es remet al món de les [[Autor:Plató|idees]] i la ''doxa'' que només aconsegueix el món de l'[[esdevenir|esdevenir]]. ...s extrems, i es correspon amb l'esdevenir ([[Recurs:Plató: el coneixement, la ignorància i l'opinió|vegeu el text]]).
    2 Ko (337 paraules) - 14:56, 29 ago 2017
  • ...{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató: saber i filosofia|Idioma=Español}} - Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [''to ge philomathés kai philósophon tautón'']
    623 octets (99 paraules) - 22:50, 24 maig 2017
  • ...ehumano. Observi's que de la mateixa arrel procedeix [[Grec::εὐδαιμονία]], la felicitat. |Etiqueta=Filosofia general
    931 octets (135 paraules) - 23:40, 7 set 2018
  • ...''kaloskagathos ''al filòsof, «l'home bell i bo», que és amant del saber i la cultura i, en el ''Timeu ''(87c), el concep com l'ideal de perfecció indiv |Etiqueta=Filosofia general
    936 octets (149 paraules) - 17:34, 22 set 2018
  • ...al: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la multiplicitat del que és. ...teritat és la [[diferència|diferència]]. La lògica del [[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és
    2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
  • <small>(del grec [[Grec::μοῖρα]], donar a cadascun la seva part, el lot o el dot que li correspon)</small> ...els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la ''moira'', encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mort
    1 Ko (231 paraules) - 21:31, 15 set 2018
  • <small>(del grec διάνοια, ''diànoia, ''compost per la preposició ''diá'', que indica separació i ''nóos'', o'' nous'': raó, ...a de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
    2 Ko (289 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
  • Pel seu origen i atesa la seva etimologia, és l'«exemple» dels retòrics antics i, d'aquí, el seu ...història i en condicions socials concretes. El desenvolupament històric de la ciència suposa l'existència d'un «paradigma», que Kuhn defineix com un
    2 Ko (357 paraules) - 12:30, 28 set 2018
  • ...s, raó per la qual va ser atacat per Alcidamante, ja que considerava que a la seva retòrica li faltava l'oratòria. ...tacions sobre aquest tema formen el llibre conegut com ''La retòrica.'' En la seva defensa, Isòcrates va publicar ''Antídosis'', contra Dió, el proteg
    2 Ko (346 paraules) - 20:23, 17 maig 2018
  • ...ja que és el que ordena tot l'existent. En canvi, el món sensible és el de la mera aparença. ja que Plató efectua un paral·lelisme entre aquesta divis La relació entre aquests dos mons és una relació de participació o [[methe
    3 Ko (572 paraules) - 10:19, 13 oct 2017
  • ...istòtil]], com el món de les idees de [[Autor:Plató|Plató]]. Per Avicebró, filosofia és «coneixement de si mateix». |Etiqueta=Filosofia medieval
    2 Ko (249 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
  • ...'home, la segona vinguda ja ha començat amb l'[[encarnació|Encarnació]] i la resurrecció, així com amb l'acció dels sagraments. ...'novissima'', l'últim que ocorre, és a dir, la fi del [[temps|temps]] i de la [[història|història]] i l'adveniment del regne de [[Déu|Déu]].
    1 Ko (243 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
  • ..., al que vas agafar en les últimes hores que va passar a la presó abans de la mort. També apareix com a interlocutor de Sòcrates en el ''Eutidemo.'' Se |Description=Charles Alphonse Dufresnoy ''La Mort de Sòcrates'' (1650)
    1 Ko (178 paraules) - 16:45, 15 oct 2017
  • ...a ser educat en el cristianisme, que va abandonar sota la influència de la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]] i d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], autors als |Etiqueta=Filosofia antiga
    1 Ko (220 paraules) - 18:44, 5 gen 2018
  • ...ctor d'hematíes. De vegades es tradueix també per creació o per poesia, de la mateixa manera que [[Grec::ποίητής]] (''poietés'') es tradueix per ...ant la noció de ''póiesis'' amb la de poesia ([[Recurs:cita de Plató sobre la poesi|veg. citació]]).
    2 Ko (411 paraules) - 15:03, 30 set 2018
  • ...|creació]], que ell explica com [[emanació|emanació]] de l'U o del Primer; la introducció d'un enteniment ''adquirit'' entre l'[[enteniment agent|enteni ...ideal'', traduïda també com a ''Idees dels habitants de la ciutat ideal'', la seva obra política més important, i el ''Llibre de l'harmonització de le
    2 Ko (399 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
  • ...ates de Calcedònia|Xenòcrates]], imposat pel mateix Espeusip (en contra de la candidatura d'[[Autor:Heràclides Pòntic|Heràclides Pòntic]]). ...directa, a través de la crítica que li fa [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] en la ''Metafísica. ''
    2 Ko (394 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
  • ...rimitiu» (en sentit [[etnologia|etnològic]]) com més «autèntic» i oposat a la civilització que degrada a l'home. Des d'una altra perspectiva, en l'antig {{Etiqueta|Etiqueta=Filosofia general}}{{InfoWiki}}
    1 Ko (165 paraules) - 09:40, 5 feb 2015
  • ...latonis'' [Contra el calumniador de Plató]), però, d'altra banda, tradueix la ''Metafísica ''d'Aristòtil. |Etiqueta=Filosofia medieval
    2 Ko (235 paraules) - 22:17, 17 set 2017
  • ...e [[moira|''moira'']] (fatalitat), la necessitat inexorable que es dóna en la ''physis.'' [[Autor:Plató|Plató]] utilitza també aquesta concepció mít ...a el món material. (''Timeu,''47i-48a, [[Recurs:Plató: la intel·ligència i la necessitat.|veg. text]]).
    2 Ko (361 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
  • ...de la idea de semblança, etc.), es pregunta si una cosa participa de tota la idea que li serveix de model o paradigma o si participa solament d'una part ...banda, afirma que pot comparar-se la participació a la il·luminació, doncs la idea, igual que un focus de llum (o el dia, diu ell) que il·lumina totes l
    3 Ko (476 paraules) - 23:34, 31 ago 2017
  • ...per a Aristòtil, el ''arkhé'' no és solament material. De fet, definia la filosofia com a «coneixement dels primers principis (''arkhái'') i causes» ([[Recu
    2 Ko (350 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • ...e és fruit de la creació dels altres dos, i s'identifica amb el conjunt de la creació. Va defensar una antropologia marcadament [[dualisme|dualista]] i |Etiqueta=Filosofia antiga
    2 Ko (270 paraules) - 16:14, 23 oct 2018
  • ...decretada per [[Autor:Justinià|Justinià]], l'any 529, de seguir ensenyant filosofia a Atenes, Simplici, juntament amb Damasci i altres cinc membres de l'escola ...areix com una de les principals fonts de documentació de la història de la filosofia presocràtica.
    2 Ko (382 paraules) - 22:49, 17 oct 2017
  • ...silio Ficino. També va advocar per la necessitat de l'estudi del grec i de la lectura dels textos originals dels pensadors antics. ...ató i Aristòtil ''(1440) que va ser contestada per Jordi de Trebisonda amb la seva ''Comparació de les filosofies d'Aristòtil i Plató.'' A partir d'aq
    4 Ko (614 paraules) - 23:40, 7 set 2018

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)