Accions

Convencionalisme

De Wikisofia

 En general, és el punt de vista que la veritat no consisteix més que en una convenció, en una selecció arbitrària, encara que raonable, d'axiomes i principis. De manera més específica, és el punt de vista en filosofia de la ciència sostingut per H. Poincaré, per a qui «la ciència consisteix només en convencions», i les lleis científiques no són més que convencions o definicions disfressades, raó per la qual una i unes altres res tenen a veure amb la veritat sinó només amb el consens, la utilitat, la conveniència o la comoditat.

S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent
J.H. Poincaré

El convencionalisme apareix com una versió del positivisme del s. XIX -Henri Poincaré (1854-1912) és el seu fundador, però són també convencionalistes Pierre Duhem (1861-1916), investigador de la història de la ciència, i Edouard Le Roy (1870-1954), matemàtic i filòsof difusor de les idees de Bergson- i manté una posició epistemològica molt propera a l'instrumentalisme de Ernst Mach i John Dewey. Poincaré va arribar al convencionalisme a través de les matemàtiques: la recent aparició de les geometries no euclidianes de G.F.B. Riemann (1826-1866) i de N.I. Lobachevski (1792-1856) permetia interpretar la veritat matemàtica no com una estructura mental en sentit kantià, sinó com una lliure creació o invenció de la ment humana. Il·lustrativa sobre aquest tema és la coneguda frase de Poincaré: «la suma dels angles en un triangle és igual a dos rectes en la geometria d'Euclides, menor a dos rectes en la geometria de Lobachevski i major que dos rectes en la de Riemann»; amb ella divulgava el caràcter convencional de la geometria, insistint que no tenia sentit plantejar la pregunta de si la geometria euclidiana, per exemple, és veritable; com a màxim pot dir-se que és més convenient que una altra.

Poincaré va estendre el convencionalisme de la geometria a la mecànica de Newton, sostenint que, a causa del seu caràcter de meres definicions, les lleis newtonianes del moviment tindrien una validesa immutable. (De fet, partir del canvi de perspectiva que va suposar l'aparició de la teoria de la relativitat especial, en els anys 1904-1906, la validesa universal de les lleis del moviment newtonianes es limita a cossos no sotmesos a velocitats properes a la de la llum o a camps gravitacionals molt intensos, pel qual ja no va poder sostenir-se la validesa universal d'aquelles lleis, que Poincaré va voler interpretar de manera convencional). El convencionalisme de Poincaré, exagerat per les extralimitacions de Le Roy, es va mantenir per a la geometria i la mecànica, però no per les ciències de la naturalesa en general.

Una versió radical del convencionalisme va ser defensada pel lògic i filòsof polonès Kazimierz Ajdukiewicz.