Diferència entre revisions de la pàgina «Verum ipsum factum»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "[[historia" a "[[història") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:vico2.gif|thumb|G. Vico]] | [[File:vico2.gif|thumb|G. Vico]] | ||
| − | «La veritat és el fet». Lema epistemològic de [[Autor:Vico, Giambattista|Giambattista Vico]], enunciat en la seva obra ''D'antiquissima italorum sapientia'' [L'antiquíssima saviesa dels itàlics] (1710) i pres de [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]], que, en clara oposició a [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]]<o>,</o> proposa com a substitut del [[veritat, criteri de|criteri de veritat]] de les idees clares i distintes. La veritat no és l'intuït, sinó allò que la ment humana ha construït. La [[ment|ment]], mentre es pensa a si mateixa, no es fa, raó per la qual tampoc pot conèixer-se amb [[certesa|certesa]]. Amb aquesta [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], Vico assimila la ment humana a la divina, quant a la manera de conèixer. [[Déu|Déu]] és [[omnisciència|omniscient]] perquè ho ha creat tot. L'home sap en la mesura en què és constructor o hacedor; pel mateix, només coneix allò que ell mateix fa; la resta, si per ventura, només ho pensa. La certesa de les matemàtiques prové d'haver estat construïdes per la ment humana (un antecedent del [[constructivisme|constructivisme]]), mentre que la certesa de la física és menor, perquè el seu objecte no pot considerar-se fet per l'home. Aplicant aquest principi a la [[ | + | «La veritat és el fet». Lema epistemològic de [[Autor:Vico, Giambattista|Giambattista Vico]], enunciat en la seva obra ''D'antiquissima italorum sapientia'' [L'antiquíssima saviesa dels itàlics] (1710) i pres de [[Autor:Hobbes, Thomas|Hobbes]], que, en clara oposició a [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]]<o>,</o> proposa com a substitut del [[veritat, criteri de|criteri de veritat]] de les idees clares i distintes. La veritat no és l'intuït, sinó allò que la ment humana ha construït. La [[ment|ment]], mentre es pensa a si mateixa, no es fa, raó per la qual tampoc pot conèixer-se amb [[certesa|certesa]]. Amb aquesta [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], Vico assimila la ment humana a la divina, quant a la manera de conèixer. [[Déu|Déu]] és [[omnisciència|omniscient]] perquè ho ha creat tot. L'home sap en la mesura en què és constructor o hacedor; pel mateix, només coneix allò que ell mateix fa; la resta, si per ventura, només ho pensa. La certesa de les matemàtiques prové d'haver estat construïdes per la ment humana (un antecedent del [[constructivisme|constructivisme]]), mentre que la certesa de la física és menor, perquè el seu objecte no pot considerar-se fet per l'home. Aplicant aquest principi a la [[història|història]], dóna d'ella una nova interpretació: la història és una ciència molt més certa que les de la [[naturalesa|naturalesa]], perquè els fets històrics són humans i, per tant, plenament comprensibles; el mateix que el [[dret|dret]], perquè l'home és el constructor de la societat civil. La idea que té Vico de la història com a ciència s'assembla a la qual, posteriorment, amb [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]], s'aplicarà a les [[ciències de l'esperit|ciències de l'esperit]].=== Veure termes relacionats. === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[certesa|certesa]] | [[certesa|certesa]] | ||
Revisió del 23:00, 5 març 2015
«La veritat és el fet». Lema epistemològic de Giambattista Vico, enunciat en la seva obra D'antiquissima italorum sapientia [L'antiquíssima saviesa dels itàlics] (1710) i pres de Hobbes, que, en clara oposició a Descartes<o>,</o> proposa com a substitut del criteri de veritat de les idees clares i distintes. La veritat no és l'intuït, sinó allò que la ment humana ha construït. La ment, mentre es pensa a si mateixa, no es fa, raó per la qual tampoc pot conèixer-se amb certesa. Amb aquesta teoria del coneixement, Vico assimila la ment humana a la divina, quant a la manera de conèixer. Déu és omniscient perquè ho ha creat tot. L'home sap en la mesura en què és constructor o hacedor; pel mateix, només coneix allò que ell mateix fa; la resta, si per ventura, només ho pensa. La certesa de les matemàtiques prové d'haver estat construïdes per la ment humana (un antecedent del constructivisme), mentre que la certesa de la física és menor, perquè el seu objecte no pot considerar-se fet per l'home. Aplicant aquest principi a la història, dóna d'ella una nova interpretació: la història és una ciència molt més certa que les de la naturalesa, perquè els fets històrics són humans i, per tant, plenament comprensibles; el mateix que el dret, perquè l'home és el constructor de la societat civil. La idea que té Vico de la història com a ciència s'assembla a la qual, posteriorment, amb Dilthey, s'aplicarà a les ciències de l'esperit.=== Veure termes relacionats. ===