Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat com a consens»
De Wikisofia
m (bot: - amb que se + amb què se) |
|||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Variant de la [[veritat, teoria pragmàtica de la|teoria pragmàtica de la veritat]], atribuïble a [[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]], segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d'una proposició o [[enunciat|enunciat]], sinó una ''exigència'' ideal | + | Variant de la [[veritat, teoria pragmàtica de la|teoria pragmàtica de la veritat]], atribuïble a [[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]], segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d'una proposició o [[enunciat|enunciat]], sinó una ''exigència'' ideal d'aquest, per la qual es reclama dels altres l'assentiment, o el consens [[intersubjectivitat|intersubjectiu]], una vegada presentades les justificacions amb què se sosté i s'afirma un enunciat. El rerefons d'aquesta teoria suposa que els enunciats que es pretenen veritables, com [[acte lingüístic|actes lingüístics]] que són, es profereixen en una situació ideal de [[diàleg|diàleg]], en la qual ha de ser possible un discurs lliure i [[racional|racional]]. |
| − | === | + | === Vegeu termes relacionats. === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[certesa|certesa]] | [[certesa|certesa]] | ||
| Línia 53: | Línia 53: | ||
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | [[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']] | ||
| + | |||
| + | [[Teoria_minimista_de_la_veritat|Teoria_minimista_de_la_veritat]] | ||
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | </div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}} | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 21:26, 22 set 2017
Variant de la teoria pragmàtica de la veritat, atribuïble a Jürgen Habermas, segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d'una proposició o enunciat, sinó una exigència ideal d'aquest, per la qual es reclama dels altres l'assentiment, o el consens intersubjectiu, una vegada presentades les justificacions amb què se sosté i s'afirma un enunciat. El rerefons d'aquesta teoria suposa que els enunciats que es pretenen veritables, com actes lingüístics que són, es profereixen en una situació ideal de diàleg, en la qual ha de ser possible un discurs lliure i racional.
Vegeu termes relacionats.