Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Falsacionisme»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} 200px|Karl Popper La teoria sobre el mètode científic, de Popper,bas...».)
 
m (bot: - d'observacions -cap procediment inductiu- pot + d'observacions –cap procediment inductiu– pot)
 
(6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
[[Image:popper5.gif|200px|Karl Popper]]
 
[[Image:popper5.gif|200px|Karl Popper]]
  
La teoria sobre el [[mètode científic|mètode científic]], de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]],basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de [[conjectures i refutacions|conjectures i refutacions]], segons la qual una [[hipòtesi|hipòtesi]] o [[teoria|teoria]] científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions -cap procediment inductiu- pot establir la [[confirmació|confirmació]] d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí pot determinar-se, mitjançant la [[refutació|refutació]] o [[falsació|falsació]] de la mateixa. [[Autor:Lakatos, Imre|Imre Lakatos]], filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme ''dogmàtic'' i un falsacionisme ''metodològic''.
+
La teoria sobre el [[mètode científic|mètode científic]], de [[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]],basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de [[conjectures i refutacions|conjectures i refutacions]], segons la qual una [[hipòtesi|hipòtesi]] o [[teoria|teoria]] científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions –cap procediment inductiu– pot establir la [[confirmació|confirmació]] d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí que pot determinar-se, mitjançant la [[refutació|refutació]] o [[falsació|falsació]] d'aquesta. [[Autor:Lakatos, Imre|Imre Lakatos]], filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme ''dogmàtic'' i un falsacionisme ''metodològic''.
  
El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Ayer]], [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Kuhn]] i [[Autor:Nagel, Ernest|Nagel]], i que suposa l'afirmació fonamental que la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutarlas. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una ''versió ingènua'', atribuïble a Popper, i una ''versió refinada'', la del propi Lakatos ([[Recurs:Lakatos: classes de falsacionisme|veure text]] ), que admet una certa ''acceptabilitat'' o una certa [[verificabilitat|verificabilitat]] de les hipòtesis.
+
El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com [[Autor:Ayer, Alfred Jules|Ayer]], [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Kuhn]] i [[Autor:Nagel, Ernest|Nagel]], i que suposa l'afirmació fonamental que la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una ''versió ingènua'', atribuïble a Popper, i una ''versió refinada'', la del mateix Lakatos ([[Recurs:Lakatos: classes de falsacionisme|vegeu el text]]), que admet una certa ''acceptabilitat'' o una certa [[verificabilitat|verificabilitat]] de les hipòtesis.
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}

Revisió de 19:48, 16 set 2017

Karl Popper

La teoria sobre el mètode científic, de Popper,basada en la seva concepció de la ciència com a sistema de conjectures i refutacions, segons la qual una hipòtesi o teoria científica és un enunciat universal, la veritat del qual no pot demostrar-se, perquè cap sèrie finita d'observacions –cap procediment inductiu– pot establir la confirmació d'una hipòtesi, però la falsedat de la qual sí que pot determinar-se, mitjançant la refutació o falsació d'aquesta. Imre Lakatos, filòsof hongarès, seguidor de les idees de Popper, distingeix entre un falsacionisme dogmàtic i un falsacionisme metodològic.

El primer correspon a la divulgació inicial que de les teories falsacionistes de Popper van fer alguns autors, com Ayer, Kuhn i Nagel, i que suposa l'afirmació fonamental que la ciència no pot provar hipòtesi, sinó que només pot intentar refutar-les. Enfront d'això, Lakatos es refereix al falsacionisme metodològic, del que distingeix una versió ingènua, atribuïble a Popper, i una versió refinada, la del mateix Lakatos (vegeu el text), que admet una certa acceptabilitat o una certa verificabilitat de les hipòtesis.