Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Falsacionisme»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "refutarlas" a "refutar-les")
m (bot: - d'observacions -cap procediment inductiu- pot + d'observacions –cap procediment inductiu– pot)
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
[[Image:popper5.gif|200px|Karl Popper]]
 
[[Image:popper5.gif|200px|Karl Popper]]
  
La teoria sobre el [[mètode científic|mètode científic]], de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]],basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de [[conjectures i refutacions|conjectures i refutacions]], segons la qual una [[hipòtesi|hipòtesi]] o [[teoria|teoria]] científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions -cap procediment inductiu- pot establir la [[confirmació|confirmació]] d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí pot determinar-se, mitjançant la [[refutació|refutació]] o [[falsació|falsació]] de la mateixa. [[Autor:Lakatos, Imre|Imre Lakatos]], filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme ''dogmàtic'' i un falsacionisme ''metodològic''.
+
La teoria sobre el [[mètode científic|mètode científic]], de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]],basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de [[conjectures i refutacions|conjectures i refutacions]], segons la qual una [[hipòtesi|hipòtesi]] o [[teoria|teoria]] científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions –cap procediment inductiu– pot establir la [[confirmació|confirmació]] d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí que pot determinar-se, mitjançant la [[refutació|refutació]] o [[falsació|falsació]] d'aquesta. [[Autor:Lakatos, Imre|Imre Lakatos]], filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme ''dogmàtic'' i un falsacionisme ''metodològic''.
  
El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Ayer]], [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Kuhn]] i [[Autor:Nagel, Ernest|Nagel]], i que suposa l'afirmació fonamental que la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una ''versió ingènua'', atribuïble a Popper, i una ''versió refinada'', la del propi Lakatos ([[Recurs:Lakatos: classes de falsacionisme|veure text]] ), que admet una certa ''acceptabilitat'' o una certa [[verificabilitat|verificabilitat]] de les hipòtesis.
+
El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Ayer]], [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Kuhn]] i [[Autor:Nagel, Ernest|Nagel]], i que suposa l'afirmació fonamental que la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una ''versió ingènua'', atribuïble a Popper, i una ''versió refinada'', la del mateix Lakatos ([[Recurs:Lakatos: classes de falsacionisme|vegeu el text]]), que admet una certa ''acceptabilitat'' o una certa [[verificabilitat|verificabilitat]] de les hipòtesis.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió de 19:48, 16 set 2017

Karl Popper

La teoria sobre el mètode científic, de Popper,basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de conjectures i refutacions, segons la qual una hipòtesi o teoria científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions –cap procediment inductiu– pot establir la confirmació d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí que pot determinar-se, mitjançant la refutació o falsació d'aquesta. Imre Lakatos, filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme dogmàtic i un falsacionisme metodològic.

El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com Ayer, Kuhn i Nagel, i que suposa l'afirmació fonamental que la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una versió ingènua, atribuïble a Popper, i una versió refinada, la del mateix Lakatos (vegeu el text), que admet una certa acceptabilitat o una certa verificabilitat de les hipòtesis.