Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, teoria pragmàtica de la»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - " la hi " a " se la ")
 
(8 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
Teoria sobre la [[veritat|veritat]] que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el [[pragmatisme|pragmatisme]], iniciat per [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Charles Sanders Peirce]] (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un [[enunciat|enunciat]] es veu en la pràctica. D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de [[Autor:James,_William|William James]] (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat -James parla més aviat de «creences»- que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli.
+
Teoria sobre la [[veritat|veritat]] que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el [[pragmatisme|pragmatisme]], iniciat per [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Charles Sanders Peirce]] (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un [[enunciat|enunciat]] es veu en la pràctica. [[File:Pierce3.jpg|thumb|<center>Charles Sanders Pierce</center>]]
 +
D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de [[Autor:James,_William|William James]] (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat –James parla més aviat de «creences»– que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli.
  
Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una [[creença|creença]] és veritable si es mostra útil per qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista -amb el fenomenisme de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], diu, no el de [[Autor:Hume, David|Hume]]-; James, [[instrumentalisme|instrumentalista]] (veure [[Recurs:James, William: teoria pragmàtica de la veritat|text 1]] , [[Recurs:James, William: el significat de la veritat|text 2]] i [[Recurs:James, William: la veritat «es fa»|text 3]] ).
+
Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una [[creença|creença]] és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista –amb el fenomenisme de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], diu, no el de [[Autor:Hume, David|Hume]]; James, [[instrumentalisme|instrumentalista]] (veg. textos de W. James: [[Recurs:James, William: teoria pragmàtica de la veritat|text 1]] , [[Recurs:James, William: el significat de la veritat|text 2]] i [[Recurs:James, William: la veritat «es fa»|text 3]] ).
  
  
=== Veure termes relacionats. ===
+
=== Vegeu termes relacionats. ===
 
<div class='mw-collapsible'>
 
<div class='mw-collapsible'>
 
[[certesa|certesa]]
 
[[certesa|certesa]]
Línia 55: Línia 56:
  
 
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']]
 
[[verum ipsum factum|''verum ipsum factum'']]
 +
 +
[[Teoria_minimista_de_la_veritat|teoria minimista de la veritat]]
 
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}}
 
</div>{{Proc|Recurs:veritat, termes relacionats}}
  
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió de 19:47, 8 feb 2020


Teoria sobre la veritat que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el pragmatisme, iniciat per Charles Sanders Peirce (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un enunciat es veu en la pràctica.

Charles Sanders Pierce

D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de William James (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat –James parla més aviat de «creences»– que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli.

Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una creença és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista –amb el fenomenisme de Kant, diu, no el de Hume–; James, instrumentalista (veg. textos de W. James: text 1 , text 2 i text 3 ).


Vegeu termes relacionats.

Plantilla:Proc