Accions

Especial

Resultats de la cerca

Resultats 1 - 22 de 37
Cerca avançada

Cerca als espais de noms:

  
  
  
  
  
  
  
  
  
 
 
 
  
  
  
  
  
  
  
  

Coincidències de títol de la pàgina

  • ...o con la palabra? Y sin embargo, ¿qué cosa hay más familiar y conocida que el tiempo que solemos mencionar en nuestras conversaciones? Cuando hablamos de ...siste en dejar de ser, de modo que en realidad no podemos decir que existe el tiempo sino en cuanto tiende a no existir?
    13 Ko (2.569 paraules) - 15:09, 19 set 2017

Coincidències de text de pàgina

  • ...eca|Sèneca]], [[Autor:Boeci|Boeci]] i [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], i per tant una postura realista en la disputa dels [[universals|universa ...ar el relat de la [[creació|creació]] del ''Gènesi'' amb la física del seu temps; al·ludeix ja a la noció del [[ímpetu, teoria de l'|''impetus'']].
    3 Ko (432 paraules) - 19:23, 5 gen 2018
  • ...ual es van recollir més clarament a mitjan s. IX, sent emperador Carles II el Calb. |Descripció=monestir en el qual es va formar
    2 Ko (312 paraules) - 11:22, 19 oct 2017
  • ..., quan de nou tot el que és llum podrà deslliurar-se de la matèria, que és el mal. Els principis ètics maniqueus imposaven una conducta marcada per la r En contextos polèmics, i en matèries sobretot humanistes, es titlla de maniqueisme la tendència a dividir, de forma simplista i sense f
    3 Ko (453 paraules) - 22:48, 7 set 2018
  • ...primera [[veritat|veritat]] del seu sistema filosòfic ([[Recurs:Descartes: el cogito|veg. text]]); ...én a la manera d'una expressió intuïtiva de l'[[evidència|evidència]] que el subjecte té dels seus actes mentals. Encara que la seva formulació sembla
    3 Ko (504 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
  • ...ix (de forma positiva o merament negativa) el nombre dels quals lliurement es condemnen pels seus pecats. ...iure rebuig de la salvació oferta, que l'home duu a terme al llarg del seu temps.
    3 Ko (500 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
  • ...org Wilhelm Friedrich|Hegel]], en el qual la [[historicitat|historicitat]] es troba entreteixida de [[temporalitat|temporalitat]] i [[idea|idea]]. Potser ...ristòtil|Aristòtil]] en la filosofia escolàstica, en la forma concreta que es va anomenar [[tomisme|tomisme]], en representació d'una línia de pensamen
    4 Ko (614 paraules) - 11:15, 7 feb 2018
  • ...a sinònim d'una de les accepcions del terme [[tècnica|''tècnica,'']] no en el sentit contemporani d'activitat orientada a la bellesa. ...o obstant això, [[Autor:Capel·la, Marcià Mineo Fèlix|Marcià Capel·la]], en el s. V. Aquesta divisió va servir per a establir els estudis durant l'edat m
    3 Ko (564 paraules) - 22:32, 17 maig 2018
  • |Nom=Agustí d'Hipona, sant ...ribar finalment a Tagaste en el 388, va fundar un monestir i va escriure ''El mestre'', un diàleg didàctic, i ''La música'', obres d'estil proper al d
    12 Ko (2.116 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
  • ...de 1949 va ser membre de l'Acadèmia de Ciències i Literatura de Magúncia. Es va convertir en professor emèrit en 1954 i en 1966 va ser nomenat doctor h ...ortant paper precursor de les ontologies de l'[[espai|espai]], del [[temps|temps]] i de les [[categoria|categories]] de [[Autor:Crusius, Christian August|Ch
    4 Ko (636 paraules) - 18:50, 28 gen 2018
  • ...at s'instal·larà en la perfecció presidida pel regne mil·lenari en el qual el Messies regnarà de nou. ...ual la combatien i propugnaven la nova vinguda del Messies per a instaurar el mil·lenni i desemmascarar als falsos sacerdots, culpables dels desordres e
    3 Ko (558 paraules) - 19:58, 26 gen 2018
  • ...a algú, no ho sabia ([[Recurs:Agustí d'Hipona: el temps|veg. text d'Agustí d'Hipona]]). ..., la qual cosa, d'altra banda (a causa de la connexió entre la qüestió del temps i la qüestió del ser), ha condicionat l'[[ontologia|ontologia]] tradicio
    12 Ko (1.958 paraules) - 14:40, 3 nov 2018
  • |Nom=Agustí d'Hipona: no hi ha un abans del temps ...moguts per una vella objecció els qui em diuen: «Què feia Déu abans de fer el cel i la terra? Perquè si estava ociós –diuen ells– i no feia res, pe
    5 Ko (1.044 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
  • ...osos els de major renom, se'ls anomena simplement «doctors de l'Església». Es distingeixen diverses etapes i àmbits que donen lloc a diverses denominaci ...escriuen són cèlebres Quadrat, [[Autor:Justí|Justí]], Tacià, Atenàgores, el Pseudo-Justí, Teòfil d'Antioquia i Hèrmies. I entre els quals escriuen e
    7 Ko (1.089 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • ...tendre per [[existència|existència]], no la mera actualitat d'unes coses o el simple fet d'existir, sinó allò que constitueix l'[[essència|essència] ...començament del s. XX, en el període entre les dues guerres mundials, però el seu moment de major influència se situa cap als anys cinquanta. Els seus a
    8 Ko (1.181 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
  • <small>(del llatí ''scholasticus'', el que ensenya o estudia a l'escola)</small> ...cristià, ha de tenir-se en compte que, durant el mateix període de temps, es desenvolupa en orient la denominada [[filosofia bizantina|filosofia bizanti
    8 Ko (1.303 paraules) - 15:24, 5 nov 2018
  • ...sWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Carlo Rovelli: l'ordre del temps|Idioma=Català}} ...er tan clarament sobre el passat, sobre el temps, si estem sempre només en el present? Aquí i ara, no hi ha ni passat ni futur. On són? La conclusió d
    9 Ko (1.618 paraules) - 19:52, 1 des 2019
  • ...pensament i de l'[[experiència|experiència]], però no afirma que percebem el món tal com és en realitat. És, doncs, abans de res, una afirmació de t ...ana]], entre d'altres, van respondre a aquest realisme amb ''Assaigs sobre el realisme crític'' (1920).
    7 Ko (1.142 paraules) - 12:02, 13 juny 2018
  • ...]], en ''Assaig sobre els costums i l'esperit de les nacions'' (1756), amb el qual se significa l'esforç que els homes fan per a comprendre la [[històr ...«historiador» vulgui donar al succés. Els successos sols són la història i el seu [[sentit|sentit]], sense més, i la història és preferentment històr
    13 Ko (2.245 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
  • ...el qual el coneixement és amor, perquè l'un i l'altre neixen de la manca i el desig ([[Recurs:Plató: coneixement i amor|veg. text]]). ...ncera estima al [[primer motor|Primer Motor]], com s'estima el que és fi i el que és perfecte.
    7 Ko (1.268 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
  • ...En tots dos casos, l'ordenat es troba sotmès igualment a una raó, però en el sentit de la ''raó matemàtica ''(entesa com a proporció, per exemple). ...ió,'' i implicarà una ''jerarquització''. D'aquesta manera, l'ordenat serà el jerarquitzat segons cert principi.
    11 Ko (1.728 paraules) - 14:19, 3 nov 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)