Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 103 de 105
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

Coincidències de text de pàgina

  • Recurs:Aristòtil: ciència és coneixement de l'universal
    ...s=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: ciència és coneixement de l'universal|Idioma=Espanyol}} ciència és coneixement de l'universal
    758 octets (124 paraules) - 21:53, 24 maig 2017
  • Universal
    ...otalitat]]. Així, és el que es refereix a una totalitat plural d'objectes, de manera que un terme universal és aquell que pot aplicar-se a la totalitat ...ic singular''. Interpretat des d'una perspectiva [[ontologia|ontològica]], l'universal equival a la [[idea|idea]], a la forma, a l'[[essència|essència]] o a l'
    2 Ko (385 paraules) - 22:54, 17 maig 2018
  • Prioritat
    ...ronològica del coneixement sensorial, però hi ha una prioritat racional de l'universal. ...per la sensibilitat i l'enteniment, però racionalment hi ha una prioritat de l'experiència.
    2 Ko (336 paraules) - 16:23, 24 oct 2018
  • Experiència
    ...a, provocada o no, pot decidir sobre la [[veritat|veritat]] dels enunciats de les [[ciències empíriques|ciències empíriques]] ([[Recurs:Bunge: verifi
    2 Ko (256 paraules) - 00:02, 7 jul 2018
  • Episteme
    [[File:aristopetit.gif|thumb|Aristòtil]] <small>(en grec [[Grec::ἐπιστήμη]], «coneixement», del verb [[Grec::ἐπισταμαι]], ''epistamai'': entendre d'alguna
    3 Ko (475 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
  • Propedèutica
    ...eparació necessària per a qualsevol altre estudi, i la denomina «vestíbul» de les ciències ([[Recurs:Kant: la lògica com a propedèutica|vegeu el text]
    2 Ko (318 paraules) - 18:54, 10 ago 2017
  • Individual, coneixement de l'
    ...una manera immediata, perquè tota forma és summament intel·ligible (opinió de [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]]).
    1 Ko (219 paraules) - 15:32, 28 gen 2020
  • Dianoètic
    [[Image:ARISTOT1.gif|thumb|120px|Aristòtil]] ...tor:Aristòtil|Aristòtil]], es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'[[ànima|ànima]] (''Ètica a Nicòmac,'' 1139 b).
    994 octets (147 paraules) - 22:06, 30 set 2018
  • Diànoia
    ...iscursiu o razonador de l'home que deriva conclusions necessàries a partir de premisses)</small> ...s virtuts dianoètiques a la part intel·lectiva de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
    2 Ko (289 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
  • Teologia
    ...teix que accepta per fe. El problema [[epistemologia|epistemològic]] propi de la teologia està en el valor, funció i sentit que puguin tenir [[argument ...de la [[filosofia medieval|filosofia medieval]], sobretot de les ''Summes de teologia''. En l'actualitat se'n distingeixen diverses classes: teologia hi
    2 Ko (248 paraules) - 00:19, 26 set 2018
  • Opinió
    ...a dir, com una [[creença racional|creença racional]] ([[Recurs:Popper: el coneixement com a conjectura|veg. text]]). ...sament i la lliure discussió [[crítica|crítica]] ([[Recurs:Popper: el mite de l'opinió pública|veg. text]]). Molt sovint, aquesta opinió pública emma
    4 Ko (712 paraules) - 17:49, 18 nov 2018
  • Arquitectònica
    ...u sentit subjectiu: la ment o l'«ànima arquitectònica», capaç ella mateixa de conèixer el sistema del món -en la tradició gnoseològica moderna. En aq ...en un sistema, l'arquitectònica és la doctrina del científic en el nostre coneixement.
    3 Ko (431 paraules) - 22:23, 7 oct 2018
  • Recurs:Aristòtil: els principis
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: els principis.|Idioma=Español}} ...es conclusions, mentre que per als principis hi hauria una altra classe de coneixement. Finalment, si els hàbits que ens fan conèixer els principis no són inna
    5 Ko (976 paraules) - 17:39, 22 set 2018
  • Indemostrable
    ...en cas contrari, necessitaran demostració per a ser conegudes, doncs tenir coneixement significa exactament tenir una demostració d'elles. ...idència]], no és necessari que siguin indemostrables, però la idea mateixa de sistema axiomàtic implica la noció d'indemostrabilitat.
    1 Ko (163 paraules) - 13:46, 1 oct 2018
  • Recurs:Cita Aristòtil: saviesa 1
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Aristòtil: saviesa 1|Idioma=Español}} La saviesa (''sophía'') l'atribuïm en les arts als més consumats en elles, per exemple, a Fidias com a escultor i a Policleto com
    956 octets (167 paraules) - 15:03, 10 ago 2017
  • Essencialisme
    ...s arrenca tota la llarga tradició de sistemes filosòfics essencialistes, d'Aristòtil a [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], en els quals predomina l' ...rent de la concepció [[instrumentalisme|instrumentalista]] de la ciència i de la qual ell proposa per [[conjectures i refutacions|conjectures i refutacio
    2 Ko (278 paraules) - 10:10, 13 oct 2017
  • Raó pràctica
    ...moral». En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[raó teòrica]] són els dos usos de la [[raó pura|raó pura]]. Vegeu [[Crítica de la raó pràctica|''Crítica de la raó pràctica'']].
    986 octets (174 paraules) - 12:00, 13 juny 2018
  • Intel·lectualisme moral
    ...rasia'']]: es fa el mal també sabent que s'obra malament, de manera que el coneixement del just i l'injust és [[condició necessària|condició necessària]] per ...mpossible assentir sincerament a un [[imperatiu|imperatiu]] moral i actuar de manera contrària, perquè la realitat prova precisament el contrari (''vid
    2 Ko (401 paraules) - 10:13, 13 oct 2017
  • Ciència
    <small>(del llatí ''scientia'', de ''scire'', saber)</small> ...cies empíriques i, a més, també mantenen alguna relació amb la naturalesa, de la qual constitueixen [[model|models]] o formes per a pensar-la.
    7 Ko (1.055 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • Teoria
    ...teoria de les idees de Plató», la «teoria de la societat» o la «teoria del coneixement». ...[[idea|idees]] o com saber contemplatiu i activitat intel·lectual superior de l'home.
    3 Ko (512 paraules) - 15:56, 3 nov 2018
  • Sistema deductiu
    ...enunciats, és necessari partir d'[[axioma|axiomes]] o supòsits inicials i de [[terme|termes]] definits. Un sistema deductiu ideal està compost pel mín ...argument |arguments]], en un sistema deductiu el que importa no és el punt de partida sinó la manera com s'argumenta.
    2 Ko (332 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
  • Individu
    ...a de l'universal. (Vegeu també [[Individual,_coneixement_de_l'|coneixement de l'individual]]).
    5 Ko (822 paraules) - 09:51, 7 jul 2018
  • Recurs:Aristòtil: l'admiració
    |Nom=Aristòtil: l'admiració ...s per si mateix i no per a un altre, així considerem a aquesta com l'única ciència lliure, ja que aquesta sola és per a si mateixa . [...]
    2 Ko (270 paraules) - 16:16, 21 ago 2018
  • Recurs:Aristòtil: definició de l'ànima
    |Nom=Aristòtil: definició de l'ànima. ...ciència posseïda sense la seva aplicació. En la història de l'individu el coneixement apareix primer que la seva ocupació o exercici.
    4 Ko (720 paraules) - 17:20, 24 ago 2018
  • Recurs:Aristòtil: l'experiència
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: l'experiència|Idioma=Español}} ...o saben per què existeix; els homes d'art, al contrari, coneixen el perquè de la causa.
    2 Ko (416 paraules) - 21:06, 20 set 2018
  • Occamisme
    ...alculatores|''calculatores'']] de Merton, a Oxford, i algunes de les idees de [[Autor:Oresme, Nicolau d'|Nicolau d'Oresme]] estan possiblement relacionat
    2 Ko (269 paraules) - 19:49, 16 set 2017
  • Autor:Al-Kindi
    ...ciència. Algunes de les seves obres van ser traduïdes al llatí per Gerard de Cremona (s. XII).
    2 Ko (280 paraules) - 22:32, 17 maig 2018
  • Analogia del ser
    ...cte; un objecte absolutament indeterminat i indeterminable no produeix cap coneixement. ...pietat. De manera semblant, però amb major raó, totes les diverses maneres de ser: [[substància|substància,]] [[accident|accidents]], [[acte|acte]], [[
    3 Ko (602 paraules) - 17:19, 10 maig 2020
  • Història
    ...in'', descriure, investigar; en [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], coneixement de l'individual)</small> ...[[historicitat|historicitat]] de l'existència humana. El segon remet al ''coneixement'' d'aquesta mateixa realitat; a la història del que esdevé; en aquest seg
    4 Ko (562 paraules) - 16:18, 16 set 2017
  • Quantitat
    ...màtiques» que, juntament amb les de qualitat, s'oposen a les «dinàmiques», de relació i modalitat. ...a [[Autor:Engels, Friedrich|Engels]] vagament en la ''llei de la conversió de la quantitat en qualitat'' o'' llei del canvi qualitatiu'': els canvis quan
    6 Ko (947 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Pràctic
    ...«inutilitat» de les [[teoria|teories]] i de la filosofia com d'un tipus de coneixement, la utilitat del qual no és directament tangible, atès que «no serveix p ..., i en concret la filosofia, no serveix a la finalitat de millorar la vida de l'home ([[Recurs:Cita d'Hollis|veg. citació]]). L'[[utilitarisme|utilitari
    3 Ko (550 paraules) - 15:50, 3 nov 2018
  • Ídols
    ...'entendre's en el context de tot un sistema de creences, i revela aspectes de formació del [[símbol|simbòlic]]. '''B)''' En la filosofia de [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]], de [[Autor:Lucreci|Lucreci]] i els [[estoïcisme|estoics]], els ''ídols'' (en
    5 Ko (770 paraules) - 22:47, 17 maig 2018
  • Ontologia
    ...ició de la metafísica com a ciència i, amb ella, de l'ontologia com a part de la mateixa. ...estrats i de les [[categoria|categories]] que els defineixen constitueix, de nou, diferents ontologies regionals.
    4 Ko (724 paraules) - 00:12, 13 juny 2018
  • Causa
    [[File:aristo01.gif|thumb|<center>Aristòtil</center>]] ...l seu costat, pot definir els seus objectius com l'estudi i el coneixement de les causes dels [[fenomen|fenòmens]], que formula en explicacions causals,
    6 Ko (1.007 paraules) - 13:40, 27 set 2018
  • Límit
    .... Estenent la classificació aristotèlica, la noció de límit pot entendre's de diverses maneres: ...na banda a la seva acotació física última i, d'altra banda, com a acotació de tot ens, equival a determinació.
    5 Ko (854 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
  • Mètode baconià
    ...nomen en qüestió. («Perquè el coneixement –diu– és una piràmide, les bases de la qual són les històries naturals»). ...er el mètode propi de la ciència, és a dir, la primera afirmació històrica de l'[[inductivisme|inductivisme]].
    3 Ko (438 paraules) - 10:18, 13 oct 2017
  • Autor:Averrois (Ibn Rushd)Averrois (Ibn Rushd)
    <small>(de l'àrab Ibn Rushd o Aven Rushd)</small> ...el fill i successor de Yûsuf, al-Mansûr, que el va exiliar a Lucena, prop de Còrdova; va morir al Marroc, però les seves restes van ser traslladades a
    5 Ko (842 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • Autor:Averrois (Ibn Rushd)
    <small>(de l'àrab Ibn Rushd o Aven Rushd)</small> ...el fill i successor de Yûsuf, al-Mansûr, que el va exiliar a Lucena, prop de Còrdova; va morir al Marroc, però les seves restes van ser traslladades a
    5 Ko (842 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • Contradicció
    <small>(del llatí ''contradictio'', acció de contradir, objecció, que tradueix el grec'' antíphasis'': afirmació i ne ...èctiques entre els grecs consistia a portar a l'adversari al reconeixement de la [[veritat|veritat]] d'una proposició contradictòria a la inicialment p
    6 Ko (903 paraules) - 12:30, 30 set 2018
  • Sentit comú
    ...en raons científiques. Als ulls d'una [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], a aquesta actitud es denomina «ingènua». ...es]], no plenament justificades, però que es jutja prudent admetre pel fet de ser comunament acceptades.
    4 Ko (710 paraules) - 13:48, 6 maig 2018
  • Filosofia
    <small>(del grec [[Grec::φιλοσοφία]], ''phylosophía'', amor en saber, derivat de [[Grec::φιλέω]], estimar i [[Grec::σοφία]], saber, saviesa)</smal ...o està àvid de saber ([[Recurs:Cita_Plató:_saber_i_filosofia|veg. citació de Plató]]).
    8 Ko (1.309 paraules) - 16:34, 27 abr 2023
  • Filosofia de la naturalesa
    ...ns de res la manera ''substancial ''i la manera ''accidental'' de ser i la de ser en ''potència ''i ser en ''acte''. ...sa|ciències de la naturalesa]], i reserva a la filosofia el paper exclusiu de la [[lògica|lògica]].
    5 Ko (849 paraules) - 16:46, 15 oct 2017
  • Intuïció
    <small>(del llatí ''intuitus'', mirada, de ''intueri'', fixar la mirada)</small> ...mològiques actuals intenten més aviat explicacions de tipus lingüístic del coneixement; per aquesta raó, si es parla d'intuïció, exigeixen que es determini qui
    7 Ko (1.158 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Recurs:Aristòtil: la ciència
    ...tRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: la ciència.|Idioma=Español}}
    5 Ko (791 paraules) - 22:39, 14 jul 2018
  • Inducció, problema de la
    ...litat]], base de les nostres creences en les [[relacions d'idees|qüestions de fet]]. Tal com planteja Hume el problema, podríem preguntar-nos: Com podem ...ix, precisament, el problema de la inducció. No obstant això, des del punt de vista psicològic, és difícil no admetre que l'èxit d'alguna creença ob
    13 Ko (2.047 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • Autor:Cohen, Hermann
    ...er treballs històrics sobre [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i sobre història de les matemàtiques, especialment sobre el càlcul infinitesimal. ...ics. Amb això inaugura una nova tradició en la interpretació del pensament de Kant, oposada tant al [[subjectivisme|subjectivisme]] i al [[psicologisme|p
    8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
  • Autor:Natorp, Paul
    ...ió neokantiana. En 1881 va accedir a un lloc de professor a la Universitat de Marburg, on va exercir fins a la seva mort. Va ser l'editor dels ''Philosop ...es expressa el fet que els fenòmens són diferents graus de desenvolupament de les idees enteses com a mètodes.
    5 Ko (756 paraules) - 12:59, 26 set 2018
  • Realisme
    <small>(del llatí ''realis'', de ''res'', cosa, objecte, realitat)</small> ...oses són), que implica una determinada [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]], així com una teoria sobre la [[percepció|percepció]] (sobre que les c
    7 Ko (1.142 paraules) - 12:02, 13 juny 2018
  • Abstracció
    ..., terme amb el qual el llatí medieval tradueix el grec ''aphairesis'', que Aristòtil va introduir en el llenguatge filosòfic)</small> ...ò, les idees preses de les coses particulars representen a totes les coses de la mateixa classe, amb el que abstreure no representa una altra operació m
    5 Ko (790 paraules) - 09:19, 15 jul 2018
  • Recurs:Baumer, F.L. :racionalisme i empirisme
    ...grans filosofies racionalistes del segle XVII- estava a favor d'un sistema de coses intemporal. ...rimental eren igualment dinàmics, almenys respecte a la seva concepció del coneixement.
    2 Ko (357 paraules) - 07:57, 7 feb 2018
  • Recurs:Aristòtil: el primer principi
    {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: el primer principi.|Idioma=Español}} ...''Analítics. ''És necessari conèixer els ''Analítics ''abans d'abordar cap ciència, i no investigar sense haver-los conegut.
    6 Ko (1.097 paraules) - 15:24, 8 oct 2018
  • Recurs:Aristòtil: els graus del saber
    |Nom=Aristòtil: els graus del saber. La filosofia com la ciència dels primers principis i les causes ...ots els sentits, el que ens fa adquirir més coneixements i ens descobreix més matisos.
    12 Ko (2.259 paraules) - 16:54, 18 set 2018
  • Real
    ...que un [[enunciat|enunciat]] (empíric) és veritable (manera epistemològica de decidir sobre el que s'entén per «real»). ...e manera que no pot simplement afirmar-se que el real s'identifiqui sense més amb el físic, material o empíric. Sobre això, és útil considerar la di
    6 Ko (1.059 paraules) - 18:09, 14 maig 2020
  • Propietat
    ...i les propietats relatives que distingeixen una cosa respecte d'una altra de manera relativa (ser bípede, respecte a ser quadrúpede). ...individu d'ella (per exemple, ser filòsof o practicar la medicina, que només pertany a l'espècie humana, però no a tot home);
    4 Ko (729 paraules) - 16:13, 19 set 2018
  • Bell
    ...fia que, des del s. XVIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o ciència o teoria del bell. ...canvi, la bellesa estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivència del bell.
    9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
  • Autor:Telesio, Bernardino
    ...de l'esperit, transcendeix l'home el pla merament natural. La seva manera de pensar va ser seguida per [[Autor:Campanella, Tommaso|Tommaso Campanella]]
    3 Ko (524 paraules) - 22:16, 21 feb 2018
  • Qualitat
    <small>(del llatí ''qualitas'', manera de ser, que tradueix el grec ποιότες, ''poiotes'')</small> ...|percepció]] sensible va fer que se les denominés també formes accidentals de les coses, per oposició a la [[forma|forma]] substancial.
    6 Ko (930 paraules) - 10:58, 7 feb 2018
  • Absolut
    <small>(del llatí ''absolutus'', del verb ''absolvere'', deslligat, lliure de, acabat)</small> ...pensat i per a existir; se li atribueix plenitud de sentit i no necessita més justificació que la que es dóna a si mateix, mentre que tota la resta –
    7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
  • Recurs:Echeverría, J.: mètodes de la ciència
    |Nom=Echeverría, J.: mètodes de la ciència ...ència lògica, qualsevol tractat de metodologia ofereix una àmplia panòplia de mètodes científics. Sense pretendre elaborar una taula exhaustiva, i sens
    3 Ko (580 paraules) - 08:17, 21 oct 2017
  • Autor:Ollé-Laprune, Léon
    ...licat ''La filosofia de Malebranche'' en dos volums (1870). Sent professor de l'Ecole Normale Supérieure va tenir com a deixeble a [[Autor:Blondel, Maur ...er sentimentalisme, però diferent de l'intel·lectualisme), s'obté a partir de la pràctica d'un mètode introspectiu que ell denomina «mètode d'immanè
    3 Ko (564 paraules) - 11:28, 14 juny 2018
  • Empirisme
    <small>(del grec ἐμπειρία, ''empeiría'', experiència, de έμπειρος, ''empeiros'', experimentat; referit especialment a les pr ...cke]], un dels seus seguidors actuals en referir-se a la teoria que deriva de l'experiència els coneixements que posseeix la raó.
    13 Ko (2.148 paraules) - 17:14, 16 març 2018
  • Recurs:Bonaventura: contra els errors dels filòsofs
    ...la filosofia, els rajos principals de la qual són tres, i són del dictamen de la llum eterna, segons sant Agustí. Així mateix, que va veure, és a dir, ...sa particular. Per això, el principal d'ells, Aristòtil, impugna la teoria de les idees també en els ''Ètics'', on afirma que el suprem bé no pot ser
    5 Ko (980 paraules) - 15:11, 15 juny 2018
  • Recurs:Rupert-Hall: el problema de la causa
    |Nom=Rupert-Hall: el problema de la causa Si rebutgem la hipòtesi que el desenvolupament i el canvi del coneixement només es produeixen mitjançant processos catastròfics, mitjançant l'alleujamen
    4 Ko (729 paraules) - 18:13, 1 nov 2017
  • Antropologia
    ...logia social|antropologia social]], mentre que l'estudi general i holístic de l'«home» seguiria corresponent fonamentalment a l'[[antropologia filosò [[File:aristotp.gif|thumb|Aristòtil]]
    9 Ko (1.320 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
  • Tècnica
    ...neixements teòrics sobre els quals es basen o, en el cas de l'art, al tema de l'obra. ...ordre i, per una altra, tant la tècnica com l'art es van ser desvinculant de les necessitats del [[culte|culte]] i es van ser secularitzant.
    9 Ko (1.567 paraules) - 15:55, 20 maig 2020
  • Recurs:Metàfora de la línia (Plató)
    |Nom=Metàfora de la línia (Plató) ...te de la caverna|mite de la caverna]], que es desenvolupa en el llibre VII de la mateixa obra.
    9 Ko (1.486 paraules) - 18:46, 5 gen 2018
  • Ésser / Ser
    ...[[idea|idea]] ([[Recurs:cita Plató 7|vegeu la citació]]), però també una més entre un conjunt d'idees fonamentals (la d'existència, juntament amb el mo
    14 Ko (2.363 paraules) - 16:15, 20 maig 2020
  • Filosofia de la ciència
    ...les relacions o nivells que s'estableixen entre filosofia de la ciència i ciència: |filosofia de la ciència
    13 Ko (2.190 paraules) - 16:06, 9 oct 2018
  • Autor:Nicolau de Cusa
    |Nom=Nicolau de Cusa ...a, a ser llegat del papa a Alemanya i, finalment, cardenal en 1448 i bisbe de Bressanone en 1450.
    5 Ko (832 paraules) - 17:12, 3 set 2018
  • Ordre
    ...os casos, l'ordenat es troba sotmès igualment a una raó, però en el sentit de la ''raó matemàtica ''(entesa com a proporció, per exemple). ...ent). Des d'aquest punt de vista, la noció d'ordre estarà presidida per la de ''subordinació,'' i implicarà una ''jerarquització''. D'aquesta manera,
    11 Ko (1.728 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Subjecte
    ...te no té a «objecte» com a correlat, ja que la seva [[entitat|entitat]] és de tipus lògic o metafísic. ...el subjecte un principi creador, constitueix al subjecte en origen absolut de l'objecte conegut; subjecte i objecte en [[identitat|identitat]] total.
    7 Ko (1.137 paraules) - 14:48, 21 maig 2019
  • Hermenèutica
    ...erpretació. Actualment, aquest terme designa una teoria filosòfica general de la interpretació. ...r, l'hermenèutica tracta de les proposicions enunciatives i dels principis de l'expressió discursiva. També per a [[Autor:Boeci|Boeci]] l'hermenèutica
    11 Ko (1.848 paraules) - 14:16, 9 maig 2020
  • Teoria del coneixement
    ...ipals temes que poden considerar-se problemes fonamentals d'una teoria del coneixement: '''1)''' La ''possibilitat del coneixement'': Existeix en realitat tal relació entre el subjecte humà que coneix i l
    21 Ko (3.472 paraules) - 15:00, 3 nov 2018
  • Presocràtics
    ...sament de forma decisiva). Entre els autors ''presocràtics'' contemporanis de Sòcrates destaquen l'atomista [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]], el naturalist
    6 Ko (933 paraules) - 14:20, 9 maig 2020
  • Recurs:Aristòtil: crítica a la teoria de les idees
    ...i|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: crítica a la teoria de les idees.|Idioma=Español}} ...aturaleses permanents fora de les [naturaleses] sensibles, ja que no hi ha ciència del que va canviant.
    7 Ko (1.306 paraules) - 10:52, 11 jul 2018
  • Metafísica
    ...grec [[Grec::μετά τά φυσικά]], ''metá ta physikà'', més enllà dels llibres de física)</small> ...més enllà'' de la física, o del coneixement de la naturalesa, a la recerca de principis i conceptes que puguin explicar el món físic.
    13 Ko (2.223 paraules) - 18:17, 10 juny 2020
  • Estoïcisme
    10 Ko (1.688 paraules) - 14:59, 3 nov 2018
  • Racionalitat
    ...n les [[creença|creences]] o de '''racionalitat teòrica''' i, en el segon, de '''racionalitat pràctica'''. ...nombre de creences errònies ([[Recurs:Mosterín._La_racionalitat|veg. text de J. Mosterín]]). La racionalitat coincideix, en aquest cas, amb l'anomenada
    18 Ko (2.861 paraules) - 18:16, 3 juny 2020
  • Matemàtiques, filosofia de les
    ...s [[epistemologia|epistemològics]] que susciten les matemàtiques. Al llarg de la seva història, aquests problemes han fet referència bàsicament: # a la fonamentació de la ciència matemàtica i
    8 Ko (1.274 paraules) - 23:30, 28 oct 2018
  • Recurs:Heidegger: la consumació moderna de la metafísica
    ...Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Heidegger: la consumació moderna de la metafísica|Idioma=Español}} ...ja en tota ciència, la cosa pròpiament certa, sòlidament establerta abans de tota una altra, a saber com qui posa tota cosa en relació ''amb si i ''que
    8 Ko (1.482 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
  • Psicologia
    ...s del nostre temps sobre la perfecció de l'home i del seu ànim, i sobretot de l'origen d'aquest]. ...fia, millorant no obstant el tractament que li donés Aristòtil, com a part de la física.
    10 Ko (1.488 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • Símbol
    ...trobar un signe de reconeixement. D'aquí [[Grec::σύμβολον]], nota, senyal de reconeixement)</small> ...la qual es parla dels símbols. D'una manera general cal parlar d'ells des de dues perspectives completament diferents:
    12 Ko (1.996 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
  • Antropologia filosòfica
    ...religió, mites, acció moral, agressivitat ([[Recurs:Max Scheler: la missió de l'antropologia|veg. text]]). ...ncialisme|existencialisme]]), etc., determinarà les diferents orientacions de l'antropologia filosòfica.
    17 Ko (2.735 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
  • Catàstrofes, teoria de les
    ...tínua ''qualitativament'' diferent cap a un altre estat com a conseqüència de variacions [[continu |contínues]]. D'aquesta manera, una variació contín ...tàstrofes'' augmenta en quatre més; si és superior a cinc, hi ha un nombre de singularitats infinites sense desplegaments únics. Les set catàstrofes el
    10 Ko (1.603 paraules) - 23:02, 22 set 2018
  • Autor:Leibniz, Gottfried Wilhelm
    ...ista, historiador, diplomàtic i teòleg alemany, nascut a Leipzig, un dels més importants representants del [[racionalisme|racionalisme]] juntament amb [[ ...e conèixer al baró Johann Christian von Boineburg, en la cort de l'Elector de Magúncia, a qui arriba a representar per tota Europa.
    16 Ko (2.676 paraules) - 17:33, 5 abr 2020
  • Renaixement
    ...xement, terme que ja Giorgio Vasari aplica, en el s. XVI, al «renaixement» de l'art i les lletres antigues)</small> ...s distingeix com una renovació de la societat en general pel «renaixement» de la cultura clàssica concebut, principalment, pels autors [[humanisme|human
    19 Ko (2.959 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
  • Biologia, filosofia de la
    ...iste Lamarck]], que el van definir específicament (en 1802) com a «ciència de la vida», aplicable, per tant, a tots els organismes vius. ...]], [[Autor:Driesch, Hans|Driesch]] o [[Autor:Teilhard de Chardin|Teilhard de Chardin]], per exemple, han fet un lloc central a la biologia en la seva re
    17 Ko (2.804 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • Autor:Hobbes, Thomas
    ...[[Autor:Mersenne, Marin|Mersenne]] i el seu cercle de cartesians, Herbert de Cherbury i [[Autor:Gassendi, Pierre|Gassendi]] i, en Arcetri, amb [[Autor:G ...seva ''Autobiografia'', en versos llatins, i als 86 una traducció en vers de la ''Ilíada ''i l{{'}}''Odissea''.
    9 Ko (1.406 paraules) - 16:41, 21 ago 2018
  • Història, filosofia de la
    ...rats en ella des d'una perspectiva no influïda per la [[religió, filosofia de la|religió]]. ...òria és preferentment història política ([[Recurs:Aristòtil: la poesia és més filosòfica que la història|veg. text]]).
    13 Ko (2.245 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • Nombre
    ...na en l'evolució cultural humana, encara que existeixen proves de sistemes de numeració anteriors al segon mil·lenni aC ..., per tant, en general, 7 + 5=12, on ja no es fa referència a cap objecte més que als nombres mateixos; i, d'altra banda, el que els ''numerals'' puguin
    15 Ko (2.422 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
  • Duració
    ...l|Aristòtil]] la va definir com la totalitat d'un interval que, si s'apliqués al temps en la seva globalitat, coincidiria amb l'[[eternitat|eternitat]], ...persistència de les coses en la seva realitat, i el temps seria la mesura de la duració.
    12 Ko (2.017 paraules) - 17:34, 22 set 2018
  • Autor:Aristòtil
    |Nom=Aristòtil ...del conjunt de l'[[aristotelisme]], va ser dominant durant molts segles i, de fet, l'interès per l'estudi del seu pensament mai ha decaigut.
    49 Ko (8.443 paraules) - 16:49, 10 juny 2020
  • Recurs:Derrida i la fenomenologia
    <big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big> ...006-2007. Els números indicats entre claudàtors corresponen a la paginació de la revista ''Alter''). La versió en castellà es pot consultar a: http://r
    46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
  • Temps
    ...lexió sobre el temps és també un dels elements fonamentals de la [[ciència|ciència]], la concepció que es tingui d'ell apareix com un dels nexes bàsics d'un ...ccessió de significats, de manera que el que procedeix és una consideració de tipus històric.
    35 Ko (5.954 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
  • Recurs:L'experiència estètica com a objecte
    <center>''Consideracions sobre el lloc i els objectius de l’estètica''.</center> <center>''Taula. Quaderns de Pensament'', 27-28 (1997), pàgs. 195-208</center>
    48 Ko (8.716 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
  • Recurs:Tugendhat: Què és filosofia?
    ...resentacion_de_los_editores/fulltext/5e2258ec92851cafc38c7ae4/Presentacion-de-los-editores.pdf ...que posem entre claudàtors apareixen també així a l'original mecanografiat de Tugendhat, que probablement va ometre la seva lectura o exposició a classe
    79 Ko (14.008 paraules) - 16:34, 18 maig 2023
  • Autor:Plató
    ...e la filosofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. ...e Pèricles, amb qui va tenir un fill, Antifont, que per tant era mig germà de Plató.
    74 Ko (13.067 paraules) - 17:49, 27 nov 2018
  • Autor:Heidegger, Martin
    ...temps la vinculació de Heidegger, el nacionalsocialisme i l'antisemitisme. De manera semblant es diu que ...nar el "nihilisme de càtedra" a la universitat francesa, després, a través de Derrida, a la nord-americana [...] Veg. [[https://www.lanacion.com.ar/cultu
    37 Ko (6.208 paraules) - 17:16, 2 ago 2020
  • Cultura
    ...ment o per assimilació. Els trets culturals o [[mem|mems]] són les unitats de transmissió cultural. ...procedeix del llatí ''tradere,'' transmissió, i que recalca la necessitat de transmissió perquè pugui existir la cultura), mentre que a França i Gran
    34 Ko (5.545 paraules) - 17:54, 27 nov 2018
  • Atomisme
    ...ilosofies empiristes del s. XVIII i de la psicologia associacionista, o bé de l'[[atomisme lògic|atomisme lògic]], que considera tant el món com el pe ...el punt de vista físic de l'infinit matemàtic. Físicament, hi ha un límit més enllà del qual no és possible la divisió: els àtoms. En canvi, des d'un
    30 Ko (5.100 paraules) - 14:18, 3 nov 2018

Mostra (anteriors 100 | següents 100) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/wiki/Especial:Cerca»