Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Moral»

De Wikisofia

m (bot: - com [[metallenguatge|met + com a [[metallenguatge|met)
m (Text de reemplaçament - "apelativa" a "apel·lativa")
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''moralis'', relatiu als costums, [[mores|''mores'']])</small>
 
<small>(del llatí ''moralis'', relatiu als costums, [[mores|''mores'']])</small>
  
El conjunt de [[norma|normes]], [[usos|usos]] i lleis que l'home percep com a obligatòries en [[consciència|consciència]]. El seu estudi és objecte de  l'[[ètica|ètica]]. El [[llenguatge moral|llenguatge moral]] recorre a la [[funcions del llenguatge|funció del llenguatge]] coneguda com a «apelativa», prescriptiva o imperativa, i així es diu que el discurs moral o el llenguatge moral és un discurs prescriptiu. Les principals manifestacions d'aquest tipus de discurs són els [[imperatiu|imperatius]], les normes i les valoracions, o [[judici de valor|judicis de valor]]. L'estudi de les característiques del discurs moral és una qüestió de [[metaètica|metaètica]], entesa com a [[metallenguatge|metallenguatge]] que tracta dels requisits que ha de complir un [[llenguatge|llenguatge]] moral.
+
El conjunt de [[norma|normes]], [[usos|usos]] i lleis que l'home percep com a obligatòries en [[consciència|consciència]]. El seu estudi és objecte de  l'[[ètica|ètica]]. El [[llenguatge moral|llenguatge moral]] recorre a la [[funcions del llenguatge|funció del llenguatge]] coneguda com a «apel·lativa», prescriptiva o imperativa, i així es diu que el discurs moral o el llenguatge moral és un discurs prescriptiu. Les principals manifestacions d'aquest tipus de discurs són els [[imperatiu|imperatius]], les normes i les valoracions, o [[judici de valor|judicis de valor]]. L'estudi de les característiques del discurs moral és una qüestió de [[metaètica|metaètica]], entesa com a [[metallenguatge|metallenguatge]] que tracta dels requisits que ha de complir un [[llenguatge|llenguatge]] moral.
  
 
Veure [[ètica|ètica]], [[enunciat deòntic|enunciat deòntic]] i [[judici moral|judici moral]].
 
Veure [[ètica|ètica]], [[enunciat deòntic|enunciat deòntic]] i [[judici moral|judici moral]].

Revisió del 22:20, 16 nov 2017

(del llatí moralis, relatiu als costums, mores)

El conjunt de normes, usos i lleis que l'home percep com a obligatòries en consciència. El seu estudi és objecte de l'ètica. El llenguatge moral recorre a la funció del llenguatge coneguda com a «apel·lativa», prescriptiva o imperativa, i així es diu que el discurs moral o el llenguatge moral és un discurs prescriptiu. Les principals manifestacions d'aquest tipus de discurs són els imperatius, les normes i les valoracions, o judicis de valor. L'estudi de les característiques del discurs moral és una qüestió de metaètica, entesa com a metallenguatge que tracta dels requisits que ha de complir un llenguatge moral.

Veure ètica, enunciat deòntic i judici moral.