Diferència entre revisions de la pàgina «Diferència ontològica»
De Wikisofia
m (bot: - de donar començament reconeixent + de començar reconeixent) |
m (bot: - sí ocorre en + sí que ocorre en) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | És una noció que introdueix [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] en el context de la seva crítica a la [[metafísica|metafísica]] tradicional. Aquesta no constitueix una adequada resposta a la pregunta pel [[ser|ser]] perquè ho tracta com un [[ens|ens]], quan l'ésser és precisament allò que constitueix la condició de l'aparició de tot ens. Tota metafísica, per tant, haurà de començar reconeixent una radical diferència entre l'ens, allò que és, i l'ésser de l'ens. En altres termes, entre el [[òntic|òntic]] i l'[[ontològic|ontològic]]. És impossible descriure en què consisteix aquest tracte especial que Heidegger concedeix a l'ésser, ja que és just el que intenta desenvolupar, sense conclusió definitiva, tota la seva obra. Sí pot indicar-se, no obstant això, que en la qüestió ontològica, la primera tasca a la qual ens enfrontem és la de l'adequada formulació de la pregunta, que no és en absolut evident, com sí ocorre en el cas dels ens, que són allò que se'ns presenta davant nosaltres amb una sèrie d'atributs o propietats. | + | És una noció que introdueix [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] en el context de la seva crítica a la [[metafísica|metafísica]] tradicional. Aquesta no constitueix una adequada resposta a la pregunta pel [[ser|ser]] perquè ho tracta com un [[ens|ens]], quan l'ésser és precisament allò que constitueix la condició de l'aparició de tot ens. Tota metafísica, per tant, haurà de començar reconeixent una radical diferència entre l'ens, allò que és, i l'ésser de l'ens. En altres termes, entre el [[òntic|òntic]] i l'[[ontològic|ontològic]]. És impossible descriure en què consisteix aquest tracte especial que Heidegger concedeix a l'ésser, ja que és just el que intenta desenvolupar, sense conclusió definitiva, tota la seva obra. Sí pot indicar-se, no obstant això, que en la qüestió ontològica, la primera tasca a la qual ens enfrontem és la de l'adequada formulació de la pregunta, que no és en absolut evident, com sí que ocorre en el cas dels ens, que són allò que se'ns presenta davant nosaltres amb una sèrie d'atributs o propietats. |
L'autèntica superació de la metafísica és la reiteració de la pregunta per l'ésser des del mateix home, després de reconèixer que aquest és la destinació de l'home occidental. Però ara ja no a la llum del «ser aquí» sinó com a àmbit mateix que l'home habita i des d'on s'expressa: «ser» pensament i llenguatge; no és l'home que, amb la seva existència, determina què és ser expressant-la a través del pensament i el llenguatge, sinó al revés, l'home arriba a la comprensió de l'ésser per estar immers en el [[llenguatge|llenguatge]] ([[Recurs:cita Heidegger 6|veg. citació]]). L'ésser es deixa veure escoltant-ho en el llenguatge humà i, especialment, en el poètic, perquè el llenguatge és «la casa de l'ésser», on viu l'home; els pensadors i els poetes ho manifesten. Canvia també la concepció de l'home, que no és ja qui determina el sentit de l'ésser, sinó qui ho cuida i vigila quan per si mateix es desvetlla ([[Recurs:Cita de Heidegger 4|veg. citació]]). (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.) | L'autèntica superació de la metafísica és la reiteració de la pregunta per l'ésser des del mateix home, després de reconèixer que aquest és la destinació de l'home occidental. Però ara ja no a la llum del «ser aquí» sinó com a àmbit mateix que l'home habita i des d'on s'expressa: «ser» pensament i llenguatge; no és l'home que, amb la seva existència, determina què és ser expressant-la a través del pensament i el llenguatge, sinó al revés, l'home arriba a la comprensió de l'ésser per estar immers en el [[llenguatge|llenguatge]] ([[Recurs:cita Heidegger 6|veg. citació]]). L'ésser es deixa veure escoltant-ho en el llenguatge humà i, especialment, en el poètic, perquè el llenguatge és «la casa de l'ésser», on viu l'home; els pensadors i els poetes ho manifesten. Canvia també la concepció de l'home, que no és ja qui determina el sentit de l'ésser, sinó qui ho cuida i vigila quan per si mateix es desvetlla ([[Recurs:Cita de Heidegger 4|veg. citació]]). (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.) | ||
Revisió del 13:44, 29 ago 2017
És una noció que introdueix Heidegger en el context de la seva crítica a la metafísica tradicional. Aquesta no constitueix una adequada resposta a la pregunta pel ser perquè ho tracta com un ens, quan l'ésser és precisament allò que constitueix la condició de l'aparició de tot ens. Tota metafísica, per tant, haurà de començar reconeixent una radical diferència entre l'ens, allò que és, i l'ésser de l'ens. En altres termes, entre el òntic i l'ontològic. És impossible descriure en què consisteix aquest tracte especial que Heidegger concedeix a l'ésser, ja que és just el que intenta desenvolupar, sense conclusió definitiva, tota la seva obra. Sí pot indicar-se, no obstant això, que en la qüestió ontològica, la primera tasca a la qual ens enfrontem és la de l'adequada formulació de la pregunta, que no és en absolut evident, com sí que ocorre en el cas dels ens, que són allò que se'ns presenta davant nosaltres amb una sèrie d'atributs o propietats.
L'autèntica superació de la metafísica és la reiteració de la pregunta per l'ésser des del mateix home, després de reconèixer que aquest és la destinació de l'home occidental. Però ara ja no a la llum del «ser aquí» sinó com a àmbit mateix que l'home habita i des d'on s'expressa: «ser» pensament i llenguatge; no és l'home que, amb la seva existència, determina què és ser expressant-la a través del pensament i el llenguatge, sinó al revés, l'home arriba a la comprensió de l'ésser per estar immers en el llenguatge (veg. citació). L'ésser es deixa veure escoltant-ho en el llenguatge humà i, especialment, en el poètic, perquè el llenguatge és «la casa de l'ésser», on viu l'home; els pensadors i els poetes ho manifesten. Canvia també la concepció de l'home, que no és ja qui determina el sentit de l'ésser, sinó qui ho cuida i vigila quan per si mateix es desvetlla (veg. citació). (Amb la col·laboració de Maite Saurí Navarro.)
