...u sentit subjectiu: la ment o l'«ànima arquitectònica», capaç ella mateixa de conèixer el sistema del món -en la tradició gnoseològica moderna. En aq
...ncia, és a dir, ho transforma de mer agregat de coneixement en un sistema, l'arquitectònica és la doctrina del científic en el nostre coneixement.
3 Ko (431 paraules) - 22:23, 7 oct 2018
...pus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'arquitectònica de les ciències|Idioma=Español}}
...iguin les activitats mateixes o alguna altra cosa fora d'elles, com en les ciències esmentades.
2 Ko (319 paraules) - 14:33, 26 set 2018
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil: el ser mentre que ser|Idioma=Español}}
...tant que ser. Aquestes ciències només tracten de l'ésser des de cert punt de vista...
529 octets (91 paraules) - 19:01, 27 set 2016
...ó necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències ([[Recurs:Kant: la lògica com a propedèutica|vegeu el text]]) i considera
2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
...a qualsevol cas, i que semblen dispensar de l'esforç d'adduir les raons o les premisses adequades al cas, al que comunament es diu «recórrer a un tòpi
878 octets (136 paraules) - 22:43, 4 gen 2018
...r sobre la [[veritat|veritat]] dels enunciats de les [[ciències empíriques|ciències empíriques]] ([[Recurs:Bunge: verificabilitat|veg. text]]).
2 Ko (256 paraules) - 00:02, 7 jul 2018
...icte i competitivitat mútua es denomina pròpiament [[teoria de jocs|teoria de jocs]].
1 Ko (218 paraules) - 10:41, 13 oct 2017
...rgia ''radiant'', o de la llum i altres rajos, que es propaga per «quants» de llum. La investigació d'aquesta última classe d'energia ha portat al conc
|Etiqueta=Filosofia de la ciència
2 Ko (350 paraules) - 15:47, 3 juny 2018
...de l'auriga Plató atorga tres virtuts ([[Grec::ἀρηταί]]) a les tres parts de l'[[ànima|ànima]]: la [[Grec::σωφροσύνη]] (temprança), la [[Gre
...s]], equivalent a la racionalitat pràctica o en saber pràctic que és capaç de dur a terme una bona deliberació o [[eubulia]] ([[Grec::εὐβουλία]
2 Ko (309 paraules) - 17:52, 30 oct 2018
...'estudi, filosòfic o no, com la «teoria de les idees de Plató», la «teoria de la societat» o la «teoria del coneixement».
...[[idea|idees]] o com saber contemplatiu i activitat intel·lectual superior de l'home.
3 Ko (512 paraules) - 15:56, 3 nov 2018
...gudes per l'observació; constitueixen generalització, extrapolació i altra de l'evidència empírica. [...]
...raduïts, sense variació alguna de significat, per enunciats del llenguatge de la ciència empírica.
2 Ko (242 paraules) - 21:24, 13 oct 2017
...in'', descriure, investigar; en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], coneixement de l'individual)</small>
...temps|temps]]; al·ludeix en definitiva, a la [[historicitat|historicitat]] de l'existència humana. El segon remet al ''coneixement'' d'aquesta mateixa r
4 Ko (562 paraules) - 16:18, 16 set 2017
...iki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Llista llibres la metafísica Aristòtil|Idioma=Español}}
-La ciència a partir de principis i causes, classificació de les ciències, una ciència universal (llibres I, II, III i VI).
1.023 octets (169 paraules) - 00:20, 9 abr 2015
...i un dels primers escolàstics que va mostrar un interès específic per les ciències naturals.
...hannes|Mestre Eckhart]]. En els seus comentaris a les obres naturalistes d'Aristòtil, recorre a experiments i observacions empíriques que diu haver realitzat.
3 Ko (476 paraules) - 18:40, 22 maig 2018
...de l'esperit, transcendeix l'home el pla merament natural. La seva manera de pensar va ser seguida per [[Autor:Campanella, Tommaso|Tommaso Campanella]]
3 Ko (524 paraules) - 22:16, 21 feb 2018
[[File:aristopetit.gif|thumb|Aristòtil]]
...«opinió»: el que no pot ser veritablement conegut, o coneixement per només les aparences ([[Recurs:Plató: coneixement i opinió|vegeu el text]]).
3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
...e practicaven la medicina. Van tenir un gran desenvolupament a les escoles de Cnidos, Cos i Rodes.
...aven descendents directes d'Asclepi. A diferència dels estudiosos d'altres ciències, els ''asclepíades'' o metges van ser gairebé els únics que van practica
2 Ko (263 paraules) - 15:11, 26 set 2018
|Nom=Echeverría, J.: mètodes de la ciència
...ència lògica, qualsevol tractat de metodologia ofereix una àmplia panòplia de mètodes científics. Sense pretendre elaborar una taula exhaustiva, i sens
3 Ko (580 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
...ns de res la manera ''substancial ''i la manera ''accidental'' de ser i la de ser en ''potència ''i ser en ''acte''.
...sa|ciències de la naturalesa]], i reserva a la filosofia el paper exclusiu de la [[lògica|lògica]].
5 Ko (849 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
...des|Andrònic de Rodes]] probablement onzè director del [[Liceu|Liceu]] de les obres del ''corpus aristotelicum'').
...e l'Acadèmia de Berlín, editada per I. Bekker (Berlín 1831-1870), divideix les obres en quatre apartats:
5 Ko (459 paraules) - 22:34, 17 maig 2018
..., per a establir la seva significació i la seva importància per al conjunt de l'espècie, així com estudiar quins són els factors que originen aquestes
...olupament, l'antropologia física o biològica requereix el concurs d'altres ciències, com ara l'anatomia, la fisiologia, la paleontologia humana, la biologia mo
4 Ko (664 paraules) - 20:53, 17 maig 2018
...uir la pauta de l'obra d'Aristòtil ''Les parts dels animals'', i és mostra de la gran importància donada a la classificació, observació i teorització
...ia de catàstrofes naturals que no es corresponen amb una marxa teleològica de la naturalesa.
4 Ko (606 paraules) - 17:00, 24 maig 2018
...fonament, principi, derivat de ''princeps'', príncep, derivat al seu torn de ''primus'' i ''capio'': el que ocupa el primer lloc)</small>
...dre de l'existent, perquè mai pot ser trobat o conegut, en estar més enllà de tota experiència possible.
2 Ko (394 paraules) - 11:55, 7 feb 2018
...emàntica i pragmàtica de tot acte de llenguatge, o [[parla|parla]], que ha de fer-se dins d'un [[context|context]] i també amb un context previ. En el s
..., per part seva, va concebre la [[fenomenologia|fenomenologia]] com a punt de partida per a l'elaboració d'una filosofia sense supòsits.
2 Ko (285 paraules) - 22:48, 17 maig 2018
...t més universal que va tenir el pensament grec després d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]].
De les vint-i-tres obres atribuïdes a Posidoni solament en queden uns pocs fragme
2 Ko (360 paraules) - 18:28, 23 oct 2018
...ió neokantiana. En 1881 va accedir a un lloc de professor a la Universitat de Marburg, on va exercir fins a la seva mort. Va ser l'editor dels ''Philosop
...expressa el fet que els fenòmens són diferents graus de desenvolupament de les idees enteses com a mètodes.
5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
...m a objecte fontal, segons sis condicions que imprimeix en la ment; segons les quals ascendeix a aquella llum, raonant, experimentant, entenent, com queda
...rem bé no pot ser idea. I les raons que d'això dóna no tenen valor algun i les refuta el Comentador.
5 Ko (980 paraules) - 15:11, 15 juny 2018
|Nom=Aristòtil: l'admiració
2 Ko (270 paraules) - 16:16, 21 ago 2018
<small>(del llatí ''scientia'', de ''scire'', saber)</small>
...cies empíriques i, a més, també mantenen alguna relació amb la naturalesa, de la qual constitueixen [[model|models]] o formes per a pensar-la.
7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...oria de les catàstrofes'', es perllonga en una fecunda reflexió filosòfica de gran importància per l'[[epistemologia|epistemologia]] contemporània.
...tació de la naturalesa, l'acosta a una reinterpretació d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] (la [[matèria|matèria]] aspirant a la [[forma|forma]]).
4 Ko (585 paraules) - 22:33, 17 maig 2018
...éixer els problemes fonamentals de la determinació moderna de les ciències de l'obrar.
...limitat a ''interpretar ''el món de diverses maneres; del que es tracta és de ''transformar-lo''» ([[Recurs:Marx: tesis sobre Feuerbach|vegeu el text]])
3 Ko (450 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...màtiques» que, juntament amb les de qualitat, s'oposen a les «dinàmiques», de relació i modalitat.
...a [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conversió de la quantitat en qualitat'' o'' llei del canvi qualitatiu'': els canvis quan
6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la filosofia primera.|Idioma=Español}}
...n com a ser. Per això també nosaltres hem d'aprehendre les causes primeres de l'ens en tant que ens.
3 Ko (651 paraules) - 17:17, 18 set 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la intel·ligència divina.|Idioma=Español}}
3 Ko (653 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...uesta escola és coneguda amb aquest nom (en grec [[Grec::Λύκειον]]) perquè Aristòtil la va fundar en un edifici d'Atenes, annex a un gimnàs i a un temple dedic
[[File:aristo02.gif|thumb|Aristòtil]]
6 Ko (1.085 paraules) - 17:00, 24 maig 2018
...adicionalment, per a distingir-lo de la [[voluntat|voluntat]], la facultat de pensar.
...és etern i separable, el segon és corruptible i està unit al cos ([[Recurs:Aristòtil: enteniment actiu i passiu|veg. text]]).
7 Ko (1.010 paraules) - 16:01, 3 juny 2018
...'un desviament de la seva caiguda, o [[clinamen|''clinamen'']], no a causa de cap causa.
...no depèn de res més que d'una intersecció de «coincidències absolutes», en les quals res tenen a veure els mètodes d'investigació ([[Recurs:Monod: l'atz
6 Ko (1.005 paraules) - 21:26, 16 set 2017
...ofessor a partir de 1837. També va ser secretari de l'Acadèmia de Ciències de Prússia.
...er, Friedrich|Schleiermacher]], interpretades des de la noció aristotèlica de finalització.
3 Ko (508 paraules) - 23:53, 13 juny 2018
...mes de pensar i sentir d'una persona a partir de la seva aparença visible, les seves característiques somàtiques, els seus gestos i, en particular, dels
...pel que sembla els pitagòrics ja havien efectuat estudis en aquest sentit. Aristòtil sosté la possibilitat d'establir una relació entre el caràcter i els tre
5 Ko (766 paraules) - 17:50, 24 ago 2018
...lguna cosa, de ''nascor'', néixer, originar-se; en grec φύσις, ''phýsis'', de φύομαι, ''phýomai'', néixer, originar-se, sorgir -traduït per [[Au
...coses, i així el van entendre els [[presocràtics|presocràtics]], autors de les primeres teories sobre el «principi», o ''arkhé'' ([[arkhé|ἀρχή]])
10 Ko (1.623 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
<small>(del grec [[Grec::φιλοσοφία]], ''phylosophía'', amor en saber, derivat de [[Grec::φιλέω]], estimar i [[Grec::σοφία]], saber, saviesa)</smal
...o està àvid de saber ([[Recurs:Cita_Plató:_saber_i_filosofia|veg. citació de Plató]]).
8 Ko (1.309 paraules) - 16:34, 27 abr 2023
...treballs històrics sobre [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i sobre història de les matemàtiques, especialment sobre el càlcul infinitesimal.
...ics. Amb això inaugura una nova tradició en la interpretació del pensament de Kant, oposada tant al [[subjectivisme|subjectivisme]] i al [[psicologisme|p
8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
<small>(del llatí ''matèria'' o ''materies'', amb el significat de material per a la construcció)</small>
...desenvolupament en què es troben les [[ciències de la naturalesa|ciències de la naturalesa]].
7 Ko (1.235 paraules) - 08:31, 7 set 2018
[[File:aristo04.gif|thumb|Aristòtil]]
...l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] no és un gènere, però hi ha una ciència que tracta de l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] (la filosofia primera).
9 Ko (1.536 paraules) - 14:46, 9 maig 2020
...UBA, Buenos Aires 1965, i Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires 1972 -resum de treballs anteriors-).
..." és veritable en català si i només si la neu és blanca», s'enuncien totes les condicions que ens permeten dir que l'enunciat «La neu és blanca» és ve
5 Ko (783 paraules) - 23:31, 30 gen 2018
...r [[Autor:Thom, René|René Thom]] en 1966, qui l'ha exposat especialment en les seves obres ''Estabilitat estructural i morfogènesi,'' 1972, i en ''Models
...tínua ''qualitativament'' diferent cap a un altre estat com a conseqüència de variacions [[continu |contínues]]. D'aquesta manera, una variació contín
10 Ko (1.603 paraules) - 23:02, 22 set 2018
(1924, Santo Domingo de la Calzada - Niembro, 2016).
...culturals en general. Va morir a Niembro (Astúries) el diumenge 7 d'agost de 2016.
11 Ko (1.768 paraules) - 17:41, 27 nov 2018
...erpretació. Actualment, aquest terme designa una teoria filosòfica general de la interpretació.
...r, l'hermenèutica tracta de les proposicions enunciatives i dels principis de l'expressió discursiva. També per a [[Autor:Boeci|Boeci]] l'hermenèutica
11 Ko (1.848 paraules) - 14:16, 9 maig 2020
Aquest terme pot entendre's, almenys, de tres maneres diferents:
'''1)''' com a sinònim de la filosofia de la vida,
6 Ko (1.011 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
...logia social|antropologia social]], mentre que l'estudi general i holístic de l'«home» seguiria corresponent fonamentalment a l'[[antropologia filosò
[[File:aristotp.gif|thumb|Aristòtil]]
9 Ko (1.320 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
Per a [[Autor:Plató|Plató]] és la «veritable realitat» de la [[idea|idea]] ([[Recurs:cita Plató 7|vegeu la citació]]), però també
14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
...grec [[Grec::μετά τά φυσικά]], ''metá ta physikà'', més enllà dels llibres de física)</small>
...més enllà'' de la física, o del coneixement de la naturalesa, a la recerca de principis i conceptes que puguin explicar el món físic.
13 Ko (2.223 paraules) - 18:17, 10 juny 2020
...neixements teòrics sobre els quals es basen o, en el cas de l'art, al tema de l'obra.
...dre i, per una altra, tant la tècnica com l'art es van ser desvinculant de les necessitats del [[culte|culte]] i es van ser secularitzant.
9 Ko (1.567 paraules) - 15:55, 20 maig 2020
...e circumscriu l'existència d'alguna cosa o esdeveniment. [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] la va definir com la totalitat d'un interval que, si s'apliqués al temps
...persistència de les coses en la seva realitat, i el temps seria la mesura de la duració.
12 Ko (2.017 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...ar a la universitat de Lodz, i a partir de 1949 va tornar a la universitat de Varsòvia.
...ueda solament amb una: la [[substància|substància]] primera. Des d'un punt de vista [[semàntica|semàntic]] Kotarbinski assenyala que és possible tradu
4 Ko (677 paraules) - 11:15, 7 feb 2018
...els graus del saber. La filosofia com la ciència dels primers principis i les causes
...per dir-ho així, a tots els altres sentits. I la causa és que la vista és, de tots els sentits, el que ens fa adquirir més coneixements i ens descobreix
12 Ko (2.259 paraules) - 16:54, 18 set 2018
...ada individu com alguna cosa susceptible de ser separada del cos ([[Recurs:Aristòtil: textos sobre l'ànima.|veg. text]]).
...la qual cosa conduïa al problema de la comunicació de les substàncies i a les teories del [[paral·lelisme psicofísic|paral·lelisme psicofísic]].
13 Ko (2.119 paraules) - 10:18, 13 oct 2017
...de fe poden ser provades per la raó. Aquest afany de demostració racional de la fe és el que li va empènyer a elaborar la seva ''Ars'' ''magna'' funda
...ts, havien de fer possible una presentació unitària, rigorosa i encadenada de tot el saber.
8 Ko (1.245 paraules) - 10:10, 23 oct 2018
...ent]], [[psique|psique]], [[esperit|esperit]], [[cognició]] i, en general, de tots els processos vagament denominats [[mental|mentals]].
...ca [[interaccionisme|interacció]] que, segons ell, es realitzaria a través de la [[La_glàndula_pineal_segons_Descartes|glàndula pineal]].
11 Ko (1.749 paraules) - 22:58, 30 gen 2018
...'b)''' la florida de la ciència grega, així com per '''c)''' la decadència de la [[ciència hel·lenística|ciència hel·lenística]].
...·lenístic-romana que es desenvolupen primer a Grècia i després a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, quan comença a cobrar impuls
13 Ko (2.214 paraules) - 09:50, 29 set 2018
...religió, mites, acció moral, agressivitat ([[Recurs:Max Scheler: la missió de l'antropologia|veg. text]]).
17 Ko (2.735 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
|Cognom=de la Cruz, sor
...iosa i dona culta va ser durament criticada pels clergues i, sobretot, per les autoritats eclesiàstiques, geloses del reconeixement que li tributen el vi
5 Ko (925 paraules) - 20:54, 15 maig 2018
...ipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: crítica a la teoria de les idees.|Idioma=Español}}
...ixement d'alguna cosa, han d'existir certes naturaleses permanents fora de les [naturaleses] sensibles, ja que no hi ha ciència del que va canviant.
7 Ko (1.306 paraules) - 10:52, 11 jul 2018
...sperit, en un sentit semblant al de [[paideia|''paideia'']] en grec], o bé de ''humanus'', allò que concerneix l'home)</small>
...icament pel sentit i el valor de l'home i de l'humà, prenent-lo com a punt de partida dels seus plantejaments. El terme, no obstant això, s'aplica a tre
9 Ko (1.396 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...rats en ella des d'una perspectiva no influïda per la [[religió, filosofia de la|religió]].
...t]], sense més, i la història és preferentment història política ([[Recurs:Aristòtil: la poesia és més filosòfica que la història|veg. text]]).
13 Ko (2.245 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: el primer principi.|Idioma=Español}}
...tives d'alguns [filòsofs] per a determinar les condicions de la veritat de les proposicions, es deuen a la ignorància dels ''Analítics. ''És necessari
6 Ko (1.097 paraules) - 15:24, 8 oct 2018
...ipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Galileo Galilei: carta a Cristina de Lorena|Idioma=Espanyol}}
Carta a Cristina de Lorena
9 Ko (1.603 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...s del nostre temps sobre la perfecció de l'home i del seu ànim, i sobretot de l'origen d'aquest].
...fia, millorant no obstant el tractament que li donés Aristòtil, com a part de la física.
10 Ko (1.488 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
...juntament amb el «veritable» i el «bo», i més especialment d'aquella part de la filosofia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|est
...canvi, la bellesa estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivència del bell.
9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
<small>(del llatí ''llibertes'', condició de l'home que és ''liber'', lliure, no esclau)</small>
...Segons l'àmbit on s'exerceix la decisió, pot parlar-se de diverses classes de llibertat.
15 Ko (2.471 paraules) - 10:13, 23 juny 2021
...aborar una feroç crítica al [[marxisme|marxisme]] soviètic, encara que des de posicions marxistes radicals. A França va ingressar en el partit trotskist
...Estudis en Ciències Socials de París. Va morir el divendres 26 de desembre de 1997.
6 Ko (1.004 paraules) - 13:21, 14 juny 2018
...periència, de έμπειρος, ''empeiros'', experimentat; referit especialment a les pràctiques mèdiques que no es recolzaven en teories, sentit en què encar
...cke]], un dels seus seguidors actuals en referir-se a la teoria que deriva de l'experiència els coneixements que posseeix la raó.
13 Ko (2.148 paraules) - 17:14, 16 març 2018
...ueix el grec [[aletheia|ἀλήθεια]] [[Grec::ἀλήθεια]], ''aletheia'', compost de negació i l'arrel del verb'' lanthano,'' ser ocult; per tant «el que és
Tradicionalment la veritat ha estat interpretada com a [[veritat, teoria de la correspondència|correspondència]], o coincidència, entre la [[ment|me
17 Ko (2.734 paraules) - 17:47, 2 ago 2020
...itual), expressa les relacions o nivells que s'estableixen entre filosofia de la ciència i ciència:
|filosofia de la ciència
13 Ko (2.190 paraules) - 16:06, 9 oct 2018
...e conèixer al baró Johann Christian von Boineburg, en la cort de l'Elector de Magúncia, a qui arriba a representar per tota Europa.
...ca Leibniz-Clarke|la polèmica Leibniz/Clarke]]), i mor, a 70 anys, oblidat de tots. Al seu funeral només vas agafar el seu secretari Eckhart.
16 Ko (2.676 paraules) - 17:33, 5 abr 2020
...licades per Zenòdot, i la primera ''Gramàtica grega ''publicada per Dionís de Tràcia.
...seu prestigi i influència, així com per l'interès per l'aplicació pràctica de la ciència.
11 Ko (1.928 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
...ra en què la reflexió sobre el temps és també un dels elements fonamentals de la [[ciència|ciència]], la concepció que es tingui d'ell apareix com un
...ccessió de significats, de manera que el que procedeix és una consideració de tipus històric.
35 Ko (5.954 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
...''evolvere'', desenvolupament, desenrotllament o pas d'un estat a un altre de forma gradual o a poc a poc. En aquest sentit s'oposa a [[Revolució|revolu
...ncia d'una evolució abiòtica i al problema de l'[[Origen_de_la_vida|origen de la vida]].
16 Ko (2.536 paraules) - 18:07, 25 feb 2020
...neixement'']]: d'on procedeixen els objectes del coneixement?, de la raó?, de l'experiència?, d'ambdues coses?
21 Ko (3.472 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
|Nom=Aristòtil
...del conjunt de l'[[aristotelisme]], va ser dominant durant molts segles i, de fet, l'interès per l'estudi del seu pensament mai ha decaigut.
49 Ko (8.443 paraules) - 16:49, 10 juny 2020
de 21 de desembre de 1613
..., a escoltar les solucions i finalment quedar satisfetes amb les respostes de La vostra Paternitat?
15 Ko (2.680 paraules) - 17:39, 22 set 2018
...n les [[creença|creences]] o de '''racionalitat teòrica''' i, en el segon, de '''racionalitat pràctica'''.
...nombre de creences errònies ([[Recurs:Mosterín._La_racionalitat|veg. text de J. Mosterín]]). La racionalitat coincideix, en aquest cas, amb l'anomenada
18 Ko (2.861 paraules) - 18:16, 3 juny 2020
<big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big>
...006-2007. Els números indicats entre claudàtors corresponen a la paginació de la revista ''Alter''). La versió en castellà es pot consultar a: http://r
46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
...resentacion_de_los_editores/fulltext/5e2258ec92851cafc38c7ae4/Presentacion-de-los-editores.pdf
...a seva lectura o exposició a classe. També s'han traduït les correccions i les anotacions a mà. </ref>
79 Ko (14.008 paraules) - 16:34, 18 maig 2023
...ment o per assimilació. Els trets culturals o [[mem|mems]] són les unitats de transmissió cultural.
...procedeix del llatí ''tradere,'' transmissió, i que recalca la necessitat de transmissió perquè pugui existir la cultura), mentre que a França i Gran
34 Ko (5.545 paraules) - 17:54, 27 nov 2018
...temps la vinculació de Heidegger, el nacionalsocialisme i l'antisemitisme. De manera semblant es diu que
...nar el "nihilisme de càtedra" a la universitat francesa, després, a través de Derrida, a la nord-americana [...] Veg. [[https://www.lanacion.com.ar/cultu
37 Ko (6.208 paraules) - 17:16, 2 ago 2020
<big>'''L'idealisme de Hegel'''</big>
Ramon Valls Plana <small>(Valls, 27 de febrer de 1928 - Barcelona, 17 d'agost de 2011)</small>
63 Ko (10.968 paraules) - 00:39, 25 set 2020
...mpreses amb aquest terme, per tant, les idees filosòfiques –si n'hi ha– de les cultures precolombinas, maia, asteca i inca, sobretot. En la filosofia llat
...stes]], jesuïtes [[Autor:Suárez,_Francisco|suarecians]] principalment) i a les universitats que aquestes regenten. Al final d'aquest període es presenta
44 Ko (6.830 paraules) - 14:35, 9 maig 2020
<center>''Consideracions sobre el lloc i els objectius de l’estètica''.</center>
<center>''Taula. Quaderns de Pensament'', 27-28 (1997), pàgs. 195-208</center>
48 Ko (8.716 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
...e la filosofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història.
...e Pèricles, amb qui va tenir un fill, Antifont, que per tant era mig germà de Plató.
74 Ko (13.067 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
<big>'''EXTRACTE DEL «TRACTAT DE LA NATURALESA HUMANA[1]»'''</big>
...s per pocs arguments però, això sí, de gran força probatòria. En trobar-se les diferents parts més pròximes entre elles, poden comparar-se més bé i se
42 Ko (7.660 paraules) - 11:13, 7 feb 2018