Accions

Arts liberals

De Wikisofia


San Agustí ensenyant retòrica (fresc del s. XV)

El sistema educatiu de l'Antiguitat tardana grega i romana i de l'edat mitjana, propi dels «homes lliures» (ja que eren les exercitades per la raó) en oposició a les arts servils, o manuals, pròpies dels serfs (exercitades amb el cos). Agustí d'Hipona les va denominar arts saeculares, enumerant entre elles la gramàtica, la retòrica, la dialèctica, l'aritmètica, la geometria i l'astronomia. Aquesta denominació partia de l'accepció del terme art entès com a conjunt de regles idònies per a dirigir una determinada activitat, és a dir, com a sinònim d'una de les accepcions del terme tècnica, no en el sentit contemporani d'activitat orientada a la bellesa.

El primer a fixar-les en nombre de set (septem arts liberals) és, no obstant això, Marcià Capel·la, en el s. V. Aquesta divisió va servir per a establir els estudis durant l'edat mitjana. Així, a partir de la reforma dels ensenyaments efectuada al segle XI per Alcuí, les tres primeres arts liberals

gramàtica,

retòrica i

dialèctica,

formaven el trivium, arts del dir, i les quatre restants

geometria,

aritmètica,

astronomia,

música,

formaven el quadrivium, arts del que s'ha dit (veg. trivium i quadrivium).

En el transcurs de l'edat mitjana es va donar importància ara a un dels grups ara a l'altre, segons els períodes i els seus enfocaments doctrinals. [[Autor:Escot Eriúgena (o Erígena), Joan |Escot Eriúgena]], per exemple, dóna major importància al quadrivium, mentre que els dialèctics del s. XII afavoreixen l'estudi del trivium. L'entrada de totes les obres lògiques d'Aristòtil impulsa el trivium, mentre que els estudis àrabs de caràcter positiu afavoreixen el desenvolupament del quadrivium, al que aviat s'uneixen els diversos coneixements sobre medicina, òptica, mecànica i de tipus tècnic. Amb l'arribada de les universitats, l'ensenyament de les arts liberals s'efectua en les «facultats d'arts», que existeixen al costat de les de teologia, dret i medicina. Una d'aquestes facultats, la de les arts de París, va rebre amb entusiasme les obres físiques i metafísiques d'Aristòtil, donant lloc a l'averroisme llatí.

Amb el temps, les arts van quedar subsumidas en el mateix estudi de la filosofia. En l'obra De divisione philosophiae, de Domingo Gundisalvo, les arts del trivium figuren en la propedèutica a la filosofia, com a diferents de la lògica, i les del quadrivium en la corresponent a la filosofia teòrica, com a física i matemàtiques.

A partir del Renaixement, la noció d'art liberal va lligada, d'una banda, a un nou sentit de les arts considerades com a forjadores de bellesa i, d'altra banda, com a pertanyents a professions liberals, no sotmeses a la disciplina de les corporacions dels artesans. En aquest sentit, es consideraven la pintura, l'escultura i, en general, allò que actualment es coneix com a belles arts.


Vegeu tècnica.