Accions

Autor

Thomas Samuel Kuhn

De Wikisofia

Kuhn.jpg

Filòsof de la ciència i historiador americà, nascut a Ohio, en 1922; va estudiar física a Harvard i va ser professor de filosofia i història de la ciència en l'Institut Tecnològic de Massachusetts. Va morir el juny de 1996 a la ciutat de Cambridge (Massachusetts).

És conegut sobretot per les seves obres La revolució copernicana (1957) i L'estructura de les revolucions científiques (1962). Aquest últim és un dels llibres més coneguts i discutits sobre filosofia de la ciència i en ell desenvolupa la idea que la ciència progressa a través d'una successió de períodes, la seqüència dels quals és «paradigma-ciència normal-crisi-revolució-nova ciència normal-nou paradigma» veure esquema més avall ↓. S'inicia amb un període de ciència normal, durant el qual la investigació científica, que es caracteritza com una «activitat dirigida a solucionar enigmes», sota un model, o paradigma, acumula incessantment nous coneixements: és l'època de creixement i desenvolupament del coneixement científic intensament acumulativa. La presència d'anomalies o problemes que la teoria del paradigma no és capaç de solucionar, origina una crisi dins del paradigma i estimula la recerca de noves teories, que a mesura que van tenint èxit es manifesten incompatibles amb el paradigma antic: és la fase revolucionària i de ciència revolucionària. Si el paradigma alternatiu és capaç de solucionar les anomalies que es presenten, va sent acceptat i s'entra en una nova fase de ciència normal sota un nou paradigma. L'adopció d'un nou paradigma suposa una revolució científica o una ruptura amb el paradigma antic i apareixen relacions d'incommensurabilitat entre el paradigma antic i el nou. S'ha interromput el desenvolupament acumulatiu de la ciència i hi ha noves teories no compatibles amb les anteriors, que suposen un canvi de configuració total en l'univers intel·lectual.

Aquest enfocament «historicista» de la ciència, oposat a la concepció tradicional excessivament teòrica i racionalista del positivisme, ha estat criticat per alguns autors, i entre ells Karl R. Popper, per a considerar que afavoreix cert irracionalisme en la ciència. En successives edicions del seu llibre, i en altres escrits, Kuhn ha mitigat algunes de les seves afirmacions: admet, per exemple, la substitució d'un paradigma per un altre sense que sigui necessària cap crisi.


Esquema ↓
1037.png