Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat com a consens»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "aléticas" a "alètiques")
m (bot: - amb que se + amb què se)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
Variant de la [[veritat, teoria pragmàtica de la|teoria pragmàtica de la veritat]], atribuïble a [[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]], segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d'una proposició o [[enunciat|enunciat]], sinó una ''exigència'' ideal del mateix, per la qual es reclama dels altres l'assentiment, o el consens [[intersubjectivitat|intersubjectiu]], una vegada presentades les justificacions amb que se sosté i s'afirma un enunciat. El rerefons d'aquesta teoria suposa que els enunciats que es pretenen veritables, com [[acte lingüístic|actes lingüístics]] que són, es profereixen en una situació ideal de [[diàleg|diàleg]], en la qual ha de ser possible un discurs lliure i [[racional|racional]].
+
Variant de la [[veritat, teoria pragmàtica de la|teoria pragmàtica de la veritat]], atribuïble a [[Autor:Jürgen Habermas|Jürgen Habermas]], segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d'una proposició o [[enunciat|enunciat]], sinó una ''exigència'' ideal del mateix, per la qual es reclama dels altres l'assentiment, o el consens [[intersubjectivitat|intersubjectiu]], una vegada presentades les justificacions amb què se sosté i s'afirma un enunciat. El rerefons d'aquesta teoria suposa que els enunciats que es pretenen veritables, com [[acte lingüístic|actes lingüístics]] que són, es profereixen en una situació ideal de [[diàleg|diàleg]], en la qual ha de ser possible un discurs lliure i [[racional|racional]].
  
  

Revisió del 08:21, 10 ago 2017


Variant de la teoria pragmàtica de la veritat, atribuïble a Jürgen Habermas, segons el qual «veritat» no és un predicat o propietat d'una proposició o enunciat, sinó una exigència ideal del mateix, per la qual es reclama dels altres l'assentiment, o el consens intersubjectiu, una vegada presentades les justificacions amb què se sosté i s'afirma un enunciat. El rerefons d'aquesta teoria suposa que els enunciats que es pretenen veritables, com actes lingüístics que són, es profereixen en una situació ideal de diàleg, en la qual ha de ser possible un discurs lliure i racional.


Veure termes relacionats.

Plantilla:Proc