Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 53 de 98
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

  • Recurs:Hegel: el concepte
    |Nom=Hegel: el concepte LA DOCTRINA DEL CONCEPTE
    10 Ko (1.726 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
  • Recurs:Hegel: el concepte/es
    ...los momentos es todo el concepto, y es puesto con él en unidad inseparada. El concepto es, pues, lo que, en su identidad consigo, es en sí y por sí det ...e sí y con el todo, y la determinación es puesta como un libre ser de todo el concepto.
    9 Ko (1.655 paraules) - 16:24, 19 set 2017

Coincidències de text de pàgina

  • Aniversari de Hegel
    ...hlesinger_WC.jpg|200 px]] || <big>'''En commemoració del 250 aniversari de Hegel'''</big>''' * [[Autor:Hegel,_Georg_Wilhelm_Friedrich|'''<big>Georg Wilhelm Friedrich Hegel</big>''']]
    2 Ko (297 paraules) - 00:17, 27 set 2020
  • Pàgina principal2
    ...hlesinger_WC.jpg|200 px]] || <big>'''En commemoració del 250 aniversari de Hegel'''</big>''' * [[Autor:Hegel,_Georg_Wilhelm_Friedrich|'''<big>Georg Wilhelm Friedrich Hegel</big>''']]
    4 Ko (510 paraules) - 23:09, 4 oct 2020
  • Universal concret
    [[File:hegel12.gif|thumb|G.W.F. Hegel]] ...merament particular ([[Recurs:Hegel: el concepte|veg. text 1]] i [[Recurs:Hegel: qui pensa en abstracte?|text 2]]).
    2 Ko (317 paraules) - 21:41, 31 ago 2017
  • Recurs:Hegel: conceptes i idees
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: conceptes i idees|Idioma=Español}} ...penent de la idea, no existeix per si. [...] La realitat es fa idèntica al concepte. La idea és justament allò que nosaltres anomenem ''veritat.''
    782 octets (130 paraules) - 23:16, 24 maig 2017
  • Omnis determinatio negatio est
    ..., és necessàriament indeterminable. [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] donarà una gran importància a aquesta tesi spinoziana, considerant la d
    1 Ko (168 paraules) - 18:14, 17 juny 2018
  • Recurs:Cita Hegel: eticitat
    {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Hegel: eticitat|Idioma=Español}} ...n en l'ésser ètic el seu fonament en i per si i la seva fi motora. És el ''concepte de la llibertat que ha esdevingut món existent i naturalesa de l'autoconsc
    606 octets (103 paraules) - 17:49, 23 nov 2017
  • Recurs:Hegel: autoconsciència i satisfacció
    {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: autoconcia i satisfacció|Idioma=Español}} ...a consciència només té en l'autoconsciència, com el concepte de l'esperit, el punt de viratge a partir del qual s'aparta de l'aparença acolorida de més
    1 Ko (230 paraules) - 22:53, 17 oct 2017
  • Idealisme absolut
    ...-''«de l'absolut ha de dir-se que és essencialment resultat»-, perquè tot el que existeix no és més que un moment del desenvolupament de la idea inici
    1 Ko (187 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • Recurs:Cita de Hegel 1
    {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel 1|Idioma=Español}} ...du li és indiferent a l'eticitat objectiva que és l'única cosa permanent i el poder que regeix la vida dels individus. Per això l'eticitat ha estat repr
    766 octets (122 paraules) - 17:48, 23 nov 2017
  • Volksgeist
    ...ons», i els moviments nacionalistes han recorregut amb freqüència a aquest concepte.
    1 Ko (204 paraules) - 15:59, 1 març 2018
  • Moralitat i eticitat
    De manera general per moralitat s'entén el món de la [[moral|moral]] o «el moral», en sentit [[abstracte|abstracte]], o l'exigència en l'ordre de la Segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], mentre la legalitat és el mer acord o desacord de l'acció amb la llei moral sense cap referència a
    3 Ko (441 paraules) - 13:07, 1 des 2017
  • Finitud
    ...[[File:Descart9.gif|thumb|René Descartes]] [[File:Hegel9.gif|thumb|G.W.F. Hegel]] [[File:Heidegg6.gif|thumb|M. Heidegger]] <small>(del llatí, ''finitudo'' ...ial del ser creat, que per ella es distingeix radicalment del Ser infinit; el cristià reconeix la seva pròpia finitud davant la infinitud divina. La fi
    3 Ko (575 paraules) - 00:03, 15 jul 2020
  • Recurs:Hegel: dialèctica de la mort
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: dialèctica de la mort|Idioma=Español}} ...l germen innat de la mort. La negació d'aquesta inadequació és precisament el compliment del seu destí. L'individu es nega en tant que ell mateix modela
    2 Ko (346 paraules) - 23:00, 8 set 2018
  • Esdevenir
    ...lux circular de morir i renéixer, o al domini d'un contrari sobre l'altre: el resultat final no deixa de ser una harmonia del conjunt, perquè l'esdeveni ...vé en el pla de la lògica, s'expressa també com a sistema filosòfic –sosté Hegel– en la història del pensament.
    3 Ko (466 paraules) - 14:19, 9 maig 2020
  • Societat civil
    ...urement dins de la societat a través de sindicats, organitzacions, etc., i el lloc de la difusió dels valors comuns i de l'obtenció del consens, que pe ...na esfera del públic de la qual l'Estat ha de mantenir-se allunyat, segons el principi que no ha de fer-ho tot i que no ha d'intervenir en les activitats
    2 Ko (324 paraules) - 21:18, 29 ago 2017
  • Alteritat
    ...itació]]), que no pot existir en un sentit absolut, sinó només relacional: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la ...[[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és o no és.
    2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
  • Recurs:Hegel:historia universal
    {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel, G.W.F.: la història universalIdioma=Español}} G. W. F. Hegel: la història universal
    3 Ko (469 paraules) - 12:10, 8 set 2020
  • Universal
    ...a del merament plural, es refereix a una [[totalitat|totalitat]]. Així, és el que es refereix a una totalitat plural d'objectes, de manera que un terme u ...na espècie pot adoptar una forma singular («l'home és racional»), llavors, el judici universal és un judici ''genèric singular''. Interpretat des d'una
    2 Ko (385 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
  • Recurs:Hegel, G.W.F.: el tot, l'absolut, el real, l'esdevenir, el subjecte, l'esperit, el sistema
    ..., G.W.F.: el tot, l'absolut, el real, l'esdevenir, el subjecte, l'esperit, el sistema|Idioma=Español}} el tot, l'absolut, el real, l'esdevenir, el subjecte, l'esperit, el sistema
    2 Ko (299 paraules) - 01:17, 25 set 2020
  • Autor:Stirner, Max
    ...el seu propi [[no-res|no-res]]: «He posat la meva confiança en No-Res», és el vers de [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]], que Stirner va prendr
    3 Ko (496 paraules) - 15:04, 8 març 2018
  • Dialèctica
    ...elements oposats o [[contradicció|contradictoris]], que posa en evidència el caràcter canviant i progressiu de la realitat, que es desenvolupa en fases ...ir, de dialogar amb la intenció de dominar a l'adversari, mentre que oposa el seu [[sil·logisme|sil·logisme]], o demostració capaç de treure conclusi
    9 Ko (1.457 paraules) - 17:34, 22 set 2018
  • Recurs:Hegel: contra el mer empirisme
    ...tRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: contra el mer empirisme|Idioma=Español}} ...a de raó són solament alguna cosa subjectiva, és a dir, que hem d'acceptar el donat tal com és, i manquem del dret a preguntar-nos si és racional o fin
    3 Ko (570 paraules) - 16:21, 16 jul 2018
  • Autor:Croce, Benedetto
    Filòsof i historiador italià, neoidealista, el més important del present segle. Neix en Pescasseroli, (L'Aquila), en els ...s, pràctics, de manera que l'esperit duu a terme dues activitats bàsiques, el [[coneixement|coneixement]] i l'[[acció|acció]].
    4 Ko (671 paraules) - 16:02, 18 set 2018
  • Déu
    ...eix «Yahvéh» (que pot traduir-se com a «jo sóc el que sóc»), com a «jo sóc el que és», amb una clara intenció de dir «jo sóc [[Grec::τό ᾤν]]”, ...t|sant Anselm]] precisa com a «allò de què no pot pensar-se res més gran», concepte base del seu [[Argument_ontològic|argument ontològic]], com a «infinitat
    4 Ko (642 paraules) - 18:15, 14 maig 2020
  • Lluita per l'existència
    ...lment criticada per [[Autor:Kropotkin, Piotr|Kropotkin]] en la seva obra ''El suport mutu.'' ...r espiritual es realitza amb l'altre ([[Recurs:cita de Hegel sobre el jo i el nosaltres|veg. citació]]).
    3 Ko (456 paraules) - 17:34, 22 set 2018
  • Idealisme
    ...rivada del fenomenisme de Berkeley, en afirmar que no existeix res més que el [[jo|jo]], o un mateix i les seves idees. ...; d'ell sorgeix, per desenvolupament [[dialèctica|dialèctic]], el no-jo, o el món.
    5 Ko (816 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
  • No-res
    <small>(del llatí ''nihil'', el contrari del que és alguna cosa)</small> ...la ''via de la veritat'' del seu famós poema: en tant que el no ser no és, el no-res, entesa en aquest sentit, no pot ni dir-se ni pensar-se ([[Recurs:Fr
    6 Ko (1.039 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
  • Intersubjectivitat
    ...ria crítica|teoria crítica]] de [[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]], concepte fonamental de les seves teories epistemològiques, lingüístiques i ètiqu
    4 Ko (619 paraules) - 16:53, 27 nov 2018
  • Providència
    ...llatí ''providentia'', de ''providere'', veure amb antelació, que tradueix el grec [[Grec::Πρόνοια]])</small> ...om a contrapartida, aconsegueix l'[[ataraxia|ataraxia]] en saber acceptar el seu [[destí|destí]].
    3 Ko (431 paraules) - 17:39, 22 set 2018
  • Recurs:Gadamer: el prejudici dels prejudicis
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Gadamer: el prejudici dels prejudicis|Idioma=Español}} ...de les coses mateixes. Això és el que Heidegger vol dir quan requereix que el tema científic s'«asseguri» en les coses mateixes mitjançant l'elaborac
    4 Ko (620 paraules) - 17:38, 26 feb 2020
  • Autor:Feuerbach, Ludwig
    ...de l'Alemanya de la seva època, aquesta crítica a la religió li va tancar el pas a la carrera acadèmica. Feuerbach va tenir, doncs, que renunciar a seg ...uesta crítica a Hegel, Feuerbach ja havia fet el pas cap al materialisme i el [[sensualisme|sensualisme]] que impregnen la seva obra, i cap a la crítica
    8 Ko (1.278 paraules) - 15:15, 9 maig 2020
  • Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund
    ...s seves obres es mostra crític respecte de la [[dialèctica|dialèctica]] de Hegel, del [[marxisme|marxisme]] i de les filosofies –que denomina ontològique ...al civilització tècnica, sorgida de l'esperit de la Il·lustració i del seu concepte de [[raó|raó]], no representa més que un domini racional sobre la natura
    6 Ko (902 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • Límit
    <small>(del llatí ''limes'', el punt final d'una cosa o la seva acotació)</small> ...és un tipus de límit, però no tot límit és principi» ([[Recurs:Aristòtil: el límit|veg. text d'Aristòtil]]). Estenent la classificació aristotèlica,
    5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
  • Autor:Heimsoeth, Heinz
    ...e, es va negar a usar el concepte de ''raça'', al que no considerava com a concepte filosòfic. A partir de 1949 va ser membre de l'Acadèmia de Ciències i Li ...gustí]] i [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]]. Amb això, Heimsoeth troba el que, segons ell, són les bases [[escolàstica, escolasticisme|escolàstiqu
    4 Ko (636 paraules) - 18:50, 28 gen 2018
  • Teoria crítica
    ...] i [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]], principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de l'[[escola de Frankfurt|escola de Frankfurt]], i que s ...derivades d'un concepte de [[raó|raó]] (com a instrument) que, perseguint el domini de la naturalesa, ha acabat per dominar al mateix home. L'arrel irra
    3 Ko (460 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
  • Recurs:Hegel: el concepte
    |Nom=Hegel: el concepte LA DOCTRINA DEL CONCEPTE
    10 Ko (1.726 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
  • Autor:Hamann, Johann Georg
    ...ann Wolfgang von|Goethe]] va anomenar el «faune socràtic») pretenia atacar el pensament de la Il·lustració. ...tor:Schlegel, Friedrich|Schlegel]], [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]] i també sobre [[Auto
    4 Ko (680 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • Autor:Trías Sagnier, Eugenio
    ...orment va publicar amb el títol ''El llenguatge del perdó. Un assaig sobre Hegel''. Va cursar estudis a Barcelona, Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. Durant ...rtista i la ciutat,'' i el Premi Nacional d'Assaig de 1983 per ''El bell i el sinistre.'' En 1995 va obtenir l'important Premi Internacional Friedrich Ni
    8 Ko (1.285 paraules) - 17:33, 22 set 2018
  • Monisme
    ...ors en [[panteisme|panteisme]]; entre la [[ment|ment]] o [[ànima|ànima]] i el [[cos|cos]] o [[matèria|matèria]], anomenant-se en aquest cas [[monisme p ...ta, qui juntament amb Wilhelm Ostwald, químic, organitza en 1911 a Hamburg el primer congrés monista, a més de fundar un «Associació monista alemanya
    3 Ko (463 paraules) - 17:39, 22 set 2018
  • Enteniment
    ...te|acte]], aquest és [[dýnamis|potència]]. El primer és etern i separable, el segon és corruptible i està unit al cos ([[Recurs:Aristòtil: enteniment ...filosofia àrab|filosofia àrab]], i va donar origen a la problemàtica sobre el caràcter d'intel·ligència única i separada, o no, de l'[[enteniment age
    7 Ko (1.010 paraules) - 16:01, 3 juny 2018
  • Quantitat
    ...quals corresponen les tres categories d'unitat, pluralitat, totalitat. En el segon cas, Kant afirma que tota sensació ha de posseir una certa [[extensi ...de transformació, entès segons la [[dialèctica|dialèctica]] materialista, el formula [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conv
    6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Recurs:Hegel: el temps
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: el temps|Idioma=Español}} ...cte a la juxtaposició immòbil. La negativitat, posada d'aquesta manera, és el temps.
    4 Ko (763 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
  • Autor:Löwith, Karl
    ...ca la figura de Nietzsche i la tesi de l'etern retorn, que permet rebutjar el relativisme historicista i recuperar l'estudi de la naturalesa en contra de ...'' (1949) i ''Heidegger pensador d'un temps indigent'' (1953); ''L'home en el centre de la història: balanç filosòfic del segle XX'' (pòstuma: 1990).
    5 Ko (769 paraules) - 17:12, 3 set 2018
  • Autor:Bataille, Georges
    ...ilosòficament més important la formen ''L'experiència interior'' (1843), ''El culpable'' (1944) i ''Sobre Nietzsche'' (1945), llibres escrits durant l'oc ...el coneixement es perdi en ell. I així «Una vegada aconseguit el no saber, el saber absolut no és més que un coneixement entre uns altres» (Cf. G. Bat
    4 Ko (609 paraules) - 17:39, 22 ago 2018
  • Ironia
    <small>(del grec [[Grec::εἰρωνεία]], donar a entendre el contrari del que es vol dir)</small> ...a jactància o exageració de la veritat. L'home veraç és el que es troba en el terme mitjà entre tots dos extrems, però la jactància és considerada pi
    4 Ko (704 paraules) - 12:09, 28 des 2017
  • Infinit, infinitud
    ...en oposició als [[pitagorisme|pitagòrics]], que entenien que les coses són el resultat d'una limitació d'alguna cosa ''àpeiron'' per alguna cosa determ ...s sobre l'infinit demostren que aquest concepte s'aplicava al món físic, i el seu tractament va orientat a demostrar que no existeix una substància infi
    6 Ko (1.031 paraules) - 15:16, 9 maig 2020
  • Intuïció
    ...la major [[certesa|certesa]] possible; l'[[evidència|evidència]] no funda el coneixement, sinó que és tan sols la màxima certesa que prové del conei ...ue puguin semblar aquestes idees han constituït el rerefons històric sobre el qual s'ha edificat l'[[existencialisme|existencialisme]] posterior.
    7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Categoria
    ...r, o parlar sobre l'ésser. Amb elles classifica Aristòtil les coses segons el «dir-se de» (lògic) i l'«estar en» (ontològic) un subjecte. N'enumera ...categories accidentals, però sí que ensenya decididament Aristòtil que tot el que existeix o és ''substància'' (la primera categoria) o és [[accident|
    6 Ko (956 paraules) - 14:24, 9 maig 2020
  • Recurs:Hegel: l'esperit del poble
    |Nom=Hegel: l'esperit del poblo ...rit d'un poble i, encara que els individus no siguin conscients d'ella, és el seu supòsit previ. Opera aquesta consciència com una necessitat: l'indivi
    2 Ko (386 paraules) - 00:19, 6 feb 2018
  • Ésser / Ser
    ...e hi ha, o existeix», el concepte més genèric dels que és possible tenir i el més fonamental en la història del pensament occidental, de [[Autor:Parmè ...a més entre un conjunt d'idees fonamentals (la d'existència, juntament amb el moviment, la quietud, la igualtat i la diferència; ''Sofista'').
    14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020

Mostra (anteriors 50 | següents 50) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/wiki/Especial:Cerca»