Accions

Teoria minimista de la veritat

De Wikisofia



La teoria deflacionista /minimalista o minimista de la veritat.

Una de les classificacions de les teories sobre la veritat és la que les classifica com a teories inflacionistes i teories deflacionistes. Les doctrines inflacionistes consideren que el terme "veritat '" o "veritable" expressa un predicat que s'atribueix a certa classe d'entitats: els enunciats, les proposicions o les oracions. Per les doctrines deflacionistes el terme "veritat" no expressa un predicat, sinó que és avaluat a partir dels papers que pot exercir en l'articulació del discurs.

La teoria minimalista o minimista de la veritat és una teoria deflacionista que defensa que dir d'alguna proposició "p" que aital proposició és verdadera no afegeix res a "p". Segons Frege, la frase "és veritat que oloro l'aroma de les violetes" no afegeix res a la frase "oloro l'aroma de les violetes" . Així, doncs, d'acord amb la teoria deflacionista, la veritat no és realment una propietat i, per tant, si una proposició qualsevol és vertadera és un error dir que aital proposició té una propietat, és a dir, que té la propietat de ser vertadera. (En algunes versions del minimisme no es nega radicalment que la veritat sigui una propietat, ja que en determinades circumstàncies es podria considerar com a tal).

La teoria deflacionista o minimista de la veritat ha estat un dels enfocaments més desenvolupats al llarg del segle XX. Un dels seus iniciadors més destacats és Frege, i ha rebut una defensa explícita d'altres autors com Ramsey (que defensa la veritat com a redundància), Ayer i Quine. Actualment un dels més actius defensors d'aquesta concepció és Paul Horwich en un llibre titulat Truth (Oxford: Basil Blackwell, 1990). Tot i que no negui explícitament que "veritat" és un predicat, sí que deixa clar que, segons ell, per explicar el terme "veritat" no cal cap mena de treball filosòfic. Altres defensors contemporanis d'aquesta concepció minimista són Robert Brandom i Hartry Field.

Segons el minimalisme la idea de veritat s'expressa segons l'esquema següent:

"p" és veritable si i només si p.

El minimisme o minimalisme de la veritat defensa que mitjançant aquest esquema s'accepten totes les seves instàncies sense recolzar-se en cap altre argument, és a dir, sense necessitat de què es derivin d'alguna premissa reduccionista del tipus:

x és veritable = x és j

que és la que caracteritza les tradicionals explicacions de la veritat.

Segons Horwich, el que prova aquesta tesi és que el concepte veritat s'expressa i explica millor si es pren el seu ús com la nostra inclinació a acceptar les instàncies de l'esquema esmentat. Així, l'evidència per acceptar aquesta afirmació és que la regularitat és necessària i suficient per explicar el valor del concepte "veritat" entesa a partir de la seva utilitat com un instrument generalitzador.

S'ha fet moltíssimes crítiques a la teoria minimalista. Per exemple, Jerry Seligman (The Substance of deflation), assenyala que la teoria minimalista no pot fer un correcte tractament de proposicions auto-referencials i indexicals, la qual cosa mostra, diu Seligman, que és falsa. Igualment s'insisteix en el fet que l'esquema en què se centra la teoria és massa simple, i la seva complexitat depèn de la complexitat del conjunt d'expressions que poden ser substituïdes en la variable "p". No obstant això, els defensors de la teoria minimalista o minimista (o deflacionista) de la veritat responen a cadascuna d'aquestes crítiques, bé apel·lant a la distinció entre metallenguatge i llenguatge objecte (per combatre el problema de les oracions autoreferencials); bé apel·lat a la idea de gramàtica i de generació per determinar les possibles instàncies de substitució de "p".

Des d'una perspectiva metodològica la rellevància de la teoria minimista ve donada pel fet que en la pràctica, quan es postula una teoria o una explicació habitualment es procedeix d'acord amb el minimalisme, ja que en la investigació es consideren fets i els fets que succeeixen determinen l'ocurrència de certa classe de proposicions, que justament són aquelles que anomenem vertaderes.

Alguns autors, com McGinn, per exemple, sustenten que el minimisme de la veritat és insuficient i que "vertader" expressa realment una propietat. Sense el concepte de veritat no ens podríem formar creences respecte del món a partir d'allò que la gent diu. Podem adquirir coneixement de fets directament sense emprar el concepte de veritat si ens referim a fets simples com quan podem dir que el foc escalfa, ja que en aquest cas no cal cap marrada a través de les paraules d'altri, però si hem d'adquirir coneixement del món a partir del testimoni dels altres, llavors sí que necessitem el concepte de veritat, que és el que uneix el que pensem (la ment) i el món. D'aquesta manera s'acosta a la tesi de Heidegger segons la qual, que un enunciat sigui vertader significa que descobreix l'ens en si mateix.


_____________________________________________________

Bibliografia:

Blackburn, Simon , La verdad. Guia de perplejos, Barcelona, Ed. Crítica, 2008

Williams, Bernard , Verdad y veracidad, Barcelona, Tusquets, 2008.

Frankfurt,Harry G. , Sobre la verdad, Barcelona, Paidós, 2008.

Horwich, P., Truth, Oxford, Larendon Press, 1998.

McGinn, C., "The Truth About Truth", a Scahntz, R., (ed.) What is Truth?, Berlin, Walter de Gruyter, 2002.

Stoljar, Daniel and Damnjanovic, Nic, "The Deflationary Theory of Truth", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2014 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/fall2014/entries/truth-deflationary/>.


Vegeu termes relacionats.

Plantilla:Proc