Accions

Lògica simbòlica, lògica matemàtica

De Wikisofia

Nom que es dóna a la lògica moderna, basada en el desenvolupament de llenguatges simbòlics i llenguatges formals i un grau elevat de matematització. Els seus orígens es remunten a G.W. Leibniz, a qui s'atribueix haver usat per primera vegada l'expressió de «lògica matemàtica», però la seva formulació pròpiament matemàtica inicial es deu a G. Boole i G. Frege; ha mantingut un desenvolupament incessant durant els segles XIX i XX, sobretot per obres d'autors com G. Cantor, G. Peano, B. Russell, I. Zermelo, A. Church, R. Carnap i A. Tarski.

La lògica elemental, o de primer ordre, es divideix en lògica d'enunciats i lògica de predicats, o lògica cuantificacional, en la qual només es quantifiquen els predicats referits a variables d'individu o objecte. Per sobre d'ella hi ha la lògica d'ordre superior o de predicats de segon ordre, que es caracteritzen per introduir en l'argumentació predicats de predicats i per a quantificar també les variables de predicat.

veg. exemple ↓

En el següent raonament

El Mediterrani és blau
el blau és un color
________________________
El Mediterrani té color

el terme «blau» és predicat en la primera premissa i predicat de predicat en la segona.

___________________________

Cf. B. Ruyer, Logique, Presses Universitaires de France, París 1994, p. 191.

La lògica de classes (predicats monàdics) i la lògica de relacions (predicats poliàdics) són parts de la lògica de predicats.

Vegeu història de la lògica.