Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 42 de 42
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

  • ...{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató: saber i filosofia|Idioma=Español}} - Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [''to ge philomathés kai philósophon tautón'']
    623 octets (99 paraules) - 22:50, 24 maig 2017
  • - Ahora bien -continué-, ¿no son lo mismo el deseo de saber y la filosofía? [''to ge philomathés kai philósophon tautón''] ...para con sus familiares y conocidos es preciso que sea filósofo y ávido de saber [''philósophon kai philomathé''] por naturaleza?
    380 octets (67 paraules) - 22:50, 24 maig 2017

Coincidències de text de pàgina

  • ...{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató: saber i filosofia|Idioma=Español}} - Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [''to ge philomathés kai philósophon tautón'']
    623 octets (99 paraules) - 22:50, 24 maig 2017
  • <small>(terme compost del llatí ''pro'', per, i el grec παιδευτικoς, ''paideutikós'', educar, instruir)</small> ...ici introductori per a la filosofia, a la seva mateixa [[filosofia crítica|filosofia crítica]].
    2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
  • ...), i acaba identificant la noció de ''póiesis'' amb la de poesia ([[Recurs:cita de Plató sobre la poesi|veg. citació]]). ...es correspon amb les labors dels artesans i amb la tècnica. És un tipus de saber que condueix a la creació d'una obra.
    2 Ko (411 paraules) - 15:03, 30 set 2018
  • ...ència: en què «en un home virtuós la voluntat és la que és bona» ([[Recurs:Cita de Philippa Foot|vegeu la citació]]). Les fonts de la doctrina sobre la virtut són [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] i [[Autor:Aquino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]], fidel comentador en aqu
    3 Ko (479 paraules) - 15:40, 30 set 2018
  • ...ent», del verb [[Grec::ἐπισταμαι]], ''epistamai'': entendre d'alguna cosa, saber)</small> ...onegut, o coneixement per només les aparences ([[Recurs:Plató: coneixement i opinió|vegeu el text]]).
    3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
  • ...ivament, com a contemplació de les [[idea|idees]] o com saber contemplatiu i activitat intel·lectual superior de l'home.
    3 Ko (512 paraules) - 15:56, 3 nov 2018
  • ...que es pren sobre enunciats generals aptes per la [[predicció|predicció]] i l'[[explicació|explicació]]. ...aturalisme]] o [[realisme|realisme]] ètic i de [[relativisme|relativisme]] i [[subjectivisme|subjectivisme]]. En l'actualitat, [[Autor:Jürgen Habermas|
    4 Ko (669 paraules) - 14:25, 6 feb 2018
  • ...stòtil]] comparteixen aquesta opinió, a més de [[Autor:Teofrast|Teofrast]] i [[Autor:Simplici|Simplici]]. Va morir al voltant de l'any 475 a.C. ...uts poden afirmar-se tant de déu com de la naturalesa parmenídea ([[Recurs:cita presocràtics 3|vegeu la citació]]).
    4 Ko (595 paraules) - 10:35, 24 oct 2018
  • <small>(del llatí ''scientia'', de ''scire'', saber)</small> ...s per al [[mètode|mètode]] i la sistematització de les ciències empíriques i, a més, també mantenen alguna relació amb la naturalesa, de la qual cons
    7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • ...ell dels Cinc-cents, al procés contra els estrategs de les Arginusas (411) i la seva desobediència a l'ordre donada pels Trenta Tirans d'arrestar a Lle ...cap [[finalitat|finalitat]], per l'interès per un coneixement de si mateix i de l'home en general, seguint l'oracle que la Pitia de Delfos pronuncia a i
    10 Ko (1.633 paraules) - 23:12, 9 jul 2018
  • ...ubstancial ''i la manera ''accidental'' de ser i la de ser en ''potència ''i ser en ''acte''. ...es [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]], i reserva a la filosofia el paper exclusiu de la [[lògica|lògica]].
    5 Ko (849 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
  • ...tal]], constitueix el punt de partida de l'[[idealisme|idealisme]] alemany i filosofies derivades. ..., la voluntarietat i la llibertat com a fenòmens de conducta observable, a saber, com a processos sotmesos a [[condicionament|condicionament]] operant.
    4 Ko (712 paraules) - 20:02, 24 set 2018
  • ...la negació de l'ésser, és a dir, amb el que no és, tal com s'elabora en la filosofia de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] qui així ho formula en la ''vi ...mateix i l'altre]]). També per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] la negació i la privació es donen a partir d'afirmacions determinades, apartant-se de l
    6 Ko (1.039 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
  • ...a ciència|filosofia de la ciència]]replantegen el problema de la realitat, i busquen nous criteris de decisió per a determinar quan pot dir-se que un [ ...l R. Popper]] sobre món 1, món 2 i [[mons 1,2 i 3|món 3]] ([[Recurs:Popper i el món 3|veg. text]]).
    6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
  • ...bles i dignes d'entre ells van arribar a conèixer que Déu és principi i fi i raó exemplar. ...uprem bé no pot ser idea. I les raons que d'això dóna no tenen valor algun i les refuta el Comentador.
    5 Ko (980 paraules) - 15:11, 15 juny 2018
  • ...seu germà Míreas, l'encaminava cap a la Retòrica, però ell estimava més la Filosofia. Enamorat ja d'ell Crantor, li va preguntar per aquell vers de la ''Andròm I ell va respondre amb el que allí se segueix:
    4 Ko (673 paraules) - 17:07, 8 oct 2019
  • ...tàriament acceptada, de manera que només cal parlar de l'Acadèmia de Plató i d'una Acadèmia mitjana o nova, els representants de la qual van ser dits a ...tació filosòfica es va forjar en pugna contra els [[epicureisme|epicuris]] i, especialment, contra l'[[estoïcisme|estoïcisme]] de [[Autor:Crisip|Crisi
    4 Ko (588 paraules) - 19:38, 10 nov 2020
  • ...cceptar-lo. El coneixement intuïtiu intel·lectual és generalment rebutjat, i no s'admet la intuïció com una font de coneixement, perquè tot coneixeme ...soluta del [[subjecte |subjecte]] i l'objecte. En èpoques recents, Bergson i Husserl han fonamentat els seus respectius sistemes en una noció peculiar
    7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • ...en el fet que aquesta captació es produeix, entre coneixement ''sensible'' i coneixement ''intel·lectual''. ...de l'[[estímul|estímul]] adequat per a convertir-ho en unitats més àmplies i activament integrades, que es coneixen com a [[percepció|percepció]]. Per
    7 Ko (1.061 paraules) - 15:02, 23 ago 2018
  • ...qual va residir bastants anys i en la qual va travar amistat amb Eurípides i amb el governant Pèricles, qui l'any 440 li va encarregar la redacció de ...es nombroses obres van ser destruïdes en públic per part dels seus enemics i acusadors.
    8 Ko (1.475 paraules) - 16:40, 6 feb 2018
  • ...ca amb tota la [[real|realitat]], que descriu com una, contínua i immòbil, i l'oposa simplement al [[no-res]], o al que no és. ...ntals (la d'existència, juntament amb el moviment, la quietud, la igualtat i la diferència; ''Sofista'').
    14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
  • ...çava amb l'ensenyament epicuri segons el qual el savi ha d'estimar el camp i la naturalesa. ...situen la felicitat en una altra vida. Conseqüentment amb aquestes idees, i amb la seva màxima: «viu retirat», preferia la companyia dels seus amics
    12 Ko (2.020 paraules) - 21:16, 18 oct 2017
  • ...e la física, o del coneixement de la naturalesa, a la recerca de principis i conceptes que puguin explicar el món físic. ...com a «filosofia primera» ([[Recurs:cita Aristòtil 30|vegeu la citació]]) i com a «ciència de l'ens» ([[Recurs:Aristòtil: la ciència del ser|veg.
    13 Ko (2.223 paraules) - 18:17, 10 juny 2020
  • <small>(del llatí ''ràtio'', càlcul i, en sentit derivat, raó, explicació, justificació, argumentació, teoria ...ò és, a través del [[pensament|pensament]]. Com a nucli de la racionalitat i expressió de la naturalesa humana, els diferents sistemes filosòfics han
    8 Ko (1.356 paraules) - 13:06, 2 juny 2020
  • ...ki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Heidegger: l'oblit de l'ésser i la crítica a l'existencialisme|Idioma=Español}} ...seva originació essencial, domina el destí de tota la història d'occident i de la història determinada per l'europeu.
    8 Ko (1.473 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
  • ...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la filosofia com a preparació per a la mort.|Idioma=Español}} ...conseguir el pur.» Heus aquí, oh Simmias, allò que necessàriament pensaran i es diran els uns als altres tots els que són amants d'aprendre en el recte
    7 Ko (1.212 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
  • ...de morir». En la seva joventut, Hegel esmenta, al final del tractat ''Fe i saber ''(1802) el «sentiment en què es funda la religió dels temps moderns —
    6 Ko (1.178 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
  • ...mbé als simis africans i als orangutans (segons Lawrence Martin) ([[Recurs:cita imatge|veg. citació]]). [[File:Adan-y-eva.jpg|thumb|<center>Adam i Eva</center>]]
    12 Ko (1.995 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • ...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Plató: la filosofia|Idioma=Español}} ...quins caràcters distingeixen la seva naturalesa de les altres per l'acció i la passió. Em comprens o no, Teodor?
    8 Ko (1.569 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
  • <small>(del grec [[Grec::ἠθίκή]], derivat de [[Grec::ἦθος]], caràcter, i, segons Aristòtil, de [[Grec:: ἔθος]], ''éthos'' costum)</small> ...a, l'ètica és una reflexió filosòfica ([[Recurs:Sánchez Vázquez, A.: ètica i moral|veg. text]]).
    13 Ko (2.175 paraules) - 08:53, 7 oct 2018
  • <small>(del grec [[Grec::ἰδέα ]], ''idea'' i [[Grec::εἶδος]],'' eidos'', la forma o aspecte visible, tots dos deri ==<center>'''Les idees en la filosofia antiga'''</center>==
    19 Ko (3.108 paraules) - 16:32, 12 juny 2018
  • ...erme que ja Giorgio Vasari aplica, en el s. XVI, al «renaixement» de l'art i les lletres antigues)</small> ...terme s'encunya en el s. XIX, per obra sobretot dels historiadors Michelet i Burckhardt, els qui també han determinat el seu significat general.
    19 Ko (2.959 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
  • ...de la lògica, i les investigacions de la lògica de la matemàtica ([[Recurs:Cita de Nidditch|veg. citació]]). ...e predicar-se necessàriament de tot C». (Aristòtil, ''Analítica primera'', I, 1, cap. 4, ''Obres'', Aguilar p. 277. [[Recurs:Aristòtil: el sil·logisme
    19 Ko (3.109 paraules) - 10:48, 9 oct 2018
  • ...matemàtiques i la física. En la seva joventut simpatitza amb el socialisme i, per espai de dos o tres mesos, s'adhereix al comunisme. ...l [[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre el que és ciència i el que no és [[ciència|ciència]].
    29 Ko (4.794 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
  • ...la del conjunt de l'[[aristotelisme]], va ser dominant durant molts segles i, de fet, l'interès per l'estudi del seu pensament mai ha decaigut. ==Biografia, context i obres==
    49 Ko (8.443 paraules) - 16:49, 10 juny 2020
  • ...t a Atenes, creador d'un sistema filosòfic i d'un mètode d'exposició de la filosofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la hi ==Biografia, context i obres==
    74 Ko (13.067 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
  • ...de l'atomisme psicològic, propi de les filosofies empiristes del s. XVIII i de la psicologia associacionista, o bé de l'[[atomisme lògic|atomisme lò ...ivisible fins a l'infinit?), no va ser generalment acceptada al món antic, i solament va reaparèixer tímidament en l'atomisme modern. Amb aquesta conc
    30 Ko (5.100 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hegel: del bell i les seves formes|Idioma=Español}} ...ubte sobre l'existència del seu objecte, com en la psicologia experimental i en la teologia pròpiament dita.
    25 Ko (4.547 paraules) - 17:38, 29 oct 2023
  • {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Derrida i la fenomenologia|Idioma=Español}} <big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big>
    46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
  • ...oncs, que a continuació examinem de quina manera es formaran tals persones i com se'ls podrà treure a la llum, de la mateixa manera que, segons s'expli ...veritable; una ascensió cap a l'ésser, de la qual direm que és l'autèntica filosofia.
    30 Ko (5.421 paraules) - 11:56, 5 nov 2018