Veritat com a adequació
De Wikisofia
Teoria clàssica de la veritat, segons la qual un enunciat és veritable si hi ha adequació, és a dir, certa forma d'igualtat o correspondència, entre el que afirma l'enunciat i el fet a què es refereix. L'expressió procedeix de la definició medieval de veritat entesa com a adaequatio rei et intellectus [adequació, o coerespondencia, entre l'objecte i el pensament], i és una altra manera d'anomenar la teoria de la correspondència.
Vegeu termes relacionats.