Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 52 de 88
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

Coincidències de text de pàgina

  • Recurs:Exemple lògic (més que)
    |Tipus=Exemple |Nom=Exemple lògic (més que)
    288 octets (49 paraules) - 13:52, 5 set 2015
  • Recurs:Exemple lògic d'enunciat disjuntiu
    |Tipus=Exemple |Nom=Exemple lògic d'enunciat disjuntiu
    327 octets (55 paraules) - 11:12, 11 oct 2016
  • Assignació
    ...a les [[enunciat, lletres d'|lletres d'enunciat]] d'una fórmula de manera que aquesta és: <center>'''veg. exemple ↓'''</center>
    2 Ko (313 paraules) - 11:55, 22 ago 2017
  • Contingut d'una teoria
    ...que el contingut ''lògic'' és el conjunt de [[Conseqüència|conseqüències]] que es dedueixen d'ella. ...permet–, tant més diu sobre la naturalesa i tant més informa. El contingut lògic és, igualment, el conjunt d'enunciats deduïbles d'una teoria o d'un enunc
    1 Ko (227 paraules) - 21:28, 16 set 2017
  • Analogia, argument d'
    ...dos o més coses comparteixen algunes característiques conegudes s'infereix que probablement comparteixen també una nova característica coneguda en algun '''Exemple'''.
    1 Ko (156 paraules) - 21:57, 1 nov 2017
  • Sistema formal
    ...només en regles d'inferència (sistemes de [[lògica|deducció natural]], per exemple). ...ntrària ¬A. Ha de gaudir també de [[completesa|''completesa'']], de manera que tota fórmula veritable en el sistema pugui ser també demostrada (i si és
    2 Ko (366 paraules) - 13:24, 4 juny 2018
  • Algorisme
    ...|taules de veritat]] són un exemple d'algorisme, ja que són un procediment que pot aplicar-se a qualsevol fórmula de la [[lògica|lògica d'enunciats]] p Encara que el concepte és modern (del segle XX), en l'antiguitat s'usaven també algo
    1 Ko (179 paraules) - 22:32, 17 maig 2018
  • Recurs:Exemple lògic de Ronald N. Giere
    |Nom=Exemple lògic de Ronald N. Giere {{Exemple}}
    2 Ko (254 paraules) - 12:57, 6 feb 2018
  • Recurs:Ayer, Alfred J.: la paraula ser origen de pseudoenunciats
    ...ió que l'existència és un predicat es fan culpables de seguir la gramàtica més enllà dels límits del sentit.
    2 Ko (323 paraules) - 18:13, 24 oct 2018
  • Recurs:Cita de Giere
    [[#exemple|Vegeu exemple al final]] Si segons l'[[Recurs:Exemple lògic de Ronald N. Giere|exemple]] es valora:
    3 Ko (404 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
  • Paradoxa
    ...doxa no és probablement possible, ja que la diversitat de famílies o grups que poden diferenciar-se és molt ampli, sent un concepte abasta des d'un simpl ...e va causar la mort per esgotament, de tant pensar en ella, del gramàtic i lògic Filetas de Cos.
    7 Ko (1.097 paraules) - 10:58, 7 feb 2018
  • Recurs:Marx: dos errors de Hegel
    ...l'ésser humà s'objectivi de forma humana, en oposició a si mateix, sinó el que s'objectivi a diferència de i en oposició al pensament abstracte. ...l'home, i la veritable forma de l'esperit és l'esperit pensant, l'esperit lògic, especulatiu.
    3 Ko (540 paraules) - 19:22, 4 nov 2017
  • Arbres lògics, càlcul de
    ...ment en la propietat d'[[inconsistència|inconsistència]] entre enunciats i que un raonament invàlid posseeix almenys un [[contraexemple|contraexemple]]. ...cció|deducció]], s'escriu (com no-B) la ''negació de la conclusió''; si el que es vol provar és si una única fórmula és [[validesa|vàlida]], o tautol
    4 Ko (675 paraules) - 14:20, 22 oct 2018
  • Descripció definida
    ...tal o tal altra [[propietat|propietat]]: «L'autor de Waverley», o «el ser més perfecte» són exemples de descripció definida. <div class="mw-collapsible"><center>'''veg. exemple ↓'''</center><div class="mw-collapsible-content">
    6 Ko (980 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • Totalitat
    ...er la noció de totalitat. El concepte és especialment útil en les ciències que s'ocupen de sistemes biològics, o organismes, i per a la interpretació de
    2 Ko (273 paraules) - 13:24, 4 juny 2018
  • Cercle de Viena
    ...a del món: el Cercle de Viena'', els principals membres del Cercle eren, a més del mateix Schlick, [[Autor:Bergmann, Gustav|G. Bergmann]], H. Hahn, Ph. Fr ...ofia, juntament amb la impugnació de la possibilitat de la [[metafísica]], que consideraven basada en [[pseudoconcepte|pseudoconceptes]] .
    4 Ko (613 paraules) - 15:16, 5 nov 2018
  • Recurs:Russell: definició de nombre
    ...de les quals estem segurs, que anar a la recerca d'un problemàtic nombre 2 que seguirà sempre elusiu. D'acord amb això establim la següent definició: ''El nombre d'una classe és la classe de totes aquelles classes que són semblants a ella.''
    3 Ko (519 paraules) - 21:41, 30 jul 2018
  • Filosofia analítica
    ...una qüestió sobre el significat, referent a «què es vol dir quan es diu ''que coneixem alguna cosa''». ...perspectiva lingüística de la realitat, la de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]], segons el qual món i llenguatge mostren una mateixa estructura comuna o
    7 Ko (1.190 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • Model
    ...ogia que suposa. En les ciències socials i humanes, s'aplica a tota teoria que es formula d'una manera rigorosa i precisa. És, no obstant això, en lògi En [[lògica|lògica]], un model és tota [[interpretació|interpretació]] que fa veritable un sistema o un conjunt de fórmules.
    3 Ko (493 paraules) - 14:24, 28 gen 2018
  • Fals
    ...s o a l’inrevés. Llavors, estar en l’'''error''' és tenir per veritable el que és fals. ...obra en si no és falsa ni vertadera. El que "es diu" sobre el quadro és el que el fa fals.
    4 Ko (749 paraules) - 08:23, 7 oct 2018
  • Recurs:Russell, Bertrand: crisi del logicisme
    ...membre de si mateixa, ha de posseir la propietat definitòria de la classe, que és no ser membre de si mateixa. Si no és membre de si mateixa, no ha de p
    3 Ko (558 paraules) - 20:00, 13 oct 2017
  • Convencionalisme
    ...ncia consisteix només en convencions», i les lleis científiques no són més que convencions o [[definició|definicions]] disfressades, raó per la qual una ...a, per exemple, és veritable; com a màxim pot dir-se que és més convenient que una altra.
    3 Ko (539 paraules) - 14:21, 10 ago 2017
  • Recurs:Blanché: la naturalesa de la inducció 1
    ...mul, mitjançant la propietat que els és comuna de mancar de fel, propietat que és, segons l'ordre de les coses, la causa de la seva longevitat: Tots els éssers que manquen de fel viuen llarg temps
    5 Ko (856 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
  • Recurs:Blanché: la naturalesa de la inducció 2
    ...mul, mitjançant la propietat que els és comuna de mancar de fel, propietat que és, segons l'ordre de les coses, la causa de la seva longevitat: :Tots els éssers que manquen de fel viuen llarg temps
    5 Ko (856 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
  • A priori / a posteriori
    ...lsos i el seu oposat és una [[autocontradicció|autocontradicció]]), mentre que els enunciats la veritat dels quals es coneix mitjançant el recurs a l'exp ...casat», n'hi ha prou amb conèixer només el significat dels termes, mentre que per a saber si hi ha «solters infeliços» és necessari recórrer als fet
    2 Ko (399 paraules) - 21:57, 1 nov 2017
  • Fatalisme
    ...a pensar que el que succeeix no es deu a [[causa|causes]] naturals (encara que siguin [[determinisme|deterministes]]) i a l'alteració d'aquesta cadena de ...essàries físiques i humanes, i qualsevol cosa que vagi a succeir no exclou que hagués estat possible el [[contraris|contrari]].
    6 Ko (961 paraules) - 19:49, 10 feb 2020
  • Positivisme lògic
    ...ia]]: tal criteri es va denominar [[verificació|principi de verificació]], que identificava [[verificabilitat|verificabilitat]] d'un enunciat i un [[signi ...fisicalisme: l'anàlisi lògica és una combinació de matemàtiques i física, que el seu objectiu és aclarir els termes fonamentals de la ciència. D'aquí
    7 Ko (1.175 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Autor:Cantor, Georg
    ...nombre d'elements, de conjunts infinits), la seva noció d'infinit actual, que introdueix en matemàtiques, i sobretot per ser el fundador de la teoria de ...ma de Cantor afirma que el conjunt potència d'un conjunt donat és més gran que aquest mateix conjunt; la qual cosa val també pels transfinits. D'aquí de
    3 Ko (458 paraules) - 08:34, 19 oct 2017
  • Sil·logística
    ...és un [[condicional|condicional]] format per la conjunció de les premisses que impliquen a la conclusió.
    10 Ko (1.494 paraules) - 13:24, 4 juny 2018
  • Recurs:Ferrater Mora: el positivisme lògic
    |Nom=Ferrater Mora: el positivisme lògic ...lògic ha estat un dels moviments filosòfics que han donat més joc. Encara que com a «moviment» ha cessat d'existir, persisteix encara com una espècie
    6 Ko (1.026 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
  • Validesa
    ...a de ser necessàriament veritable. O bé, condició que fa que és impossible que les premisses siguin veritables i la conclusió falsa.
    12 Ko (1.982 paraules) - 12:22, 9 feb 2020
  • Materialisme dialèctic
    ...n el [[pensament|pensament]], mantenint la mateixa idea de Hegel que sosté que el pensament és dialèctic perquè ho és la naturalesa.
    4 Ko (587 paraules) - 17:34, 22 set 2018
  • Recurs:Ayer, A. J.: l'anàlisi filosòfica
    L'única contribució legítima que el filòsof pot aspirar a realitzar sobre l'avanç del coneixement és comp ...n efecte, crec que és possible distingir almenys vuit activitats diferents que figuren sota aquest encapçalament general. Conclouré aquí dient alguna c
    6 Ko (1.046 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
  • Diferència
    ...per ser individus diferents dins d'una mateixa [[espècie|espècie]], o del que és ''específicament'' diferent, perquè les coses o individus pertanyen a ...sistema filosòfic amb repercussions [[ontologia|ontològiques]]. Així, per exemple, en [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] (la [[diferència ontològica|dif
    5 Ko (734 paraules) - 14:34, 9 maig 2020
  • Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund
    ...tica|dialèctica]] de Hegel, del [[marxisme|marxisme]] i de les filosofies –que denomina ontològiques– de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i [[Autor:He ...[[raó|raó]], no representa més que un domini racional sobre la naturalesa, que implica paral·lelament un domini (irracional) sobre l'home; els diversos f
    6 Ko (902 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • Llenguatge, classes de
    ...mativament el llenguatge de la seva pròpia comunitat lingüística; l'influx que l'individu pot exercir sobre el llenguatge, passa únicament pel fet de par ...tellà, el català, el basc o el gallec, a Espanya, i qualsevol altre idioma que es parli en alguna part del món sencer. El llenguatge natural es considera
    3 Ko (476 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Coneixement, classes de
    ...l [[subjecte |subjecte]], es distingeix, segons l'ordre o nivell en el fet que aquesta captació es produeix, entre coneixement ''sensible'' i coneixement ...adequat per a convertir-ho en unitats més àmplies i activament integrades, que es coneixen com a [[percepció|percepció]]. Perceben tant els animals com
    7 Ko (1.061 paraules) - 15:02, 23 ago 2018
  • Recurs:Sartre: l'en-si, el per a-si i el no-res
    ...rastre de diversitat, i la unitat com a síntesi d'una multiplicitat. És el que anomenarem ''la presència ''de si. La llei de ser del ''per a si ''com a f .... Però no es pot seguir mantenint aquest postulat després d'una descripció més avançada de la noció de presència. En efecte, tota «presència» implic
    4 Ko (785 paraules) - 15:40, 20 ago 2018
  • Problema
    ...inat [[càlcul lògic|càlcul]] o [[mètode|mètode]]. La dificultat, en canvi, que no requereix un procediment formal de resolució es diu [[qüestió|qüesti 2) proposen respostes que no només no poden considerar-se definitives, sinó que fins i tot replantegen, o posen en discussió, els termes en què s'ha prop
    6 Ko (998 paraules) - 12:15, 6 oct 2018
  • Recurs:Russell, Bertrand: la teoria de tipus
    ...em vaig expressar en llenguatge més realista (en el sentit escolàstic) del que ara estimaria apropiat. [...] ...o almenys un dels valors. La funció proposicional en si mateixa no és més que una expressió. No afirma ni nega res. Una classe, de la mateixa manera, é
    5 Ko (913 paraules) - 17:46, 19 set 2018
  • Abstracció
    ...eure, terme amb el qual el llatí medieval tradueix el grec ''aphairesis'', que Aristòtil va introduir en el llenguatge filosòfic)</small> ...presenta una altra operació mental que la d'atorgar un mateix nom a tot el que s'assembla.
    5 Ko (790 paraules) - 09:19, 15 jul 2018
  • Pregunta
    ...ca|hermenèutica]] ha posat en relleu l'estructura de diàleg –o dialèctica– que apareix en tot saber fonamentat en les [[ciències de l'esperit|ciències d ...absència de coneixements, ha estat considerada també com la característica que distingeix a la pregunta filosòfica de qualsevol altra pregunta empírica
    4 Ko (734 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Tipus lògics, teoria dels
    ...small>) ); per això, les classes no són «coses», sinó només una expressió, que pot emprar-se correctament o incorrectament: una [[funció proposicional|fu ...membres de si mateixes; i en considerar si la classe de totes les classes que no són membres de si mateixes és o no membre de si mateixa, apareix la [[
    6 Ko (1.026 paraules) - 13:24, 4 juny 2018
  • Empirisme
    ...''empeiros'', experimentat; referit especialment a les pràctiques mèdiques que no es recolzaven en teories, sentit en què encara s'usa en l{{'}}''Enciclo ...als en referir-se a la teoria que deriva de l'experiència els coneixements que posseeix la raó.
    13 Ko (2.148 paraules) - 17:14, 16 març 2018
  • Filosofia de la ciència
    ...un sentit més restrictiu de l'habitual), expressa les relacions o nivells que s'estableixen entre filosofia de la ciència i ciència: ...t, Immanuel|Kant]] sol considerar-se com el principal punt d'inflexió, del que dependrà bona part de la posterior reflexió sobre la ciència (a ell s'at
    13 Ko (2.190 paraules) - 16:06, 9 oct 2018
  • Recurs:Albert, Hans: decisió pel racionalisme
    ...a raó humana com a font del coneixement, sinó solament un principi metòdic que ha d'assegurar l'esclariment crític de totes les concepcions, independentm ...en la comunitat d'actitud, que troba la seva expressió en una metodologia que la majoria accepta. [...]
    5 Ko (793 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Inducció, problema de la
    ...inferències inductives donen suport a la [[conclusió]] només d'una manera més o menys probable. L'absència de fonamentació lògica de la inducció va s .... No obstant això, des del punt de vista psicològic, és difícil no admetre que l'èxit d'alguna creença obtinguda per inducció en el passat reforça la
    13 Ko (2.047 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • Autor:Strawson, Peter Frederick
    ...nyalar com el tractament lògic-formal d'aquestes expressions no capta usos que estan implícits en el llenguatge corrent, destacant el gran hiat existent ...iticada per la major part del corrent de la filosofia analítica, de manera que el seu pensament es caracteritza per aquest intent de conciliació entre la
    4 Ko (694 paraules) - 15:35, 8 juny 2020
  • Autor:Cohen, Hermann
    ...va estudiar amb [[Autor:Adolf Trendelenburg|Trendelenburg]] (va participar més tard en la controvèrsia entre aquest autor amb [[Autor:Fischer,_Kuno|Kuno ...trucció especulativa, com la [[dreta i esquerra hegeliana|hegeliana]], per exemple.
    8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
  • Recurs:Heidegger: l'analítica temporal-existenciària del ser aquí
    ...da en la introducció: la filosofia és l'ontologia fenomenològica universal que, partint de l'hermenèutica del «ser aquí» i com analítica de l'''exist ...? Ens sortiran a la trobada les respostes a aquestes preguntes? ¿Es pot si més no ''buscar'' la resposta, mentre segueixi sense plantejar ni aclarir la ''
    5 Ko (844 paraules) - 16:10, 19 maig 2018

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/wiki/Especial:Cerca»