Diferència entre revisions de la pàgina «Veritat, teoria pragmàtica de la»
De Wikisofia
m (bot: - per qui la + per a qui la) |
m (bot: -Veure termes relacionats +Vegeu termes relacionats) |
||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
| − | === | + | === Vegeu termes relacionats. === |
<div class='mw-collapsible'> | <div class='mw-collapsible'> | ||
[[certesa|certesa]] | [[certesa|certesa]] | ||
Revisió del 09:33, 16 set 2017
Teoria sobre la veritat que s'engloba dins d'una altra teoria epistemològica més general, el pragmatisme, iniciat per Charles Sanders Peirce (1839-1914), segons el qual el significat d'un concepte o d'un enunciat es veu en la pràctica. D'acord amb aquests principis, i més aviat a causa d'una formulació de William James (1842-1910), se la defineix com a propietat de tota proposició o enunciat -James parla més aviat de «creences»- que en la pràctica funciona, resulta o té conseqüències útils. Aquesta utilitat no ha d'entendre's en un sentit merament tecnològic o pràctic d'abast immediat, sinó en un sentit molt més ampli.
Per Peirce un enunciat és veritable si i només si és acceptat per tot aquell que té suficient informació sobre el que afirma. Per a James, una creença és veritable si es mostra útil per a qui la creu. Peirce és, en això, fenomenista -amb el fenomenisme de Kant, diu, no el de Hume-; James, instrumentalista (veure text 1 , text 2 i text 3 ).
Vegeu termes relacionats.