Diferència entre revisions de la pàgina «Espècie»
De Wikisofia
m (bot: - de l'[[Escolàstica,_escol + de la [[Escolàstica,_escol) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 7: | Línia 7: | ||
En l'exemple clàssic del mateix Aristòtil, «l'home és l'animal racional», «animal» és el ''gènere'', «home» l'espècie i «racional» la [[Diferència_específica|diferència específica]] ([[Adiàfora|''adiàfora'']]). La definició d'home, per tant, consisteix a afegir una diferència (específica o especificante) al gènere. | En l'exemple clàssic del mateix Aristòtil, «l'home és l'animal racional», «animal» és el ''gènere'', «home» l'espècie i «racional» la [[Diferència_específica|diferència específica]] ([[Adiàfora|''adiàfora'']]). La definició d'home, per tant, consisteix a afegir una diferència (específica o especificante) al gènere. | ||
| − | De l'espècie filosòfica es distingeix l'«espècie biològica», que és la categoria ''taxonòmica'' fonamental amb què es classifiquen els organismes. En realitat [[Autor:Linneo,_Carl_von| | + | De l'espècie filosòfica es distingeix l'«espècie biològica», que és la categoria ''taxonòmica'' fonamental amb què es classifiquen els organismes. En realitat [[Autor:Linneo,_Carl_von|Linné]], en el s. XVIII, va recórrer a la lògica aristotèlica per a establir el seu sistema de [[Classificació|classificació]]. Tot organisme és classificat per Linné amb les categories taxonómicas (''taxons'') de gènere i diferència i cada vegetal o animal rep un nom genèric i un nom [[específic]]: ''Homo sapiens, Fagus sylvatica''. Linné va conservar també la diferència específica (normalment anomenada ''diagnosi''), afegint una breu descripció de les característiques que distingeixen una espècie d'una altra. |
| − | En el seu ''Systema Naturae'', Linneo completa el seu sistema de classificació seguint l'esquema de l'[[Arbre_de_Porfiri|arbre de Porfiri]], afegint al gènere i diferència, el «gènere intermedi» i el «gènere proper» ([[Classificació_de_Linneo|vegeu la | + | En el seu ''Systema Naturae'', [[Autor:Linneo,_Carl_von|Linné]] completa el seu sistema de classificació seguint l'esquema de l'[[Arbre_de_Porfiri|arbre de Porfiri]], afegint al gènere i diferència, el «gènere intermedi» i el «gènere proper» ([[Classificació_de_Linneo|vegeu la classificació]]). |
| − | En l'actualitat, el gènere biològic és un conjunt d'espècies afins, mentre que l'espècie biològica és el grup d'individus afins capaços d'engendrar descendència teòricament fecunda ([[Categories_i_taxons_de_l'espècie_humana| | + | En l'actualitat, el gènere biològic és un conjunt d'espècies afins, mentre que l'espècie biològica és el grup d'individus afins capaços d'engendrar descendència teòricament fecunda ([[Categories_i_taxons_de_l'espècie_humana|Categories i taxons de l'espècie humana: vegeu gràfic]]). |
| + | |||
| + | Veg. [[Propietat,_propietats|propietat, propietats]]. | ||
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 16:30, 24 oct 2018
(del llatí species, visió, aspecte, punt de vista, que correspon al grec eidos)
Terme procedent del llatí medieval de la filosofia escolàstica, que s'aplica a un dels predicables, i es defineix com allò que convé a alguna cosa constituint-li totalment, configurant la seva essència total, o com aquella característica que s'afirma essencialment de molts individus que difereixen només numèricament. Així, la «humanitat» s'afirma de Pere i Anna i de tots els individus humans que només són numèricament diferents, i la humanitat és l'essència de cadascun d'ells. La mateixa tradició escolàstica la utilitza, determinant el gènere, per a construir les definicions denominades per gènere i diferència, també usuals d'altra banda en la lògica actual.
En l'exemple clàssic del mateix Aristòtil, «l'home és l'animal racional», «animal» és el gènere, «home» l'espècie i «racional» la diferència específica (adiàfora). La definició d'home, per tant, consisteix a afegir una diferència (específica o especificante) al gènere.
De l'espècie filosòfica es distingeix l'«espècie biològica», que és la categoria taxonòmica fonamental amb què es classifiquen els organismes. En realitat Linné, en el s. XVIII, va recórrer a la lògica aristotèlica per a establir el seu sistema de classificació. Tot organisme és classificat per Linné amb les categories taxonómicas (taxons) de gènere i diferència i cada vegetal o animal rep un nom genèric i un nom específic: Homo sapiens, Fagus sylvatica. Linné va conservar també la diferència específica (normalment anomenada diagnosi), afegint una breu descripció de les característiques que distingeixen una espècie d'una altra.
En el seu Systema Naturae, Linné completa el seu sistema de classificació seguint l'esquema de l'arbre de Porfiri, afegint al gènere i diferència, el «gènere intermedi» i el «gènere proper» (vegeu la classificació).
En l'actualitat, el gènere biològic és un conjunt d'espècies afins, mentre que l'espècie biològica és el grup d'individus afins capaços d'engendrar descendència teòricament fecunda (Categories i taxons de l'espècie humana: vegeu gràfic).
Veg. propietat, propietats.