Accions

Existenciari (Existenziall)

De Wikisofia


En una anàlisi existencial (Existenziell) de l'ésser, com els duts a terme per la metafísica tradicional, partim d'un determinat concepte del ser i el que obtenim, per tant, com a caràcters essencials del mateix són conceptes existencials o categories, referits a la seva constitució òntica. Heidegger inicia el seu Ser i temps amb una crítica a aquesta conducta, al que acusa, en uns casos, de limitar-se a obtenir conceptes d'una imprecisió i vaguetat tals que els invalida en realitat com a tals conceptes, o, en uns altres, que els conceptes obtinguts només tenen sentit partint de certs prejudicis que han escapat a l'anàlisi i que constitueixen així l'autèntic sentit indefinit encara de l'ésser. Heidegger pretén escapar a aquest procedir adoptant un punt de vista fenomenològic, és a dir, que parteixi de l'anàlisi de la facticitat del seu objecte. Aquest objecte és el ser-aquí, i els seus caràcters essencials trobats, com diem, en l'anàlisi de la seva facticitat, es diran existenciaris per a distingir-los dels que haurien resultat d'una anàlisi tradicional, i es podran finalment recopilar en un sol existenciari: el de la cura. (Col·laboració de Maite Saurí Navarro.)


Vegeu termes relacionats

Plantilla:Proc


Book3.gif Bibliografia