Posidoni
De Wikisofia
(Ποσειδώνιος)
Filòsof grec nascut a Apamea (Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC). Va estudiar a Atenes on va ser deixeble de Paneci de Rodes, a qui va continuar en la seva labor de rellançament de l'estoïcisme. Tots dos autors són els representants principals de l'anomenat estoïcisme mitjà però, mentre Paneci va prosseguir l'estoïcisme a Atenes, Posidoni es va instal·lar en Rodes, on va fundar una escola en la qual va tenir com a deixebles a Ciceró i Pompeu. L'estoïcisme que tots dos autors representen està fortament marcat per components eclèctics de manera que, al costat de tesis estoiques, afegeixen elements platònics i aristotèlics, fins al punt que Posidoni critica algunes doctrines de Crisip basant-se en Plató. Va derivar del platonisme una particular concepció de la relació entre macrocosmos i microcosmos entesa com a relació entre home i món intervinguda pel pneuma i va defensar, contra el corporeïsme de l'estoïcisme de Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip, la tesi de la plena immortalitat i preexistència de l'ànima individual. Però, sens dubte, el més destacable de Posidoni va ser el seu gran coneixement de les ciències de la seva època, fins al punt que s'ha considerat la ment més universal que va tenir el pensament grec després d'Aristòtil.
De les vint-i-tres obres atribuïdes a Posidoni solament en queden uns pocs fragments.
Imatge: bust de Posidoni del museu arqueològic nacional de Nàpols. Rèplica (c. 23 aC ) de l'original (c. 125 aC).