Autor:Putnam, Hilary

Filòsof americà, nascut a 1926, a Chicago i mort a la mateixa ciutat el 13 de març de 2016. Va estudiar a la universitat de Califòrnia, Los Angeles, i va ensenyar en Northwestern (Princeton) fins a 1960, a Massachusetts fins a 1965 i, a partir d'aquesta data, ha estat professor de matemàtiques i lògica matemàtica a Harvard. Alumne de Reichenbach i de Carnap i molt influït per les teories de W.V.O. Quine, es mostra crític respecte de la filosofia positivista i la filosofia del llenguatge. Són importants les seves contribucions en el camp de la lògica i la filosofia de la ciència, però també en el de la metafísica, la filosofia del llenguatge i teoria de la ment. Defensor primer del realisme metafísic (hi ha un món d'objectes independents de la ment), canvia, sobretot després de publicar Raó, veritat i història (1981), influït per Michael Dummett, a postures més moderades, que defineix com a «realisme intern»: existeix un món extern, que a manera de «material en brut» constitueix el referent del nostre llenguatge, però la descripció d'aquest món pertany al mateix llenguatge i, en conseqüència, al nostre món interior, que només encerta a descriure-ho des d'una teoria determinada, però no única.

Va ser un dels primers filòsofs a explicar els estats mentals segons el model del computador, i és un dels iniciadores del funcionalisme. No obstant això, en Representació i realitat (1988) s'aparta d'aquestes investigacions inicials de ciència cognitiva (veure psicologia cognitiva) i es decanta per la influència de l'ambient i la societat per a l'explicació de determinats fenòmens mentals, especialment les creences. En contra del funcionalisme (del qual en va ser el màxim impulsor inicial) adopta una forma d'externalisme, segons el qual les idees «no estan en el cap», és a dir, que una idea no és un estat intern ja que també està constituïda per la comunitat i l'entorn. Ara bé, mentre que els estat funcionals (propis de la teoria funcionalista) són estats interns, i atès que les idees no són estats interns, no es poden identificar estats mentals i estats interns. Per donar més èmfasi a aquesta tesi proposa diversos exemples, entre ells l'experiment mental anomenat de la "terra bessona". Putnam proposa imaginar un planeta bessó a la terra, però en el qual en lloc d'H₂O, hi ha XYZ. Encara que ambdues substàncies són fenomènicament idèntiques, la seva composició és diferent. En aquest planeta existeix un bessó idèntic a mi, però si jo i el meu bessó diem que «l'aigua calma la set», l'oració no té el mateix significat. En el cas del meu bessó es refereix a XYZ, i en el meu a H₂O. Segons Putnam, això mostra que el significat dels termes de classes naturals, no depèn ni de la seva relació amb altres termes ni dels estats interns dels parlants. D'aquí Putnam conclou que els significats «no estan en el cap», i posa en dubte les concepcions clàssiques de la referència.

Veure mental, relació ment-cos

• Bibliografia:Obres d'Hilary Putnam